dimarts, 29 de juliol de 2008

Com deixar de perdre trens a Sants

Aquest diumenge vaig anar a Sants disposat a agafar un tren cap a Blanes. Arribo a l'estació dotze minuts abans que surti el tren per la via 8. Tinc temps, només em fa falta comprar el bitllet, o com a mínim això pensava.

Només per als distrets:

Com a moltes estacions, Sants disposa de dos mitjans per comprar bitllets: les taquilles i les màquines de rodalies. Les taquilles et permet parlar amb una persona humana, però tens moltes probabilitats que el de davant teu es pensi que allò és també un punt d'informació i es posi a parlar l'operador, així que tendeixen a formar llargues cues. Per una altra banda, les màquines no disposen del caliu humà i confonen a la gent, però solen funcionar raonablement bé i no es distreuen.

Abans de les reformes de l'AVE, al centre del vestíbul de l'estació hi havia més d'una quinzena de màquines de rodalies on, com a molt, es formaven cues en alguna de tant en tant (això sí, sempre passava quan tenies pressa). Per desgràcia, Renfe (Adif, o qui sigui) va aprofitar l'arribada de l'AVE per canviar tot el vestíbul i introduir un nou tipus de màquina exclusiva pel tren d'alta velocitat. Aquestes noves màquines només serveixen per recollir bitllets reservats per Internet i no són aptes per emetre rodalies.

Després de les reformes, el nombre de màquines no va disminuir però, això sí, la meitat de les de rodalies varen substituir-se per màquines d'AVE. Amb tot, al vestíbul tant sols hi queden sis màquines de regionals, que són clarament insuficients.
Abans de les reformes de l'AVE, amb 12 minuts per comprar el bitllet n'hi havia de sobres, així que vaig posar-me a la cua de la màquina de regionals que tenia menys gent esperant, en aquest cas, dotze persones. Les primeres dues varen acabar força ràpid però, com no podia ser d'una altre manera, la tercera va encallar-se, i la quarta, i la cinquena...

Les cues a les màquines de rodalies

Ajudant-nos uns als altres com tot bon granfalloon, passaren els minuts sense que cap treballador de l'Estació vingués a dinamitzar la situació. Després de gairebé vint minuts, vaig aconseguir un bitllet pel tren que acabava de perdre.

Obligat a esperar vint-i-cinc minuts allà com un estaquirot, vaig decidir analitzar els fluxes de gent en relació a les màquines . La veritat és que tampoc hi havia massa a analitzar, en pocs minuts en vaig fer prou per arribar a les següent observacions:
  1. Les màquines de rodalies estan constantment amb cues que arriben d'una màquina a l'altre.
  2. Les màquines d'AVE estan constantment buides, excepte quan un "guiri" s'equivoca. Normalment aquest tarda uns vint segons a adonar-se que no és més llest que la resta i que li tocarà fer cua.
  3. Tot i les llargues i obvies cues, als responsables de l'estació sembla que no els importa prou com per assignar gent per evitar embussos.
Les màquines de l'AVE sempre buides

Avorrit i amb molts minuts per davant, vaig dirigir-me al punt d'informació disposat a posar alguna mena de queixa formal o, en el seu defecte, exercir el meu dret al "pataleig". Mentre pensava què diria, vaig mirar un segon els panell informatius per consultar l'horari exacte del següent tren. En fer-ho, però, vaig adonar-me que, amagades al costat d'una botiga del Barça, hi ha un conjunt de sis màquines de rodalies sense cap mena de cua.

Sorprès per aquella visió gairebé irreal, vaig decidir posposar la queixar formal i, a canvi, realitzar la bona acció del dia tot intentant que enviïn a algú que informi als viatges de l'existència de les màquines ocultes.

En un primer moment vaig voler localitzar algun Oompa Loompa de Renfe, però va ser impossible. Després vaig decantar-me per anar a un dels punts d'informació (d'aquells que semblen les parades americanes de hotdogs), allà d'escolar-me sí que em varen escoltar, però de solucions ni una. Així que, a deu minuts pel següent tren, vaig dirigir-me cap a "atenció al client" (abans conegut com "Atenció al viatger").

Les màquines ocultes de rodalies

Un cop allà, superada la cua i just abans d'entrar (8 minuts pel tren) una senyora amb uniforme de Renfe va demanar-me que expliqués el cas per veure si m'havia de deixar passar o no. En veure que jo no era el típic client que només vol saber horaris (7 minuts pel tren), va deixar-me passar (de fet l'atenció al client estava buida i no deixaven entrar a gairebé ningú.. així no m'estranya que les estadístiques de satisfacció els hi surtin positives).

Al mostrador em va atendre un noi que va escoltar-me tranquil·lament, suposo que deu ser un descans parlar amb algú que no ve a insultar a tota la teva família en perdre el tren. En acabar, va entrar al despatx del superior i va transmetre-li el missatge (jo ho sentia, tenia la porta oberta). En sortir (5 minuts pel tren) va intentar convèncer-me que realment hi ha algú que està dinamitzant les cues i que, si no hi era, devia ser perquè se n'acaba d'anar.

Després de fer-li entendre (4 minuts pel tren) que portava més de mitja hora pul·lulant per allà i que sabia que ningú estava fent aquella feina, va posar cara de "com a molt ho diré pel walki talkie" i va dir que s'ho miraria. Donat que no estava disposat a perdre el següent tren també, vaig acomiadar-me amablement amb la consciència neta.

Després de tot el cas, puc concloure que existeixen dues maneres de no perdre un tren a Sants:
  1. Colar-se sense agafar bitllet. Només es necessita un xic de sort.
  2. Anar directament a les màquines ocultes al costat de la botiga del Barça.
Un altre tema seria conèixer el perquè les màquines de rodalies estan amagades i les d'AVE, que gairebé no es fan servir, estan totes al vestíbul, no seria millor posar-les al rebés? I ja posats, perquè els revisors de tren no disposen de comprovadors de bitllets electrònics com els que tenen els seus companys homòlegs del metro i es veuen obligats a fer-te passar una mala estona cada cop que s'acaba la tinta d'un dels torniquets? És més, perquè coi els martells per trencar els vidres en cas d'emergència estan darrera d'uun vidre que posa "trencar en cas d'emergència"? Bé, suposo que haurem de continuar patint la il·lògica lògica de "Renfe/Adif/el que sigui" durant força temps.

NOTA: pel que sembla no sóc l'única persona que li ha passat.

NOTA: només queda aquesta setmana per participar al concurs de micro-relats.

dimarts, 22 de juliol de 2008

He-Man i el plurilingüisme

Tornem enrere en el temps un cop més. Som a l'any 1990. D'aquí a pocs anys s'inventarà la mercromina transparent i els primers afortunats substituiran els Amstrats CPC i els MSX per un i80286 de sobretaula.

Fa gairebé deu anys (1981), en Roger Sweet va dissenyar per a Mattel una sèrie de figures d'acció anomenada "He-Man and the masters of the univers". Juntament amb cadascun dels ninots s'adjuntava un petit còmic (que en el futur es podran descarregar per Internet) que va anar agafant popularitat.

Finalment, entre 1983 i 1984, es va encarregar a l'estudi Filmation la creació d'una sèrie d'animació de dues temporades de 65 episodis per tal de promocionar les figures. Aquesta sèrie va ser un gran èxit i a finals dels vuitanta va exportar-se a d'altres països.

Aquí Espanya la sèrie ha tingut una molt bona acollida i ha aconseguit que molts de nosaltres acabem amb un bon grapat de ninos als calaixos, "arcons", caixes de sabates o terres de casa. Amb protagonistes tant carismàtics com en Man-at-arms ("hombre de armas" a la versió castellana), Teela, Orko, el príncep Adam.. la veritat és que la majoria de nosaltres seguim preferint els malvats Eskeleton, Mer-man o l'home bèstia.

Sense saber que en el futur gairebé brindarem al so de "pel poder de Grayskull" (o "calavera grisa" pels que varen iniciar-se amb la reposició de TV3), gaudíem de la limitada animació d'aquesta campanya publicitària superlativa i ens manteníem al dia sobre les novetats.

Però aquest èxit no només s'ha produït a Espanya. Va traduir-se a molts més idiomes i, com sol fer-se amb les sèries infantils, la màscara d'entrada també. Per sort, en el futur disposarem de pàgines com YouTube que ens permetran sentir com es va viure el fenomen He-Man a d'altres països. Vet aquí alguns exemple:

He-Man (Francés)


He-Man (Anglés)


He-Man (Espanyol Neutre)


He-Man (Italià)


He-Man (Alemany)


He-Man (Portuguès)


He-Man (Gallec)


He-Man (Castellà)


Només em falta la versió catalana que ningú l'ha penjat al tub encara :-(

Com a cosa curiosa, existeix la llegenda urbana que el que Mattel pretenia era fer una línia de joguines basada en l'univers de Conan el bàrbar (que estava a punt d'estrenar la pel·lícula protagonitzada per l'Arlond Schwarzenegger). I, en veure la violència del film, varen decidir tenyir-lo de ros i inventar-se una altre història. El problema de la llegenda (que està força ben trobada) és que els ninots varen sortir a la venta el 1981, un any abans de l'estrena de la pel·lícula.

NOTA: si voleu saber més sobre la saga, us recomano aquest llarg article.

dijous, 17 de juliol de 2008

Els blocs durant l'estiu


La veritat és que és difícil escriure durant l'estiu. Segurament aquest és el motiu pel que molts blocs moren pel setembre. Una solució força habitual és la de tancar per vacances i, al més pur estil Filiprim, posar un missatge de "Tanquem la paradeta".

Com s'haurà notat, durant els últims mesos m'està constant molt publicar amb regularitat. Costa molt escriure quan el món real no et deixa temps, però crec que el motiu principal és que cada cop m'és més complicat trobar la motivació per posar-me davant del teclat.

El problema de publicar poc és que s'entra en un cercle viciós. Com menys es publica, menys visites s'aconsegueixen i això fa que tinguis menys ganes d'escriure. Per bé que intento no valorar l'èxit del bloc pel nombre de visites, és inevitable pensar coses de l'estil "què passaria si escrivís en castellà?".

Fa 50 articles vaig descriure 11 motius que podien portar a tancar un bloc. La perspectiva m'ha canviat des de llavors però, realment, crec que era un bon llistat i, avui per avui, reconec que estic patint alguns d'aquests punts.

Aquest és l'article número 100 i, mirant enrere, penso que ha anat prou bé. Durant tot aquest primer any he anat seguint la inèrcia del que vaig planificar inicialment (format, temes, el concurs...) i n'he aprés forces coses, tant dels encerts com dels errors. Tinc pensat introduir alguns canvis als pròxims mesos, però gairebé cap afectarà al contingut.

Potser, com va dir en Marc Arza als comentaris del 50é article, tots els blocs són malalts terminals. Tot i això, a La Veu de T li queda corda per estona i, sinó, ja m'ho direu d'aquí cent articles més.

Gràcies a tots i seguiu així.

divendres, 11 de juliol de 2008

1 any d'articles: els menys vistos

Fa una setmana repassàvem els articles més llegits durant aquest primer any del bloc. Per això ara toca tractar aquells que varen rebre poques visites, ja sigui perquè eren massa vells, massa d'opinió, o massa dolents. La llista no és del tot sorprenent, la majoria són articles d'opinió o parlen sobre material que ja s'havia publicat amb anterioritat, però crec que val la pena recordar-los.

Els 15 articles menys llegits:

  1. La televisió, el blog sense ètica: aquest article és força vell (com a mínim amb temps d'Internet) i potser comentava un tema massa obvi... o massa poc.
  2. El principi de repetició incessant d'articles: de nou exemple com l'anterior.
  3. Els termes tècnics i el català: aquest va ser un dels primer articles del bloc i volia ser el primer d'una sèrie dedicada als neologismes informàtics. Tot i això encara no n'he escrit una segona part.
  4. Stallman a la nit al dia: la combinació d'un article i un vídeo molt vist no sol donar gaire bons resultats, encara que el vídeo valgui la pena.
  5. La contraproducció de les vacances: aquest article realment tampoc aspirava a gaire, només mostrava una petita limitació del Google Reader que va ser corregida al cap de poc temps.
  6. Perquè GNU-Linux necessita Compiz/Beryl: aquest petit article d'opinió va ser el segon que vaig publicar al bloc i potser era un xic massa específic per començar.
  7. Quan la tecnologia s'esvaeix: em sap greu que aquest article estigui en aquest llistat. Realment crec que va quedar força bé i que era força original. Suposo que els camins d'Internet també són inescrutables.
  8. Ampliació del termini del concurs: aquest article era només de caire informatiu, així que suposo que és normal que tampoc tingui gaires visites.
  9. Provant la nova distribució gOS: crec que el fet que estigui en aquest llistat demostra que tampoc és una gran distribució.
  10. Un últim adéu a l'Arthur C. Clarke: de nou un article que em sap greu que estigui aquí. No tant pel contingut en si, sinó pel tema.
  11. Resum de l'especial Sitges 2007: aquest article vas posar punt i final a l'especial Festival de cinema fantàstic de Sitges 2007 i va obrir la secció "mirar pel melic". La veritat és que només era un llistat d'enllaços a d'altres articles... com aquest.
  12. Steve Jobs i la universitat: aquest article va patir la mateixa sort que el número 4.
  13. Astroboy, una obra immortal: reconec que no en tinc ni idea de perquè aquest article no ha tingut visites.
  14. La metàfora de l'arquitecte: és tracta de la traducció d'un article en castellà que ha sigut repetit fins a la sacietat, suposo que això hi fa molt.
  15. Weezer "Pork and beans", el vídeo viral: l'èxit d'aquest vídeo va ser aparèixer a gairebé tots els blocs. Així que es normal que s'hagi llegit poc.
Suposo que a arrel de publicar aquest article aquest rànquing canviarà força, l'any que ve ho veurem.

dimarts, 8 de juliol de 2008

S'ha vist a Google voltant per Barcelona

Així com fa un temps vaig parlar que les pròximes ciutats amb Google Street View serien Madrid i Barcelona, fa un parell de dies vaig topar-me amb el cotxe encarregat d'enregistrar les rutes.

Ciclop d'Ulysses 31

La descoberta va ser prop de l'illa diagonal, al carrer Numància. El cotxe és un Opel negre amb un pirul·lí a sobre al més pur estil ciclop d'Ulysses 31. Tot molt amenaçador, gens "Don't be evil".

A punt de descobrir la finestra al món de Google

Amb aquest aparell, el nou Gran Germà d'Internet enregistra l'única cosa que escapa dels seus dominis; el món real. Com a curiositat, els conductors del cotxe no enganxen el logotipus magnètic de Google fins que no estan a punt d'engegar.

Fixant l'ull que tot ho veu

Ara només falta esperar al processament de les imatges i la integració a Google Maps, com la recent incorporada ruta del Tour de França.

Amb la insigne a la vista

No tinc notícies que s'hagin vist gaires sicaris de l'Street View per d'altres ciutats. Serà que els rumors sobre Google i València no són del tot fiables? O potser no té res a veure i simplement és que el modernisme els tira més la ciutat de les arts i de les ciències per a una primera experiència.

dimecres, 2 de juliol de 2008

1 any d'articles: els més vistos

Aquest és el primer article que escric com a enginyer informàtic. Com haureu notat, no he tingut gaire temps per dedicar al bloc durant el mes passat, espero que ara que ja he presentat el projecte final pugui tornar a la rutina habitual.

Amb una mica de retard (dues setmanes), començo la celebració del primer aniversari de La Veu de T. Encara que els preparatius van començar molt abans, el dia 14 de juny del 2007 vaig publicar la benvinguda, des de llavor ja n'hi ha un total de 97 i crec que no ha anat malament.

Des del dia 4 de juliol del 2007 vaig activar el Google Analytics i vaig poder començar a fer un seguiment del nombre de visites. Un any després he generat un llistat dels articles més llegits. Aquest a sigut el resultat.

Els 15 articles més llegits

  1. Perquè les càmeres compactes són un festival d'ulls vermells: aquest article va ser el primer que va arribar a portada de la tafanera i que va ser referenciat a d'altres blocs.
  2. Motius per odiar l'iPhone: aquest article és molt més recent, però també va ser portada de la tafanera.
  3. Primer concurs de microrelats: és tot curiós que aquest post estigui al tercer lloc i que tants pocs lectors hagin participat. Suposo que té alguna cosa a veure amb el fet que es va comentar a mossega la poma.
  4. Motius per tenir un iPhone: aquest article va rebre la meitat de visites que el seu complementari, que està al número dos. Serà que ens agrada més criticar que elogiar?
  5. Eurodisney 15 anys després (part 1): he detectat que, quan publico un article amb més d'una part, la primera rep moltíssimes més visites que les altres. Fins al punt que només apareix una segona part en aquest rànquing.
  6. Nova votació per incloure la DFwiki a Moodle: els amics són els amics i, si a més, l'article agafa un to agressiu com aquest, l'èxit està assegurat.
  7. La llar d'infant lliure: reconec que tinc una certa debilitat per aquest article, sobretot perquè els del centre em van enviar un mail i tot.
  8. Benvinguda: el primer article del bloc i a més amb enllaç permanent a la portada, suposo que no és una sorpresa que surti a la llista.
  9. Hàmster, hàmsters, hàmsters: sense cap mena de dubte, un dels articles més acaramel·lats del bloc i un dels que porta més visites per error a les cerques de Google.
  10. Primer premi del concurs de carrers de Sants 2007: la veritat és que estic content d'aquest article i, a més, la decoració del carrer era una passada.
  11. La casa d'en Mickey no la cremaran els bombers: un altre article que confon les aranyes de Google i porta a gent que buscava altres coses.
  12. Games Day Barcelona 2008 (Part 1): una altra primera part que apareix al rànquing, curiosament és la part més fluixa d'aquest llarg article.
  13. Festa de l'Aquellarre 2007 a Cervera (Part 1): va ser un xic controvertit aquest article, sobretot pels comentaris.
  14. Un Vin Diesel virtual en una Barcelona virtual: aquest és una de les últimes portades de la tafanera però la primícia va fer que fins hi tot es referenciés a Vilaweb.
  15. Games Day Barcelona 2008 (Part 2): la única segona part que apareix al rànquing.
Durant els pròxims articles publicaré algunes llistes més d'articles i d'altres fets que has succeït durant aquest primer any.