dijous, 19 de desembre del 2013

Sitges 2013: Chimères


Chimères (2013)


Sinopsi

Estant de vacances a Romania, Alexandre és atropellat per un cotxe. Per salvar-lo, a l'hospital li fan una transfusió de sang. De tornada a casa seva, se sent canviat, com si alguna cosa contaminada corregués per les seves venes. La seva xicota Livia farà front a l'estrany comportament d'Alexandre, intentant salvar la seva relació, donant peu a una història tan romàntica com sanguinària.

Crítica

Una de les sorpreses de la peculiar selecció que he fet aquest any. Chimères és un film de molt baix pressupost i l'opera prima d'un tal Olivier Beguin. El que em va agradar de la pel·lícula és que, malgrat els recursos, s'atreveix amb una posada en escena complexa que, en general, supera sense masses problemes.

Per un altre costat, s'agraeix que s'usi el tema vampíric d'una forma diferent i que no tracti a l'espectador d'idiota. De fet, la química entre els dos protagonistes i la relació entre ells aconsegueixen fer oblidar en molts cops l'element fantàstic de la pel·lícula.

El principal punt negatiu és que, malgrat la perícia de l'equip per compensar la falta de recursos, en algunes escenes d'acció es nota que els especialistes no són massa res i que els protagonistes fan una mica el que poden. Això no hagués sigut un problema si el director no hagués optat pel pla seqüència, una manera de filmar molt expressiva però que posa al descobert molts dels artificis.

El millor: és original i interessant

El pitjor: és una mica lenta i en algunes escenes els hi hagués anat bé una mica més de pressupost.

dijous, 5 de desembre del 2013

Sitges 2013: Patrick

Pel·lícules del diumenge 13

Patrick (2013)

Sinopsi

Una infermera entra a treballar en un centre experimental per pacients en coma. Allà coneixerà al pacient anomenat Patrick sobre el que s'està experimentant.

Crítica

Com molt bé va dir el seu director, Mark Hartley, si voleu subtilitat Patrick no és la vostra pel·lícula. Des d'un primer moment es nota que Hartley ha fet una cinta per quedar-se a gust i no ha intentat ni per un moment fer un producte de qualitat. Completament plena de tòpics, ensurts fàcils i pujades de volum, la pel·lícula seria un complet despropòsit si no fos perquè tot aquests nyap es fa a consciència.

El que més m'ha agradat és el ritme, que es construeix a base d'ensurts pocasoltes. De fet, m'atreviria a dir que no passa ni un minut sense que hi hagi un ensurt fàcil, aleatori i completament gratuït. En aquest sentit és tant exagerat que va acabar per semblar-me graciós. Tot i això, al tram final perd la poca dignitat que li quedava i acaba per provocar una mica de vergonya aliena.

La veritat, mirar per mirar, és més recomanable mirar altres produccions d'aquesta mena com Willard (2003) que és molt més entretinguda.

El millor: doncs poca cosa, algun diàleg està bé però en general no té ni cap ni peus

El pitjor: el final és de vergonya aliena

Sitges 2013: Miss Zombie

Última pel·lícula de la marató nous zombies. Quin ritme que duc aquest any, a veure si ara per vacances acabo de publicar el que falta.

Miss Zombie (2013)


Sinopsi

Un gran paquet arriba a casa de la família Teramoto. En el seu interior troben a Sara, una dona d'ulls vidriosos, amb el cos cobert de ferides. Amb ella hi ha una nota en què es llegeix "no alimentar amb carn" i una pistola... La família acull la jove zombi com a criada. La condició de no morta d'aquesta la farà víctima de constants humiliacions i abusos.

Crítica

Aquesta peli és insuportable i avorrida fins a l'extrem. De fet no mereix ni el temps que invertiré en la crítica. Miss Zombie parteix d'una base que no és especialment original, una família acaba amb un criat zombie i aquest afectarà a les relacions entre ells. A qualsevol versat en el gènere zombi aquest argument li recordarà Fido (2006), però no us enganyeu, Miss Zombie pretén ser un drama.

Als deu minuts ja saps tot el que passarà, absolutament tot. El problema és que, malgrat que això sol ser la norma en les pelis de zombies, en aquest cas el seu director, Hiroyuki Tanaka, creus que serà sorprenent i intenta fer que sembli original. Les seqüències son lentes i sense matisos que els justifiquin, les actuacions són extremadament contingudes i la banda sonora no destaca.

En resum, molta pretensió per una cinta buida on ni la part formal es salva.

El millor: alguna escena és relativament interessant. Però ben poques.

El pitjor: no atrapa ni per un moment però, en canvi, es pensa que si.