Convertir un pdf en un llibre imprimible en A5 en GNU-Linux

Faig una petita pausa en les publicacions sobre arduino per comentar una sèrie de comandes que he fet servir força últimament.

Introducció

Fa poc, he tingut la necessitat d'imprimir alguns pdf Din-A4 en format de plec per tal de generar un dossier. Això, bàsicament, significa generar un nou pdf que, en imprimir-se a doble cara (pel cantó curt), genera un conjunt de full que si es dobleguen pel mig formen un dossier que es pot llegir com si d'un llibre (o llibreta) es tractés.

Per exemple, si tenim un pdf amb 4 fulls i imprimim a dos fulls per cara i doble cara, les pàgines ens quedaran impreses amb el següent ordre:

[1] [2] | [3] [4]

En canvi, si es converteix a plec, les pàgines queden ordenades de la següent manera:

[4] [1] | [2] [3]

D'aquesta manera, al doblegar el full en quedarà visible la pàgina [1] i, en obrir-la, tindrem la [2] a la esquerra i la [3] a la dreta per, finalment, arribar a la [4] en tancar el dossier.

Algunes impressores venen de base amb la possibilitat de fer plecs, però no es molt comú. Per un altre costat, quan estem imprimint moltes pàgines, un sol plec seria massa gruixut i es més convenient separar-ho en més d'un.  Òbviament, això implica enquadernar-ho després per unir els plecs, però això és un altre tema.

Gràcies a les eines pstools de GNU-Linux és relativament senzill d'aconseguir. Després de mirar un parell de guies (SonsoTux i La Espiral) he arribat a un shell script que fa justament això.

Arxiu .sh

 A continuació poso el codi i comento després com es fa servir (codi formatejat amb http://hilite.me/):

#!/bin/bash
if [ $# -eq 0 ]
 then
    echo "Sintaxis: $0 <arxiu pdf origen> [arxiu pdf desti] [nombre de fulls per plec]"
    exit
fi
echo "Convertint $1"
rm /tmp/duplex.ps
rm /tmp/duplex_a5.ps
pdftops $1 /tmp/duplex.ps
if [ $# -eq 3 ]
 then
    echo "plecs de $3 fulls"
    pags=$(($3*4))
    psbook -s$pags /tmp/duplex.ps | psnup -pa4 -2 > /tmp/duplex_a5.ps
 else
    psbook /tmp/duplex.ps | psnup -pa4 -2 > /tmp/duplex_a5.ps
fi
if [ $# -gt 1 ]
  then
    a=$2
else
    a=duplex_$1
fi
echo "El nou arxiu es diu $a"
ps2pdf /tmp/duplex_a5.ps $a
rm /tmp/duplex.ps
rm /tmp/duplex_a5.ps

El següent codi es pot guardar en un arxiu ".sh" per executar-lo en qualsevol moment.

Com fer-lo servir

Suposant que el guardem en un arxiu anomenat "plec.sh" per cridar-lo podem fer-ho de tres maneres:

./plec.sh arxiu_origen.pdf

Aquesta crida generarà un document anomenat "duplex_arxiu_origen.pdf" a punt per ser imprès en un únic plec. Alternativament també podem fer:

./plec.sh arxiu_origen.pdf arxiu_desti.pdf

Aquesta comanda és idèntica a l'anterior, però l'arxiu resultant es dirà "arxiu_desti.pdf". Finalment:

./plec.sh arxiu_origen.pdf arxiu_desti.pdf 8

Amb aquesta comanda no només generarem un arxiu anomenat "arxiu_desti.pdf", sinó que aquesta estarà preparat per imprimir-se en plecs de 8 fulls cadascún.

Breu explicació del funcionament

No entraré en  masses detalls. A nivell bàsic, la comanda fa els següents passos:

1. Convertir el pdf original en un arxiu ps temporal (comanda "pdftops")
2. Amb la comanda "psbook" reordena les pàgines en plecs (les pàgines per plec es determina amb el paràmetre "-s", si no s'especifica fa un únic plec)
3. Un cop reordenat, la comanda "psnup -pa4 -2" converteix el pdf Din-A4 en un pdf amb dues pàgines Din-A5 per cara.
4. Convertir el ps resultant en el pdf final (comanda "ps2pdf")

Gnome-Shell: intercanvi de finestres amb alt+tab

Recentment he començat a treballar amb Gnome-Shell a la feina i, si bé en general m'agrada, el funcionament de l'alt+tab (canviar entre aplicacions) em treia de polleguera.

Per defecte a Gnome-Shell alt+tab fa "switch" entre els diversos tipus d'aplicacions, però no entre finestres com sol ser habitual. Això provoca que si tinc dues finestres firefox i un editor, alt+tab només em canviarà entre l'editor i l'última finestra firefox. Fet que complica molt comparar dues pàgines web.

Per sort he trobat l'extensió Windows Alt Tab que em permet tornar al funcionament habitual. Per activar-ho només cal anar a la pàgina de l'extensió i fer clic a l'interruptor per activar-la. Així de fàcil.

Tipus de switch d'aplicacions a Gnome-Shell

Malgrat que no té molt a veure amb l'entrada, també he descobert que Gnome-Shell té diverses abreviacions per canviar entre aplicacions:

• Alt+Tab: canvia entre apliacions d'un mateix tipus
• Alt+º (tecla que hi ha sobre el tab): canvia entre finestres d'un mateix tipus d'aplicació
• Alt+Esc: canvia entre finestres d'un espai de treball

Com incrustar subtítols en GNU-Linux en una única comanda

Després de l'especial Sitges 2012, torno amb un artícle una mica tècnic però que pot ser d'utilitat. Personalment, quan miro pel·lícules descarregades d'Internet, que no siguin mkv, prefereixo tenir els subtítols en arxius apart (.srt). Però a vegades puc trobar-me amb reproductors que no admeten subtítols o, simplement, vull pujar un vídeo per fer streaming i llavors la cosa ja no funciona.

Després de mirar-m'ho una mica he trobat una solució molt senzilla per incrustar els subtítols dins d'un vídeo (via PCTux). És per comanda però és molt més fàcil que amb Avidemux o qualsevol altre programa.

1. Instal·lar el paquet "mencoder"

Aquest paquet ens instal·lar la comanda que farem servir:

sudo apt-get install mencoder

2.Inscrustar subtítols

La gràcia d'aquest mètode és que inscrustar els subtítols es fa amb una única comanda

mencoder arxiu_pelicula.avi -sub arxiu_subtitols.srt -oac copy -ovc xvid -xvidencopts pass=1 -o arxiu_sortida.avi

Amb això ja crearà un nou arxiu de vídeo amb els subtítols. Si voleu fer proves, es podeu modificar la font, la mida o el color del text amb la mateixa comanda.

En cas que no surti bé

Pot ser que l'axiu de subtítols tingui alguna codificació estranya. Si no apareixen correctament els accents o així (en principi s'hauria de detectar) podeu veure la codificació amb la comanda "file" sobre l'arxiu de subtítols:

file arxiu_subtitols.srt

Això us mostrarà la codificació. Per exemple:

arxiu_subtitols.srt: ISO-8859 text, with CRLF line terminators

D'aquí només hem de recordar el que hi ha després dels dos punts. Normalment és "ISO-8859" o bé "UTF-8".
Un cop fet això, per executar la comanda cal fer-ho així:

mencoder arxiu_pelicula.avi -sub arxiu_subtitols.srt -oac copy -ovc xvid -xvidencopts pass=1 -o arxiu_sortida.avi -subcp ISO-8859 -subfont-text-scale 3.8

Aquesta versió especifica la codificació dels caràcters i, de pas, modifica la mida de la font.

PhotoFilmStrip creació fàcil de carrusels d'imatges en vídeo

Fa alguns mesos, vaig començar a parlar del programari que he descobert mentre construïa el meu portafoli de belles arts. De moment he parlat de Phatch i de Cinelerra, i només me'n queda pendent un, que és justament el que porto avui.

Així com pels vídeos de pintura i d'escultura ho vaig montar amb Cinelerra, perquè la majoria de les fonts eren vídeos, per al de dibuix Cinelerra m'era una mica pesat perquè totes les fonts eren imatges estàtiques. Per aquest motiu vaig posar-me a buscar fins a trobar el PhotoFilmStrip.

Captura de la interfície de PhotoFilmStrip

PhotoFilmStrip serveix única i exclusivament per fer carrusels d'imatges, posar una música de fons i exportar-ho a vídeo. És molt senzill d'usar i és una opció molt interessant si voleu fer un vídeo curt amb les fotografies de les vacances. Us deixo amb el vídeo que vaig fer.

Treballs d'Iniciació als Processos i projectes I (Dibuix)

Phatch, edició massiva d'imatges

Després d'unes més que necessàries vacances, obro una nova temporada de La Veu de T. Aquesta cinquena temporada es preveu difícil, la veritat, però intentaré mantenir la mitjana d'un article per setmana.

Per començar tranquils, durant els primer articles repassaré alguns programes que he anat descobrint quan muntava el meu portafoli de Belles Arts

Mentre preparava el vídeo de l'assignatura de dibuix, em vaig trobar amb què els dibuixos a llapis perdien molt de contrast en ser escanejats, i més encara en codificar el vídeo. Per solucionar-ho vaig recórrer a un editor massiu anomenat Phatch.

 Captura del Phatch

Phatch és un petit programa que permet definir un llistat d'accions que es realitzaran sobre un conjunt d'imatges d'un directori. En un primer moment la quantitat d'accions mareja una mica, però el cap de pocs minuts ja vas trobant quines necessites. A més, es pot fer servir com a programa de renombrament massiu.

Com a afegits, el programa permet guardar el llistat d'accions i s'enllaça amb Blender, encara que no sé ben bé què pots fer amb això. Tot i això, és un programa per tenir en compte en certes situacions.

Activar trouchpad multipunt a l'Ubuntu

La veritat és que les vacances han començat força intenses així que suposo que acabaré posant el bloc de vacances també perquè no crec que tingui temps per actualitzar. Però de moment aprofito per publicar un microtutorial d'aquells que són útils de tant en tant.

Des de fa temps tenia el problema que al EEE PC no em funcionava el touchpad multipunt a l'Ubuntu (per exemple per desplaçar l'scroll amb dos dits). La solució és ben senzilla i l'he trobat via Tecnoloxiaxa. Per configurar el multipunt només cal instal·lar el paquet:

sudo apt-get install gpointing-device-settings

Un cop instal·lat s'executa el programa i només és qüestió de posar els tics que interessin.

gpointing-device-settings

I això és tot.

Captura del panell de configuració

The Hunble Indie Bundle #2: paga el que vulguis pels jocs

Volia publicar-ho el divendres passat però no vaig tenir temps.

L'any passat, un conjunt de productores de jocs independents van iniciar una interessant proposta benèfica, el The Hunble Indie Bundle. La proposta consistia en deixa que la gent pagués el que volgués per un pack de 5 jocs i fins i tot decidir quin tant per cent va destinat als desenvolupadors i quin a fins solidaris. Com a afegit, tots els jocs eren multiplataforma (Windows, GNU-Linux i Mac OS) i es descarreguen sense DRM de cap tipus.

La proposta va ser tot un èxit i la setmana passada van iniciar el The hunble Indie Bundle #2 amb 5 propostes interessants entre les que hi ha 3 dels millors jocs indie del moment: Osmos, Braid i Machinarium. Us deixo amb el vídeo de presentació.

The Humble Indie Bundle #2


Com a afegit, a la pàgina web es mostren estadístiques actualitzades sobre el que va pagant la gent. A més, la informació està segmentada per sistema operatiu, en el moment d'escriure l'article els usuaris de les diferents plataformes han pagat en mitjana:

• MS Windows: 6,20$
• Mac OS: 8,53$
• GNU-Linux: 13,52$

Lògicament, aquest valor és la mitjana i tampoc cal treure grans conclusions donat que, encara que paguin menys, els usuaris de Windows són molts més i representen més de la meitat dels ingressos. Però no deixa de ser un fet curiós.

Escaneix 3D amb Open Kinect

NOTA: ja śe que no publico massa últimament, però és que he hagut de prioritzar perquè no tinc temps per tot.

Ara farà un parell de setmanes va sortir a la venta Kinect, una mena de càmera per la Xbox que figura que reconeix allò que veu. Personalment, la seva aplicació als videojocs m'importa força poc (bàsicament perquè de moment només sortiran minijocs casual sense massa interès), però en canvi sí que trobo molt interessant tot el moviment de programari lliure que s'ha generat.

Ja des d'abans que sortís, una grup de desenvolupador va comunicar que iniciava el projecte de crear els drivers lliures Open Kinect, i ho van aconseguir en un temps rècord. A partir d'aquí, en poc més d'una setmana ja han començar a sortir aplicacions que fan servir la càmera de Microsoft sota GNU-Linux i d'altres sistemes operatius (com per exemple jugar a temps real amb un sabre làser).

Una de les aplicacions que m'ha impressionat és la que ha desenvolupat un tal Okreylos que genera una representació en 3D a temps real del que veu Kinect (via último nivel). Us deixo amb el vídeo on es veu el resultat:

3D Video Capture with Kinect




També és força impressionant com usa la mateixa aplicació per mesurar objecte.

Measuring Virtual Objects


A veure quan tarden a fer-ho servir per aplicacions series. Personalment, amb que algú integri el Head Tracking de City 17 (que funciona amb una simple webcam) amb alguns programes de disseny gràfic ja estaria més que feliç, però serà interessant veure què fan amb Open Kinect.

Reducció massiva d'imatges amb Imagemagik

Com podeu veure, m'ha sigut impossible publicar abans. La veritat és que entre la feina i el mètode Bolonya estic molt carregat de feina i he hagut de deixar de banda el bloc. Com a mínim fins al dia 15 no puc prometre res, però intentaré publicar.

Com que no tinc massa temps, només publico un petit article per explicar com reduir imatges des del terminal. I perquè voldria fer això? Doncs principalment perquè permet reduir massivament totes les imatges que hi ha en un directori (per exemple per enviar-les per correu electrònic).

La comanda en qüestió la he tret de Tipstrs però com que és útil m'he decidit a publicar-la. Per fer-lo servir només cal instal·lar-se el paquet ImageMagik. Per als que no el coneguin, ImageMagik es un conjunt d'eines de terminal pel tractament d'imatges. La comanda és la següent:

mogrify -resize 50% *.jpeg 

La comanda mogrify (que entendria que és massive modify o quelcom per l'estil) permet aplicar una modificació a diverses imatges. En aquest cas l'opció serà resize i li aplicarem una reducció del 50%. Si voleu posar les mides exactes ho podeu fer introduint els píxels, per exemple, 800x600. Finalment, com que volem aplicar-ho a totes les imatges amb extensió jpg, posarem *.jpg.

Fàcil i ràpid.

LibreOffice, la continuació lliure d'OpenOffice

Quan Oracle Corporation, una de les empreses més grans de desenvolupament de programari privatiu, va comprar Sun Microsystems, un dels gran mecenes del programari lliure, va sorgir un dubte més que raonable sobre què passaria amb Java, OpenOffice, OpenSolaris, VirtualBox o MySQL (un gran competidor de Oracle abans de l'absorció).

Durant els deu mesos que han passat des de la fusió la sort dels diversos productes de Sun ha sigut molt variada. Com era d'esperar, el jove OpenSolaris va ser cancel·lat, VirtualBox segueix amb una versió lliure i una de privativa, Java segueix sota la Java Foundation i MySQL segueix igual encara que ningú se'n refia massa.

En el cas d'OpenOffice, Sun havia cedit molts drets del projecte a la Document Foundation (com ja havia fet amb Java anteriorment) així que com a mínim Oracle no podia tancar el codi. En realitat l'únic canvi que ha patit la Suite ofimàtica és el logotipus d'Oracle a la pantalla flaix d'arrencada. Cal tenir en compte que OpenOffice és el principal competidor del Microsoft Office i per tant s'ha generat un gran interès per conèixer-ne el futur.

Justament aquest dilluns (via GnuLinux.cat) s'ha publicat un comunicat de la Document Foundation on s'explica el neixement de LibreOffice, un fork (o sigui, parteixen de la mateixa base però seguiran camins diferents) del projecte original. Tot amb el suport de Google, la FSF, Canonical, Novel... Així, la comunitat de desenvolupadors queda dividia en dos grans grups.

Altres projectes com Go-oo i derivats (un OpenOffice amb millores que ve per defecte a les principals distribucions d'GNU-Linux) ja han donat suport oficial a LibreOffice. Personalment crec que és una bona decisió, fa que LibreOffice estigui menys controlada per una única corporació i garanteix el suport d'un dels programaris lliures més populars.

La primera versió de LibreOffice ja està disponible per descarregar-se des de la pàgina oficial, però ja avisen que encara avisen que no es una versió estable.

TBO, editor de tires còmiques

Amb l'explosió social de la web 2.0 (si és que tal concepte és real) moltes formes de comunicació s'han fet molt populars. Blocs, fotologs, microblogging i webcòmic són conceptes que per a molts (els que saben que a Internet hi ha més coses que el mur de facebook) ja formen part del dia a dia. Totes elles tenen una cosa en comú, i és que la idea pesa més que les formes.

El problema és que així com els blocs i derivats només requereixen de text (qui més qui menys sap grapejar un teclat) i els fotologs de càmera (actualment tothom té alguna càmera a mà, encara que sigui al mòbil), els webcòmics requereixen de la paciència de dibuixar-los, encara que sigui amb gargots de pal (l'XKCD per exemple). Aquí és on entra en joc el programa TBO.

Logotipus del programa

Fa uns mesos vaig descobrir, via LinuxZone, el programa lliure TBO, creat per l'espanyol Daniel Garcia Moreno. El programa permet crear fàcilment tires còmiques i exportar-les en format vectorial o en png per a penjar-les a Internet.

Interfície del programa editant les vinyetes

El funcionament de TBO és el següent:

1. Es crea una nova tira de la mida que es vulgui
2. Es defineixen les regions que conformaran les vinyetes
3. En fer doble clic en un vinyeta es permet editar-ne el contingut
4. Mitjançant llibreries d'objecte i personatges (doodles), quadres de text o important imatges no vectorials és possible composar la vinyeta

Així de simple. Amb les llibreries ja creades és realment fàcil de fer servir. La versió actual del programa és tot just la 0.98 però ja apunta maneres. És intuïtiu i ràpid de fer servir.

Editar una vinyeta amb TBO

Potser el principal problema (a part que encara no és del tot estable) és que les llibreries d'elements (anomenats doodles) s'han d'instal·lar al directori general del programa (/usr/share/tbo/doodle) i, per tant, es necessiten privilegis d'administrador. Per sort ja han dit que es solucionarà a la pròxima versió.

Interfície del programa TBO

Amb tot, un gran programa a tenir en compte si teniu idees per fer un webcòmic però no voleu invertir el temps dibuixant.

Provant el nou sistema operatiu Meego

La setmana passada Nokia, Intel i Linux Foundation van presentar Meego. Meego és un sistema operatiu per a netbooks (o ultraportàtils o com es vulguin dir) amb aspiracions a funcionar també en mòbils tàctils i tablets.

En navegador Chrome a Meego

Estrictament parlant, Meego és una fusió entre dos sistemes operatius anteriors: Moblin (Intel i Linux per a netbooks) i Maemo (Nokia per a mòbils i tablets). La veritat és que desconec quina es la part que s'ha mantingut de Maemo perquè la interfície és clarament una versió millorada de la de Moblin, clar que segurament tingui moltes optimitzacions del sistema de Nokia.

Al tractar-se d'un sistema operatiu fet per la Linux Foundation, és programari lliure (basat en GNU-Linux, clar), així que fa uns dies vaig invertir una estona per provar Meego al EEE PC 901. S'ha de reconèixer que la instal·lació és molt senzilla i pregunta el mínim imprescindible per funcionar. En poc més de 15 minuts ja tenia l'ordinador a punt.

Un cop instal·lat, l'arrancada és de en prou feines 10 segons. En aquest sentit és comparable a la de Chrome OS que vaig comentar fa uns mesos, amb la diferència que Meego té forces més funcionalitats.

Pestanya d'inici de Meego

La interfície està presentada amb pestanyes que donen accés a diverses opcions. La primera mostra un resum dels arxius oberts recentment, aplicacions usades, pàgines web visitades, correus no llegits, esdeveniment pròxims i altres dades interessant. Tot presentat amb una interfície prou senzilla i útil.

Selector d'entorns de treball

La segona és el selector d'espai de treball. Per bé que a la pàgina oficial ho destaquen com una gran millora, la veritat és que no deixa de ser el mateix concepte de múltiples escriptoris que hi ha a Gnome o KDE. Tot i això, no deixa de ser còmode per treballar.

Sistema de missatgeria

Les següents tres pestanyes permeten actualitzar facebook, twitter... i conversar amb diversos sistemes de missatgeria com Google Talk o MSN Messenger. Segons els responsables, la integració amb la web 2.0 és un dels punts forts de Meego. És ben cert, i encara que jo agrairia poder-me treure alguna d'aquestes pestanyes entenc que a molta gent li aniran molt bé.

Pestanya d'Internet

Com és lògic, Meego està molt pensat per a la navegació web. En aquest sentit, s'avança a molts altres sistemes operatius lleugers i ha optat per incorporar Chrome com a navegador per defecte (o Chromium, depenent de la llicència que vulgui l'usuari). Personalment també prefereixo Chrome per a netbooks perquè consumeix menys recursos, el problema és que per culpa d'algun bug no em mostra algunes pàgines (diu que el DNS li dóna timeout), a veure si ho solucionen.

També m'ha agradat força la gestió d'arxius, aplicacions i xarxes. Les interfícies són molt clares i mostren exactament allò que interessa. Potser la única pega és que no ofereix gaires opcions avançades que potser s'acaben trobant a faltar, però per a l'usuari mig/baix va perfecte.

Connexions de xarxa

La veritat és que tot el conjunt està molt bé i m'agrada molt. El principal problema que li veig és que potser és una mica agosarat que li hagin dit versió 1.0, pel meu gust encara dóna masses errors com per considerar-se estable. Per exemple la connexió wi-fi em saltava cada dos per tres i moltes pàgines no se m'obrien amb el Chrome (ni amb Chromium).

Pestanya d'arxius, de dispositius i altres opcions

Per un altre costat, haurien de millorar una mica la instal·lació d'aplicacions. En le meu cas la instal·lació de Dropbox s'em va fer una mica pesada i el suport per a MP3s tampoc va ser trivial. a més, la simplicitat en la interfície fa que es trobin a faltar opcions que amb d'altres GNU-Linux estan perfectament visibles.

Com a conclusió, m'ha agradat molt el camí que ha iniciat Meego amb aquesta primera versió i, realment, m'ha fet molta ràbia haver de tornar a Easy Peasy per culpa que no em funcionava bé la connexió a Internet. Sense cap mena de dubte, si corregeixen els bugs i faciliten les instal·lacions d'aplicacions, Meego passarà a ser el sistema operatiu del meu ultraportàtil.

Múltiples comptes de Dropbox en GNU-Linux (i Mac)

Per fi, després d'un viatge a Bolonya, el final de Lost, una febrada i el comiat de solters d'uns amics torno a tenir una mica de temps per dedicar al bloc. Així que publico una entrada que feia una setmana que hauria d'haver escrit.

Via els compartits del reader d'algú que no recordo, ho sento, vaig arribar a un article d'Applesfera on explicava com tenir dues comptes de Dropbox sincronitzades alhora en MacOS. El tema em va interessar, no perquè parlés d'Apple, lògicament, sinó perquè fa temps que tinc el problema amb la parella per decidir quina compta de Dropbox sincronitzem.

Per als que no conegueu Dropbox, només diré que per mi és la forma més còmode per compartir arxius entre diversos ordinadors i dispositius i, fins i tot, per compartir arxius en general. En el meu cas, s'ha convertit en un dels serveis web imprescindibles.

En tot cas, a arrel de l'article d'Applesfera vaig arribar a la wiki oficial de Dropbox, on explica pas a pas com fer el mateix en GNU-Linux. En veure-ho se'm van il·luminar els ulls, el problema és que el tutorial no servei per a Ubuntu Karmic Koala i posteriors. Tot i això, després de barallar-m'hi uns minuts, vaig descobrir que es pot fer d'una altre manera, també molt senzilla i de la qual em podia sortit un article.

Com sincronitzar dues comptes de Dropbox en GNU-Linux

NOTA: el tutorial dóna per suposat que ja teniu una primera compta de Dropbox instal·lada i funcionant.

Els primers passos són clavats als del tutorial original. El truc està en crear una segona carpeta de configuració i tornar a executar Dropbox dient-li que faci servir la nova carpeta i no la per defecte. D'aquesta manera, la nova instància de Dropbox es pensa que és la única que està funcionant al sistema.

Amb les següents dues comandes crearem la carpeta de configuració i configurarem la segona compta que volem sincronitzar:

mkdir $HOME/.dropbox-alt
HOME=$HOME/.dropbox-alt /usr/bin/dropbox start -i

Ara ja us hauria d'aparèixer el menú del Dropbox com si fos el primer cop que l'instal·leu. Només cal que configureu l'usuari i seleccioneu manualment un altre directori on es ficaran els arxius sincronitzats. Un cop fet ja us apareixerà una segona icona de dropbox al costat de l'original.

Amb això ja ho tenim tot funcionant, el problema és que és necessari indicar al sistema que haurà d'executar la segona comanda cada cop que s'inici l'equip. Explico com es fa (i això és el que no està al tutorial original).

Per fer-ho jo vaig crear un arxiu buit anomenat ".dropboxa.sh" al meu home. Seguidament el vaig editar (és igual l'editor que feu servir) i vaig fer que el contingut fos:

HOME=/home/nom.usuari/.dropbox-alt /usr/bin/dropbox start -i

On nom.usuari és el nom del vostre usuari al sistema. Un cop tinc l'arxiu editat, vaig anar a "Sistema->Preferències->Aplicacions d'inici" i vaig afegir una nova tasca on la comanda a executar era "/home/nom.usuari/.dropboxa.sh".

I ja està. El pròxim cop que engegueu l'ordinador ja tindreu les dues comptes ben sincronitzades. L'única pega que he trobat és que la segona compta no té les icones de sincronització, però com que es pot mirar l'estat a l'aplicació resident és una molèstia menor.

Si algú creu que necessita més ajuda per fer-ho, que m'ho digui.

NOTA: I si algú encara no té Dropbox i se'n vol fer un, que m'ho digui i li passo una invitació, així els dos aconseguim una mica més de memòria (ara que han pujat el límit a 8GB val la pena aprofitar).

Google Cloud Print, la impressió segons Google

AVÍS: ja sé que m'ha quedat una mica llarg l'article, però amb el temps que feia que no publicava suposo que tenia mono d'escriure :-)

Quan fa uns mesos Google va presentar la beta del seu sistema operatiu Chromium OS (si no sabeu de què parlo passeu per aquest article) va prometre que l'usuari no s'hauria de barallar amb configuracions del maquinari ni drivers per a fer servir el sistema operatiu. El problema és que aquesta promesa és força difícil de complir, sobretot mentre els fabricants ignorin els estàndards, així que la resposta general va ser força incrèdula.

No ha sigut fins aquesta setmana quan al bloc de Chromium (via Despuesdegoogle) s'ha confirmat un primer pas per solucionar un dels esculls més complicats que tenia la política sense drivers de Chromium OS: la impressió. No és que no sigui viable un sistema d'impressió sense drivers, de fet fa més de vint anys que es van definir el protocols per aconseguir-ho, simplement és que els fabricants no el dóna la gana i prefereixen tenir lligat al consumidor tant en la venta de cartutxos com en el propi programari.

Esquema de Google Cloud Print (Chromium)

La proposta de Google passa, com no podia ser d'una altre manera, per una solució al núvol. El nou servei del gegant d'Internet s'anomenarà Google Cloud Print i, pel que s'ha dit de moment, disposarà d'algun sistema per poder compartir la impressora per Internet, suposarem que associat a la compte de Google. Així, des de qualsevol dispositiu on sigui possible loguejar-se a Gmail, seria possible enviar impressions directament a les impressores on tinguem accés.

De moment ningú es posa d'acord en si el Google Cloud Print és una gran idea o una absoluta pèrdua de temps. La veritat és que després de Wave i Buzz un ja no sap què pensar dels serveis del Cercador. Em temo que només el temps ens dirà si el nou servei arribarà a bon por, però això no treu que susciti preguntes interessants. Anem a pams.

Quina gràcia té Google Cloud Print?

Jo n'hi veig forces, però la que em crida més l'atenció és la possibilitat d'imprimir des de dispositius on no és possible connectar una impressora o generar arxius. D'aquí un temps, qui més qui menys tindrà un dispositiu amb capacitat de navegació, ja sigui un mòbil, una consola, un reproductor multimèdia, un lector d'eBooks... i serà possible fer compres per Internet o ves a saber què. Cal tenir en compte que els vols low cost encara t'obliguen a portar el paper imprès, i el mateix passa amb moltes altres compres en línia.

Un altre dels aspectes interessants és que tota la gestió de cues d'impressió estarà al núvol. Això vol dir que amb una interfície semblant al correu electrònic és possible repassar el nostre històric d'impressions, fer cerques, tornar a imprimir un treball en alguna altre impressora o, simplement, exportar-los en formats digitals sense necessitat de solucions propietàries. A més, al tractar-se de formats per a impressió, no serà difícil exportar a epub o pdf per llegir-lo en lectors d'eBooks.

I quin és l'interès de Google en tot això?

Bàsicament pot ser un negoci rentable. Lògicament, Google Cloud Print no només serviria per donar accés a la impressora de casa o de l'oficina, sinó que també obre la porta a poder fer servir impressores públiques, que no gratuïtes, com ara copisteries o botigues de fotografia. Cal tenir en compte que actualment la majoria de les cadenes de revelat de fotos disposen de la capacitat d'enviar les fotografies des de casa per Internet, obrir aquesta possibilitats a les copisteries locals no sembla una mala idea.

Per un altre costat també hi ha el tema de la publicitat. Als fòrums molta gent ha fet comentaris sarcàstics sobre si Google incrustarà publicitat a les impressions. Lògicament no seria una bona idea perquè llavors la gent preferiria imprimir en PDF i esperar-se a casa. Tot i això, si pensem en una interfície web per gestionar les cues d'impressió és fàcil imaginar-se la publicitat contextual a la que ens té acostumats. Per un altre costat, perquè no disposar d'un sistema gratuït d'impressió on l'enviament es cobreixi amb els anuncis?

Ningú posa en dubte que Google Maps és un negoci altament rentable i crec que amb aquest servei volen continuar amb la seva línia de gran intermediari. Si obren el servei a les copisteries locals, que molts cops no tenen la capacitat d'obrir una botiga virtual, crec que fins hi tot ho faria servir algun cop. Per un altre costat, suposo que en primera instància permetrà impressions normals en ps però no tardaran en agafar també foto-llibres o formats editorials per edicions a la carta. Per no parlar de les botigues de eBooks.

Llavors, quines pegues hi ha?

La primer potser seria "què coi n'ha de fer Google del que imprimeixo". I hi ha una part de veritat en tot això. El dia que el don't be evil desaparegui estarem ben fotuts... bé, més fotuts.

La segona pega important és que com únic sistema per imprimir des de Chromium OS és una mica massa limitat. El sistema en el núvol està molt bé com a concepte, però hi ha molt poca gent actualment que tingui la impressora de casa connectada a la xarxa o amb un ordinador obert en 7x24 per fer de servidor. A més, això implica que Chromium OS no permet connectar una impressora per usb... o potser ens tenen preparada alguna sorpresa més, qui sap.

I potser la principal pega és que de moment no és més que un concepte, i és que encara hi ha molts aspectes tècnics per solucionar. S'haurà de veure si els fabricants es prenen seriosament la proposta i ofereixen solucions natives o si, per un altre costat, s'haurà de fer servir sempre un ordinador intermediari.

La veritat és que hi ha molt poques empreses que tinguin el potencial per tirar endavant una bestiesa com aquesta i Google n'és una d'elles. Veurem en què queda tot plegat.

T Old Roman, la tipografia de La Veu de T

Un cop més, s'ha produït un KO tècnic al bloc. Entre la setmana santa a Menorca, la feina i que no passa res interessant a la Xarxa des de fa mesos, m'ha sigut impossible publicar. La veritat és que les previsions tampoc són molt optimistes en aquest moment, així que tampoc puc assegurar que no tornin a passar algunes setmanes entre post i post.

En tot cas, avui estava fent una tipografia per a Arcaron i me n'he adonat que mai he parlat sobre la tipografia que acompanya la capçalera i els gràfics de La Veu de T. La veritat és que fa temps que sóc aficionat a les tipografies, encara que mai he tingut temps de posar-m'hi seriosament.

Comparativa entre T Old Roman i Nimbus Roman No9

La història d'aquesta tipografia que he anomenat T Old Roman és tant antiga com el propi bloc perquè, de fet, està feta expressament per aquest. Ja he comentat algun cop que el bloc va néixer dins la meva ment un any abans de publicar la benvinguda. Vaig invertir forces dies en plantejar-me la imatge que volia donar, juntament amb la paleta de colors, el logotipus, el disseny de les il·lustracions... vaig creure que podia ser interessant fer una tipografia pròpia. Així que vaig començar a investigar.

Volia una font que fos llegible i decorada (Serif) però tampoc volia passar-me mesos dissenyant-la, així que vaig decantar-me per modificar-ne una de ja existent. La meva primera idea va ser modificar la famosa Times New Roman, però com que la llicència no era lliure, vaig decantar-me per la versió GPL anomenada Nimbus Roman No9.

El programa Font Forge i la T Old Roman

Per a modificar la tipografia vaig fer servir Font Forge, un programa de codi obert que, per a molts, és un dels millors programes d'aquest estil. La veritat és que és relativament senzill de fer servir i és molt complert. Tot modificant la Nimbus Roman No9, vaig afegir tot allò que volia: nombres old style, consonants més llargues, serif més subtils i vocals una mica més arrodonides.

El resultat final va ser una Old Roman un xic més estilitzada i que a molta gent li sembla torta, i en part tenen raó perquè vaig eliminar algunes de les correccions òptiques de la font original. Decididament no és una tipografia perfecte, però que voleu que us digui, m'agrada com queda.

Video DVD a Ubuntu 9.10 Karmik Koala

NOTA: aquest article parla de com configurar Ubuntu. Què voleu fer-hi, sóc informàtic.

Sempre que m'instal·lo una versió d'Ubuntu he de buscar com es fa per a reproduir DVDs de vídeo codificats amb CSS (que és un de tants DRMs absurds), així que he decidit publicar-ho per tenir-ho més a mà.

Per als que no sabeu de què us parlo. Tot el programari que hauria de venir preinstal·lat a GNU-Linux s'hauria de distribuir amb una llicència lliure o compatible i, sobretot, estar lliure de patents de pagament (repeteixo, en teoria). Per això, una distribució internacional com Ubuntu no pot venir amb el descodificador de DVD de base perquè seria ilegal en alguns països.

Quan un usuari paga una llicència de Windows o MacOS, els senyors de Microsoft destinen una part a pagar a d'altres empreses que tenen en propietat patents dels EEUU com el MP3, el DVD i moltes altres que ni tant sols recordo. En el cas d'Ubuntu, Canonical ha arribat a pactes amb algunes empreses i, en alguns casos, posa a disposició dels usuaris eines fàcils per a que els usuaris dels països no afectats activin el programari propietari.

Així, per activar la reproducció de Video DVDs a Ubuntu 9.10, només és necessari executar dues comandes al terminal. La primera

sudo apt-get install libdvdread4

Ens descarrega les dependències. I la segona

sudo /usr/share/doc/libdvdread4/install-css.sh

Instal·la tot el que fa falta. I ja està. A partir d'aquest moment ja s'haurien d'autoreproduir els DVDs en introduir-los a la unitat.

Recomanació Gimp100podcast a Tatica.org

Per aquells que no coneguin què és GIMP, només diré que és el millor editor de gràfics lliure que hi ha actualment. Per entendre'ns, i encara que no m'agrada massa aquesta comparació, vindria a ser una versió lliure del Photoshop. Per mi els dos programes són suficientment diferents, però entenc que per a molts ve a ser el mateix.

Realment, GIMP no és especialment difícil de fer servir, però requereix una certa pràctica. A més, si com jo, estàs molt acostumat a la solució propietària d'Adobe, a vegades costa canviar el xip. Recordo que quan vaig aprendre Photoshop ho vaig fer amb un llibre de trucs que es diu "Manipula tus fotografia digitales con Photoshop". M'agradava el format perquè en poques pàgines t'ensenyaven com fer coses útils sense necessitat d'empassar-te pàgines de palla inútil.

El problema és que fins ara no havia trobat res semblant per a GIMP, fins que fa un parell de setmanes vaig llegir en algun lloc que un bloc anomenat Tatica.org començava una sèrie d'screencasts sobre GIMP. El curs consistirà en 100 trucs útils on l'autora ensenya, en un parell de minuts, com fer alguna alteració a una photografia amb GIMP.

Així doncs, després de veure els 17 vídeos que hi ha fins ara, ja el puc recomanar. La veritat és que els primers estan molt mal gravats perquè no es van fer amb cap programa de captura. Tot i això, aquesta mala qualitat només dura els 2 primer capítols. Així, si voleu començar-la a seguir, jo aniria directament el número 3.

De moment jo ja he aprés algunes coses que no sabia i que m'han sigut molt útils. Podeu accedir directament al Gimp100podcast des d'aquí.

Provant el nou Google Chrome OS

Avui he tinguts uns minuts per baixar-me i provar el nou "sistema operatiu" de Google. Bé, en realitat no és exactament un nou sistema operatiu perquè no deixa de ser un GNU-Linux amb un Chrome precarregat. Us deixo un vídeo per si no sabeu de què us estic parlant:

What is Google Chrome OS (Microsiervos)


La veritat és que s'ha de reconèixer que arranca ràpid, fins i tot virtualitzat no m'ha tardat ni cinc segons en mostrar-me la pantalla de login.

Pantalla de login del Chrome OS

Una aspecte interessant és que el login es fa amb la compte de Gmail, sense necessitat que cap administrador creí els usuaris. D'aquesta manera, qualsevol persona hauria de poder accedir a la compta en qualsevol ordinador amb Chrome OS.

El Chrome OS en entrar al sistema

Pel que he entès, el "home" de l'usuari (per als de windows els arxius personals, la configuració de les aplicacions, el tema visual...) està encriptat i es sincronitza automàticament amb els servidors de Google. Així, quan tanquem la sessió (si algú troba el botó per fer-ho), totes les pestanyes que deixem obertes al navegador s'envien a Google i se t'obriran automàticament quan tornis a loguejar-te, ja sigui al teu ordinador o en algun altre.



Per desgràcia no ho he pogut provar perquè per guardar la configuració em demanava una compte "@google.com" que pel que sembla no és la mateixa del gmail. Suposo que ho corregiran a les pròximes versions (o hauré d'esperar a que algú m'envii una invitació...).

Navegant

Per la resta el navegador funciona igual com el Chrome d'escriptori però permanentment maximitzat. En alguns vídeos he vist que obrien diversos navegadors i que aquests es comportaven com si fossin escriptoris diferents, però la veritat és que, per bé que he aconseguit obrir més d'una finestra, no he aconseguit canviar d'una a l'altre.

Un dels tres únics menú amb opcions

Una de les promeses de Chrome OS és que l'usuari no s'haurà de barallar amb les configuracions. Crec que és una mica agosarat afirmar això, però la veritat és que la interfície de configuració és de les més austeres que he vist fins ara. A la barra de pestanyes només es mostren 3 icones: bateria, connexió (wireless i ethernet) i configuració. Veurem si poden complir la promesa quan permetin impressores, flash amb efectes 3D o lectors de DNIs electrònics.

Algunes opcions curioses

Tafanejant per les opcions, m'ha semblat curiós que et deixin escollir el motor de cerca (Google, Yahoo o fins i tot Bing) i que hi hagi un botó amb el text "Make Chromium my default Borwser" (Fer que el Chromium sigui el navegador per defecte). Un pensaria que qui es vulgui instal·lar el Google Chrome OS al portàtil té molt clares les preferències.

Un depurador d'HTML

També m'ha sobtat que incorporin un complet depurador d'HTML semblant al Firebug. Sobretot tenint en compte que no es possible intal·lar cap editor de text ni programa de desenvolupament. Suposo que alguna lògica tindrà.

Com a conclusió. Google Chrome OS és una bona idea que crec que pot agafar força amb el temps, però per mi encara és una mica massa limitat. Consumeix poc i s'engega enres, això el fa ideal com a segon sistema operatiu per a netbooks (els portatilets petits) ja que et permet fer consultes ràpides o passar l'estona sempre que tinguis una wireless aprop. També és un bon sistema quan algun familiar et pregunta "m'has d'ensenyar com funciona això de la Internet", alguns ja m'enteneu ;-).

Dissenyant amb Sweet Home 3D

Des de fa unes setmanes, a la feina estem dissenyant la distribució dels mobles per al nou espai de treball. No és el primer cop que m'enfronto al repte d'idear sobre plànol una sala, així que un cop medit l'espai vaig passar el plànol a l'Inkscape com sempre.

Com a normal general, Inkscape m'ofereix la precisió necessària per organitzar mobles però és queda força a curt a l'hora de, per exemple, elegir els colors de les parets. Fa anys havia fet servir un programa anomenat Floor Plan 3D però és privatiu i per a Windows.

Pàgina web del programa

Per una casualitat gairebé còsmica, fa dos dies vaig rebre un butlletí de Source Forge que explicava els projectes més actius de la comunicat SF. Allà, després dels de tota la vida, apareixia un programa anomenat Sweet Home 3D que sembla fer exactament el que volia.

Interfície del Sweet Home 3D

Un cop descarregat (hi ha versió per Windows, Mac i GNU-Linux), només cal descomprimir-lo i executar-lo. En pocs minuts vaig aprendre a dibuixar parets i a pintar-les. Un cop amb la sala creada, és molt senzill posar mobles i importar-ne de nous a partir del model en 3D.

Sweet Home 3D en mode 3D subjectiu (mode Doom per dir-ho així)

El programa és veu força estable i només m'ha donat problemes en modificat algunes parets. La principal pega és que no he trobat el catàleg d'IKEA en 3D... serà qüestió de possar-s'hi.

Detall dels controladors per modificar els mobles

Decididament, Sweet Home 3D ha passat a formar part dels meus imprescindibles.

Tux4Kids: en Tux i els nens

Fa uns dies estava provant la distribució de GNU-Linux Quimo, que és una mena d'Edubuntu o, simplement, un sistema operatiu orientat als nens. La veritat és que com a interfície gràfica ni Quimo ni Edubuntu m'han impressionat, i molt menys després d'haver provat la genial interfície Sugar de l'OLPC XO, però m'agrada provar-los per veure quins programes ofereixen.

Interfície de Quimo

A nivell de programari, Quimo tampoc és molt original. Child's Play, gCompris i eToys es mesclen amb programes per adults com Pidgin, Abiword o les aplicacions d'administració del sistema. En aquest sentit, Quimo comet el mateix error que tots els seus predecessors (exceptuant l'OLPC XO, clar).

Sigui com sigui, gràcies a Quimo he descobert una família aplicacions anomenada Tux4Kids que no coneixia i que trobo molt interessants.

Tuxmath Command (un dels minijocs)

Les dues primeres aplicacions que vaig provar van ser Tuxmath (de matemàtiques) i Tuxtype (de mecanografia). La veritat és que estan molt bé. Cadascuna d'elles conté una sèrie de minijocs al més pur estil TyperShark. No és que siguin molt innovadors, però estan ben fets i enganxen.

La segona aplicació va ser Tux Paint, un programa de dibuix per als més petits que és, senzillament, genial. Ja havia provat abans alguns programes de dibuix infantil, però cap aconseguia oferir la llibertat necessària per fomentar la creativitat del nen com ho fa Tux Paint.

La meva primera creació amb TuxPaint

La interfície de Tux Paint és alhora simple, colorista i intuïtiva. En pocs segons saps dibuixar i seguidament aprens com fer servir els dibuixos predefinits a mode d'anganxina. Té tot allò que el nen vol quan dibuixa però, a més, aprèn a usar el ratolí i fomentar la curiositat. Com a afegit, la versió instal·lada a Quimo, disposa de desenes d'anganxines (son arxius "png" fàcils d'instal·lar).

En resum, si teniu nens petits us recomano els jocs de Tux4kids i, especialment, TuxPaint (hi ha versió per a Windows, GNU-Linux i Mac OS). A més, és una altra bona manera d'educar-los en els valors del programari lliure.