dilluns, 27 d’abril del 2009

Ultim dia a Berlín

Són les 00:42 i queden poques hores per agafar l'avió de tornada. Aquí venen les últimes fotos.

Errr.... això.

El gronxador gegant

Una girafa de lego

El bar "Visionere" o quelcom per l'estil

diumenge, 26 d’abril del 2009

Segon dia per Berlín

Són les 4:15 AM. Un cop més des de Berlín comparteixo algunes fotografies ràpides.

Detall del Sony Center

Einstein de Lego (mou els ulls)

L'espectacular entrada del museu del cinema

El genocidi dels minifigs

Com llangardaixos a la riba prop de la catedral

El "pirul·lo" de la tele (com ho posa al mapa que em va passar el meu germà)

I a dormir.

dissabte, 25 d’abril del 2009

Despertar al hostel

Mentre els altres dormen, intentarem aprofitar per anar a veure quatre coses més. Aquest és el panorama de l'habitació a les 10:47 AM.

Panorama a l'habitació

per sort el món exterior tampoc sembla molt més animat (a part de per quatre eixelebrats com nosaltres).

Des de la finestra

Anem a esmorzar a veure si podem anar pel centre.

Primer dia a Berlin

Són gairebé les cinc del matí i estic massa cansat per buscar com s'escriuen els noms en alemany, així que perdoneu els errors i les interpretacions lliures.

La cúpula del Reichstag

La porta de Brandenburg


Monument en memòria de l'Holocaust


Una esglesia mig derruïda que no recordo el nom

Check point Charlie

Pintades noves sobre el mur

Una de les pintades del mur

Decoració friqui del bar del hostel

divendres, 24 d’abril del 2009

Ja som a Berlin


De moment poca foto que és tard. De moment el hostel te bona pinta i wi-fi gratuita. De pas diré que és el primer cop que m'enduc el eee pc.

dimecres, 15 d’abril del 2009

Tux4Kids: en Tux i els nens

Fa uns dies estava provant la distribució de GNU-Linux Quimo, que és una mena d'Edubuntu o, simplement, un sistema operatiu orientat als nens. La veritat és que com a interfície gràfica ni Quimo ni Edubuntu m'han impressionat, i molt menys després d'haver provat la genial interfície Sugar de l'OLPC XO, però m'agrada provar-los per veure quins programes ofereixen.

Interfície de Quimo

A nivell de programari, Quimo tampoc és molt original. Child's Play, gCompris i eToys es mesclen amb programes per adults com Pidgin, Abiword o les aplicacions d'administració del sistema. En aquest sentit, Quimo comet el mateix error que tots els seus predecessors (exceptuant l'OLPC XO, clar).

Sigui com sigui, gràcies a Quimo he descobert una família aplicacions anomenada Tux4Kids que no coneixia i que trobo molt interessants.

Tuxmath Command (un dels minijocs)

Les dues primeres aplicacions que vaig provar van ser Tuxmath (de matemàtiques) i Tuxtype (de mecanografia). La veritat és que estan molt bé. Cadascuna d'elles conté una sèrie de minijocs al més pur estil TyperShark. No és que siguin molt innovadors, però estan ben fets i enganxen.

La segona aplicació va ser Tux Paint, un programa de dibuix per als més petits que és, senzillament, genial. Ja havia provat abans alguns programes de dibuix infantil, però cap aconseguia oferir la llibertat necessària per fomentar la creativitat del nen com ho fa Tux Paint.

La meva primera creació amb TuxPaint

La interfície de Tux Paint és alhora simple, colorista i intuïtiva. En pocs segons saps dibuixar i seguidament aprens com fer servir els dibuixos predefinits a mode d'anganxina. Té tot allò que el nen vol quan dibuixa però, a més, aprèn a usar el ratolí i fomentar la curiositat. Com a afegit, la versió instal·lada a Quimo, disposa de desenes d'anganxines (son arxius "png" fàcils d'instal·lar).

En resum, si teniu nens petits us recomano els jocs de Tux4kids i, especialment, TuxPaint (hi ha versió per a Windows, GNU-Linux i Mac OS). A més, és una altra bona manera d'educar-los en els valors del programari lliure.

dijous, 9 d’abril del 2009

Sinde, estàs nominada

Nota: abans de començar l'article, crec que és just explicar el perquè no vaig publicar res la setmana passada...

No és normal que parli de política en aquest bloc, de fet és un tema que tinc vetat, però és que quan ens toquen els protocols ens hem d'ajudar entre tots.

Fa pocs dies, el President Zapatero va nombrar a l'Ángelez Gonzáles Sinde com a nova ministra de cultura. Per aquells que no la coneguin, Sinde (com ja es coneguda per Internet) és una joia de dona que va ser presidenta de la AACCE i que sempre que obra la boca deixar anar perles com "¿Para qué necesitamos ADSL a no sé cuántos Gigas?".

Lògicament, les reaccions no s'han fet esperar. En poques hores tota la blocosfera n'anava plena, s'ha creat un grup a Facebook, a Twitter és un dels temes més populars i els mitjans tradicionals també han dit la seva.

La futura ministra en qüestió

Des d'aquí només puc recordar a la ministra que España està a la cua tecnològica d'Europa, que tenim un dels ADSL més cars i lents i que, per l'amor de déu, les descàrregues de cinema espanyol només represeten un 1% del tràfic de les p2p. Si volem ser mínimanent competitius, el que hauríem de fer és promocionar les noves tecnologies i fomentar la cultura, no intentar constantment insultar als internautes i recuadar diners.

Molta més informació: