divendres, 20 de març del 2009

Diga'm de què presumeixes IE8

Fa pocs dies el conegut navegador d'Internet de Microsoft, Internet Explorer 8, ha deixat enrere l'etiqueta de Beta per passar a ser una versió estable. Encara que, com a bon geek, ja fa temps que vaig provar la Beta, he decidit passar-me per la web del programa i veure quines novetats ofereix.

La següent taula mostra el llistat de novetats i, perdoneu que sigui dolent, una ràpida comparativa amb d'altres navegadors (FF3=firefox 3, OP=Opera 9, CH=Chrome 1):



FuncionalitatFF3OP9CH1
Acceleradors: pel que sembla és com un desplegable del menú contextual on pots buscar la selecció a diferents llocs webSí (extensions)No
Botó per veure la web com si fos la versió anterior. Si haguéssiu respectat els estàndards des de bon principi no us caldria...No calNo calNo cal
Desfer el tancat de pestanyes (fer un "undo")¿?
Barra de cerca mentre s'escriu... com la de Firefox 1No
Barra de direcció intel·ligent (mira els bookmarks...) de nou com la de Firefox 3¿?Més o menys
Pàgina especial en obrir un nou tabEn fase beta
Navegació privada (aka. mode porno)En fase beta¿?
Guarda els tabs de la sessió anterior
Zoom intel·ligent. Quan ho vaig llegir em pensava que seria un zoom com el de l'iPhone (per elements) però només vol dir que fa zoom també de les imatges.No
Botó de pujar un nivell. Mai li he vist la gràcia a aquest botó.¿?
Barra de preferits... com la de Firefox 1 (això no ho tenie IE7 ja?).No
RSS desplegables als preferits¿?
Ordenar l'històric¿?¿?
Cerca dins l'històric¿?¿?
Cerca amb suggeriments mentre s'escriu al cercador¿?
Visual Search: et mostra una previsualització d'alguns resultats de la cerca que s'està escrivint. Personalment no m'agrada, però entenc que algú ho pot trobar interessant.Sí (extensions)NoNo
Web Slices: és complicat d'explicar, encara que és força prometedor. Així com algunes pàgines poden disposar de RSS, ara també poden tenir quelcom anomenat Web Slice, que conté una vista en miniatura de contingut més important. Aquesta vista pot afegir-se a la barra de preferits i veure-la sense necessitat d'entrar a la pàgina en qüestió.Sí (extensions)NoNo
Restauració automàtica de pestanyes en cas d'error (em pensava que la versió 7 ja ho tenia)
Pel que sembla usa un procés per tab... com el Chrome 1NoNo
Detecció de phishing i d'altres atacs¿?

Ja sé que no és un estudi gaire exhaustiu, només he contrastat la publicitat amb el coneixement que tinc.

Com a conclusió, crec que IE8 és un bon pas endavant per a la família Internet Explorer (encara que alguns sembla que no acaben d'encaixar-ho) però no deixa de recórrer constantment a la còpia de funcionalitats dels competidors (encara que no és tant flagrant com el que va fer IE7 amb Firefox).

De totes les funcionalitats, la única que m'ha fet una certa gràcia és la dels web slides. Tot i això encara són molt poques les webs que ho implementen i ja hi ha extensions de Firefox per usar-les.

Crec que de moment continuaré amb Firefox.

NOTA: una altre possible tema a tractar seria perquè la pàgina oficial de IE8 és tant refutudament complicada i liosa. Però crec que és una constant dels de MS.

La crisi dels 150


Aquest és l'article 150 de la Veu de T i per celebrar-ho he preparat una sorpresa. Els que llegiu el bloc des d'un lectors de feeds no us n'haureu adonat, però la resta potser si. Després de 150 articles he decidit renovar la imatge del blog.

Anterior Tema de La Veu de T

La veritat és que l'antic disseny no em desagradava, era simple i funcional. Però em temo que ha sigut una mica incomprès. Per aquest motiu durant les últimes setmanes he estat treballant en la nova imatge. Espero que us agradi.

Abans que us poseu a buscar-li els defectes, us faig un parell d'apreciacions:
  • Amb el nou tema deixo oficialment de donar suport a Internet Explorer 6. Jo en començava a estar fart de perdre els temps adaptant la visualització a un navegador que no es preocupa per donar suport als estándards (més motius aquí).
  • La icona de RSS és una modificació de la original creada (i alliberada) per la Mozilla Foundation i vectorialitzada per en Matt Brett. Pot ser descarregar des d'aquí.
  • La textura art nouveau l'he modificat de l'original de Enchanted Gal-Stock des de deviantART i la he trobat a partir d'aquest article.
  • La resta del disseny l'ha fet amb les eines habituals: Inkscape i GIMP.
De nou espero que us agradi. Suposo que durant els pròxims dies corregiré alguns bugs. En principi l'he provat en Firefox, Opera i Internet Explorer 7 i 8, però em falta Chrome i Safari.

ACTUALITZACIÓ: ja ho he provat amb Chrome i Safari (en Windows) i sembla que també es veu bé.

dimecres, 18 de març del 2009

Curts d'en José Val Del Omar

Ahir, tot sentint el programa Milenio 3, vaig descobrir el desconegut artista José Val del Omar. Val del Omar va ser contemporani de Lorca i els surrealistes i, com va passar amb molts artistes espanyols, va ser incomprès durant la dictadura.

José Val Del Omar

Malgrat que va explorar molts camps, es especialment remarcable la seva feina com a cineasta o "cinemista", com es deia a ell mateix. Si fos un personatge actual, seria considerat com un "artista multimèdia".

A mig camí entres l'inventor i el poeta, la major part de les seves obres combinen innovadores tècniques sonores (va ser pioner en els sistemes de so envolvent) i visuals (avançant-se en l'us del làser i l'holografia).

Allunyant-se de la narrativa tradicional, les úniques tres obres que poden considerar-se pròpiament cinematogràfiques conformen el que ell va anomenar "Tríptico elemental de España".

Fotograma de Aguaespejo Granadino (1955)

La primera d'aquestes obres és "Aguaespejo Granadino (1955)", un curtmetratge inspirat en el fluir etern de l'aigua l'Alhambra i el misticisme. Per sort, el curtmetratge està penjar al tub en quatre fragments de 6 minuts cadascun. El deixo a continuació (és important tenir el so activat).

Aguaespejo granadino (1 de 4)


Aguaespejo granadino (2 de 4)


Aguaespejo granadino (3 de 4)


Aguaespejo granadino (4 de 4)


El curt m'ha recordat molt a les primeres obres que va fer David Lynch pocs anys després, sobretot l'angoixa que transmet el segon fragment (fragment nocturn) que, com a curiositat, és el que més visites ha rebut. La veritat és que m'ha sorprès molt.

dimarts, 10 de març del 2009

Problemes amb PC City

AVÍS: Normalment no escriuria un article d'aquesta mena, però donat que és la segona jugada que em fan en poc temps, crec que s'ho tenen merescut.

AVÍS: aquest article és una mica llarg.

Des de fa uns mesos, a casa hem decidit canviar l'ordinador. Amb aquest propòsit, vaig començar a mirar models a les webs de les principals botigues i cadenes. Després de veure'n alguns, vaig decantar-me per un Acer que tenien a PC City.

El meu primer intent va ser anar a la botiga física, però allà no el tenien. En arribar a casa vàrem tornar a consultar la web i vaig veure que només era de venta per Internet. Així que el mateix vespre realitzàrem la comanda.

No és el primer cop que compro per Internet (reconec que no solc tenir gaire sort) i, per bé que la interfície de la banca segura és horriblement amateur, no va ser difícil fer el pagament. El problema va començar en rebre el mail de confirmació amb les següents instruccions:

PAGO CON TARJETA DE CRÉDITO

Por su seguridad rogamos descargue el formulario de confirmación de pago por tarjeta, rellene los datos requeridos y remita el mismo firmado, junto con una copia de su D.N.I., PASAPORTE o N.I.E., al nº de fax: 902 93 07 65 / 91 643 94 53, o escaneado al Departamento de Operaciones Web.

ATENCION: Para la tramitación de su pedido es imprescindible el envío de esta documentación.

El plazo de entrega, en compras de varios artículos, se corresponderá con el producto de mayor plazo.
Éste empezará a contar a partir de la fecha efectiva del pago y se tendrán en cuenta días hábiles.

Donat que no disposo d'escànner ni de fax, l'única opció era esperar-me a l'endemà per tal de solucionar el moment "Are you form the past?". El mail afegia un telèfon de contacte 902 on, després d'uns minut seleccionant opcions, em convida (com a única opció) a entrar al chat online de PC City. Finalment, aconsegueixo enviar el Fax i, poques hores després, rebo un correu confirmant que ja ha sortit el producte.

L'enviament es fa a través de l'empresa UPS (podria escriure un segon article sobre ells), que posa a disposició dels clientes una interfície web de seguiment del paquet. Per desgràcia, per fer el seguiment necessites un codi que PC City no proporciona al mail de confirmació.

De nou m'envien al xat web (que funciona dues de cada deu vegades) i pregunto el codi. Suposo que deu ser una pregunta recurrent perquè me'l donen al moment (un motiu més per posar-lo al correu electrònic directament).

La història continua ahir quan finalment arriba l'ordinador (no comento res sobre UPS per no allargar-me). El monto i l'engego. Se'm mostra un menú de pseudo-instal·lació on em demana la zona horària i el nom de l'usuari. Fins aquí tot normal, els problemes comencen en visualitzar-se el selector d'usuari.

Normalment un pensaria que després de la instal·lació només hi hauria un usuari, i com a molt un de visitant. Per desgràcia no és així, i al costat del meu n'apareixen quatre més amb noms tant sugerents com "Techno1", "Techno2"... Aquí ja començo a sospitar que l'ordinador no és molt nou.

Hagués fet una fotografia de la pantalla d'entrada sinó fos perquè en intentar logar-me com el meu usuari em sorprèn una finestra blava d'error de memòria (BSoD) i es reinicia automàticament.

Seguidament, el propi Windows intentar executar un anàlisi de disc on corregeix diversos errors, torna a reiniciar-se i, en logar-me, torno a aconseguir la pantalla blava. Intento executar la famosa recuperació Acer eRecobery per tal que reinstal·li el windows, però es queda a la meitat i s'apaga sol.

En intentar tornar-lo a engegar, només apareix un missatge de "Disk Error". Finalment, torno al meu ordinador antic i entro al xat de PC City per demanar una devolució.

Si a això li afegeixes que fa tres mesos vaig comprar a PC City dos controls inalàmbrics per a la PS2 que tampoc van funcionar (cap dels dos), només puc recomanar NO comprar a PC City.

divendres, 6 de març del 2009

Star Wars the Exhibition a Madrid (Part 3)

Per acabar amb la setmana d'Star Wars, un últim reguitzell de fotografies.

Primers dissenys dels Hutt

El Jedi més fashion

Mola, és de l'episodi II... a qui li importa com es digui

Algunes celebritats Wookies

Tie Interceptor

Ho reconec, no me'n recordo com es diu aquesta andròmina

I per acabar, el més gran i inimitable, aquell que portarà l'equilibri a la força, l'autèntic protagonista de la saga i el dolent més parodiat de tots els temps.

Lord Darth Vader

NOTA: tenia un altre article preparat sobre l'exposició. Aquest cap de setmana em plantejo si el publico o no.

dimecres, 4 de març del 2009

Star Wars the Exhibition a Madrid (Part 2)

Seguim amb les fotografies de l'exposició d'Star Wars (per allò de fer-me repel·lent).

Algunes de les baines de l'episodi 1

Un genial esbós de la reina Amidala
(ja m'agradaria dibuixar així)

Nau oblidable de l'episodi 1

Maqueta d'un ewok en miniatura

Vestit de la reina Amidala d'un detall increïble


Més baines i naus varies

No cal descripció, no?

NOTA: un article més i ja hauré acabat amb el recull de fotos sense text.

dimarts, 3 de març del 2009

Star Wars the Exhibition a Madrid (Part 1)

Aquest cap de setmana vaig anar a Madrid a veure l'exposició "Star Wars the Exhibition". Així que, per fer-vos dentetes, durant els pròxims articles publicaré un parell de fotografies. Perquè sí, l'exposició és una passada i, a més, hi deixen fer fotos (alguns n'haurien d'aprendre).

Entrada de l'exposició

L'Arturitu és l'encarregat de donar-nos la benvinguda

Públic de cotonets de l'amenaça fantasma

Després de veure que el públic del Episodi 1 eren cotonets per les orelles no puc fer més que admirar els genis de ILM.

En Jango i en Bobba Fett

Alguns dels curiosos extres de la trilogia original

L'interior d'una baina de carreres

Segurament, el dolent més desaprofitat de la saga

NOTA: Sí, ja ho sé, per fer un article com aquest més em valdria fer-me un Flickr... però que coi, a que teniu enveja?