Una de nadales i percussió

Després d'un mes de pausa al blog, torno a començar. A veure si puc mantenir-me una mica més regular a partir d'ara.

La Repúbli-k de l'Avern i Grallers de les Corts - FUM-FUM-PUM! (1)

Per no començar gaire dur, perquè s'acosta nadal i, què coi, perquè els conec de fa anys, publico alguns vídeos de l'actuació especial que van fer la gent de La Repúbli-k de l'Avern a la plaça de la catedral de Barcelona.

La Repúbli-k de l'Avern i Grallers de les Corts - FUM-FUM-PUM! (2)


Per aquestes nadales amb percussió, els Republikans ham comptat amb la col·laboració d'alguns membres de la Colla Grallera de les Corts i la veritat és que el resultat és força interessant.

La Repúbli-k de l'Aver i Grallers de les Corts- FUM-FUM-PUM! (3)


L'actuació s'ha pogut fer gràcies al Taller de Cultura i, si els voleu veure, tornen a actuar dimarts 20 de desembre de 2011 (o sigui, avui XD).

Candidatura de la Viquipedia com a patrimoni de la humanitat

Fa uns minuts he llegit via DDG una notícia que crec que val la pena publicar. S'ha iniciat una recollida de firmes per aconseguir que la Wikipedia passi a ser considerada patrimoni de la humanitat.

Logotipus de Wikipedia per a l'esdeveniment

Si Wikipedia ho aconsegueix, no només seria una gran mostra de reconeixement, sinó que, per primer cop, s'atorgaria aquesta categoria a un bé digital.

Personalment crec que Wikipedia és un dels grans llegats culturals d'aquest nou segle. Si voleu recolzar la proposta, podeu firmar aquí.

Taula rodona sobre CC al BccN (part 2)

Continuo amb l'article que vaig publicar ahir tot presentant la resta dels tertulians de la taula rodona del BccN. Però abans us deixo el vídeo promocional de l'esdeveniment.

BccN - Mostra de Cinema Creative Commons a Barcelona


Jara Calvo i Nenera Fillat de la distribuïdora Eguzki Bideoak

Aquesta petita distribuïdora independent va sorgir dels moviments contra-informatius de la postguerra i no va ser fins al 1984 quan es va passar al vídeo. Des de llavors es van centrar en la producció de documentals de caire polític i social, sempre des d'un punt de vista crític. El primer documental que van produir amb llicència Creative Commons (CC) va ser un que tractava el tema dels desallotjaments (crec recordar que de cases okupes).

Amb el temps els va anar arribant molt de material individual d'autors que no sabien que fer-ne i van començar a recopilar-lo. Se'n van adonar que així com en altres àmbits les obres amateurs tenen establerts uns canals per promocionar-se (Fanzines en el cas dels còmics, per exemple), no existia res semblant en el món dels documentals, així que van establir-se com a distribuïdora independent.

Des de llavors han distribuït un total de 80 documentals, gairebé tots ells amb llicència CC (n'hi ha 2 que no). Un dels seus projectes de més èxit ha sigut el documental To Shoot an Elephant (2010). El documental ha sigut traduït a 14 idiomes, molts d'ells gràcies a voluntaris que aprofitaven que la cinta es distribuïa amb llicència CC by-nc-sa (Attribution Non-Comercial Share Alike) que permet reproduir i modificar l'obra però no fer-ne un ús comercial. To Shoot an Elephant s'ha portat a 40 festivals internacionals, s'ha arribat a acords amb 3 televisions, ha guanyat 4 premis i se n'han venut 2500 DVDs (750 el primer mes).

Tant la Jara com la Nenera van comentar moltes dades interessants sobre el que representa la distribució amb CC, però crec que m'allargaria massa si ho poso tot.

Alberto Arce, director de To Shoot an Elephant

Va ser una grata sorpresa sentir a l'Alberto Arce, tot el que va explicar va ser molt interessant i, sense cap mena de dubte, va saber transmetre la passió pel documental. Un dels seu primers treballs va ser com a col·laborador d'un altre documental que es va publicar amb llicència convencional i que després de recollir alguns premis el van veure només 650 persones. Malgrat que el director en va quedar satisfet, a Arce li semblava que hi havia d'haver una fórmula millor per arribar al públic.

Temps després, va filmar un documental amateur que va montar a casa seva. Sense saber ben bé com distribuir-lo el va penjar a Youtube i en poc temps l'havien vist 13000 usuaris.En veure l'èxit, un amic seu li va proposar presentar-lo a festivals, on va recollir 8 premis. Tot sense cap llicència associada.

A arrel del documental enviat a Youtube una productora es va oferir a produir-li un documental. Juntament amb un conegut van anar a Irak durant 22 dies. Per aconseguir filmar el documental es van necessitar 4 productores i 1 any de tràmits d'on ell n'acabava guanyant un 10% dels beneficis, Un cop finalitzat el montatge, la productora no li va deixar presentar a cap festival i es va passar només una nit pel canal 33.

Un xic tocat pel poc impacte del documental, li proposa a la productora principal treure un segon documental sobre la guerra a partir de les 50 hores de metratge que es van filmar durant el rodatge (de les quals només se n'havien aprofitat 53 minuts). El cost de producció no superaria els 6.000€ però la productora decideix que no es farà si no s'aconsegueix una subvenció de 120.000€. Així que el material extra queda en un calaix.

Sense saber què fer per tirar endavant el documental, un conegut el posa en contacte amb l'eXgae, una assessoria especialitzada en els abusos de la defensa dels drets d'autor. Aquests li expliquen que legalment el material pertany a la productora, però li recomanen que provoqui el conflicte i monti el documental per presentar-lo a festivals, especificant a la organització que la projecció podria ser aturada per la productora. Els festivals van acceptar, entre altres coses perquè a l'Espanya democràtica mai s'ha aturat el passe d'una cinta.

El documental final va ser To Shoot an Elephant i, com ja s'ha comentat al punt anterior, està distribuït per Eguzki Bideoak. El 18 de gener d'enguany, per commemorar l'aniversari del final dels bombardejos Israelians sobre Gaza, es va celebrar un esdeveniment anomenat Global Screening-Global Screaming que va consistir en el visionat simultani per tot el món del documental, tant des d'Internet com en sales de cinema i locals privats. La convocatòria va ser un èxit rotund.

Com també ho ha sigut la BccN. Esperem que l'any que ve torni i que sigui molt més gran, perquè cada dia som més gent els que creiem que les llicències Creative Commons han vingut per quedar-se i que són una opció igual de vàlida que el copyright tradicional.

Taula rodona sobre CC al BccN (part 1)

Durant el passat cap de setmana es va celebrar la primera mostra de cinema Creative Commons de Barcelona (BccN). La mostra va començar divendres amb una taula rodona i la projecció de diversos curtmetratge i va acabar el dissabte amb la projecció de sis llargmetratges i una festa de clausura (la música de la qual també era CC). La meva intenció era publicar algun article durant el cap de setmana, però la veritat és que no vaig trobar el moment adequat.

En tot cas, vaig tenir la oportunitat d'assistir a la fantàstica taula rodona que va obrir la mostra. El sis convidats van estar molt ben escollits i representaven una gran part dels rols involucrats en la creació d'una obra multimèdia, i del món cada cop més gran del Creative Commons (CC). Intento resumir una mica el que es va dir (i ja demano perdó per avançat per la simplificació).

Taula rodona al BccN

Juan Ignasi Labastida, Director de Creative Commons Espanya

Amb un to molt didàctic, va fer una gran introducció del que representa Creative Commons com a alternativa a les fórmules de copyright tradicionals, però sense menysprear el model clàssic donat que CC és en realitat una nova modalitat per aplicar els drets d'autor. Actualment, CC té 70 institucions afiliades per tots les països del món.

De bon principi va especificar que CC no és una entitat de gestió, ni de registre, ni són juristes. El que ofereix CC és un conjunt de llicències que un autor pot aplicar sobre qualsevol tipus de creació, no només digital. CC garanteixen l'autoria (Attribution) alhora que pot permetre la reproducció, distribució, comunicació i fins i tot modificació de l'obra original depenent de la modalitat escollida (Share Alike o, en cas contrari, No derivative). A més, la llicència pot garantir la rentabilitat de l'obra donat que és possible indicar que la llicència només és vàlida sempre que s'en faci un us sense ànim de lucre (Non-Comercial).

Wendy Espinal i Carla Jovine, productors de Riot Cinema Collective

Riot Cinema Collective és la jove productora de cinema que hi ha al darrera de l'innovador projecte El Cosmonauta. Per als que no el conegueu, El Cosmonauta és el primer llargmetratge Espanyol que s'està financiant parcialment amb Crowdfunding, una formula basada en les petites inversions aportades per molta gent. Per exemple, en el cas de la producció de Riot Cinema, tant sol es necessari aportar una cantitat igual o major a 2€ per ser productor (però crec que millor ho explico en un altre post això). Actualment tenen ha 2097 productors (jo entre ells).

Tot i això, el Crowdfunding no és l'únic mètode de financiació del projecte, on també hi ha 23 inversions privades, patrocinis diversos i la pre-venta de distribució del producte final. Per bé que aquesta fòrmula els ha garantit un gran impacte mediàtic i diversos premis a la innovació, un altre dels aspectes detacats del projecte és que, un cop finalitzada la pel·lícula, es publicarà amb llicència CC a través d'Internet.

Em va semblar molt curiós quan varen explicar que la llicència CC escollida varia segons el format de l'arxiu que es descarregui l'usuari. Així, la versió en LD (Low Definition o, per entendre'ns, la definició DVD) es distribueix amb CC by-sa (Attribution Share Alike) que permet que qualsevol distribueixi, reprodueixi i modifiqui l'obra fins i tot amb fins comercials, mentre que la HD (alta definició) serà CC by-nc (Attribution non-commercial) que permet el mateix que la anterior però sense ànim de lucre. Aquesta decisió pren sentit quan pensem que els cinemes i altres suports comercials es reprodueixen en alta definició.

Al pròxim article explico una mica la resta de participants de la taula rodona.

Denuncia a l'Estat español pel monopoli de les entitats de gestió

Abans d'ahir en David Bravo va publicar un article on instava a tothom a sumar-se a l'acció legal contra el monopoli abusiu que representen les entitats de gestió dels drets d'autor a España (SGAE i similars, perquè ens entenguem). I és que la resposta massiva a favor del manifest dels drets fonamentals d'Internet sembla que no va arribar a les orelles dels responsables que segueixen encaparrats en tractar de terroristes a tots els internautes (que en el fons ja som la majoria de la població).

No sé vosaltres, però començo a estar-ne una mica tip de que em prenguin el pèl. Per aquest motiu, des de la pròpia web de l'advocat se'ns proporciona un petit document de dues pàgines on podem introduir les nostres dades en certs punts per tal de sumar-nos a la denúncia. Només cal seguir les instruccions que hi ha al segon full i anar un moment a correus per enviar la carta certificada.

A més, el document inclou l'opció de fer la denúncia sense que el denunciat (en aquest cas l'Estat) pugui conèixer la identitat del denunciant (o sigui la teva). Us recomano anar al bloc d'en David Bravo i llegir-vos el seu article, està molt ben explicat.

NOTA: no he posat l'enllaç al document perquè crec que val la pena llegir-se abans l'article d'en David Bravo.

NOTA: també es recomanable aquest article de entre machacas y becarios.

Banquete de espadas (i part 4)

Amb aquest article dono per finalitzat el fotoreportatge del torneig Banquete de espadas.

Tir amb arc

A part de les apostes, Un altre dels sistemes que hi havia per aconseguir més monedes era el tir amb arc. La prova consistia bàsicament en tirar una figureta de goma . Qui ho aconseguia guanyava una moneda de bronce.

Un dels combats

Un cop finalitzat el torneig es van lliura 3 premis per cadascuna de les categories:

• La classificació general del torneig
• Millor atrezzo
  
• El jugador més ric
  

Un dels participants

Totes fotografies de l'acte és poden consultar seguint aquest enllaç.

Banquete de espadas (Part 3)

Un dels combats

Continuo amb la meva publicació sistemàtica de fotografies de l'esdeveniment "Banquete de Espadas" organitzat per "La era del caos".

Segons abans d'iniciar el combat

Els combats es succeïen en dos rings adjacents limitats per cordes i els temps de cada combat no solia superar el minut i mig. Realment, els combats eren molt ràpids, tant que molts cops amb prou feines podia fer dues o tres de fotografies.

Gent de Jerez que es va animar a venir

Per bé que gairebé tots els jugadors eren de Catalunya, cal destacar un petit grup que procedia del sur d'Espanya (de Jerez i de Cádiz si no recordo malament).

Alguns dels jugadors durant la presentació de la normativa

Potser el pitjor enemic del torneig va ser el fred, la idea del vi calent especiat (GlühWein) era bona, però se n'hagués agraït més quantitat.

"Belloto" un dels participants més divertits del torneig

Banquete de espadas (Part 2)

La guanyadora del premi al millor atrezzo

Continuo amb les fotografies del torneig de softcombat "Banquete de espadas" organitzat per l'associació cultural "La Era del Caos".

Un dels combats

El torneig es va celebrar al Bosc del Somnis, prop de Dosrius. I fotia un fred que pela.

La taula per fer les apostes

A part dels combats, hi havia altres jocs paral·lels com un sistema d'apostes (amb monedes de l'esdeveniment, no amb diners de veritat).

Un dels participants

Al pròxim article continuo amb les fotografies.

Un altre

Ja veieu que els articles són curts, però és que tampoc tinc molt de temps per escriure aquesta setmana.

Banquete de espadas (Part 1)

En Marc i la Neus

Ahir diumenge vaig a anar com a fotògraf a un nou esdeveniment organitzat per La Era del Caos. En aquest cas es tractava de "Banquete de Espadas", un torneig de softcombat.

Assaig previ

Tot i això, aquest cop no hi anava directament com a fotògraf de l'esdeveniment com altres vegades, sinó que acompanyava al grup de tabalers La Repúblika de l'Avern, amb el que ja he compartit algunes experiències.

En plena actuació

L'objectiu de la repúblika era animar la troca amb la seva actuació mentre els combatents lluitaven pel primer premi. I ho van aconseguir, lògicament.

La Gembé

Més assaig

Durant el pròxims articles publicaré algunes fotografies més de l'acte. Realment va sortir força bon material i m'ha sigut força difícil escollir, però encarar que acabin sortint quatre articles, no us preocupeu que no hi haurà gaire text.

Mirant els combats

Si reduïm la ciència, reduïm el progrés

NOTA: faig una pausa enmig de l'especial Sitges per sumar-me a la proposta d'en Javier Peláez.

El "Que inventen ellos" de Unamuno continua sent una preocupant constant en aquest país. És justament aquesta visió la que fa que Espanya estigui a la cua en patents i que haguem basat la nostra economia en la totxana durant els anys anteriors a la crisi.

Logotipus de la campaña

Durant masses anys, Espanya ha patit una autèntica fuga de talents en l'àmbit científic. Aquesta fuga no només ens ha portat a perdre grans metges, biòlegs, físics, informàtics... sinó que també ha fet que moltes innovacions que haurien donat riquesa al país s'acabin inventant a l'estranger.

Tot i això, semblava que aquesta tendència estava canviant recentment. En poc temps es va ampliar el Parc Científic de Barcelona, es va construir el PRBB i es van facilitar la creació de nous grups d'investigació arreu de la geografia. Gràcies a això, entre moltes altres coses, Espanya ha passat a formar part del projecte International Cancer Genome Consortium i la tecnologia emprada amb el nou DNI electrònic s'està exportant a d'altres països. Tot simplement amb un parell d'anys d'apostar per la innovació.

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

Però clar, una flor no fa estiu i quan semblava que la situació començava a arreglar-se l'Estat decideix que la millor manera de sortir d'una crisi immobiliària és invertir de nou en construcció amb el Plan E. No és que l'endeutament públic sigui una dada especialment preocupant, però sí que ho és que per financiar-lo decideixin retallar d'altres camps com la investigació i l'educació, que afavoririen un canvi de paradigma econòmic i diversificarien les fonts de riquesa del país.

Per aquest motiu, he decidit sumar-me a la campanya "La ciencia Española no necesita tijeras".

Fent de màster al REV d'Arcaron (i part 4)

Nota: aquest epíleg és el final d'un article força més llarg. Si realment voleu saber de que són aquestes fotos, llegiu-vos les parts 1, 2 i 3 abans.

Sky (màster tècnic)

Amb aquest article dono per finalitzat la sèrie d'articles destinats a "Arcaron VII: encuentro en las dunas". Bàsicament, és un epíleg amb més fotografies on només explicaré algunes anècdotes. M'hagués agradat disposar de documentació gràfica sobre tot el procés de muntatge de la partida, però la única càmera que hi havia la tenia la Mònica (fotògrafa), que va arribar amb els jugadors.

El poble de Nam-Rabanasta

El terreny de joc era una casa de colònies formada per més d'una dotzena de cabanes de fusta, instal·lacions sanitàries com dutxes, lavabos, cuina, i un rafal que servia de menjador. A cadascuna de les cabanes hi dormien sis persones. Dues de les cabanes es van fer servir únicament per suport a algunes escenes i cinc van ser ocupades per la organització. Durant la partida, algunes zones de les cabanes eren també terreny de joc i representaven les destruïdes cases de Nam-Rabanasta.

El primer sopar

Un altre punt organitzatiu important van ser els àpats. A part de disposar de dos cuiners i un lloc on menjar, el primer dia es van repartir plats de fusta, jocs de coberts i gots. Cadascú es feia responsable de netejar la seva coberteria i de guardar-la a la cabana. A més, la Hermandad del Acero (PNJs) tenien la missió extra de fer desaparèixer els plats que estiguessin fora de lloc. El més trist és que la Kyo (màster) va ser la primera víctima.

La hermandad del acero

Aquesta va ser la primera partida d'Arcaron en fer servir "dungeons". Les dungeons són zones del terreny que es tanquen per simular que són coves, mines, clavegueres... Per fer les coves el que vàrem fer va ser seleccionar una petita zona del bosc i tirar cordes entre els arbres per traçar les parets. Un cop fet, disposàvem de rotlles de cent metres de tel·la que penjàvem de les cordes per fer les parets pròpiament dites. A més, en certs punts, la corda baixava i era possible posar un sostre baix per a que els jugadors passessin ajupits. La veritat és que quedàvem genials i em fa molta ràbia no tenir-ne fotos.

Primera nit de joc

Un dels elements destacats de la partida va ser la màquina d'extracció d'oli (el petroli en el món d'Arcaron) que els Pjs havien de reparar. Es va aconseguir reciclant un calentador d'aigua i afegint-hi molta màgia. L'artífex va ser en Pantel, del qual desconec si realment és enginyer electrònic, però el que sí puc dir que em va deixar completament bocabadat. En unes hores, va montar un sistema de bombeig que, a més, necessitava connectar dos cables i fer us de tres claus posicionades d'una forma concreta per funcionar, que feia sorolls diferents depenen de com ho fessin els jugadors, i que només necessitava la potència d'un parell de piles. De nou, em sap molt de greu no poder-ne posar fotos perquè era digne de ser vist.

Escena lunar

Del que sí hi ha alguna fotografies és de la sala lunar. En aquesta sala es va representar una de les escenes que va marcar un abans i un després en la partida. Per fer-la es va atrezzar una de les cabanes amb molt de paper d'alumini, molta tel·la blava i tot allò que pogués fer llums o ser brillant. Tota una obra mestre de la improvisació portada a terme per els genials màsters tècnics Ana, Ruth, Sky i Pol (perdoneu-me si algú més hi va participar i me l'he oblidat, en aquells moments estava per la partida).

Primer pla d'una PJ

Per resoldre un parell de missions (quests), un dels PJs va haver d'enfrontar-se a un joc de ritmes. El joc era en realitat una aplicació feta en flash que havia fet, si no tinc mal entès, en Marc Gelpí i va ser modificada per l'Sky. Realment, el "no pot ser" dels jugadors quan van veure el portàtil atrezzat va ser altament satisfactori.

Les cabanes per dins

Com a norma general, cap dels tres màsters ens podíem encarregar de les acciones dels PNJs, especialment de la Hermandad. Per aquest motiu, gairebé tota l'estona van estar dirigits per el l'Urbin (màster tècnic) i, ocasionalment, per en Drachenfels o en Nainodel.

Després de les vint tramés, vaig tardar gairebé tres setmanes en deixar d'escriure "y" en els textos en català.

La zona de màsters

Els jugadors no van aconseguir descobrir com a mínim quatre dels arcs argumentals i van deixar-se una de les quests optatives per resoldre (oleoducte). Durant els dos dies van morir només mitja dotzena de jugadors, cap ni un rematat pels PNJs. Tot i això, es va resoldre una de les quests que consideràvem impossibles i dues més els PJs les van solucionar d'una forma que ni se'ns havia passat pel cap. A més, durant la partida es va haver de fer una dungeon improvisada perquè els jugadors es van espavilar molt per fer allò que no teníem previst i també es van interpretar algunes escenes que no estaven contemplades durant la planificació.

Escena de batalla

Amb tot, a nivell personal la partida va ser molt satisfactòria i, tot i no estar exempta de problemes, va valer la pena. Ja ho sabeu, si mai us demanen ajudar en alguna cosa aneu amb compte, perquè podeu acabar passant un gran de setmana dirigint un rol en viu.

Escena de joc

Res més. Espero veure-us al següent Arcaron.

Fent de màster al REV d'Arcaron (Part 3)

NOTA: no és casualitat que posi Part 3 al títol. Potser seria convenient llegir-se la primera i la segona abans.

Màster tècnic i un jugador

Fa ja uns dies, els amics de La Era del Caos van publicar un article sobre la partida. La veritat és que ells tenen molta més experiència en organització de Rols en Viu (REVs) i saben filar més prim a l'hora de valorar. Si us interessa el tema, us recomano llegir-vos l'article.

Escena de joc

Durant les últimes dues setmanes abans de la partida, en Kaze i la Kyo es van dedicar principalment a tancar detalls sobre les missions (quests) que hauran de solucionar els personatges jugadors (PJs) i muntant l'atrezzo necessari. Un cop els detalls van estar més o menys definits, els tres ens vàrem reunir amb els màsters tècnics per explicar-los el funcionament de la partida.

Escena de joc

Com ja he comentat en articles anteriors, un rol en viu s'allunya molt de la visió marginal i fosca que pretenen vendre als noticiaris. En realitat, es tracta d'un esdeveniment ben organitzat, no només a nivell de permisos, sinó també a nivell d'activitats. Només cal pensar en la gent que hi ha involucrada per adonar-se de la complexitat: 3 màsters, 7 màsters tècnics, una fotògrafa, 2 cuiners, una vintena de no jugadors (PNJs) i més de quaranta jugadors (PJ). Anem a explicar una mica més la gent involucrada:

• Màsters o directors de joc: són els responsables. S'encarreguen de tot allò que te a veure amb el transcurs de la partida i atenen als jugadors. Si fos una pel·lícula, serien els directors i guionistes.
  
• Màsters tècnics: coneixen el curs previst dels esdeveniments, donen suport a la feina dels màsters i atenen als jugadors en certes situacions. Si fos una pel·lícula serien els directors de la segona unitat o els assistents de direcció.
  
• Suport: en aquest grup entra gent que no afecta al transcurs de la partida, però que són completament imprescindibles. Cuiners, gent de multimèdia, manetes en general que poden fabricar coses bruals sense recursos (com l'extractor i la sala de la Lluna, ambdós increïbles). Si fos una pel·lícula serien els FX, departaments variats, responsables de coses en general...
  
• Personatges no jugadors (PNJ): interpreten diversos personatges durant la partida i estan a les ordres dels màsters i màsters tècnics. Un ús força comú és el de soldat enemic o monstre en general. En una pel·lícula serien els extres.
  
• Personatge jugador (PJ): els autèntics protagonistes de la història. Disposen d'una fitxa completa de jugador i amb la seva interpretació fan que la trama avanci. En una pel·lícula serien els actors protagonistes.
• Personatge jugador dirigit (PJD): no sempre n'hi ha. Són PJs normals però on en certs moments un màster li pot demanar que interpreti una escena concreta. Podríem dir que són els secundaris de les pel·lícules.

Tres dels PNJs fent de rates

Amb tot aquest desplegament de mitjans, és normal que un rol en viu requereixi planificació. A més de la feina que vàrem fer els màsters, el que trobo realment lloable és la feina dels ajudants (màsters técnics, PNJs i suport en general) sense esperar res a canvi. Per a que us en feu a la idea, el dijous abans de la partida (començava el divendres a la nit) els màsters i una bona troupe de voluntaris ja vàrem fer nit a terreny de joc par acabar de preparar coses. Varen ser moltes hores de feina intensa anant d'un costat cap a l'altre muntant, comprant, solucionant imprevistos...

Escena de joc

Els preparatius van seguir durant tot el divendres, però no van acabar-se amb el començament de la partida. En un rol en viu els màsters són només els guies del joc, però els jugadors amb les seves improvisacions són lliures de fer el que vulguin i tenen l'obligació no escrita de trobar tot allò que els màsters no han pensat. I aquí és on entren en joc els màsters tècnics. Sis ulls no poden vigilar tot el que passa durant la partida, però deu persones connectades amb walkietalkies ho tenen difícil, però no impossible.

Dos màsters i un jugador

Atrezzo, dungeons, cuina, sistema de joc... podria passar-me setmanes escrivint i em deixaria coses. Per no fer-me pesat tancaré a l'article la setmana vinent perquè el més important ja s'ha dit. La veritat és que el que més em sorprèn és que tots els col·laboradors vinguin i treballin sense queixar-se ni un segon, només per veure com la idea de tres persones es converteix en la realitat per a seixanta durant un cap de setmana. I això cal viure-ho per entendre-ho.

Fent de màster al REV d'Arcaron (Part 2)

Nota: aquest article és una segona part. Potser seria convenient llegir-se la primera.

És difícil saber per on començar, així que simplement explicaré l'experiència. Durant la primera setmana en el projecte, la meva feina va consistir en llegir-ho tot sobre el món d'Arcaron. Sabia que està inspirat en el videojoc Final Fantasy IV, però això no em servia de massa donat que mai he sigut un gran fan dels jRPG. Al món imaginari hi ha mitja dotzena de regnes, cadascun amb les seves faccions i historia. Així, després d'una setantena de pàgines llegides i centenars de preguntes als màsters vaig aconseguir fer-me una idea de com anava tot.

Sarah maquillant a en Guillem

En aquest punt, ja sabia tot allò que qualsevol jugador pot conèixer d'Arcaron només entrant a la web oficial (cosa que només alguns van fer). Seguidament, els màsters em van enviar el document amb tot allò que els jugadors no poden conèixer. No és un document molt extens, però està redactat de forma esquemàtica, no narrada com la informació pública. Un cop llegir, vaig modificar-ne alguns aspectes i vaig tornar-lo a enviar. Si havia descriure en aquell context, vaig preferir acomodar-ne una mica el rerefons.

Màster Kaze fent alguna cosa

Realment, pensar tot aquell món tant complex havia portat molta feina. Per molt inspirat en Final Fantasy que estigui, es innegable que li havien donat una nova vida després de quatre anys. Tot el món disposa de lògica interna i, per bé que els jugadors encara no la coneixen, fa que es puguin fer trames realment complexes i diferents. A més, aquesta és la setena partida de la saga i la historia ha evolucionat força des que va començar. La majoria dels canvis al món són provocats pels propis jugadors durant les partides, així que el context acaba sent molt dinàmic.

Màster Kyo dirigint

Faltava més d'un mes per la partida quan vaig escriure la primera trama. Es tractava del personatge Basil Fareed, un antic noble que va viure una experiència especialment terrorífica durant la infància. Les parts d'una fitxa de personatge per un rol en viu són molt semblants a les de un rol de taula, però una mica més literàries. Concretament:

• Informació general sobre el personatge jugador (PJ): nom del jugadors, nom del personatge, religió, raça, professió...
• Llistat d'habilitats especials: a cada jugador se li donen N punts que pot fer servir per comprar habilitats per a la partida. Per exemple, fer més mal amb l'arma, tenir visions, ser carismàtic, robar... i, per un altre costat, pot disposar de més punts si el PJ té algun defecte greu com ara, ser cec, desfigurat, coix...
• Trama: és la crònica de la vida del PJ. Des que neix o fa alguna cosa important, fins als motius que l'han dut a la partida. Pot ser simplement un esquema, però en el cas d'Arcaron van ser força novel·lades.
• [Objectius: no és obligatori, i de fet a la partida no els varem posar. Poden ajudar a que els jugadors novells tingui una guia de com començar, però alhora poden convertir-se en l'obsessió del jugador i fer que no gaudeixi la interpretació]
• Relacions: Aquí es descriuen els personatges amb els quals s'ha interaccionat en el passat o del qual se'n coneixen algunes coses. Cada contacte ve acompanyat de la fotografia del jugador, del nom del PJ i d'un petit text on explica la relació.
  
• [Annexes: en cas que el personatge tingui accés a algun document o coneixement, se li pot adjuntar]

Per a organitzar-nos millor la feina, entre els màsters compartíem una sèrie de Google Docs on hi havia el resums dels personatges, les relacions entre ells i un una referència de amb quins arcs argumentals està involucrat cada PJ. Un arc argumental representa quelcom que els que PJs poden descobrir durant la partida i que involucra a més d'un personatge. Un arc argumental tant pot representar una prova física o d'enginy que s'haurà de resoldre durant la partida (quest) o, simplement, un coneixement que pot tenir conseqüències. Per aquesta partida, tots els PJs estaven lligats a més d'un arc argumental que feien que cadascun d'ells tingués importància durant la partida.

Cartes del sistema militar

Com a norma general, les fitxes van ocupar de set a divuit fulls i les vàrem acabar d'escriure el dilluns abans de la partida (menys un parell). Però les quaranta trames només representen una petita part de la feina que s'ha fet. Al pròxim article intentaré explicar més coses sobre la partida.

Fent de màster al REV d'Arcaron (Part 1)

-Ens podries ajudar amb alguna cosa?
-No sé. M'agrada escriure, si voleu us ajudo amb algunes trames. Però no us garanteixo res.

Així va començar. A mitjans de juliol uns amics em van demanar si els podia ajudar amb un rol en viu (REV) que estaven organitzant anomenat Arcaron. Faltava només un mes i mig per l'esdeveniment, així que ja en feia tres que estaven treballant-hi. Il·lús de mi, vaig pensar que ja no podria fer res i que la col·laboració es limitaria a destorbar i escriure algun petit text. Sis setmanes, vint trames i moltes cosetes després, vaig acabar sent un dels màsters de la partida.

En Kaze, màster principal de la partida (Mònica)

Com alguns lectors ja sabeu, fins ara la meva participació al món dels rols en viu s'ha limitat a ser un espectador/fotògraf/el-cabró-del-flash. Sóc tant dolent interpretant que ni tant sols he sigut mai jugador, així que la cosa m'anava una mica gran. Però com que tot plegat va ser força gradual, al final vaig acabar corrent pel bosc amb un walkietalkie, quaranta jugadors (PJ) a qui seguir i una vintena de tècnics i personatges no jugadors (PNJ) a qui organitzar. Tota una bogeria, vaja.

La Kyo, màster, i la Ruth, màster tècnica (Mònica)

De la partida fa tot just un parell de dies i la veritat és que vaig acabar esgotat. Diuen que en acabar un REV tots els màsters diuen que mai més tornaran a dirigir, completament d'acord, però que al cap d'uns dies sempre canvien d'opinió. Han passat uns quants dies i me n'estic començant a adonar que, tot i que algunes coses no van sortir com esperàvem, la veritat és que m'ho vaig passar genial i, el que va funcionar, ho va fer més que bé.

Escena de joc (Mònica)

Durant els pròxims articles intentaré descriure com es viu un REV des de l'organització. La meva feina va estar limitada a l'últim mes i mig, així que no puc parlar de les coses realment complicades com seleccionar la localització, contractar el lloc, moure contactes, pactar de què anirà la partida, buscar cuiners/càtering, gestionar el pressupost... però faré el que podré.


Sigueu benvinguts a "Arcaron VII: encuentro en las dunas".