Fent de màster al REV d'Arcaron (Part 3)

NOTA: no és casualitat que posi Part 3 al títol. Potser seria convenient llegir-se la primera i la segona abans.

Màster tècnic i un jugador

Fa ja uns dies, els amics de La Era del Caos van publicar un article sobre la partida. La veritat és que ells tenen molta més experiència en organització de Rols en Viu (REVs) i saben filar més prim a l'hora de valorar. Si us interessa el tema, us recomano llegir-vos l'article.

Escena de joc

Durant les últimes dues setmanes abans de la partida, en Kaze i la Kyo es van dedicar principalment a tancar detalls sobre les missions (quests) que hauran de solucionar els personatges jugadors (PJs) i muntant l'atrezzo necessari. Un cop els detalls van estar més o menys definits, els tres ens vàrem reunir amb els màsters tècnics per explicar-los el funcionament de la partida.

Escena de joc

Com ja he comentat en articles anteriors, un rol en viu s'allunya molt de la visió marginal i fosca que pretenen vendre als noticiaris. En realitat, es tracta d'un esdeveniment ben organitzat, no només a nivell de permisos, sinó també a nivell d'activitats. Només cal pensar en la gent que hi ha involucrada per adonar-se de la complexitat: 3 màsters, 7 màsters tècnics, una fotògrafa, 2 cuiners, una vintena de no jugadors (PNJs) i més de quaranta jugadors (PJ). Anem a explicar una mica més la gent involucrada:

• Màsters o directors de joc: són els responsables. S'encarreguen de tot allò que te a veure amb el transcurs de la partida i atenen als jugadors. Si fos una pel·lícula, serien els directors i guionistes.
  
• Màsters tècnics: coneixen el curs previst dels esdeveniments, donen suport a la feina dels màsters i atenen als jugadors en certes situacions. Si fos una pel·lícula serien els directors de la segona unitat o els assistents de direcció.
  
• Suport: en aquest grup entra gent que no afecta al transcurs de la partida, però que són completament imprescindibles. Cuiners, gent de multimèdia, manetes en general que poden fabricar coses bruals sense recursos (com l'extractor i la sala de la Lluna, ambdós increïbles). Si fos una pel·lícula serien els FX, departaments variats, responsables de coses en general...
  
• Personatges no jugadors (PNJ): interpreten diversos personatges durant la partida i estan a les ordres dels màsters i màsters tècnics. Un ús força comú és el de soldat enemic o monstre en general. En una pel·lícula serien els extres.
  
• Personatge jugador (PJ): els autèntics protagonistes de la història. Disposen d'una fitxa completa de jugador i amb la seva interpretació fan que la trama avanci. En una pel·lícula serien els actors protagonistes.
• Personatge jugador dirigit (PJD): no sempre n'hi ha. Són PJs normals però on en certs moments un màster li pot demanar que interpreti una escena concreta. Podríem dir que són els secundaris de les pel·lícules.

Tres dels PNJs fent de rates

Amb tot aquest desplegament de mitjans, és normal que un rol en viu requereixi planificació. A més de la feina que vàrem fer els màsters, el que trobo realment lloable és la feina dels ajudants (màsters técnics, PNJs i suport en general) sense esperar res a canvi. Per a que us en feu a la idea, el dijous abans de la partida (començava el divendres a la nit) els màsters i una bona troupe de voluntaris ja vàrem fer nit a terreny de joc par acabar de preparar coses. Varen ser moltes hores de feina intensa anant d'un costat cap a l'altre muntant, comprant, solucionant imprevistos...

Escena de joc

Els preparatius van seguir durant tot el divendres, però no van acabar-se amb el començament de la partida. En un rol en viu els màsters són només els guies del joc, però els jugadors amb les seves improvisacions són lliures de fer el que vulguin i tenen l'obligació no escrita de trobar tot allò que els màsters no han pensat. I aquí és on entren en joc els màsters tècnics. Sis ulls no poden vigilar tot el que passa durant la partida, però deu persones connectades amb walkietalkies ho tenen difícil, però no impossible.

Dos màsters i un jugador

Atrezzo, dungeons, cuina, sistema de joc... podria passar-me setmanes escrivint i em deixaria coses. Per no fer-me pesat tancaré a l'article la setmana vinent perquè el més important ja s'ha dit. La veritat és que el que més em sorprèn és que tots els col·laboradors vinguin i treballin sense queixar-se ni un segon, només per veure com la idea de tres persones es converteix en la realitat per a seixanta durant un cap de setmana. I això cal viure-ho per entendre-ho.