dimarts, 22 de setembre de 2009

Fent de màster al REV d'Arcaron (i part 4)

Nota: aquest epíleg és el final d'un article força més llarg. Si realment voleu saber de que són aquestes fotos, llegiu-vos les parts 1, 2 i 3 abans.

Sky (màster tècnic)

Amb aquest article dono per finalitzat la sèrie d'articles destinats a "Arcaron VII: encuentro en las dunas". Bàsicament, és un epíleg amb més fotografies on només explicaré algunes anècdotes. M'hagués agradat disposar de documentació gràfica sobre tot el procés de muntatge de la partida, però la única càmera que hi havia la tenia la Mònica (fotògrafa), que va arribar amb els jugadors.

El poble de Nam-Rabanasta

El terreny de joc era una casa de colònies formada per més d'una dotzena de cabanes de fusta, instal·lacions sanitàries com dutxes, lavabos, cuina, i un rafal que servia de menjador. A cadascuna de les cabanes hi dormien sis persones. Dues de les cabanes es van fer servir únicament per suport a algunes escenes i cinc van ser ocupades per la organització. Durant la partida, algunes zones de les cabanes eren també terreny de joc i representaven les destruïdes cases de Nam-Rabanasta.

El primer sopar

Un altre punt organitzatiu important van ser els àpats. A part de disposar de dos cuiners i un lloc on menjar, el primer dia es van repartir plats de fusta, jocs de coberts i gots. Cadascú es feia responsable de netejar la seva coberteria i de guardar-la a la cabana. A més, la Hermandad del Acero (PNJs) tenien la missió extra de fer desaparèixer els plats que estiguessin fora de lloc. El més trist és que la Kyo (màster) va ser la primera víctima.

La hermandad del acero

Aquesta va ser la primera partida d'Arcaron en fer servir "dungeons". Les dungeons són zones del terreny que es tanquen per simular que són coves, mines, clavegueres... Per fer les coves el que vàrem fer va ser seleccionar una petita zona del bosc i tirar cordes entre els arbres per traçar les parets. Un cop fet, disposàvem de rotlles de cent metres de tel·la que penjàvem de les cordes per fer les parets pròpiament dites. A més, en certs punts, la corda baixava i era possible posar un sostre baix per a que els jugadors passessin ajupits. La veritat és que quedàvem genials i em fa molta ràbia no tenir-ne fotos.

Primera nit de joc

Un dels elements destacats de la partida va ser la màquina d'extracció d'oli (el petroli en el món d'Arcaron) que els Pjs havien de reparar. Es va aconseguir reciclant un calentador d'aigua i afegint-hi molta màgia. L'artífex va ser en Pantel, del qual desconec si realment és enginyer electrònic, però el que sí puc dir que em va deixar completament bocabadat. En unes hores, va montar un sistema de bombeig que, a més, necessitava connectar dos cables i fer us de tres claus posicionades d'una forma concreta per funcionar, que feia sorolls diferents depenen de com ho fessin els jugadors, i que només necessitava la potència d'un parell de piles. De nou, em sap molt de greu no poder-ne posar fotos perquè era digne de ser vist.

Escena lunar

Del que sí hi ha alguna fotografies és de la sala lunar. En aquesta sala es va representar una de les escenes que va marcar un abans i un després en la partida. Per fer-la es va atrezzar una de les cabanes amb molt de paper d'alumini, molta tel·la blava i tot allò que pogués fer llums o ser brillant. Tota una obra mestre de la improvisació portada a terme per els genials màsters tècnics Ana, Ruth, Sky i Pol (perdoneu-me si algú més hi va participar i me l'he oblidat, en aquells moments estava per la partida).

Primer pla d'una PJ

Per resoldre un parell de missions (quests), un dels PJs va haver d'enfrontar-se a un joc de ritmes. El joc era en realitat una aplicació feta en flash que havia fet, si no tinc mal entès, en Marc Gelpí i va ser modificada per l'Sky. Realment, el "no pot ser" dels jugadors quan van veure el portàtil atrezzat va ser altament satisfactori.

Les cabanes per dins

Com a norma general, cap dels tres màsters ens podíem encarregar de les acciones dels PNJs, especialment de la Hermandad. Per aquest motiu, gairebé tota l'estona van estar dirigits per el l'Urbin (màster tècnic) i, ocasionalment, per en Drachenfels o en Nainodel.

Després de les vint tramés, vaig tardar gairebé tres setmanes en deixar d'escriure "y" en els textos en català.

La zona de màsters

Els jugadors no van aconseguir descobrir com a mínim quatre dels arcs argumentals i van deixar-se una de les quests optatives per resoldre (oleoducte). Durant els dos dies van morir només mitja dotzena de jugadors, cap ni un rematat pels PNJs. Tot i això, es va resoldre una de les quests que consideràvem impossibles i dues més els PJs les van solucionar d'una forma que ni se'ns havia passat pel cap. A més, durant la partida es va haver de fer una dungeon improvisada perquè els jugadors es van espavilar molt per fer allò que no teníem previst i també es van interpretar algunes escenes que no estaven contemplades durant la planificació.

Escena de batalla

Amb tot, a nivell personal la partida va ser molt satisfactòria i, tot i no estar exempta de problemes, va valer la pena. Ja ho sabeu, si mai us demanen ajudar en alguna cosa aneu amb compte, perquè podeu acabar passant un gran de setmana dirigint un rol en viu.

Escena de joc

Res més. Espero veure-us al següent Arcaron.