dimecres, 12 de març del 2014

Resum de l'etern especial Sitges 2013

Sembla mentida, però amb aquest article finalitza l'especial de Sitges 2013. Espero que l'any el meu ritme de publicació torni a la normalitat. Tampoc ajuda que aquest any tant la selecció del festival com la meva personal hagi sigut molt estranya.

El meu rànquing personal del poc que he pogut veure aquest any seria: The world's End i The Congress (i si, ha sigut un any força fluix).

El llistat d'articles de l'especial:

En total 19 pel·lícules.

Malgrat que l'opinió general sobre el festival d'enguany no ha sigut especialment eufòrica, hi ha algunes pel·lícules que tinc ganes de veure (no estan ordenades per cap criteri): Borgman, Big Bad Wolves, Only God Forgives, Jodorowski's Dune, Grand Piano, Why don't you play in hell, The Wind Rises, The Zero Theorem.

L'any que ve més i millor (espero).

Sitges 2013: microcrítiques del diumenge 20

Acabo les crítiques amb les pel·lícules de la marató d'animació 3D del diumenge.

Space pirate: Captain Harlock

Sinopsi

El capità Harlock va per l'univers amb la seva nau Arcadia i passa aventures. Què més vols que t'expliqui?

Crítica

En primer lloc vull deixar clar que, si bé m'encanten els dissenys i les històries d'en Leiji Matsumoto, no sóc un fan obsessionat amb Harlock. Per aquest motiu, no em vaig sentir ofès en veure que la pel·lícula re-interpreta com li vol la història original. També val a dir que el propi Matsumoto no ha tingut mai gaires problemes en saltar-se la seva pròpia continuïtat a cada història, així que tampoc em va desentonar.

Amb tot, la pel·lícula no deixa de ser una història d'aventures de pirates amb tocs de ciència ficció pulp. És entretinguda i el 3D està realment ben fet. A nivell d'argument no destaca especialment, però per ser tant "videoclipera" la veritat és que aconsegueix un bon desenvolupament de personatges.

El millor: a nivell visual està molt bé.

El pitjor: argumentalment tampoc és massa res.

009 RE: Cyborg 3D (2012)

Sinopsi

Molts anys enrere, hi havia nou guerrers cyborg que acudien per salvar la humanitat en temps de crisi. Gràcies a la seva lluita, la pau va poder restablir-se a la terra i els cyborg van anar caient lentament en l'oblit. Ara, el món necessitarà la seva ajuda de nou.

Crítica

Deixe-m'ho clar, 009 RE: Cyborg és un nyap inaguantable. L'argument parteix d'una premissa força interessant i d'una mitologia que captiva (basada en una obra anterior, clar), però a mida que es van descobrint coses va perdent fins al punt de convertir-se en un sense sentit i en una ofensa per l'espectador que sent que ha perdut el temps.

Un cop aclarit aquest punt, s'ha de reconèixer que a nivell tècnic la pel·lícula és impressionant. L'animació és una autèntica delícia, el 3D està molt ben fet i les quatre escenes d'acció que té són frenètiques i adrenalíniques. És una llàstima que no s'invertissin aquests recursos en fer alguna cosa interessant.

El millor: l'animació i les escenes d'acció.

El pitjor: els 15 minuts de monòleg sobre el concepte de déu completament gratuïts i sobrers.

Sitges 2013: microcrítiques del dissabte 19 (part II)

Wolf Creek 2 (2013)

Sinopsi

Dos turistes de motxilla de viatge per Austràlia es cansen dels itineraris més populars i decideixen fer una excursió a l'interior del país, cap l'espectacular cràter de Wolf Creek.

Crítica

La veritat és que no recordo si havia vist la primera part o no, en tot cas, durant tot el metratge vaig tenir la sensació d'haver vist aquesta pel·lícula abans. I és que Wolf Creek 2 no aporta res al gènere. El psicòpata de torn és relativament carismàtic, però no aconsegueix mantenir ell sol una pel·lícula que comença bé per acabar fent-se exageradament repetitiva.

El millor: el primer gir argumental amb els motxileros i l'escena dels cangurs.

El pitjor: és completament oblidable

Savaged (2013)

sinopsi

Zoe és una jove sordmuda que, viatjant per Estats Units, és raptada per un grup de provincians, que la vexaran fins a donar-la per morta. Un xaman la trobarà i tractarà de salvar-la, però l'esperit d'un guerrer apatxe prendrà possessió de Zoe, convertint-la en una letal criatura que, mentre el seu cos es descompon, buscarà venjar-se dels homes que la van humiliar.

Crítica

Em temo que la meva opinió no coincideix amb les crítiques benèvoles que he pogut llegir. Savaged em va semblar eterna, pesada i ridícula des dels primers minuts. Amb un argument que tant hauria pogut ser una revisió del The Crow (1994) com un desfase digne de la Troma, acaba per no ser res.

El millor: no ho tinc molt clar, però crec que en el fons pretenien fer una pel·lícula entretinguda.

El pitjor: que no ho aconsegueixen.


The Dyatlov Pass Incident (2013)

Sinopsi

En 1959, un grup d'excursionistes va emprendre una travessia pels Urals. Dies després tots ells van aparèixer morts en estranyes circumstàncies i va resultar impossible determinar les causes del seu decés. Ara, cinc joves cineastes reprodueixen l'itinerari que van seguir les víctimes amb l'esperança de resoldre un dels més cèlebres misteris del segle XX

Crítica

S'ha de reconèixer que  el director Renni Harlin (Die Hard 2(1990), Deep Blue Sea (1999)...) intenta fer un Found Footage diferent i explicar una història de misteri al voltant d'uns fets peculiars (una mica a l'estil del que va fer Chronicle (2012)). Per desgràcia cau de nou en un dels mals d'aquest subgènere; la falta de ritme. El resultat acaben sent tres quarts del metratge d'argument immobilista i un quart de narrativa entrebancada. Una llàstima perquè tenia els ingredients per cuinar una bona obra.

El millor:  el concepte és interessant.

El pitjor: quan es descobreix tot plegat, resulta que l'argument té més forats que un formatge.

dimarts, 11 de març del 2014

Sitges 2013: microcrítiques del dissabte 19 (part I)

Dragon Ball Z: Battle of Gods (2013)

Sinopsi

Situada poc després de l'èxode del planeta Namek, la pel·lícula ens presenta a Bills, el Déu de la Destrucció, que després de sentir parlar de Son Goku es dirigeix ??a la Terra a la recerca de rivals que estiguin a la seva alçada.

Crítica

Qué voleu que us digui? Aquesta pel·lícula és un auto-homenatge que es fa el propi Akira Toriyama. La veritat és que no n'esperava res d'aquesta però, no sé si va ser per l'ambient fan de la sala o per la peli en si, la veritat és que em va sorprendre. Si bé és cert que te alguns moments ridículs, el conjunt em va sembla molt entretingut i, fins i tot, amb alguna filigrana visual digne de menció.

El millor: la nostàlgia i que és més entretinguda del que m'esperava.

El pitjor: en general és instrascendent.

The Congress (2013)

Sinopsi

Necessitada dels diners, Robin Wright signa un contracte segons el qual els estudis faran una còpia d'ella i la podran utilitzar com vulguin. L'actriu tornarà a escena com a convidada per a un congrés, en un món que ha canviat completament

Crítica

Basada en una novel·la de l'escriptor de culta Stanislaw Lem (Solaris, La voz de su amo...), l'obra serà inevitablement definida com "un viatge a les pors més profundes de la col·lectivitat humana" o qualsevol punyeta per l'estil. Tot i això, a mi personalment em va encantar i, per molt gafapasta que soni, és una genial reflexió sobre la individualitat. La principal crítica que li veig és que és massa llarga pel que vol explicar i que, a posteriori, hi ha algunes incoherències que fan que no quedi un producte perfecte. Això, sí, no agradarà a tothom.

El millor: la conclusió de la primera part amb actors reals és senzillament brutal.

El pitjor: un cop superada la sorpresa de la part animada, hi ha forces moments en que sembla que l'argument no avança.

Sitges 2013: microcrítiques del dilluns 14

Com que aquest any se m'està eternitzant la publicació de les crítiques, he decidit passar al format de micro-crítica a veure si així acabo abans que estigui més saturat de feina.

Machete Kills (2013)

Sinopsi

Machete don't tweet.

Crítica

Els que heu vist la primera part ja podeu imaginar com és la segona; més cutre, més cafre i més de tot. Sense cap mena de dubte, veure-la al festival i ben acompanyat va fer que m'ho passes genial però cal tenir en compte que, en aquesta mena de pel·lícules, tenir un ambient propici és imprescindible. En quan a la violència, s'abusa una mica dels efectes digitals se sequer i, com que han tret l'efecte de cinta envellida tipus Grindhouse (2007), es veu força pitjor. El tema del sexe ha sigut pràcticament eliminat i, això sí, els falsos tràilers del començament són molt bons. Res nou sota el cel.

El millor: el que vàrem riure a la sala

El pitjor: és força irregular i crec que hi ha opcions millors de cara a passes frikis.

The world's End (2013)

Sinopsi
 
En acabar l'institut, cinc amics van decidir fer una ruta per tots els bars del seu poble. Però la mona els va impedir arribar a l'últim pub de la llista: "La fi del món". Vint anys després es reuneixen per completar la proesa, però una sèrie de contratemps els porten a enfrontar-se a un fenomen que podria comprometre a tota la humanitat.

Crítica

Amb aquesta pel·lícula finalitza la imprescindible trilogia del Cornetto (Shaun of the dead(204) i HotFuzz (2007)) i ho fa en gran. Millors efectes, més acció i molt d'humor britànic. En general ha rebut una crítiques més fredes que les anteriors, però la veritat és que, malgrat que el ritme no és tant regular, és una gran pel·lícula, exquisidament facturada i molt divertida. A més, quan sembla que ja no pot oferir res més, es treuen un final de la màniga que vaig trobar genial.

El millor: és un no parar d'humor i el final és genial.

El pitjor: potser allarguen una mica el tema dels pubs i amb un parell menys hagués quedat millor.