dimecres, 12 de març de 2014

Sitges 2013: microcrítiques del dissabte 19 (part II)

Wolf Creek 2 (2013)

Sinopsi

Dos turistes de motxilla de viatge per Austràlia es cansen dels itineraris més populars i decideixen fer una excursió a l'interior del país, cap l'espectacular cràter de Wolf Creek.

Crítica

La veritat és que no recordo si havia vist la primera part o no, en tot cas, durant tot el metratge vaig tenir la sensació d'haver vist aquesta pel·lícula abans. I és que Wolf Creek 2 no aporta res al gènere. El psicòpata de torn és relativament carismàtic, però no aconsegueix mantenir ell sol una pel·lícula que comença bé per acabar fent-se exageradament repetitiva.

El millor: el primer gir argumental amb els motxileros i l'escena dels cangurs.

El pitjor: és completament oblidable

Savaged (2013)

sinopsi

Zoe és una jove sordmuda que, viatjant per Estats Units, és raptada per un grup de provincians, que la vexaran fins a donar-la per morta. Un xaman la trobarà i tractarà de salvar-la, però l'esperit d'un guerrer apatxe prendrà possessió de Zoe, convertint-la en una letal criatura que, mentre el seu cos es descompon, buscarà venjar-se dels homes que la van humiliar.

Crítica

Em temo que la meva opinió no coincideix amb les crítiques benèvoles que he pogut llegir. Savaged em va semblar eterna, pesada i ridícula des dels primers minuts. Amb un argument que tant hauria pogut ser una revisió del The Crow (1994) com un desfase digne de la Troma, acaba per no ser res.

El millor: no ho tinc molt clar, però crec que en el fons pretenien fer una pel·lícula entretinguda.

El pitjor: que no ho aconsegueixen.


The Dyatlov Pass Incident (2013)

Sinopsi

En 1959, un grup d'excursionistes va emprendre una travessia pels Urals. Dies després tots ells van aparèixer morts en estranyes circumstàncies i va resultar impossible determinar les causes del seu decés. Ara, cinc joves cineastes reprodueixen l'itinerari que van seguir les víctimes amb l'esperança de resoldre un dels més cèlebres misteris del segle XX

Crítica

S'ha de reconèixer que  el director Renni Harlin (Die Hard 2(1990), Deep Blue Sea (1999)...) intenta fer un Found Footage diferent i explicar una història de misteri al voltant d'uns fets peculiars (una mica a l'estil del que va fer Chronicle (2012)). Per desgràcia cau de nou en un dels mals d'aquest subgènere; la falta de ritme. El resultat acaben sent tres quarts del metratge d'argument immobilista i un quart de narrativa entrebancada. Una llàstima perquè tenia els ingredients per cuinar una bona obra.

El millor:  el concepte és interessant.

El pitjor: quan es descobreix tot plegat, resulta que l'argument té més forats que un formatge.