divendres, 22 d’abril de 2016

Resum de l'especial Sitges 2015

Amb la tonteria havia oblidat tancar l'especial. La veritat és que ha sigut un bon any on només he hagut de lamentar alguns petits desastres.

El meu rànquing personal seria: I Am a HeroLe Tout Noveau TestamentAssassination Classroom, Turbo KidCop CarBone Tomahawk, i The Final Girls.

Llista dels articles de l'especial:



dimecres, 11 de novembre de 2015

Sitges 2015: The Final Girls

The Final Girls (2015)

Sinopsi

Filla d’una difunta estrella del cinema de terror dels vuitanta, Max assisteix a la projecció de Camp Bloodbath, un slasher protagonitzat per la seva mare. La cosa no surt com ella espera (i fins aquí puc llegir)

Crítica

The Final Girls apareix a rebuf de l'èxit de The Cabin in the Woods (2012) o Tucker & Dale vs Evil (2010). Un nou intent d'aproximar-se a la comèdia de terror usant el metallenguatge com a fil conductor. Ara bé, en aquest cas la comèdia ha desplaçat completament al terror, i és una llàstima.

Amb tot, no es pot dir que sigui una mala pel·lícula. El Viernes 13 (1980) de marca blanca que es treuen de la màniga és suficientment paròdic com per agradar als amant de l'slasher i tot el conjunt és molt entretingut. Cal destacar la manera tant original amb la que s'integren els flashbacks a la trama que aporten moments de personalitat pròpia que, tot i ser una mica ridículs, s'agraeixen molt. No passa el mateix amb els protagonistes, que de tant estereotípics (justificat per guió) acaben per cansar.

Realment, crec que el principal problema de la pel·lícula és el que podria haver sigut i no és. La proposta és original i força divertida, però es queda en una comèdia blanca amb uns pocs tocs de gènere. En acabar de veure-la, només podia pensar en tot allò que s'hauria de canviar per fer-la l'obra de culte que pretén ser. No diria que és fallida, però sí que és una oportunitat perduda.

El millor: el plantejament és original i la pel·lícula entretinguda

El pitjor: per algú acostumat al cine de terror, es queda molt en la superfície.

Sitges 2015: Cop Car

Cop Car (2015)

Sinopsi

Dos nens troben un cotxe de policia en mig del camp i amb les claus posades. No triguen ni un moment a agafar-lo per fer un tomb. El problema és que el vehicle pertany a un xèrif de moral dubtosa.

Crítica

Cop Car és una petita història narrada amb una elegància extrema. Amb un ritme que podria sembla calmat en un primer moment, el director Jon Watts ens regala una aventura molt ben filada, farcida de matisos subtils que fan que no puguis deixar de mirar la pantalla. Després de tants thrillers forçats on l'espectador ha de fer mil salts de fe,  s'agraiexen una pel·lícula amb situacions i reaccions creïbles com aquesta.

Cal destacar les actuacions dels dos joveníssims protagonistes, James Freedson-Jackson i Hays Wellford, que aguanten solets gairebé la meitat del metratge. Val a dir que el guió escrit pel propi director i un tal Christopher D. Ford és molt convincent (per una vegada els nens no parlen com retardats mentals ni com adults), però això no treu que el que aconsegueixen aquest dos nens tingui molt de mèrit. El mateix es pot dir d'en Kevin Bacon, un actor al que se li notes els anys a la cara i l'experiència en l'actuació. De fet, m'atreviria a dir que és una de les seves millors actuacions, si no la millor.

Encara que no destaca, l'apartat tècnic la cinta està a l'altura del que s'explica. Com la resta dels aspectes, la fotografia i el muntatge són subtils sense ser convencionals i fan que tot flueixin de meravella. Una pel·lícula molt agradable de veure que agafa molt dels germans Cohen però sense caure en la imitació.

El millor: sap perfectament el que vol explicar, i ho fa de la millor manera possible.

El pitjor: crec que és molt encertada en el seu to general, però amb aquest títol i argument molta gent s'esperarà el que no és.