dijous, 28 de febrer del 2008

Provant la "nova" distribució gOS

AVÍS: la primera versió de l'article l'he escrit en un ordinador sense els accents configurats (ni la ç), així que és possible que me n'hagi deixat algun.

Fa un parell de dies Everex va presentar l'Everex gPC , un petit PC de sobretaula destinat a fer la competència al mig abandonat Mac Mini. Aquesta empresa està força especialitzada en ordinadors de baix cost (cal destacar el CloudBook, un ultraportàtil de baix cost que es presenta com un dels principals competidors de l'ASUS EEE PC).

Una de les característiques de les màquines d'Everex es que venen amb Linux preinstal·lat. Fins aquí cap novetat, tots els dispositius de baix cost ho fan (perquè és força difícil reduir costos si et veus amb l'obligació de pagar una llicència del Windows). La diferència és que usen una nova distribució anomenada gOS.

Engegant gOS des del Live CD

Com es pot suposar, gOS no fa referència al millor amic de l'home, sinó que són les humils sigles de "good Operating System". Amb aquest nom tant entusiàstic, no m'ha quedat cap altre remei que provar-lo.

Mentre em descarregava la imatge del CD d'instal·lació, vaig fer un tomb per Internet tot buscant alguna mena d'informació sobre les característiques. En poc temps vaig descobrir que el que vénen com una nova distribució és, en realitat, el nostre vell conegut Ubuntu (la "distro" més "xic" del moment) amb la interfície gràfica Enlightenment (una interfície versàtil configurada perquè recordi a un Mac OS).

Càrrega d'inici del sistema

La descàrrega del torrent va tardar gairebé una hora i mitja (no és gaire tampoc, ocupa 600MB). Així que vaig tenir temps de mirar-me a fons la pàgina oficial (5 minuts, és molt maca però sense contingut).

Pel que sembla, la gràcia de tot plegat és que integra una gran part dels serveis web que es coneixen com la web 2.0 (Gmail, Blogger, Google Maps, Flikr, Meebo, YouTube...). Està pensat per usar més les aplicacions web que no pas el disc dur. Personalment, també crec que aquesta es la via que hauria d'explotar el programari per als equips domèstics de baix cost. La cosa prometia.

Un cop cremat el CD vaig posar-lo al portàtil. En engegar-se, va quedar clar que el gOS s'inspira en el Mac OS. La mateixa barra per a llançar aplicacions, la interfície neta de botons i tot flotant.

Escriptori del gOS

Un tret remarcable (o, com a mínim, distintiu) és que, en fer clic esquerra sobre l'escriptori, t'obre el menú de sistema (en Windows, el menú d'inici), on pots accedir a totes les aplicacions, mentre que si fas clic dret només et mostra un llistat d'aplicacions preferides. Pel meu gust el menú del clic dret és redundant perquè ja tens la barra just a sota, però tampoc és especialment molest.

Desplegament del menú

La suposada integració amb la web 2.0 consisteix en accessos ràpids a certs llocs socials així com a serveis com el google docs. En aquest aspecte, la veritat es que queda una mica coix. Realment no es que ho integri, sinó que obre un firefox i punt. De les 21 aplicacions que conté per defecte la barra inferior, 18 acaben obrint un firefox amb una url determinada.

Captura de pantalla (aquesta no es meva i és d'una versió anterior)

L'escriptori té, al bell mig, un camp de text que ens permet cerca al Google directament. Una bona idea, però que potser caldria refinar-la per tal que servis per cerca dins del propi ordinador (com fa el Google Desktop).

Executant la llançadora ràpida

Una cosa que si que m'ha agradat és que porta incorporada una llançadora d'aplicacions, semblant al Katapult, per a cridar programes de forma rapida. No és que sigui una funcionalitat sorprenent, però qualsevol sistema operatiu sense una aplicació semblant no es mereix ni el CD on es guarda (com aquell que comença per "W").

Pop-up de la llançadora ràpida

A part de les aplicacions web, el gOS també té tots els programes que venen per defecte amb l'Ubuntu (Open Office, GIMP, Rhythmbox, synaptic...) i seria molt fàcil instal·lar una interfície diferent com la KDE o la Gnome.

Després d'un parell d'hores jugant el "good Operating System" tot escrivint l'article, vaig anar a parar a la configuració del tema visual. L'adaptació de gOS és tant mínima que ni tant sols han eliminat els temes per defecte de l'Enlightenment. Ja posats, vaig decidir provar-lo i, la veritat, és que m'ha agradat força més que el de gOS (que és una mica com un "vull però no puc"). Mentre la moda de les interfícies passa per les transparències i els platejats, l'Enlightenment usa el daurat. Curiós i elegant.

gOS amb el tema per defecte de l'Enlightenment

En si gOS potser no és espectacular (faltaria provar la integració amb el Google Gears), però funciona correctament i apunta maneres. Com ja vaig comentar fa temps, crec l'GNU-Linux és un gran sistema operatiu per a dispositius amb el maquinari més o menys estàndard i per tant, no dubto que serà l'estrella de la recent nascuda informàtica de baix cost.

dimecres, 27 de febrer del 2008

Games Day 2008 Barcelona (fotos extres)

AVÍS: aquest article conté forces imatges, així que és possible que tardi a carregar-se.

AVÍS: aquest article fa referència a quatre articles anterior. La veritat és que ja no explicaré gran cosa, així que, per si voleu saber què és el Games Day, us deixo els enllaços als anteriors: part 1, part 2 , part3 i part4.

Per tancar el tema del Games Day, poso quatre fotografies extres que han quedat fora dels articles anteriors però que incrementaran el nombre de visites seria injust que no les poses.

Dimonieta d'Slaanesh #1 (per ordre de maquillatge)

Dimonieta d'Slaanesh #2

Dimonieta d'Slaanesh #3

Per acabar, també voldria donar les gràcies a la gent de Chaos-age i a tot l'equip que va ajudar-los. El resultat va quedar genial i, com s'ha dit als comentaris, varen ser la "salseta" del games day 2008.

L'equip sencer

NOTA: si encara voleu més fotos del Games Day, les estan penjant aquí (algunes us sonaran)

dimarts, 26 de febrer del 2008

Games Day Barcelona 2008 (Part 4)

AVÍS: aquest article conté forces imatges, així que és possible que tardi a carregar-se.

AVÍS: aquest article és una quarta part. No és necessari llegir les parts anteriors per seguir la trama, però aquí hi ha els enllaços: part 1, part 2 i part3.

Dues de les dimonietes acabades de maquillar

A l'article anterior vaig parlar una mica de tot el que varen muntar els de Mundo Ocio per al Games Day 2008. Així, que en aquest parlaré una mica (poc) de la sessió de maquillatge prèvia a les representacions.

Una hora abans de començar

Per bé que totes les caracteritzacions eren molt detallades, la veritat és que la majoria del temps de preparació se la van endur les dimonietes d'Slaanesh. Principalment perquè gairebé tota la disfressa es va elaborar unes hores abans (per als curts de vista, no van gaire vestides, és "body painting").

Repassant el maquillatge

El procés per a pintar-les va durar unes quatre hores i va córrer a càrrec dels maquilladors de "Black Anvil", una empresa especialitzada en atrezzo per a esdeveniments (i en soft combat). Durant tota aquesta estona, les dimonietes pràcticament no varen poder seure ni treure's les botes.

La primera dimonieta esperant les companyes

Tot i l'esforç, el resultat final valia la pena.

Una dimonieta de cos sencer

Per acabar, només faltava la fotografia per a la posteritat.

Els maquilladors i la seva obra

divendres, 22 de febrer del 2008

Games Day 2008 (Part 3)

AVÍS: aquest article conté forces imatges, així que és possible que tardi a carregar-se.

AVÍS: aquest article és una tercera part. La veritat és que cadascuna de les parts és força independent, però aquí hi ha els enllaços: part 1 i part 2.

Preludi d'una lluita

Com ja vaig avançar a l'article anterior, en aquesta part mostraré (perquè de text n'hi haurà poc) en què varen consistir les actuacions, coreografies, espectacles (com vulgueu dir-ho) que van muntar la gent de Mundo Ocio per al Games Day 2008.

El caçador de bruixes

Com a tot món fantàstic que s'aprecii, el rerefons principal és la lluita constant entre la part lluminosa i la fosca de l'home. Per un costat tenim el bé, la virtut, l'ètica, el jazz... i per l'altre l'ambició, el poder, el vici, el rock'n'roll...

El guerrer del Caos

En el cas de Warhammer, la part bona es coneix com l'Imperi, mentre que el costat fosc (de la força) es coneix com el "Caos". I, com és lògic, durant les coreografies s'enfrontaven guerrers d'ambdós bàndols.

Escena final del primer acte

La veritat és que no sóc un gran coneixedor de la mitologia "warhammeriana", però a gran trets els fets representaven l'atac de tres dimonietes d'Slaanesh (l'Slaanesh és un dels quatre déus del Caos) i d'un guerrer del Caos contra un grup d'imperials.

El caçador de bruixes

Cadascun dels actes es representava un cop i mig. La primera vegada per al públic en general i, en acabar, tornaven a interpretar algunes escenes per a realitzar la filmació oficial.

Durant la filmació de les escenes


Bé, doncs això... si... carn, no?

Després dels actes, els personatges caracteritzats passejaven pel recinte lliurement. Tot i això, no podien fer ni dues passes sense que la resta dels visitants els paressin per fer-se fotografies. Bé, la veritat és que la majoria de les atencions dels seguidors de Warhammer anaven dirigides cap a les espectaculars dimonietes (que frikis sí, però "tontos" ni un pèl).

Els visitants embadalits amb les dimonietes

I els lectors pensareu, "perquè no deixa d'un cop d'escriure i posa més imatges de les dimonietes?". Sabeu què, teniu tota la raó, però com que tinc la sort de tenir fotografies exclusives de les sessions de maquillatge de les dimonietes (i sóc dolent), ho deixaré per al pròxim article.

Les baixes al final del primer acte

dijous, 21 de febrer del 2008

Games Day Barcelona 2008 (Part 2)

AVÍS: aquest article conté forces imatges, així que és possible que tardi a carregar-se.

A l'article anterior ja vaig explicar una mica què és el "Games Day" que es va celebrar el passat 17 de febrer a la sala annexa del palau Sant Jordi (recordatori: la convenció anual de Warhammer). Així que passo a explicar en què va consistir.

Un visitant motivat que va decidir venir disfressat

Com a qualsevol esdeveniment d'aquest tipus (saló del còmic, la TrekCon...) el local es va omplir d'estands, alguns d'oficials de Games Workshop i d'altres d'empreses pàrtners (botigues especialitzades, comunitats de jugadors...).

Estand del joc Warhammer OnLine

La meitat del recinte l'ocupaven els taulells de joc que havien muntat alguns grups participants. Cal recordar que els camps de batalla de Warhammer poden ser realment espectaculars (a l'article anterior hi havia algunes fotografies).

De tots els estands la veritat és que n'hi havia tres que destacaven força: el de la pròpia Games Workshop, que ocupava gairebé un quart del local, el del Warhammer OnLine, l'adaptació per ordinador del joc, i el de Mundo Ocio, una botiga virtual centrada en la venta de productes relacionats amb els jocs de rol (des del rol de taula fins al rol en viu).

Combat del torneig de softcombat

La gent de Mundo Ocio varen ser els responsables d'organitzar moltes de les activitats que es van celebrar durant el "Games Day", totes elles centrades en el món del softcombat (una variant de l'esgrima on es lluita amb armes toves, d'aquí el "soft", i que s'usa a les partides de rol en viu).

Escena del concurs de tir amb arc

Alguns exemples d'aquestes activitats varen ser un torneig de softcombat, un concurs de tir amb arc (amb la punta de les fletxes embuatada) o bé un parell de representacions de combats coreografiats on els actors caracteritzats com si fossin personatges de Warhammer (que descriuré en pròxims articles perquè es mereixen un article propi).

Un altre fotografia del tir amb arc on es veu bé la punta de les fletxes

Tot i això, perquè no us penseu que no tinc res més a ensenyar als pròxims articles, us deixo una fotografia del que varen ser les escenes representades durant la Games Day.

Dos dels protagonistes de les coreografies (un paladí i una dimonieta de Slaanesh)

Així que ja ho sabeu, us haureu d'esperar per veure més escenes de les coreografies (i de les dimonietes, clar).

dimecres, 20 de febrer del 2008

Games Day Barcelona 2008 (Part 1)

AVÍS: La veritat és que no estic massa inspirat, així que aquesta és una primera part d'introducció i demà ja posaré coses més interessants.

AVÍS: els pròxims articles tindran moltes fotografies i, per tant, és possible que tardin una mica a carregar-se.

Aquest cap de setmana passat es va celebrar a la sala annexa del Palau Sant Jordi el "Games Day & Golden Demon". Comencem pel començament.

L'any 1983 un equip format per en Bryan Ansell, en Richard Halliwell i en Rick Priestley va crear un joc anomenat "Warhammer" (també conegut com "Warhammer Fantasy"). Es tractava d'un joc d'estratègia per torns on els jugadors porten un petit exèrcit de figuretes (de plom antigament) que representen personatges fantàstics. Una de les novetats importants és que el joc no requereix d'un taulell convencional dividit en cel·les, sinó que el moviment de les unitat es medeix en centímetres. Això permet que es pugui jugar sobre maquetes o diorames que imitin camps de batalla complexes.

Fotografia d'una escenografia enmig d'una partida

L'empresa Games Workshop va dedicar-se a publicat el joc però, amb un molt bon ull pels negocis, va decidir que el joc seria ampliable tot comprant noves figures, llibres de normes avançades o complement diversos. Amb les ampliacions va anant augmentant el bestiari de figures i, de pas, varen començar a desenvolupar-se mitologies diverses inspirades en Tolkien, D&D (el que acabo de dir!)...

Miniatures de Warhammer

En molt poc temps, el joc va convertir-se en un autèntic fenomen i la modularitat va aconseguir que acontentés tant als jugadors novells com als experts. Acaba de consolidar-se un dels "wargames" més coneguts del món.

Partida de Warhammer 40000 (la versió futurista del joc)

A les revisions anuals de les normes i a les publicacions periòdiques dels nous clans (amb figuretes) s'hi varen sumar novel·les, jocs de rol, joc d'ordinador, pintures per a les miniatures i merchandising en general. Convertit en un dels productes estrella de Games Workshop, el Warhammer passava a ser un producte de culte.

Gent pintant-se les miniatures

La veritat és que gairebé tothom el coneix, encara que molts cops rep el nom de "ah! el de les figuretes mones!".

Una variació del tema anomenada "Blood Bowl"

Com no podia ser d'una altra manera, amb un producte amb tants (clients) seguidors, Games Workshop va començar a celebrar convencions anuals a diverses ciutats. En el cas d'Espanya, aquesta convenció s'anomena "Games Day & Golden Demon". Amb una convenció pròpia, els jugadors de Warhammer passaven a ser un subtipus més de friki, com els trekkers (com jo), els fans de les pelis de zombies (com jo)...

La veritat és que no jugo a Warhammer, però els amics de Chaos-Age m'oferiren una entrada i, perquè enganyar-nos, em feia gràcia. Això si, l'entrada tenia una condició adjunta: què fes fotos. I en vaig fer... i moltes.

Una petita primícia del que es podrà veure als pròxims articles

Durant els pròxims dies aniré publicant les fotografies de l'esdeveniment i de com la van armar de grossa els de Chaos-Age. Ja us avanço que els pròxims articles no tindran gaire lletra... però tindran carn a dojo.

dimarts, 12 de febrer del 2008

La Trinca: massacre i aniquilació

Després de la referència friki (tres minipunts per a qui la comenti), continuo amb l'article.

RECORDATORI: per als distrets, hi ha oberta una votació al bloc (a la part dreta) sobre la temàtica del futur concurs de la La Veu de T.

Fa un setmana si fa no fa es va estrenar "Rambo (2008)". Curiosament, aquesta és la quarta entrega de la saga homònima, i no la primera, com hom podria pensar (l'anterior és "Rambo III (1988)").

La veritat és que no la he vist i, en cas que fos el doble de bona que les anteriors "Rambos" (exceptuant "First Blood (1982)"), tampoc la veuria. És més, encara que me l'arrel quadrada de la qualitat fos superior a la suma de les anteriors, no pagaria per veure-la. Tot i això, crec que em pot servir com a excusa per recordar una cançó que es va editar el mateix any que "Rambo: first blood part II (1985)".

Portada del disc (la trinca)

L'any 1985 el grup La Trinca (actualment, el 66,666% de Gestmusic + 100% d'en Miquel Àngel Pasqual) va presentar el disc: Trinca, Sexe i Rocanrol. Entre les pistes de l'àlbum hi havien cançons com "Puja a l'avió" o "L'IVA fet fàcil" que han passat a formar part de la cultura popular.

La veritat és que seria interessant repassar més les cançons del disc, però per a l'article em centraré en "Massacre i Aniquilació", una paròdia del món de les pel·lícules d'acció americanes (com a mínim les estrenades abans de "Die Hard(1988)"). Us deixo amb La Trinca i Massacre i Aniquiliació.
MASSACRE I ANIQUILACIÓ

El públic s'acomoda,
comença la sessió;
regna gran expectació
El títol d'aquest film
és molt suggeridor;
"Massacre i aniquilació"

El protagonista és un tio "catxes"
i d'idees força fatxes.
Viu a una granja amb la seva tia
i tota l'artilleria.
Caça papallones, cuida l'aviram
i s'enyora del Vietnam.

Al gra!
Un espectador fa un bram.
Al gra!
El cinema és tot un clam.

La gent s'impacienta perquè ja es "retrassa"
l'exterminació en massa.
Però si Déu vol i algú me'l provoca,
molt aviat traurà el "bazooka".
Uns peluts amb moto violen la tieta,
sols per fer-li la punyeta.

Venjança!
Crida tot el cine en pes.
Venjança!
Ara que no us passi res.

No han sortir les lletres i ja n'ha mort disset,
la pel·lícula promet.
Mata tots els "hippies" perquè s'ho han buscat
i el xicot està engrescat.
Perquè no pateixi, mata la tieta,
i la cosa està que peta.

Violència!
Volem veure sang a raig.
Violència!
Visca el cine d'art i assaig!

Un pobre oligofrènic,
rebuig del frenopàtic,
i a sobre el troben simpàtic.
Espatlles de goril·la
cervell de serradures...
Aparteu les criatures!

Des del galliner, a un pobre vellet,
se li escapa un cacauet.
Una dona xiscla, el marit s'esvera:
l'ha encertat a la pitrera.
"Baixa si ets un home! ja t'he vist, bacó!
No t'amaguis que és pitjor!"

Justícia!
Criden els espectadors,
Justícia!
I els quatre acomodadors.

"Morin els gamberros! s'ha de fer justícia!
ara és l'ocasió propícia".
Molt aviat s'escapa la primera guitza
i el merder es generalitza.
La gent s'estossina, la gent es baralla,
dintre i fora la pantalla.

Sang!
És el que ens demana el cos.
Fetge!
Ens en donen a l'engròs.

Vénen els urbans, vénen els bombers,
i encara que em diguis més!
Vé la policía amb les furgonetes
i va repartint galetes.
I els mossos d'esquadra donen, amb desgana,
faves a la catalana.

Violència! Venjança!
Justícia! Sang! Fetge!
Aparteu les criatures!

Lletra i música: LA TRINCA


Com qui no vol la cosa, també poso un incrustat (d'aquells que duren dos dies abans que els despengin) per tal que pugueu sentir-la:

boomp3.com

NOTA: gràcies a l'imprescindible bloc Uruloki he descobert una genial estadística sobre els morts a les pel·lícules de Rambo:

Estadístiques de les 4 pelis de Rambo

divendres, 8 de febrer del 2008

Expohogar 2008, una mirada friki

RECORDATORI: he obert una enquesta al bloc per decidir com serà l'imminent concurs de La Veu de T. Esteu convidats a participar-hi.

La setmana passada es va celebrar l'edició 38 de l'Expohogar 2008 al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona. Per aquelles casualitats de la vida, el meu germà en tenia dues entrades, així que vàrem decidir invertir el divendres a la tarda per veure que s'hi feia.

Segons la definició de la web, Expohogar és el "Salón Internacional del Regalo, la Decoración y Artículos del Hogar". Per desgràcia aquest nom és com una mica enganyós. En realitat, d'estands internacionals n'hi més aviat poquets, moltes de les coses que s'hi presenten no es mereixen ni ser regalades en un amic invisible, de totes les parades només un parell són d'articles de decoració i, a no ser que considerem la quincalla i els articles de "sex shop" com utensilis, no hi ha tampoc masses article per a la llar.

Tot i això, després de sentir-me enganyat, vaig anar descobrint petites joies dignes de menció. Així, potser no hauré agafat cap idea per a decorar el pis, però si que he aconseguit un bon munt de fotografies frikis dignes d'un article.

Un exèrcit de pollets de pasqua

Al més put estil "Mars Attacks (1996)", un centenar de diminuts ulls negres ens vigilaven. Com si res, un exèrcit de pollets de mona de pasqua que ens miraven amenaçants.



Tot fugint cames ajudeu-me cap a la secció de bolígrafs horribles, ens trobàrem amb un espècimen de pop inclassificable, que de tant "mono" no pararies de prema'l.

Pop, pop!


Sense allunyar-nos gaire, i amb el dubte de si el que acabàvem de presenciar era simpàtic o de mal gust, ens saluda un amable dinosaure digne dels més casposos capítols dels picapedra.

El dinobolígraf


Tot repassant la resta de bolígrafs de la família, trobem un Xenomorf apòcrif que ens ataca.

El Xenoboli


Deixant l'escriptura pels entesos, vàrem passar a la secció higiènica. On ens esperava el cosí idiota d'en Tux tot farcit de sabó (La fotografia està un pel borrosa).

El cosí idiota d'en Tux

En aquells moment ja vaig desistir de trobar coherència a la fira, així que el millor era passar-se per la secció de jocs per beure.

Un parxís i uns escacs amb possibilitats (a casa meva es juga així)

La veritat és que seria injust dir que tota la fira tenia aquest nivell tant lamentable. També hi havia un parell d'estand d'objectes de disseny prou interessants.

Un coixí que mostra el dibuix quan se li aplica calor (per exemple posant-li el cap a sobre)

Un dinosaure de fusta amb engranatges (inútil si, però feia gràcia)

Un temporitzador que, quan se li acaba el temps, treu la bossa de té del got

Però no vull acabar aquesta petita crònica sense explicar el meu gran descobriment. Sempre m'havia plantejat que passa quan posem moltes figuretes animades de shaolins, activades pel só, en un mateix prestatge, i gràcia a Expohogar 2008 ara ja ho sé.

Shaolins en acció


Després de tot el que he mostrat, suposo que no cal que digui que ens veurem a la pròxima edició.