divendres, 2 de novembre de 2007

Linux, un SO per a portàtils?

AVIS: aquest article és de deformació professional i, per tant, parla sobre un tema purament tècnic que pot avorrir a més d'un. Ho sento, a vegades se m'escapa l'informàtic que porto dins.

Actualment es poden distingir dos models diferents als Sistemes Operatius comercials. Per un costat el Mac OS (no entro en detalls de si OS X, Leopard...), que està destinat a funcionar sota un maquinari fet a mida i estàtic. El compres, el fas servir des del primer minut, queda obsolet, compres un nou ordinador.

Per un altre costat tenim el Microsoft Windows (XP, Vista, Vista Home, Vista Ultra, Vista Superguerrer, Vista que ha superat la força...), que funciona sota qualsevol ordinador, sempre i quan disposis dels drivers apropiats. El compres, l'instal·les, busques els CDs de drivers, el configures, el fas servir, canvies les peces obsoletes, instal·les els nous drivers, el fas servir, formateges de tant en tant...

Els dos models semblen funcionar relativament bé. El consol dels enzes Windows disposa encara del 90% de la quota del mercat i el nombre de sectaris de Mac sembla que va en augment. Però, què passa amb Linux?

Fa anys la usabilitat i la dificultat per configurar Linux varen fer que només els usuaris experts es plantegessin usar-lo. Gràcies a l'aparició d'interfícies com KDE o Gnome es va aconseguir que Linux fos tant senzill com els altres SO, però encara minoritari. Posteriorment, les noves distribucions han facilitat molt la instal·lació. Una de les gràcies de distribucions com Ubuntu és que, per equips amb maquinari més o menys comú, només es necessita d'un CD d'instal·lació i de connexó a internet per ficar-lo. No cal buscar ni drivers ni discs d'aplicacions, i amb poc més de mitja hora es possible tenir un ordinador completament operatiu.

Per bé que la quota de Linuxeros va augmentant a molt bon ritme (en gran part gràcies a Ubuntu i a l'augment "d'amics informàtics"), Linux continua amb un dels seus eterns problemes: els drivers. I és que en Linux, quan tot funciona, funciona molt bé. Per desgràcia, encara hi ha masses fabricants de maquinari que no desenvolupen els drivers per a Linux. És molt complicat per a la comunitat desenvolupar drivers lliures a partir de maquinari del qual no s'han alliberar les especificacions. Per aquest motiu, per a ordinadors amb maquinari molt nou o poc comú, encara és molt difícil fer córrer un Linux en condicions.

En els últims mesos he realitzat més de mitja dotzena d'instal·lacions d'Ubuntu. Totes elles m'han funcionat a la primera menys una. La que ha fallat ha sigut per culpa d'un adaptador SATA connectat via PCI a la placa mare (demano perdó als lectors no tècnics, podeu substituir el que acabo de dir per "condensador de fluzo") per al qual encara no existeixen drivers. Realment, no és culpa del Linux, sinó del fabricant per només proporcionar-los per a Windows.

La resta de les instal·lacions han sigut sobre ordinadors portàtils, que disposen de maquinari força estàndard i només s'amplien mitjançant dispositius USB.

Al començament de l'article he descrit Mac OS com un sistema destinat a funcionar perfectament sobre un maquinari molt concret i pel qual està adaptat. També he parlat de Windows com un sistema que funciona, més o menys bé, sobre qualsevol ordinador. Així doncs, podría dir que Linux és un sistema operatiu destinat a funcionar perfectament sobre qualsevol tipus d'ordinador portàtil?

3 comentaris:

Lo Marc ha dit...

Jo em vaig instal·lar l'UBUNTU en un portatil i la veritat es que n'estic molt content! de totes maneres, em vaig deixa en una partició del disc el windows xp...
I pensava que l'UBUNTU seria el pas definitiu per a que la gran majoria de gent es passes a linux, però sembla que costa una mica més del que jo preveia!!
Apa salut, un gran post!

bones18 ha dit...

Molt bones a tot hom.

Després de passar-me un mes treballant amb diferents servidors. Uns amb windows xp, altres amb windows 2003, i altres amb Linux he arribat a la següent conclusió similar a la de l'autor d'aquest blog. Un servidor amb windows xp, falla com una escopeta de fira(lògicament no està pensat per fer de servidor), el windows 2003 és un SO molt cabrón, es a dir, pot estar instalat perfectament,funcionar bé durant un mes, i a partir d'un cert moment sense haver fet res massa especial deixar de funcionar. Un servidor en linux correctament instal·lat sol ser garantia que quan un arriba a treballar un dilluns al matí no es trobarà tot el sistema potes amunt. De la mateixa manera tenir en un arxiu .conf tota la configuració del programa a la llarga és molt còmode. És cert per això que un apren més ràpidament el funcionament del programes per windows, ja que son infinitament més visuals, però tot i això, val la pena l'esforç d'apendre l'entorn Linux.

Faltaria per veure com rendeixen el servidors sota MAC OS X SERVER.

Me'n vaig a fires, dew!

Josep Vicent ha dit...

Jo utilitze Ubuntu des de fa temps, he provat moltes altres distribucions Linux i aquesta és sens dubte la millor (en quant a relació de prestacions-facilitat d'ús).
Sempre que puc el recomane i l'instal·le a familiars i amics