Sitges 2013: microcrítiques del dilluns 14

Com que aquest any se m'està eternitzant la publicació de les crítiques, he decidit passar al format de micro-crítica a veure si així acabo abans que estigui més saturat de feina.

Machete Kills (2013)

Sinopsi

Machete don't tweet.

Crítica

Els que heu vist la primera part ja podeu imaginar com és la segona; més cutre, més cafre i més de tot. Sense cap mena de dubte, veure-la al festival i ben acompanyat va fer que m'ho passes genial però cal tenir en compte que, en aquesta mena de pel·lícules, tenir un ambient propici és imprescindible. En quan a la violència, s'abusa una mica dels efectes digitals se sequer i, com que han tret l'efecte de cinta envellida tipus Grindhouse (2007), es veu força pitjor. El tema del sexe ha sigut pràcticament eliminat i, això sí, els falsos tràilers del començament són molt bons. Res nou sota el cel.

El millor: el que vàrem riure a la sala

El pitjor: és força irregular i crec que hi ha opcions millors de cara a passes frikis.

The world's End (2013)

Sinopsi
 
En acabar l'institut, cinc amics van decidir fer una ruta per tots els bars del seu poble. Però la mona els va impedir arribar a l'últim pub de la llista: "La fi del món". Vint anys després es reuneixen per completar la proesa, però una sèrie de contratemps els porten a enfrontar-se a un fenomen que podria comprometre a tota la humanitat.

Crítica

Amb aquesta pel·lícula finalitza la imprescindible trilogia del Cornetto (Shaun of the dead(204) i HotFuzz (2007)) i ho fa en gran. Millors efectes, més acció i molt d'humor britànic. En general ha rebut una crítiques més fredes que les anteriors, però la veritat és que, malgrat que el ritme no és tant regular, és una gran pel·lícula, exquisidament facturada i molt divertida. A més, quan sembla que ja no pot oferir res més, es treuen un final de la màniga que vaig trobar genial.

El millor: és un no parar d'humor i el final és genial.

El pitjor: potser allarguen una mica el tema dels pubs i amb un parell menys hagués quedat millor.