Sitges 2013: Chimères

Chimères (2013)

Sinopsi

Estant de vacances a Romania, Alexandre és atropellat per un cotxe. Per salvar-lo, a l'hospital li fan una transfusió de sang. De tornada a casa seva, se sent canviat, com si alguna cosa contaminada corregués per les seves venes. La seva xicota Livia farà front a l'estrany comportament d'Alexandre, intentant salvar la seva relació, donant peu a una història tan romàntica com sanguinària.

Crítica

Una de les sorpreses de la peculiar selecció que he fet aquest any. Chimères és un film de molt baix pressupost i l'opera prima d'un tal Olivier Beguin. El que em va agradar de la pel·lícula és que, malgrat els recursos, s'atreveix amb una posada en escena complexa que, en general, supera sense masses problemes.

Per un altre costat, s'agraeix que s'usi el tema vampíric d'una forma diferent i que no tracti a l'espectador d'idiota. De fet, la química entre els dos protagonistes i la relació entre ells aconsegueixen fer oblidar en molts cops l'element fantàstic de la pel·lícula.

El principal punt negatiu és que, malgrat la perícia de l'equip per compensar la falta de recursos, en algunes escenes d'acció es nota que els especialistes no són massa res i que els protagonistes fan una mica el que poden. Això no hagués sigut un problema si el director no hagués optat pel pla seqüència, una manera de filmar molt expressiva però que posa al descobert molts dels artificis.

El millor: és original i interessant

El pitjor: és una mica lenta i en algunes escenes els hi hagués anat bé una mica més de pressupost.