Fent de màster al REV d'Arcaron (Part 1)
-Ens podries ajudar amb alguna cosa?
-No sé. M'agrada escriure, si voleu us ajudo amb algunes trames. Però no us garanteixo res.
Així va començar. A mitjans de juliol uns amics em van demanar si els podia ajudar amb un rol en viu (REV) que estaven organitzant anomenat Arcaron. Faltava només un mes i mig per l'esdeveniment, així que ja en feia tres que estaven treballant-hi. Il·lús de mi, vaig pensar que ja no podria fer res i que la col·laboració es limitaria a destorbar i escriure algun petit text. Sis setmanes, vint trames i moltes cosetes després, vaig acabar sent un dels màsters de la partida.
Com alguns lectors ja sabeu, fins ara la meva participació al món dels rols en viu s'ha limitat a ser un espectador/fotògraf/el-cabró-del-flash. Sóc tant dolent interpretant que ni tant sols he sigut mai jugador, així que la cosa m'anava una mica gran. Però com que tot plegat va ser força gradual, al final vaig acabar corrent pel bosc amb un walkietalkie, quaranta jugadors (PJ) a qui seguir i una vintena de tècnics i personatges no jugadors (PNJ) a qui organitzar. Tota una bogeria, vaja.
De la partida fa tot just un parell de dies i la veritat és que vaig acabar esgotat. Diuen que en acabar un REV tots els màsters diuen que mai més tornaran a dirigir, completament d'acord, però que al cap d'uns dies sempre canvien d'opinió. Han passat uns quants dies i me n'estic començant a adonar que, tot i que algunes coses no van sortir com esperàvem, la veritat és que m'ho vaig passar genial i, el que va funcionar, ho va fer més que bé.
Durant els pròxims articles intentaré descriure com es viu un REV des de l'organització. La meva feina va estar limitada a l'últim mes i mig, així que no puc parlar de les coses realment complicades com seleccionar la localització, contractar el lloc, moure contactes, pactar de què anirà la partida, buscar cuiners/càtering, gestionar el pressupost... però faré el que podré.
Sigueu benvinguts a "Arcaron VII: encuentro en las dunas".
4 comentaris:
Brutal l'article. T'asseguro que tinc ganes de llegirne la resta ^^
A veure que en podem treure de com viu la organització un REV (perque des de la meva banda només he vist cares demacrades dels masters durant dies, ulleres, bosses als ulls, ulls injectats en sang ....)
A mi em vénen ganes de jugar-hi... però sembla tan complicat d'organitzar! No hi ha ningú que s'hi dediqui professionalment, a això?
Oh, sorpresa, ja hi ha article! :D
Jo menys mal que hi vaig jugar, perquè sinó t'hagués engegat ja alguna vegada... però va valdre molt la pena.
Lucila, sí que hi ha gent que ho faci... sobre tot a Alemanya, paradís dels REVs.
Publica un comentari a l'entrada