dijous, 21 de juny de 2007

REV per a neòfits (part 1)

NOTA: aquest article és molt llarg, així que he decidit partir-lo en diverses parts que, tot i que també són molt llargues, com a mínim seran més fàcils de llegir.

Des de finals del segle XX, poques paraules causen tant rebuig irracional com els jocs de rol. Per algun motiu, els mitjans de comunicació han decidit que tots els crims violents dels quals no en poden trobar un motiu immediat han d'estar relacionats amb sectes i/o jocs de rol. La pressió mediàtica és tal que molts jugadors amaguen el fet i moltes associacions es veuen obligades a tancar. Tot i que el propi govern espanyol (a la "web del estudiante") ha emès un comunicat oficial en defensa dels jocs de rol, encara avui en dia molta gent és menyspreada per jugar a aquests jocs.

Recentment, he tingut l'oportunitat de ser espectador en una partida de rol en viu (REV). Als rols en viu la interpretació del personatge es realitza actuant i, sense cap mena de dubte, és la modalitat de joc que pitjor premsa s'enduu. El concepte no és molt diferent d'una obra improvisada de teatre. A cadascú se li entrega una fitxa de personatge i els directors de joc creen un context per tal que es pugui començar i guien la història un cop començada. La fitxa indica quines habilitats té el personatge així com les relacions inicials amb la resta de jugadors.

El passat cap de setmana es va celebrar al Prat de Llobregat "Phase Zero 3.0: Elegidos", una història inspirada en el cinema de terror, sèries de ciència-ficció com "stargate" i videojocs com "Resident Evil". La temàtica m'interessava i, veient el meu interès, em van proposar anar com a espectador. Lògicament vaig acceptar pensant que m'ho oferien com un favor especial, però un cop allà vaig comprovar que era habitual que a les partides hi hagués més de mitja dotzena d'espectadors que gaudissin de la partida sense actuar a la història.

La partida es celebrava al centre lúdic anomenat "La Capsa". Havien demanat tots els permisos necessaris per disposar de tot l'edifici a partir de les 12 de la nit. Jo vaig arribar a les nou del vespre, hora en què s'havia convocat als jugadors (els organitzadors hi eren des de les 9 del matí preparant-ho tot). La trobada era al bar del centre, allà em varen presentar a tothom. En total érem aproximadament una trentena de persones d'entre vint i trenta-cinc anys. Entre els jugadors hi havia dissenyadors gràfics, informàtics, empresaris, estudiants de biologia, medicina i ,fins i tot, un mosso d'esquadra. Hi havia gent vinguda de tota la geografia espanyola i, per tant, l'idioma predominant era el castellà.

PJs pocs minuts abans que comenci la partida

Vaig descobrir que en els REVs existeixen quatre rols (mai més ben dit) diferents:
  • Director de joc o Màster: són els responsables de l'event, des de fa mesos treballen en l'elaboració de l'argument, dels personatges i de l'atrezzo. Durant la partida poden interpretar personatges, responen les preguntes dels jugadors i vetllen perquè en tot moment es respectin les normes del joc.
  • Personatge Jugador o PJ: són l'ànima de la partida. Porten setmanes preparant la vestimenta i el personatge que els han donat. Disposen d'una fitxa on se'ls explica tota la història del personatge fins al moment d'inici de la partida, però són lliures d'actuar com ells creguin més adient.
  • Personatge No Jugador o PNJ: interpreten el paper d'extra. Els PNJ són guiats pels Màsters durant tota la partida realitzant múltiples personatges depenent de l'escena. Tant els pot tocar fer d'enemic/alienígena/zombie com de company/carn de canó/treballador genèric en una escena concreta.
  • Personatge Jugador Dirigit o PJD: són PJs normals però on, en certes escenes, és possible que els màsters els diguin què han de fer.
Tot i que aquesta és la classificació oficial, pel que vaig veure existeixen dos grups de persones més:
  • Personal de suport: tècnics de so, d'imatge, maquilladors... necessaris per a què es pugui celebrar l'esdeveniment. Definitivament, muntar un REV porta moltíssima feina i mesos de preparació.
  • Observadors: en aquest cas jo i quatre persones més (més o menys). Tot i no tenir cap funció específica dins del joc, tots anàvem armats amb càmeres fotogràfiques i de vídeo per tal de deixar testimoniatge multimèdia de tot el que succeeixi.
Sense cap mena de dubte, la imatge de tres o quatre persones conspirant a les fosques (com sempre es planteja el tema) s'anava esvaint de la meva ment.

(continua a la part 2)

3 comentaris:

Gerard ha dit...

Res tio, que els que jugueu a Rol en viu sou uns freaks i sou els culpables de tots els mals de la societat presents, passats i futurs (com a mínim).

Si fos per mi tots a la presó, al costat dels que es coneixen l'alineació del Barça des del 1913 fins a l'actualitat.

Ens veiem tio, piro cap al Monsters of Rock a veure l'Ozzy (abans que li agafi un xungo, que ja té una edat l'home).

Gerard.

Sybaria ha dit...

Gerard, però que mal gust tens alguns com tu i que poc sentit de l'informació.
En fi, incults i intransigents hi ha en molts llocs.

Ferran, el teu post és molt interessant i molt bé documentat. Felicitats.

passejaire ha dit...

Sybaria, vols dir que el post d'en Gerard no era irònic?...