Festa de l'Aquelarre 2007 a Cervera (Part 1)

Fa 30 anys, al poble de Cervera es va iniciar una tradició que avui en dia omple de xivarri el poble l'últim cap de setmana de cada agost: l'Aquelarre. Inspirat en els antics ritus pagans de l'època de la inquisició el dia central de la festa recrea, al·legòricament, una invocació al Maligne.

Enguany he tingut l'oportunitat d'assistir-hi. Juntament amb els membres del grup de tabalers La Repúblika de l'Avern, dels quals ja havia parlat en aquest bloc, varem gaudir d'un dels millors correfocs (bé, tècnicament són més d'un, però molt junts) que es deuen fer a Catalunya. O com a mínim un dels millors on he tingut oportunitat d'anar.

Imatge d'un dels correfocs de l'aquelarre

L'inici de festa es celebrava el divendres (24 d'agost) a les dotze de la nit a la Plaça Major del poble. Després d'una actuació musical a càrrec del grup Distrets, on s'hagués agraït un tècnic de so competent, un correfoc infantil obria la celebració. Seguidament, dos curts correfocs i una llarga sessió de samba a càrrec del grup Band Tokades varen invocar entre nosaltres a la Cabrona. Les festes acabaven de començar, però no seria fins el dia següent a la mateixa hora quan el poble estaria gom a gom i l'autèntic senyor de les mosques es presentaria.

Correfoc del divendres

L'endemà a les onze de la nit davant la universitat (ocupada per festes per la Fira del Gran Boc) començava la cercavila. Per bé que el nom recordi a una tradicional cercavila, amb els seus gegants i capgrossos, es tracta d'una versió modernitzada i macabra. Tant els gegants com moltes de les criatures estaven fetes de materials semiopacs amb llums a dins (a mode de "gusiluz" gegant) i, encapsulats per les dues colles de diables cremant a tort i a dret, els òrgans interns gegants de Llucifer es bellugaven d'un costat a l'altre.

Òrgans interns del Diable

Cercavila de l'aquelarre

Un cop tota la comitiva va arribar a Cal Racó, fa efectuar-se "el ball de la Polla" que, a nivell pràctic, es pot considerar com la primera invocació. Els diables locals, els Carranquers, varen ser els responsables d'animar la troca. El ball va acabar amb els òrgans gegantins exposats al costat del descampat entre ritmes de tabals i foc.

Els Carranquers durant el correfoc

Òrgans exposats després de la primera invocació

Mitja hora després un segon correfoc començava el seu trajecte fins al mateix punt per celebrar l'aparició del mascle cabró i el ball dels diables. El correfoc va córrer a càrrec dels Diables de la Ràpita. Amb un "savoir faire" força millor que els Carranquers, els de la Ràpita van oferir un correfoc equilibrat i fluid, i molt més estrepitós que l'anterior.

El correfoc dels Diables de la Ràpita

En acabat el correfoc i de nou a Cal Racó, on just finalitzava un concert, un pianista al més pur estil Amadeus va obrir una opereta. Pocs acords després, una base mòbil de color blanc celestial va començar a moure's. A sobre de la base un cantant d'òpera va entonar un sorprenent ritus inintel·ligible. El públic, que acaba d'assistir, o bé a un concert de música fusió, o bé a un correfoc altament sorollós, va quedar-se completament en silenci embadalit per la potencia pulmonar del cantant.

Inici de l'aparició del mascle cabró

Sense gairebé adonar-nos-en, el descampat va anar-se omplint de criatures impensables. Finalment, el mascle cabró va aparèixer volant pel cel entre aplaudiments. L'acte va acabar quan el mascle va endur-se volant a totes les criatures darrera seu.

Final de l'aparició del mascle cabró

Després d'una estona, un nou correfoc va engegar dirigint-se al descampat. Aquest cop, els diables de la Ràpita van treure el millor de la seva pirotècnia infernal. Els carrers es van omplir de foc. Un correfoc sense pauses on un s'ho havia de pensar dos cops abans d'endinsar-s'hi.

Últim correfoc pels carrers

Ens trobàvem a Cal Racó un altre vegada. Faltaven tant sols uns minuts per l'acte més esperat: l'escorreguda. Per aquest 30é aniversari els organitzadors van optar per una representació més a l'estil La Fura del Baus que anys anteriors, que ens va agradar a alguns i va desil·lusionar a d'altres (com sol passar quan es fusiona la tradició i la innovació).

Una pantalla gegant emmarcada per quatre figures simbòliques dels quatre elements es va aixecar mentre s'hi projectaven imatges inconnexes de manuscrits antics. Cadascun dels elementals va realitzar una petita dansa i, en treure la pantalla, va fer aparició el propi mascle cabró. Amb una música en directe molt cuidada, el mascle va invocar la polla del senyor del mal, qua va premiar al públic amb una ejaculació que va cobrir tot el descampat d'escuma. Era el final de l'acte, però de l'espectacle. La nit va continuar fins a l'alba als cinc escenaris que s'havien habilitat per tot el poble.

L'escorreguda

L'endemà, tant sols les mosques volant enmig del silenci del diumenge testimoniaven que allà mateix s'havia invocat al Maligne feia tant sols unes hores.

NOTA: malgrat que aquest article sí que és conclusiu, quan pugui penjaré els vídeos que he enregistrat i ho publicaré com una segons part.