LibreOffice, la continuació lliure d'OpenOffice

Quan Oracle Corporation, una de les empreses més grans de desenvolupament de programari privatiu, va comprar Sun Microsystems, un dels gran mecenes del programari lliure, va sorgir un dubte més que raonable sobre què passaria amb Java, OpenOffice, OpenSolaris, VirtualBox o MySQL (un gran competidor de Oracle abans de l'absorció).

Durant els deu mesos que han passat des de la fusió la sort dels diversos productes de Sun ha sigut molt variada. Com era d'esperar, el jove OpenSolaris va ser cancel·lat, VirtualBox segueix amb una versió lliure i una de privativa, Java segueix sota la Java Foundation i MySQL segueix igual encara que ningú se'n refia massa.

En el cas d'OpenOffice, Sun havia cedit molts drets del projecte a la Document Foundation (com ja havia fet amb Java anteriorment) així que com a mínim Oracle no podia tancar el codi. En realitat l'únic canvi que ha patit la Suite ofimàtica és el logotipus d'Oracle a la pantalla flaix d'arrencada. Cal tenir en compte que OpenOffice és el principal competidor del Microsoft Office i per tant s'ha generat un gran interès per conèixer-ne el futur.

Justament aquest dilluns (via GnuLinux.cat) s'ha publicat un comunicat de la Document Foundation on s'explica el neixement de LibreOffice, un fork (o sigui, parteixen de la mateixa base però seguiran camins diferents) del projecte original. Tot amb el suport de Google, la FSF, Canonical, Novel... Així, la comunitat de desenvolupadors queda dividia en dos grans grups.

Altres projectes com Go-oo i derivats (un OpenOffice amb millores que ve per defecte a les principals distribucions d'GNU-Linux) ja han donat suport oficial a LibreOffice. Personalment crec que és una bona decisió, fa que LibreOffice estigui menys controlada per una única corporació i garanteix el suport d'un dels programaris lliures més populars.

La primera versió de LibreOffice ja està disponible per descarregar-se des de la pàgina oficial, però ja avisen que encara avisen que no es una versió estable.