La metàfora de l'arquitecte

Aprofitant que últimament no tinc gaire temps i que existeix la Creative Commons, faré una cosa que encara no he fet en aquest bloc; traduir un article. És un article que vaig llegir al bloc de "Punto y aparte" que es titula "La metáfora del arquitecto". És un text que va fer força gràcia, que plasma a la perfecció una realitat que m'és quotidiana i que m'ha servir com a recurs a l'hora d'explicar a la gent certes coses.

Abans que ho llegiu us poso un parell d'anotacions. Mentre repassava la traducció me n'he adonat que és l'article on uso més paraules col·loquials com "òsties" (volia ser el més fidel possible a l'original). A més, durant la versió castellana es parla de "biombos" i, en buscar-oh al termcat he trobat que es tradueix per "paravent". Mai ho hagués dit.

La metàfora de l'arquitecte

(RIIING! RIIING! Sona el telèfon)

- Hola Josep, Per on pares?

- Ostres Antoni! com ho portes?

- Doncs mira, et trucava perquè vull comprar-me una casa i em preguntava si podries aconsellar-me com arquitecte.

-Molt bé, si vols quedem un dia i t'acompanyo a veure algunes immobiliàries.

- De puta mare! Te'n dec una! Ja et convidaré a unes birres!

- Un segon... demà per tarda tinc lliure, si vols quedem a les cinc.

- Perfecte! perfecte! No saps el favor que em fas. Fins demà.

- Vinga! Fins demà!

(Al dia següent)

- Bé, ja em vist quatre o cinc pisos. Què t'han semblat?

- No sé... tu què creus com a expert?

- Si jo fos tu em compraria la de ciment. Està molt ben situada i sembla molt acollidora.

- La de ciment? Però si jo en volia una de paper!

- I tu perquè coi vols una casa de paper?

- Òsties! és que tot el món la té així, no?

- Però si són una porqueria! No m'explicaves l'altre dia que en Quim va perdre la seva durant el temporal? Se li envà anar volant amb tot el que tenia a dins!

- És que les cases de ciment són només per als arquitectes.

- I no serà perquè són millors?

- Però en una casa de ciment no hi puc posar paravents. Hauré de tirar parets i fer-ne de noves quan vulgui fer qualsevol reforma.

- Efectivament. Però això farà que la casa sigui més segura. Ja no te'n recordes de com li van entrar a casa a en Lluís l'altre dia? Va posar-se una porta de conglomerat i el lladre la va tirar a terra com si res.

- Mira, tu diràs missa, però jo no vull mardés. Compraré la de paper.

- I si costessin el mateix les dues?

- Ni així.

- Llavors, per què em demanes consells si igualment te'ls passes pel "forro"?

- Tranquil "tiu", si t'ho agraeixo molt, però prefereixo la de paper.

- Tu mateix.

(Una setmana després)

(RIIING!!!)

- Hola. Josep?

- Antoni! com va amb el nou pis?

- Mira, justament et trucava per això. Resulta que vull posar un parell de paravents per separar les habitacions i em preguntava si podries posar-me'ls tu.

- Jo? I per què no truques a un fuster? No varen fer-te un pressupost global? Podries exigir que t'ho posessin pel mateix preu.

- Ja... però me'n refio més de tu.

- D'acooord... vinc el dissabte i ens ho mirem. Et va bé?

- Molt bé. I una cosa més, podries portar un parell de paravents?

- Com?

- Sí, és que he mirat preus i els trobo força cars. Tu que ets del ram, no podries robar-me'n un parell i portar-los.

- Quin morro que tens!

- Vinga òsties! Si no et costa res! Mira, saps què, que si tu no pots ja li ho preguntaré al veí, que en coneix a un que té contactes i me'ls pot deixar tirats de preu.

- Tu mateix.

(Dissabte)

- "Tiu"! Sort que hi ets!

- Què passa?

- No t'ho creuràs, se m'ha caigut una paret! Te'n recordes que ahir va ploure força? Doncs se'm va desfer el paper i m'he quedat sense paret.

- I encara et semblarà estrany.

- Vingaaa! Mira si m'ho pots arreglar.

- Pffff... no em posis aquesta cara. Miraré què hi puc fer.

- Moltes gràcies! Te'n dec una, quan pugui et convido a unes birres!

(Dilluns)

(RIIING)

(És l'Antoni... li agafo o no li agafo? Vinga, molt serà...)

- Josep! Josep!

- Què?

- Ahir per la nit estava al bar i un lladre va entrar-me a casa i va fotre'm la tele!

- I això?

- És veu que els paravents que em va passar el veí eren robats i mentre els portaven algú va fer-se una còpia de la clau de casa.

- Ja m'ho imagino.

- Pot venir a arreglar-m'ho?

- No.

- Òstia puta! No siguis així.

- Mira noi, és que...

- Però tu no ets arquitecte? És que jo d'això no hi entenc.

- Ja t'ho vaig avisar quan et vas comprar la casa, però no em vas fotre ni cas.

- Però és que jo en volia una de paper.

- Doncs ja sabies a què t'arriscaves.

- "Tiu"! No pots fer-me el favor?

- No. Si vols et passo el telèfon d'una immobiliària de confiança que es dedica a canviar cases de paper per cases de ciment. Hauràs de fer reformes, però com a mínim no podran robar-te més, ni hauràs de contractar seguretat privada, ni se t'enfonsarà el sostre quan plogui.

- Molt bé, ja ho "pillo". Ja trucaré a en Fèlix perquè m'ho arregli. De res, eh?

(Penja)

Potser és una mica exagerada la situació, però la veritat és que s'acosta força al pa de cada dia de molts informàtics. Me n'he fet un fart d'instal·lar i arreglar windows en ordinadors d'amics i familiars. No m'importa, la veritat. Però haurien de ser conscients que, quan els dic que es passin a GNU-Linux, no ho faig per fastidiar ni perquè vulgui complicar-los la vida.

Igualment, quan algú em diu "l'Internet Explorer em fa coses rares, tot el dia m'estan sortint avisos de l'antivirus" i jo li dic que es passi a Firefox, ho faig perquè crec que és el millor navegador actual, no perquè no tingui ganes d'ajudar.

Actualment gairebé no toco windows (a part de pel photoshop), ni l'office, ni tant sols m'instal·lo programari privatiu fent servir cracks o keygens (des que conec el synaptic cada dia em fa més mandra). Només he provat el Vista per decidir que no el vull, així que no és una excusa quan dic "faré el que podré". Jo visc en edificis d'aquells que només són per a arquitectes.

NOTA: Avui és l'últim dia per votar com voleu que sigui el concurs. Els que llegiu el bloc des de lectors de feeds, passeu un moment per la pàgina i voteu.