Motius per odiar l'iPhone

Així com a l'article passat destacava les virtuts del telefon d'Apple, l'iPhone, avui toca posar-me en un rol força menys simpàtic i criticar tot allò que no m'ha agradat. És innegable que tecnològicament l'aparell és un dels dispositius mòbils més avançat que existeix. Tot i això, el fet de ser pioner no justifica algunes de les limitacions que presenta.

I sense més maquillatge, passem al llistat:

• Un iPhone sense desbloquejar (o sigui, recent comprat) s'ha d'activar amb l'iTunes. Això vol dir que t'obliguen a fer-te un compte a l'iTunes Store, encara que només el vulguis per sincronitzar podcasts o usar-lo per internet.
• El jack d'audio és estàndard, però té un marc metàl·lic que fa que la majoria dels auricular no hi entrin. Així que, encara que no és necessari fer servir auriculars exclusius, a vegades és obligatori un cop de "cutter" per tal que entrin.
  
• No és 3G, només admet connexió EDGE (crec que és el WAP de tota la vida). Diuen que la pròxima versió si que ho serà, però qui sap.
  
• El bluetooth només serveix per al mans lliures. No permet ni enviar, ni rebre arxius, ni sincronitzar-se amb l'ordinador. Així que és impossible passar una fotografia a un altre mòbil si no és per correu electrònic o enviar la targeta de visita com es faria amb qualsevol agenda electrònica.
  
• No permet enviar MMS. Si vols passar una fotografia a algú només ho pots fer via email i no permet enviar cançons, com era de suposar.
• Per bé que és un reproductor d'MP3, no permet posar un MP3 com a to. De fet, si vols algun to que no sigui dels que venen per defecte, s'ha de comprar a l'iTunes store i sincronitzar-lo.
• Quan envies una fotografia per mail la reescala. M'és força còmode perquè la mida és òptima per posar-la al bloc, però no m'ofereix l'opció d'enviar a mida real en cas que la vulgui algun amic.
• No llegeix els contactes de la SIM. De fet, només l'usa per trucar. Per a passar-te els contactes de la SIM és obligatori tenir-lo alliberat i instal·lar-te un programa no oficial "sota la teva responsabilitat".
  
• Només reprodueix vídeos en els formats MOV i MP4. Ambdós formats propietaris que lògicament, només el Quick Time Pro d'Apple i les empreses que paguin tenen permís per fer-los servir "oficialment". Per sort existeixen programes que ho poden fer extraoficialment.
  
• El fons de pantalla només es mostra durant el desbloqueig. Com a norma general s'opera amb un fons negre.
  
• No pot reproduir flash. Quan navegues per internet, només pots veure els vídeos del youtube (propietat de Google i pàrtner de l'iPhone). No és que estigui d'acord amb l'ús de flash a les pàgines web, però no tenir-lo limita molt.
  
• Els contactes només es mostren en un llistat que et permet accedir ràpidament a la primera lletra (mitjançant una barra amb l'abecedari). La veritat és que seria força més útil tenir un cercador de contactes com tenen actualment tots els mòbils.
• No disposa d'un espai per posar documents o d'altres tipus d'arxius. Així, per molt que disposi d'un lector de PDFs, docs i txts, només serveix per consultar documents que estiguin en línia. Aquest aspecte és força vergonyós perquè a l'iPod de tota la vida és possible accedir-hi en mode disc.
  
• El navegador Safari no té un autocompletat de formularis. Cosa que és completament obligatòria per a dispositius amb teclats limitats (el de l'iPhone, per molt que sigui QWERTY, no és tant còmode com un teclat normal).
• Als contactes se'ls pot definir l'aniversari, però en canvi no se t'afegeix al calendari (ni tant sols te'n dóna l'opció).
• Només permet una llista de reproducció d'MP3 "On-The-Go". O sigui, que des del propi iPhone només disposes d'una llista personalitzada on es puguin afegir cançons mentre les escoltes. La resta s'han de crear amb l'iTunes. De nou, una funcionalitat que estava completament consolidada a l'iPod i que es troba a faltar a l'iPhone.
• Per sincronitzar és obligatori fer servir l'iTunes. Hi ha gent que li agrada... que vols fer-hi. El problema és que encara no és possible fer-lo servir amb GNU-Linux.
• Segons sembla, en breu acceptarà aplicacions de tercers, això si, passant per l'iTunes i pagant a Apple un tant per cent. Han deixat oberta la porta al programari lliure permeten programes gratuïts, ara bé, els desenvolupadors hauran de pagar una llicència de programador de 100$ per a disposar d'espai a l'iTunes Store. Esperem que canviïn la política abans que entrin en joc aquestes aplicacions.
  

Abans d'acabar a l'article només vull recordar que en aquest article m'he centrat en les virtuts d'un iPhone nou de trinca, sense alliberar-lo ni fer-li un "jailbreak".

NOTA: la gent de Google ja m'ha ingressat el tema de la publicitat. Així que quan torni de Brusseles ja explicaré els premis. Aneu pensant ja el vostre microconte perquè els premis s'ho valen.