Motius per tenir un iPhone

Des de la seva aparició a mitjans de l'any passat l'iPhone (el iTelèfon d'Apple) s'ha convertit en un dels gadgets més controvertits. Per un costat va sorprendre a mig món per ser l'aparell de reduïdes dimensions més avançat i amb disseny senzillament impecable. Per l'altre, incorpora una serie de limitacions que fan que no compleixi les expectatives. Odiat per alguns i estimat per molts la veritat és que les vendes han sorprès a la pròpia Apple.

Per la meva part, fa gairebé un mes que estic jugatejant amb un. Volia publicar un petit anàlisi fa setmanes, però vaig descobrir el llibre digital "iPhone, the missing manual" que m'ha ajudat a ser força més objectiu. Després d'usar-lo durant aquest temps, he acabat elaborant dues llistes, una amb les coses que m'agraden i l'altre amb les que odio (profundament en molts casos).

Per no ser negatiu, començaré per les bones notícies:

• L'aparell funciona amb un Mac OS a dins i és realment intuïtiu. Des del primer moment saps com fer-lo servir. Tot els menús estan on haurien d'estar i no et perds amb les opcions (Excepte a l'aplicació de Google Maps que és un xic difícil d'entendre).
• La pantalla multipunt és simplement perfecte. Ja he comentat algun cop que el futur passa pel multipunt i, després de provar l'iPhone, ho confirmo.
• El telèfon ve amb un joc d'auriculars/mans lliures que, no només sona molt bé, sinó que disposa d'un botó per controlar la reproducció de música i els trucades. Quan t'hi acostumes és molt còmode i t'evita haver de treure'l cada cop que vols pausar la música.
• el trasto te un sensor de lluminositat. Quan s'encén la pantalla, il·lumina amb més o menys intensitat depenent de la llum que hi hagi a l'entorn. És un detall molt subtil, però funciona.
• Els SMS s'agrupen en converses al més pur estil GMail. Potser a molta gent això no li agradarà, però ho trobo molt còmode. A més, les converses van associades a una persona, així que contestar un SMS és perillosament fàcil i ràpid.
• L'agenda és molt completa i s'integra amb moltes parts del sistema. A part del llistat sencer de contactes disposa d'uns "preferits" on pots posar els contacte que vulguis (per desgràcia la llista es limita a 20 contactes). a més, la fitxa d'un contacte permet molts telèfons, mails i tantes dades extres com es vulgui.
• És perfecte per visualitzar fotografies i imatges. Passar les fotografies o fer zoom amb els dits sol deixa impressionat a tothom.
• Perquè enganyar-nos, el trasto és terriblement estètic.
• La pantalla té un sensor de proximitat amb el qual sap si estàs a punt de prémer algun control o bé si estàs amb el telèfon a la galta (si és així s'apaga la pantalla).
• El tecladet visual que surt quan escrius s'enllaça amb el diccionari (si tens l'aparell desbloquejat com jo el diccionari està en català) per predir quines són les tecles més probables. Encara que no es vegi visualment, l'àrea de contacte de les lletres és diferent segons la probabilitat que tingui de ser escrita. A més, el diccionari autoapren paraules noves i els suggeriment van en relació a la freqüència d'us.
• Quan tens una wifi aprop permet connectar-se a internet amb un navegador safari complet (el de la brúixola). Si no fos perquè no té flash, seria el motiu definitiu per comprar-se'l. La navegació combinada amb el multipunt és molt més ràpida del que m'esperava i substitueix a totes les revistes del lavabo.
• Permet integrar moltes comptes de correus. És força còmode poder consultar tots els correus nous amb un únic botó, fins al punt que a vegades em descobreixo consultant-ho així per comptes de amb l'ordinador que tinc al davant. Com a curiositat, no s'integra amb hotmail... però que coi, qui encara el faci servir tampoc vol un aparell com aquest.
• A diferència de liPod Touch, l'iPhone disposa d'altaveus integrats de força potència (per ser tant petits). Així que és possible escoltar música directament des dels altaveus si estàs en un lloc tranquil. Ho faig servir força, la veritat.
• És multitasca. Això permet, per exemple, estar parlant per telèfon i navegar per internet, consultar el correu, mirar el calendari o jugar amb el Google Maps.
• Una cosa força divertida és que permet fusionar diverses trucades en una única conversa. Només ho he provat un cop però pot ser tota una nova experiència.
• Quan el connectes al PC (o Mac) pots sincronitzar els contactes, les comptes de correu i els marcadors (o "favoritos") del navegador, ja sigui Firefox, Opera, Safari o IE.
• Té aplicacions específiques per Google Maps i You Tube. Com a afegit, el Google Maps pot localitzar-te de forma aproximada mitjançant la cobertura mòbil, i el You Tube bé, t'assegura hores de procrastinació.
• Sense cap mena de dubte és el millor iPod (i reproductor d'MP3 en general) que existeix. És senzill, organitzat i gasta molt poca bateria quan reprodueix música (no podem dir el mateix dels vídeos i la wifi, que gasten la bateria sense que ni te n'adonis).
• És el primer mòbil on comença a tenir sentit mirar una pel·lícula. Fins ara les pantalles eren microscòpiques, en canvi a l'iPhone es pot seguir una pel·lícula subtitulada sense deixar-te la vista.
  

Per aquest article m'he centrat en les virtuts d'un iPhone nou de trinca. He preferit tractar-ho així perquè crec que pot ajudar a la gent que s'està plantejant comprar-se'n un, quan algun dia arribi a Espanya. Lògicament, si està alliberat (per Internet es coneix com "jailbreak") té més aplicacions i utilitats, encara que continua amb moltes de les limitacions que tractaré al pròxim article.