Els termes tècnics i el català

L'any 1941 l'enginyer suís Georges de Mestral va veure com certes plantes s'arrapaven al pèl del seu gos quan el treia a passejar i va decidir que allò podia ser d'alguna utilitat. Així doncs, va començar a estudiar com funcionava. Finalment va inventar dues superfícies, una de peluda i una de coberta per petits ganxos, que en entrar en contacte queden agafades. Sense saber-ho, havia inventat un dels objectes que a més llistes de "els millors invents del segle XX" apareix. Ara només faltava atorgar-li un nom a la criatura.

Per fer-ho va recórrer a la combinació de les paraules franceses: "velours", que significa vellut, i "crochet", que significa ganxo. Com a resultat va obtenir el neologisme "velcro". El producte ja estava completament acabat.

Els neologismes són el pa de cada dia de les llengües. Tot i això, existeixen diverses solucions al problema. Les llengües majoritàries, com el castellà o l'anglès, no tenen cap problema en agafar directament la paraula original i emprar-la sense adaptar-ne l'escriptura, com a mínim fins que no se'n crei una de més adequada. Però què passa amb una llengua com la nostra?

El català és una llengua debilitada (no penso demanar disculpes si el que acabo de dir ha ofès algú) que no pot permetre que els seus parlants escriguin les paraules com vulguin. La nostra força és la unitat: si ens separen en catalans, valencians i baleàrics perdem molt més que pàgines del diccionari dialectal. Per això, el lingüistes catalans necessiten estar al dia de tots els neologismes que apareguin per tal que no apareguin escriptures que no compleixin la normativa ortogràfica.

La veritat és que poques vegades arriben a temps i que molt sovint se'ls critica per la seva feina, però cal tenir en compte que és difícil inventar una nova paraula adient, sobre tot quan no se sap ni què vol dir el terme original. Cal tenir en compte que molts dels neologismes provenen d'àmbits tècnics i que, per tant, només solen usar-los persones altament especialitzades, mentre que les adaptacions provenen d'un àmbit purament acadèmic sense contacte amb el sector que les generen.

Dins el meu sector (la informàtica) he experimentat com certes paraules han anat mutant durant el transcurs dels anys. Quan vaig començar la carrera tots els apunts i professors ens parlaven de "hardware" i "software", però en acabar cada dia sentíem més "maquinari" i "programari". Són dos dels exemples més coneguts de paraula que passa de "jo mai la faré servir" a "es diu maquinari, no hardware".

Per a recollir tots aquests termes tècnics es va crear la "neoloteca". Un pàgina que molt amablement ens informa de:

ca maquinari, m
es equipo físico
es hardware
fr matériel
en hardware

Definicions
ca: Conjunt d'elements físics d'un sistema informàtic.

i de:

ca programari, m
es equipo lógico
es software
es soporte lógico
fr logiciel
en software

Definicions
ca: Conjunt sistemàtic dels programes d'explotació i dels programes que serveixen per a aplicacions informàtiques determinades.

Això si, només és possible accedir-hi un cop iniciada la sessió, tot entrant amb l'usuari visitant posat per defecte. Per sort, el amics de Softcatalà han recopilat algunes de les entrades informàtiques més important en el seu recull de termes de Softcatalà. En pròxims articles ("posts" en anglés) ja repassaré algunes traduccions més.