divendres, 16 de novembre de 2007

11 motius que poden acabar amb un bloc

AVÍS: aquest és l'article número 50 de La Veu de T
Fa pocs dies, l'autor del bloc despuesdegoogle va a anunciar que s'estava pensant deixar d'escriure. Ja ho he comentat en altres articles, però considero despuesdegoogle una de les principals influències de La Veu de T. Les seves opinions han sigut sempre una referència per aquest petit bloc.

Segons els famosos estudis de Technorati, el 50% dels blocs es moren abans dels tres mesos de vida (no és especialment preocupant si tenim en compte que cada segon s'obre un nou bloc). Això em porta a dir que la blocosfera és un ecosistema on l'esperança de vida és força curta. Per sort, La Veu de T ja ha superat els tres mesos, així que la probabilitat de patir SMSL s'ha reduït considerablement.

Quins són els motius que porten a un bloc de més d'un any a tancar? Normalment es justifica amb un "he tancat un cicle", però l'eslògan no vol dir res i tant sols amaga motius més profunds. Sense voler ser massa escrupolós, he buscat per Internet articles de tancament de bloc on l'autor n'explicava els motius. No n'he trobat gaires, però finalment he arribat a elaborar un llistat d'11 motius que poden acabar amb un bloc:

  1. Els canvis personals, laborals o, simplement, del món real, en solen ser la causa més típica.
  2. Publicar t'ha d'agradar. Quan el bloc es torna escriure per escriure és millor plegar.
  3. Els blocs es comencen en èpoques on es te temps lliure: vacances, baixes laborals, acabament dels estudis. Per desgràcia aquesta situació no sol ser gaire estable i, quan l'autor torna a tenir feina, el deixa de banda.
  4. Un altre motiu per obrir un bloc és, simplement, per expressar un estat d'ànim. Internet en va ple de blocs de "la vida és perfecte" i de "ningú em comprèn". Un cop més, una motivació completament temporal.
  5. Alguns bloc serveixen única i exclusivament com a suport per algun projecte. Dins de la DFwiki mateix, es recomana que tots els participants obrin els seus propis blocs. Un cop s'acaba el projecte, la majoria d'aquests blocs queden parats.
  6. Quan un bloc toca massa sovint el terreny personal la probabilitat que es diguin coses que no s'haurien dir, com no s'haurien de dir, i a la gent que no se li haurien de dir, augmenta. Es nota que passa això quan l'autor comença a esborrar els articles escrits "en calent".
  7. Tampoc es bo tenir unes expectatives massa altes. No ens enganyem, poca gent pot viure dels blocs (a Catalunya ningú) i es poc probable que sentis el nom del bloc pel carrer.
  8. Hi ha temes que només donen per a un parell d'articles. Igualment, hi ha temes dels quals no se'n pot dir res més.
  9. És força senzill publicar diversos cops al dia quan s'acaba de començar i es tenen idees acumulades, però quan s'acaba l'empenta inicial és impossible mantenir el ritme.
  10. Les estadístiques són cruels. És molt fàcil desanimar-se quan les visites baixen.
  11. Esperar que els articles generin molts comentaris no sol ser bo. Només una petita part dels lectors acostumen a deixar comentaris (jo mateix, només en deixo de tant en tant). A més, normalment no s'acaben formant debats reals, sinó opinions inconnexes.
Potser Despuesdegoogle no va tenir una vida molt llarga (un any i mig, si fa no fa), però va deixar la seva marca. Alguns conceptes com la endosfera o el patró de google deixaven força clar quin era el panorama actual, però, sobretot, representaven una visió crítica en un Internet on cada cop les veus són més uniformes.


NOTA: un dels articles d'acomiadament que em va agradar va ser aquest. No és que digui massa res, però no sempre cal justificar-se.

NOTA: de ben segur que hi ha molts més motius, així que demostreu-me que estava equivocat amb l'onzè punt.

ACTUALITZACIÓ: sembla que l'emilgene (l'autor de despuesdegoogle) s'ho ha pensat dos cops. No m'estranya després dels 36 comentaris de suport de l'últim article.

6 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

A la veu de T li auguro molts anys. Potser canviarà de forma o de nom però com que tu, d'una manera o d'una altra sempre has escrit i has volgut comunicar idees, això serà motor d'un blog per molt de temps. Permoltsanys!

catalunya.ffw ha dit...

Molt bò el post. Tots els blocs son malalts terminals, només és qüestió de temps.

Jo hi afegiria les vacances com una causa de mort. Costa molt reprendre l'hàbit quan s'ha abandoant uns mesos.

Fins aviat,

Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com

eg ha dit...

Tens raó, hi ha molts posts que expliquen com escriure pero molts pocs que diguin com mantenir-se. Crec que les raons que apuntes són totes elles reals i expliquen el per què la majoria de blocs tanquen tan aviat.
En el meu cas, el parèntesi es devia, es deu, a una necessitat de distància. Escriure cada dia uns quans posts té quelcom d'estressant, segurament perquè la indústria informàtica i la pròpia web 2.0 tenen un ritme estressant de producció.
Per altra banda, l'evolució d'Internet, la blogosfera i la web 2.0 em comença a resultar un xic fastigosa.
I tirar endavant un projecte d'anàlisi de la web que sigui crític costa: hi ha poc material de suport.
Gràcies pels teus comentaris i visites. I ànim amb el teu bloc.
Ens veiem.

http://despuesdegoogle.com

Aleix ha dit...

3 mesos de vida! Buf, sort que he superat la mitjana ;-) i el cop que vaig tancar un bloc va ser perquè el servidor fallava cada dos per tres. Felicitats.

Vier ha dit...

Interessant. Tres amics meus van començar els seus blogs al mateix temps que jo i tots han caigut. Dos més s'hi van afegir però van córrer la mateixa sort.

Jo mateix l'he tingut clínicament mort en un parell d'etapes però d'alguna manera he trobat les forces per tornar-hi. A vegades és qüestió de forçar-se a escriure amb regularitat, perquè si no costa molt trobar temps per al blog.

En qualsevol cas, felicitats pel que portes escrit i endavant!

Ferran Recio Calderó ha dit...

Vier, crec que tens tota la raó. Per a mantenir un bloc durant força temps és imprescindible tenir una bona rutina d'escriure. Per això sempre intento publicar dos articles per setmana, un el dimarts i l'altre el divendres.

Per dir-ho amb paraules d'en Josep Pla, el blocaire està condemnat a patir la diabòlica mania d'escriure.