dimarts, 29 de juliol de 2008

Com deixar de perdre trens a Sants

Aquest diumenge vaig anar a Sants disposat a agafar un tren cap a Blanes. Arribo a l'estació dotze minuts abans que surti el tren per la via 8. Tinc temps, només em fa falta comprar el bitllet, o com a mínim això pensava.

Només per als distrets:

Com a moltes estacions, Sants disposa de dos mitjans per comprar bitllets: les taquilles i les màquines de rodalies. Les taquilles et permet parlar amb una persona humana, però tens moltes probabilitats que el de davant teu es pensi que allò és també un punt d'informació i es posi a parlar l'operador, així que tendeixen a formar llargues cues. Per una altra banda, les màquines no disposen del caliu humà i confonen a la gent, però solen funcionar raonablement bé i no es distreuen.

Abans de les reformes de l'AVE, al centre del vestíbul de l'estació hi havia més d'una quinzena de màquines de rodalies on, com a molt, es formaven cues en alguna de tant en tant (això sí, sempre passava quan tenies pressa). Per desgràcia, Renfe (Adif, o qui sigui) va aprofitar l'arribada de l'AVE per canviar tot el vestíbul i introduir un nou tipus de màquina exclusiva pel tren d'alta velocitat. Aquestes noves màquines només serveixen per recollir bitllets reservats per Internet i no són aptes per emetre rodalies.

Després de les reformes, el nombre de màquines no va disminuir però, això sí, la meitat de les de rodalies varen substituir-se per màquines d'AVE. Amb tot, al vestíbul tant sols hi queden sis màquines de regionals, que són clarament insuficients.
Abans de les reformes de l'AVE, amb 12 minuts per comprar el bitllet n'hi havia de sobres, així que vaig posar-me a la cua de la màquina de regionals que tenia menys gent esperant, en aquest cas, dotze persones. Les primeres dues varen acabar força ràpid però, com no podia ser d'una altre manera, la tercera va encallar-se, i la quarta, i la cinquena...

Les cues a les màquines de rodalies

Ajudant-nos uns als altres com tot bon granfalloon, passaren els minuts sense que cap treballador de l'Estació vingués a dinamitzar la situació. Després de gairebé vint minuts, vaig aconseguir un bitllet pel tren que acabava de perdre.

Obligat a esperar vint-i-cinc minuts allà com un estaquirot, vaig decidir analitzar els fluxes de gent en relació a les màquines . La veritat és que tampoc hi havia massa a analitzar, en pocs minuts en vaig fer prou per arribar a les següent observacions:
  1. Les màquines de rodalies estan constantment amb cues que arriben d'una màquina a l'altre.
  2. Les màquines d'AVE estan constantment buides, excepte quan un "guiri" s'equivoca. Normalment aquest tarda uns vint segons a adonar-se que no és més llest que la resta i que li tocarà fer cua.
  3. Tot i les llargues i obvies cues, als responsables de l'estació sembla que no els importa prou com per assignar gent per evitar embussos.
Les màquines de l'AVE sempre buides

Avorrit i amb molts minuts per davant, vaig dirigir-me al punt d'informació disposat a posar alguna mena de queixa formal o, en el seu defecte, exercir el meu dret al "pataleig". Mentre pensava què diria, vaig mirar un segon els panell informatius per consultar l'horari exacte del següent tren. En fer-ho, però, vaig adonar-me que, amagades al costat d'una botiga del Barça, hi ha un conjunt de sis màquines de rodalies sense cap mena de cua.

Sorprès per aquella visió gairebé irreal, vaig decidir posposar la queixar formal i, a canvi, realitzar la bona acció del dia tot intentant que enviïn a algú que informi als viatges de l'existència de les màquines ocultes.

En un primer moment vaig voler localitzar algun Oompa Loompa de Renfe, però va ser impossible. Després vaig decantar-me per anar a un dels punts d'informació (d'aquells que semblen les parades americanes de hotdogs), allà d'escolar-me sí que em varen escoltar, però de solucions ni una. Així que, a deu minuts pel següent tren, vaig dirigir-me cap a "atenció al client" (abans conegut com "Atenció al viatger").

Les màquines ocultes de rodalies

Un cop allà, superada la cua i just abans d'entrar (8 minuts pel tren) una senyora amb uniforme de Renfe va demanar-me que expliqués el cas per veure si m'havia de deixar passar o no. En veure que jo no era el típic client que només vol saber horaris (7 minuts pel tren), va deixar-me passar (de fet l'atenció al client estava buida i no deixaven entrar a gairebé ningú.. així no m'estranya que les estadístiques de satisfacció els hi surtin positives).

Al mostrador em va atendre un noi que va escoltar-me tranquil·lament, suposo que deu ser un descans parlar amb algú que no ve a insultar a tota la teva família en perdre el tren. En acabar, va entrar al despatx del superior i va transmetre-li el missatge (jo ho sentia, tenia la porta oberta). En sortir (5 minuts pel tren) va intentar convèncer-me que realment hi ha algú que està dinamitzant les cues i que, si no hi era, devia ser perquè se n'acaba d'anar.

Després de fer-li entendre (4 minuts pel tren) que portava més de mitja hora pul·lulant per allà i que sabia que ningú estava fent aquella feina, va posar cara de "com a molt ho diré pel walki talkie" i va dir que s'ho miraria. Donat que no estava disposat a perdre el següent tren també, vaig acomiadar-me amablement amb la consciència neta.

Després de tot el cas, puc concloure que existeixen dues maneres de no perdre un tren a Sants:
  1. Colar-se sense agafar bitllet. Només es necessita un xic de sort.
  2. Anar directament a les màquines ocultes al costat de la botiga del Barça.
Un altre tema seria conèixer el perquè les màquines de rodalies estan amagades i les d'AVE, que gairebé no es fan servir, estan totes al vestíbul, no seria millor posar-les al rebés? I ja posats, perquè els revisors de tren no disposen de comprovadors de bitllets electrònics com els que tenen els seus companys homòlegs del metro i es veuen obligats a fer-te passar una mala estona cada cop que s'acaba la tinta d'un dels torniquets? És més, perquè coi els martells per trencar els vidres en cas d'emergència estan darrera d'uun vidre que posa "trencar en cas d'emergència"? Bé, suposo que haurem de continuar patint la il·lògica lògica de "Renfe/Adif/el que sigui" durant força temps.

NOTA: pel que sembla no sóc l'única persona que li ha passat.

NOTA: només queda aquesta setmana per participar al concurs de micro-relats.

3 comentaris:

Sybaria ha dit...

Mare meva, qui descontrol.
I és que la suposada estació més gran i moderna de Barcelona no té la organització que deu. Normalment agafo el rodalies al Clot o a Art de Triomph y sembla que aquests problemes es donen majoritàriament a Sants... O al menys els de les màquines expenedores ja que en altres estacions els problemes van: des de la falta de panells informatius a que els lluminosos no donen informació dels trens que han de arribar per la mateixa via, fins a retards considerables.
Sigui com sigui... A RENFE li fa falta una bona competència.

morri ha dit...

És horrible. Nomès ens volen vendre que tenim l'AVE, que si molt bonic; però a rodalies ens estan fotent pel cul dia sí dia també. Jo perquè sempre compro el bitllet al metro que sino segurament m'hi haguès trobat. Es una autèntica vergonya, sembla pensat i dissenyat per micos de feria. On es va deixar la intel·ligència aquesta gent?

Christian ha dit...

És cert. A més aquelles 6 màquines del fons sempre estan buides.

Ja posats a demanar caldria un control molt més eficient de la compra de bitllets. Com a usuari del tren Girona->Barcelona(amb les seves corresponents tornades) hi ha dues coses que m'irriten increiblement:La primera es la gran quantitat de gent que te per costum no compra mai el bitllet i quan bé el revisor senzillament diuen que han pujat a la última parada on a parat el tren encara que hagin pujat a Portbou. Tots els que comprem religiosament el nostre abonament de 10 viatges ens preguntem si som burros per seguir les normes.

La segona queixa son les gran pancartes que apareixen a les estacions de Sants o Passeig de Gracia, on diuen alguna com: Si arrives tard al menys deixa que et tornem el diners. Cuanta felicitat si no fos perquè només és per el servei de rodalies, deuen pensar que els que venim de fora de la provincia de Barcelona no ens afecte arribar tard, i no val la pena que ens compensin de cap manera si ens han deixat parats durant una hora a l'estació de Sant Andreu.