A continuació poso la crítica dels curts de la sessió Curts d'animació a competició II. Com que es tracta de curts, he decidit eliminar l'apartat de sinopsi.
Christmas Piggy (2011)
Curt musical filmat en un únic pla seqüència de 7 minuts on s'explica el nadal des del punt de vista dels animals que són morts i cuinats. Un curt correcte amb una música que recordava sospitosament a la banda sonora composada per en
Danny Elfman a
Pesadilla antes de Navidad (1993), però molt lloable igualment.
El punt més fluix del curt era l'animació, que patia d'una sincronització facial molt pobre i es veia lleugerament pixelada. Tot plegat prou correcte però amb un cert regust a projecte final de curs.
Céu, Inferno e outras partes do corpo (2011)
Curt d'animació artesanal dibuixat a mà que ens parla del malestar del desamor d'una forma surrealista i original. Un món al punt del col·lapse, protagonistes representats per animals humanitzats i òrgans de posar i treure conformen un cocktail molt personal que em va convèncer molt malgrat tenir una tècnica força bàsica.
La femme à cordes (The Cord-Woman) (2011)
Curt filmat amb actors reals que explica la història d'una peculiar dona amb tentacles a les cordes vocals. És deixa mirar i serveix com a carta de presentació, però en cap cas la història justifica l'ús d'una tècnica tan costosa com la rotoscòpia. Hagués funcionat exactament igual com a curt d'imatge real, i en el fons ho és, perquè fins i tot els escenaris són filmats.
Return of the Blowfly (Bubbleman) (2011)
Un curt pop i esbojarrat que, argumentalment, em va recordar una mica l'obra d'en
John Kricfalusi (
Ren & Stimpy Show (1991)) encara que no sabria dir perquè.
Fet amb tècnica de collage mesclant rotoscòpia, stop-motion, animació tradicional, 3D i tot amb filtres d'imatge per emular vinyetes de còmic vintage. El curt pretén buscar un llenguatge frenètic, colorista i desorganitzat per explicar una història que només es pot classificar com de punk o trash, i ho aconsegueix.
Hi va haver gent que va xiular-lo, però personalment el vaig trobar força interessant com a curt. I és que de vegades la gent oblida que un curt serveix justament per això, per experimentar.
Two Friends (2011)
Una història molt simple en un món post-apocalíptic. Un curt fet amb molta sensibilitat que ens esbossa un context molt més complex. Tècnicament molt ben resolta i molt ben dirigida, el principal problema que té és que amb els 10 minuts que dura no en té ni per fer una introducció i et quedes amb ganes de saber com seria un mig metratge. Una molt bona carta de presentació per l'autor.
A Morning Stroll (2011)
El millor curt de la sessió. Una història simpàtica, ben dirigida i amb la tècnica adequada al que es vol narrar (animació 3D amb cell shade ocasional). Una molt bona carta de presentació, sense ser ni massa convencional ni massa experimental. Mai la història d'una gallina caminant havia donat per tant.
Sky Song (2011)
Suposo que els creadors d'aquest "curt" de 45 llargs minuts pretenien evocar el surrealisme i fer una reflexió sobre la contemporaneïtat mitjançant un context simbòlic i personatges històrics com Dalí, Freud o Hitchcock. Però la realitat és que van aconseguir avorrir-me fins a l'extrem.
Molts minuts animats amb stop-motion on es concatenen un bon grapat d'escenes sense sentit (suposo que per ells en tenien, o això diran) i on, en tot moment, es té la sensació de que això ja s'ha vist abans en d'altres curts. I és que sembla talment que una escola hagi concatenat totes les palles mentals que els alumnes han presentat com a projecte final i les proves d'animació prèvies tot afegint un petit fil conductor que comença als 15 minuts.
Decididament no paga la pena. Ni és original, ni experimental, ni té història, ni interès. D'acord que l'art és buit, però aquest curt és a l'art el que l'homeopatia a la medicina.
