Pel·lícules del dissabte 15

Crítiques de les últimes pel·lícules que he vist al Festival. Per primer cop, afegeixo una conclusió a les crítiques inspirat pel que fa El Blog del Chacal.

Killer Joe (2011)

Sinopsi

Una família desestructurada de rednecks de Texas decideixen contractar un assassí a sou anomenat Joe.

Crítica

Si bé m'és difícil parlar d'una pel·lícula d'en William Friedkin sense comparar-la injustament amb El Exorcista (1973), que reconec que és una de les meves pelis fetitxe, la veritat és que amb Killer Joe m'és fàcil perquè és completament diferent a com me l'esperava.

Tot i això, sí que és inevitable comparar-la amb l'estil de les últimes pel·lícules dels germans Coen. I és que Killer Joe té una mica de El hombre que nunca estuvo allí (2001) o No es país para viejos (2007) i també de Fargo (1996) i Sangre Fácil (1984). Alhora però, trobem unes poques reaccions i escenes destinades a descol·locar l'espectador que em van recordar a David Lynch. Tot plegat és una mena de collage que en tot moment fa pensar en coses ja vistes, però que passa molt bé i està facturat exquisidament.

En acabar de veure la peli el primer que em va passar pel cap va ser que l'actuació d'en Matthew McConaughey és espaterrant. Fins ara per mi era un actor més, però me'l miraré amb uns altres ulls després del seu paper de Joe. Per un altre costat, la segona cosa de la que em vaig adonar és que no només la seva actuació va ser brillant, sinó la de tots els actors. En aquest sentit, Friedkin aconsegueix treure el màxim suc al repartiment. Fins i tot aconsegueix que el públic simpatitzi una mica amb ells, i això que són personatges completament alienats i trencats.

Conclusió: una gran pel·lícula que es mereix una oportunitat que, no sé perquè, intueixo que no tindrà.

Juan de los muertos (2011)

Sinopsi

L'Havana s'omple de zombis. No cal més sinopsi.

Crítica

Haig de reconèixer que no tinc gaire experiència en cinema cubà, crec que només he vist la comèdia Lista de espera (2000) i em va agradar molt en el seu moment. De fet, l'humor de Juan de los muertos em va recordar molt a Lista de espera.

La pel·lícula escrita i dirigida per Alejandro Brugués deixa en molt bon lloc el cinema cubà. Afegeix una mica d'ironia el fet que faci servir el gènere zombi, que va néixer a Estat Units com una crítica al capitalisme (Dawn of the dead(1978)) i al conformisme de les masses (Night of the Living Dead (1968)). La cinta és una petita gran joia que, si bé no pot ser considerada com una pel·lícula de terror, sí que és una gran comèdia amb un guió molt sòlid i un ritme que no decau en cap moment.

Un dels aspectes que més sorprèn és com plasma la relació d'amor i odi que té el poble amb el Règim. La pèl·lícula presenta en tot moment una ambigüitat que es manté balancejada entre la crítica i el conformisme però, alhora, s'arrisca a dir i mostrar les coses com són, sense tallar-se ni un pèl. De fet, encara que només sigui per veure una altre manera d'enfocar les coses, ja val la pena veure-la.

Com única crítica remarcable cal dir que l'actuació de l'espanyola Andrea Duro (que es veu que ve de la sèrie Física o Química (2008)) és molt fluixa. No tant perquè ella ho faci ofensivament malament, sinó més aviat perquè la resta ho fa molt millor.

Conclusió: una comèdia diferent que s'ha de veure. Llàstima que difícilment s'estrenarà a les sales.

Lobos de Arga (2011)

Sinopsi

Any 1910. A Arga, un petit poble de Galícia, una maledicció terrible cau sobre la malvada marquesa de Mariño i el seu fill, que és convertit en home llop en el seu desè aniversari. Al cap de cent anys, Tomás, un escriptor fracassat i últim descendent masculí dels Mariño, torna al poble per rebre un homenatge.

Crítica

Aquest any la programació de Sitges estava plena de cinema espanyol i, per les crítiques que he llegit, el nivell ha sigut força alt. Potser això vol dir que encara hi ha una mica d'esperança després de la mala època de les subvencions a dit dels últims anys. Si totes les produccions fossin, com a mínim, del nivell de Lobos de Arga la gent aniria més a veure cine espanyol.

Escrita i dirigida per en Juan Martínez Moreno, la pel·lícula compta amb actors de primera línia com en Carlos Areces o Manuel Manquiña que ho fan realment bé. Malgrat que la direcció és força transparent, hi ha un parell d'aspectes on es nota que les escenes estan controlades en tot moment: per un costat les escenes del gos, on cal elogiar el treball de Martínez Moreno en aconseguir que el pobre animal no faci ràbia, i per l'altre, les escenes de l'home llop (no és un esgarriador perquè surt al pòster) on la combinació de maquillatge artesanal i cable està molt aconseguit.

En l'apartat de crítiques negatives cal remarcar que algunes cançons que formen part de la banda sonora no funcionen massa bé, especialment les cançons en anglès que sonen per la radio. Però, sobretot, l'actuació de Mabel Rivera, que és inexpressiva fins a l'extrem i canta molt. Per la resta la pel·lícula és un bon entreteniment.

Conclusió: una bona comèdia sense pretensions i un homenatge al terror clàssic. No és una mala opció si voleu anar al cine i no sabeu què veure.