Pel·lícules del diumenge 9

Comencem amb les crítiques. Encara que aquest any en veig menys que l'anterior, la veritat és que no tinc massa temps per escriure. Tot i això, evitaré tant com sigui possible caure en la microcrítica (que per això ja tinc El Sospir de T).

Attack the Block (2011)

Sinopsi

Un bloc de vivendes d'una barriada de Londres pateix un atac alienígena. L'únic esperança és una banda de macarres adolescents.

Crítica

La veritat és que el primer llarg de Joe Cornish ja era, per mi, un dels plats forts del festival d'enguany. I això és dir molt tenint en compte l'increïble cartellera d'aquest any. Attack the block prometia molt, i compleix amb escreix.

Tenint en compte que té com a productor executiu a l'Edgar Wright, un dels directors que més ha destacat els últims anys en combinar magistralment la millor comèdia britànica amb el terror (Shawn of the dead (2004)), amb el thriller (Hot Fuzz (2007)) o el còmic (Scott Pilgrim vs the world (2010)), Attack the block no podia deixar indiferent. Terror, acció, comèdia i crítica social de primer nivell es barregen de forma perfectament orquestrada demostrant un cop més la bona salud del cinema anglès.

Un guió sòlid però sense pretensions, una direcció molt cuidada i unes actuacions impecables guien a l'espectador a través d'una història que es preveu coneguda (una invasió alienígena) però que juga amb el tòpic sense caure en ell. Un film que ens parla de temes molts durs, però sense entrar en el dramatisme, que s'atreveix a convertir en autèntics herois a un grup de delinqüents juvenils i, el que és més difícil, fer que tot el públic empatitzi amb ells.

Imprescindible si us va agradar Shaun of the dead (2004) o Doghouse (2009).

The sorcerer and the white snake (2011)

Sinopsi

El jove Xu Xian cau de manera accidental en un llac. Per sort, encarnada en una dona molt bella, la Serp Blanca el salva. Aquesta, apassionada per Xu Xian, s’infiltra en el món dels humans i es casa amb el jove. La seva relació es veu alterada quan un monjo caçador de dimonis descobreix l'autèntica naturalesa de la dona.

Crítica

A The Sorcerer and the White Snake el director i coreògraf Siu-Tung Ching ens endinsa un cop més en un conte popular xinès, com ja havia fet anteriorment a l'excel·lent trilogia de Una Historia China de Fantasmas (1987, 1990 i 1991). Aquest cop, però, Ching deixa una mica de banda les seves brillants coreografies en favor dels efectes digitals.

No és el primer cop que veiem, en una producció de Hong Kong, una combinació d'afectes especials "occidentals" (en paraules del propi director) amb les arts tradicionals Xineses. El problema és que aconseguir un bon equilibri entre la màgia de les arts marcials amb cable  i els efectes digitals és complicat. Per això directors com en Tsui Hark, després de provar-ho intensivament a Zu Warriors (2001), decideixen ser molt més moderats en l'ús del digital a les següents pel·lícules. Crec que Ching haurà aprés la lliçó després d'aquesta producció perquè, tot i que tant els efectes especials com les coreografies són de primer nivell, veure un formidable Jet-Li picant a l'aire acaba resultant força inexpressiu.

A nivell argumental la pel·lícula passa molt bé, però peca de voler ser massa del gust d'aquí (suposo que per intentar garantir uns bons ingressos a l'exterior). Per bé que la trama principal està bé, potser se li intenta treure més suc del que realment té (fins al punt d'omplir amb una cançoneta ensucrada i tot) i, per contra, els arcs argumentals secundaris, que normalment són la marca de la casa en el cine de Hong Kong, s'aprofiten molt menys del que es podria.

Amb tot una cinta força entretinguda que sorprendrà als que no estiguin acostumats a aquest tipus de cinema però que passaria desaparcebuda si es posa a la mateixa estanteria de Una història China de Fantasmas (1987), Érase una vez en China (1991) o Detective Dee and the mistery of Phantom Flame (2010).