Pel·lícules del dimarts 11 (part 2)

Yakuza Weapon (2011)


Sinopsi

Shozo és el fill d’un cap yakuza que viu a l’exili. Quan el seu pare és assassinat pel seu lloctinent, que actua en complicitat amb un altre capitost de la màfia, Shozo torna al Japó per reclamar venjança.

Crítica

De nou una adaptació d'un manga produïda per Sushi Typhoon (que és la tònica habitual de la Japan Madness). Co-dirigida pel tàndem Yûdai Yamaguchi i Tak Sakaguchi, que reconec que no conec massa però que han participat en pel·lícules mítiques (dins el seu gènere) com Meatball Machine (2005), Versus (2000) o Battlefield Baseball (2003), ens ofereixen una pel·lícula ben facturada però criticable.

Yakuza Weapon compleix amb les normes del dorama: un guió que segueix al peu de la lletra els diversos volums de l'obra original (provocant una narrativa sense una estructura convencional que pot fer que en alguns moments es faci difícil de veure), escenes amb una posta en escena cuidada que busca l'impacte visual, i lluites, moltes lluites. Tot amanit amb la màgia dels efectes especials de Yoshihiro Nishimura, que és capaç de fer coses increïbles amb dos duros, i la molt bona actuació del protagonista, el propi director Tak Sakaguchi.

Cal destacar la valentia dels directors en experimentar amb una lluita en pla seqüència al més pur estil Thai dragon (2005) però de gairebé 15 minuts. Per desgràcia el resultat final posa de manifest que es tracta d'una producció de baix pressupost i es fa una mica pesada, però no se'ls pot criticar per intentar-ho.

Amb tot, un producte que funciona però amb un ritme un xic irregular que fa que cap al segon terç l'experiència es desinfli considerablement.

Tomie: unlimited (2011)

Sinopsi

Tsukiko està de dol d’ençà que un desgraciat accident domèstic arrabassà la vida de la seva germana Tomie. Del dolor passa a l’estranyesa quan aquesta torna de la tomba el dia del seu aniversari i és rebuda amb molta alegria pels seus pares.

Crítica

Aquesta és la segona pel·lícula de la nit dirigida per en Noboru Iguchi. Així com Karate-Robo Zabogar (2001) m'ha semblat molt entretinguda, no puc dir el mateix d'aquesta.

Tomie: unlimited està basada en un manga homònim de Junji Ito i, pel que m'ha comentat el meu germà, no és precisament el seu millor còmic. Per més inri és una seqüela d'una peli anterior anomenada Tomie (1999).

Bàsicament, la pel·lícula és un despropòsit d'escenes sense solta ni volta. Si bé la premissa inicial podria donar joc, als pocs minuts queda clar que no volen aprofitar-la. Ple de girs sense sentit que no interessen a ningú, el resultat final és lent, insofrible, avorrit, insípid i, en general, cutre... en el mal sentit.