Pel·lícules del diumenge 10 (part 1)

Get Stuffed (2010)

Sinopsi

Una vella glòria dels personatges de l'animació 2D es presenta a un càsting per una producció d'animació en 3D.

Crítica

Animació lleidatana amb regust internacional. Una excel·lent producció amb un nivell d'animació que ja voldrien molts. Tres anys de feina per un curt que deixa en molt bon lloc l'animació espanyola.

Rare Exports: A Christmas Tale (2010)

Sinopsi

Les prospeccions que duu a terme un grup de científics en un poble del nord de Finlàndia estan alterant l'ànim dels seus habitants. El petit Pietari és un dels primers a adonar-se que alguna cosa no va bé i la seva curiositat el porta a descobrir l'origen terrorífic d'un dels personatges més populars del Nadal.

Crítica

El primer llarg d'en Jalmari Helander és decididament una de les millors cartes de presentació que he vist últimament. Des de la primera escena queda clar que l'origen del pare Noel no és com tots ens el podíem imaginar.

Amb un ritme molt ben calibrat i una llibertat creativa que no abunda últimament en produccions d'aquesta envergadura, Helander ens regala una narració que m'ha recordat molt als bons temps de'n Joe Dante. L'argument, inspirat ens els curts previs del mateix director, respira afecte en tot moment i es nota que tot l'equip ha donat el màxim per tirar endavant el projecte.

Un altre aspecte a destacar és la gran actuació del jove Onni Tommila, que amb prou feines deu tenir 10 anys. No és que els altres actors ho facin malament, però és que aconseguir una actuació així d'un nen tant petit té mèrit. No sé que els donen als nens nòrdics, però després de veure Déjame entrar (2008) i aquesta Rare Exports queda clar que estan fets d'una altre pasta.

Una pel·lícula molt recomanable que de moment és la gran sorpresa del festival a l'espera de veure aquest vespre Rubber.

Deus Irae (2010)

Sinopsi

Un orde secret de sacerdots té com a missió protegir una frontera. Són soldats d'una guerra sorda que cerquen el mal per mirar-lo als ulls... i destruir-lo.

Crítica

Què passa si fusionem els còmics d'herois foscos de l'estil Image amb un exorcisme, doncs que ens queda Deus Irae. Quinze minuts esbojarrats al més pur estil John Constantin i làtex, molt de làtex.

Jack (2010)

Sinopsi

Una escapada esdevé un malson quan dues parelles s'enreden en una escabetxada perversa de carbasses, invocant així una venjança terrible.

Crítica

Una sinopsi que no enganya. Cinc minuts de curt resultat d'un d'aquells concursos on imposen un temps molt limitat per filmar. Brètol i divertit.