Pel·lícules del dissabte 9 (part 2)

En aquest post faré les microcrítiques de les pel·lícules que van conformar la marató zombi (principalment perquè no val la pena fer crítiques extenses en aquest cas). Les dates dels anys són les que apareixen a IMDB, però en alguns casos no coincideixen amb les de la pàgina del festival.

Déjate morder (2010)

Sinopsi

Curt sobre el partit PAZ (Partido Alternativa Zombie)


Crítica

El curt en si no estava malament, però la passional presentació que va fer el propi director i actor protagonista va fer que la sorpresa es perdés.

Dance with the devil (2010)

Sinopsi

Petit curt sobre una noia que se li atura el cotxe en un bosc.

Crítica

Força divertit. Potser fa uns anys aquest curt humorístic sobre el gènere Z hagués provocat una reacció més efusiva entre el públic, però en plena decadència del cine Zombi un curt com aquest  no aporta gaire.

Alice Jacob is dead (2010)

Sinopsi

Poc després de trobar un medicament per combatre el contagi del virus Z en els primers estadis, el doctor que ha salvat el món intenta curar la seva dona.

Crítica

Una bona història molt ben explicada dirigida per un desconegut Alex Horwitz. La veritat és que el mateix argument podria ser fàcilment ampliat a migmetratge.

The dead (2009)

Sinopsi

Arran d'una catàstrofe aèria, un tinent nord-americà (Rob Freeman) ha d'unir forces amb un sergent local (David Osei) per tal de sortir amb vida d'un continent africà infestat de morts vivents.

Crítica

Fa temps que penso que en algun moment Hollywood se n'adonarà del potencial que té Àfrica pel cinema de terror. El muti, xamans, conflictes racials, superstició, masses de gent... Per desgràcia els responsables de The Dead no ho han tingut en compte i han creat dues hores llargues d'escenes repetitives i actuacions inexpressives, això si, amb molt bones intensions.

Damned by Dawn (2009)

Sinopsi

Err... una parella va a casa de la família d'ella, hi ha la iaia que s'està morint, apareix un espectre aleatori (un banshee com molt bé m'ha explicat l'Alba) i es lia. Punt.


Crítica

Ho sento Brett Anstey, però no ets el nou Sam Raimi com insinuaven a la descripció del festival. A la pel·lícula li sobren moltes coses, però sobretot metratge i els crits aguts de la protagonista, la Renne Willner, i n'hi falten d'altres com argument i guió.  Llarga, molt llarga i sense interès.

Evil in the time of heroes (To Kako - Stin epohi Ton Iroon) (2009)

Sinopsi

Tres dies enrere, tot va canviar. Una força primigènia transformà la població en criatures assedegades de sang. Però aquesta no fou la primera vegada. Fa més de dos mil·lennis la situació era la mateixa. Llavors el Mal va ser vençut.

Crítica

La millor de la marató amb diferència. Flashbacks de la Grècia Clàssica, militars, un mag immortal, psicòpates, efectes especials, l'Elegit, narració entretallada i molts zomis. Llàstima que arribés les a les sis i mitja del matí i que els dos llargs anteriors haguessin provocat un èxode massiu entre els assistents.

NOTA: això de les microcrítiques és molt còmode. Si veig que no puc portar les crítiques al dia les faré així.