Pel·lícules del dissabte 9 (part 1)

Val del Omar fuera de sus casillas (2010)

Sinopsi

Un petit homenatge a la figura d'en Val del Omar

Crítica

Un petit encàrrec per un dvd dedicat a Val del Omar (del que vaig parlar fa un temps) que pretén recuperar una mica el seu peculiar estil. El resultat és curiós, però no acabo d'entendre ben bé perquè forma part del festival.

La casa muda (2010)

Sinopsi

Laura i el seu pare passen una nit a la casa que un amic d'ell els ha deixat amb una sola condició: que no pugin al pis de dalt. Una sèrie de sorolls, però, desperten la curiositat del pare, que trenca el pacte.

Crítica

Com tantes pel·lícules d'aquest festival, La casa muda és l'òpera prima del seu director, Gustavo Hernàndez. Per aquesta primera incursió en el món dels llargs, Hernàndez ha optat per posar-s'ho difícil i filmar amb recursos mínims, en un sol pla seqüència i seguint la recent moda de filmar amb una càmera de fotografies.

Malgrat les restriccions tècniques, tot l'equip aconsegueix que en cap moment l'espectador tingui la sensació d'estar mirant una cinta de nul pressupost. La càmera amb distàncies focals curtes i el pla seqüència estan molt ben resolts i té moment força memorables.

Potser una crítica important és que el temps real fa que masses vegades no passi res. De fet hi va haver uns quants moments on tenia la sensació que se'm tancaven els ulls. I és que potser s'han posat les coses un xic massa difícil i tot.

Chatroom (2010)

Sinopsi

Cinc joves obren un xat, refugi de tots els problemes que arrosseguen. El fràgil William es posa la màscara d’un líder i, conduït per ell, el joc virtual comença a tenir conseqüències brutals en la vida real.

Crítica

Després de veure el tràiler i tractant-se de l'última cinta d'en Hideo Nakata (Ringu (1998) o Dark Water (2002)), un esperaria que Chatroom seria una pel·lícula de terror, en canvi, aquest cop el director ha optat per un peculiar thriller on es confonen el món real i el virtual. Tot i això, el resultat final és força convincent.

La manera de presentar el món virtual com un passadís amb habitacions, si bé no és nova, està molt ben resolta. Un altre dels punts positius és que, malgrat que la major part de la pel·lícula és conversacional (d'aquí el títol), la pel·lícula no es fa avorrida.

La interacció entre personatges ambigus, que fan que l'espectador no pugui preveure les seves reaccions però sense caure en comportaments absurd, és el principal fil conductor d'una història que avança a batzegades però que no es fa pesada. Amb tota una pel·lícula curiosa destinada injustament a estar l'ombra de l'obra anterior del director.