Pel·lícules del divendres 14 (part 1)

Ara sí, després de la reflexió de l'anterior article, començo amb les crítiques de la Nit+zombie.

Le blanc c'est le meilleur (2011)

Crítica

Un petit curt que aprofita el gust per la carn humana per desenvolupar en clau de comèdia una crítica al racisme (o simplement un divertiment al que li estic buscant més significat del que té, qui sap). En tot cas, un curt divertit que va anar molt bé com a introducció a una nit de cine com aquesta.

Cabine of the Dead (2011)

Crítica

Un altre curt divertit i ben facturat. La direcció molt transparent però amb certs tocs personals i un guió equilibrat. Decididament no serà molt recordat però pels cinc minuts que dura està molt aconseguit.

Exit humanity (2011)

Sinopsi

La Guerra Civil americana és plena d’històries. Algunes són prou conegudes, però d’altres romanen ocultes i amb una bona capa de pols. El diari d’Edward Young és una d’aquestes històries: en acabar la guerra, Edward va tornar a casa esperant trobar-hi, per fi, una mica de pau. Un cop arribat, però, descobreix que el seu fill ha desaparegut i que la seva dona s’ha convertit en una zombi famolenca.

Crítica

S'ha de reconèixer que després de llegir la sinopsi, tant jo com amb els que anava ens havíem fet unes expectatives molt altes. Els aficionats al gènere Z agraïm molt que els guions busquin sempre una ambientació diferent. El problema és que un cop ens posen el caramel a la boca esperem veure una peli de zombies, i Exit humanity està més propera al drama intimiste que al terror.

La cinta en general és coherent amb el que vol explicar, però es va desinflant a mida que passen els minuts. El ritme es pausat des del començament i usa el dibuix animat i el narrador per dinamitzar l'acció, però aquests tres aspectes que farien la cinta especial també són els seus principals defectes.

El ritme no millora i defuig tota l'estona del clímax, fins al punt que avorreix. Per un altre costat, l'animació, que trencava una mica la monotonia del film, es va deixant paulativament de fer servir a còpia de minuts. El narrador és tant tòpic que acabes per odiar-lo. Igualment, l'existència dels morts vivents esdevé simplement una excusa per moure una història que realment no aporta massa i que quedaria explicada en 60 minuts.

Un cop acabat et quedés amb la sensació de què se li podia haver tret molt més suc. Tot plegat és una llàstima, perquè estic convençut que els responsables volien fer alguna cosa diferent i, si bé ho han aconseguit, s'han oblidat que una pel·lícula ha de ser entretinguda.