Com deixar de perdre trens a Sants
Aquest diumenge vaig anar a Sants disposat a agafar un tren cap a Blanes. Arribo a l'estació dotze minuts abans que surti el tren per la via 8. Tinc temps, només em fa falta comprar el bitllet, o com a mínim això pensava.
Només per als distrets:
Com a moltes estacions, Sants disposa de dos mitjans per comprar bitllets: les taquilles i les màquines de rodalies. Les taquilles et permet parlar amb una persona humana, però tens moltes probabilitats que el de davant teu es pensi que allò és també un punt d'informació i es posi a parlar l'operador, així que tendeixen a formar llargues cues. Per una altra banda, les màquines no disposen del caliu humà i confonen a la gent, però solen funcionar raonablement bé i no es distreuen.Abans de les reformes de l'AVE, amb 12 minuts per comprar el bitllet n'hi havia de sobres, així que vaig posar-me a la cua de la màquina de regionals que tenia menys gent esperant, en aquest cas, dotze persones. Les primeres dues varen acabar força ràpid però, com no podia ser d'una altre manera, la tercera va encallar-se, i la quarta, i la cinquena...
Abans de les reformes de l'AVE, al centre del vestíbul de l'estació hi havia més d'una quinzena de màquines de rodalies on, com a molt, es formaven cues en alguna de tant en tant (això sí, sempre passava quan tenies pressa). Per desgràcia, Renfe (Adif, o qui sigui) va aprofitar l'arribada de l'AVE per canviar tot el vestíbul i introduir un nou tipus de màquina exclusiva pel tren d'alta velocitat. Aquestes noves màquines només serveixen per recollir bitllets reservats per Internet i no són aptes per emetre rodalies.
Després de les reformes, el nombre de màquines no va disminuir però, això sí, la meitat de les de rodalies varen substituir-se per màquines d'AVE. Amb tot, al vestíbul tant sols hi queden sis màquines de regionals, que són clarament insuficients.
Les cues a les màquines de rodalies Ajudant-nos uns als altres com tot bon granfalloon, passaren els minuts sense que cap treballador de l'Estació vingués a dinamitzar la situació. Després de gairebé vint minuts, vaig aconseguir un bitllet pel tren que acabava de perdre.
Obligat a esperar vint-i-cinc minuts allà com un estaquirot, vaig decidir analitzar els fluxes de gent en relació a les màquines . La veritat és que tampoc hi havia massa a analitzar, en pocs minuts en vaig fer prou per arribar a les següent observacions:
- Les màquines de rodalies estan constantment amb cues que arriben d'una màquina a l'altre.
- Les màquines d'AVE estan constantment buides, excepte quan un "guiri" s'equivoca. Normalment aquest tarda uns vint segons a adonar-se que no és més llest que la resta i que li tocarà fer cua.
- Tot i les llargues i obvies cues, als responsables de l'estació sembla que no els importa prou com per assignar gent per evitar embussos.
Les màquines de l'AVE sempre buides Avorrit i amb molts minuts per davant, vaig dirigir-me al punt d'informació disposat a posar alguna mena de queixa formal o, en el seu defecte, exercir el meu dret al "pataleig". Mentre pensava què diria, vaig mirar un segon els panell informatius per consultar l'horari exacte del següent tren. En fer-ho, però, vaig adonar-me que, amagades al costat d'una botiga del Barça, hi ha un conjunt de sis màquines de rodalies sense cap mena de cua.
Sorprès per aquella visió gairebé irreal, vaig decidir posposar la queixar formal i, a canvi, realitzar la bona acció del dia tot intentant que enviïn a algú que informi als viatges de l'existència de les màquines ocultes.
En un primer moment vaig voler localitzar algun Oompa Loompa de Renfe, però va ser impossible. Després vaig decantar-me per anar a un dels punts d'informació (d'aquells que semblen les parades americanes de hotdogs), allà d'escolar-me sí que em varen escoltar, però de solucions ni una. Així que, a deu minuts pel següent tren, vaig dirigir-me cap a "atenció al client" (abans conegut com "Atenció al viatger").
Les màquines ocultes de rodaliesUn cop allà, superada la cua i just abans d'entrar (8 minuts pel tren) una senyora amb uniforme de Renfe va demanar-me que expliqués el cas per veure si m'havia de deixar passar o no. En veure que jo no era el típic client que només vol saber horaris (7 minuts pel tren), va deixar-me passar (de fet l'atenció al client estava buida i no deixaven entrar a gairebé ningú.. així no m'estranya que les estadístiques de satisfacció els hi surtin positives).
Al mostrador em va atendre un noi que va escoltar-me tranquil·lament, suposo que deu ser un descans parlar amb algú que no ve a insultar a tota la teva família en perdre el tren. En acabar, va entrar al despatx del superior i va transmetre-li el missatge (jo ho sentia, tenia la porta oberta). En sortir (5 minuts pel tren) va intentar convèncer-me que realment hi ha algú que està dinamitzant les cues i que, si no hi era, devia ser perquè se n'acaba d'anar.
Després de fer-li entendre (4 minuts pel tren) que portava més de mitja hora pul·lulant per allà i que sabia que ningú estava fent aquella feina, va posar cara de "com a molt ho diré pel walki talkie" i va dir que s'ho miraria. Donat que no estava disposat a perdre el següent tren també, vaig acomiadar-me amablement amb la consciència neta.
Després de tot el cas, puc concloure que existeixen dues maneres de no perdre un tren a Sants:
- Colar-se sense agafar bitllet. Només es necessita un xic de sort.
- Anar directament a les màquines ocultes al costat de la botiga del Barça.
NOTA: pel que sembla no sóc l'única persona que li ha passat.
NOTA: només queda aquesta setmana per participar al concurs de micro-relats.
