El meu abecedari friki

Fa un temps vaig veure en algun bloc que algú havia fet el seu propi abecedari friki. La idea em va fer gràcia i la vaig proposar a les xarxes socials però no em van fer massa cas.

Reprenent la idea, he fet el meu propi abecedari friki amb alguns dels referents que em m'han influït. Tot un atac de nostàlgia.

 L'abecedari friki de La Veu de T

Si algú s'anima a fer-ne un que avisi i li posaré el link al Sospir de T.

Codeorgan, converteix la web en sons

Donat que últimament no veig cap tema que m'interessi per publicar, he decidit repassar l'arxiu d'articles que fa algun temps em van semblar curiosos però que, pel motu que fos, mai li vaig dedicar un article.

En aquest cas em remunto al setembre de fa un any on, via Microsiervos vaig descobrir la típica web "paridera" que genera contingut a partir d'una url. En aquest cas l'aplicació és Codeorgan i converteix una pàgina web en sons.

Realment serveix per ben poc, però en el seu moment em va fer gràcia. Així sona la pàgina principal del blog, i així la de l'article més llegit.

Aplicació Codeorgan

Espelmes d'església virtuals

Si bé existeix un relatiu debat sobre si els formats digitals substituiran als físics, mai m'havia trobat amb res semblant al que vaig veure a la catedral de Santiago de Compostela.

Fins ara, el màxim nivell de tecnologia que havia vist en les pregàries era l'ús de màquines que, en inserir una moneda, encenien bombetes en espelmes de plàstic. Si això ja em semblava ridícul, imagineu-vos com em va quedar la cara en veure això...

Enviar "mivela pilar03" al XXX per encendre una espelma virtual

No sé què deuen pensar els creients. En tot cas m'he passat per la web de l'empresa mivela.com per veure com funciona la cosa. La web és senzillament brutal. Si no fos perquè realment he vist un trasto d'aquests, pensaria que és un hoax amb totes les de la llei.

L'apartat de notícies de la web és indescriptible. Allà hi trobem notícies tant impactants com aquesta:

15/04/2011

Durante toda la Semana Santa, desde el Domingo de Ramos hasta el Domingo de Resurrección, por cada vela encendida cada usuario registrado recibirá en su stock otra gratis.

La oferta es válida para aquellos usuarios registrados en www.mivela.com entre las 00:00 horas del día domingo 17 de Abril de 2011 y las 23:59 horas del domingo 24 de Abril de 2011 (hora central europea). Las velas de regalo correspondientes se sumarán al stock del usuario durante la semana siguiente.

Possiblement la millor aplicació de polítiques CRM que he vist mai. La frase introductòria també és genial "Enciende una vela desde cualquier lugar, como quieras... y a la devoción que prefieras".

I com tota empresa 2.0 que s'aprecii, té vídeo promocional a internet. No sé perquè, però m'esperava que acabés amb el logotipus del College Humor.

Vídeo promocional mivela.com (1:05)


Llàstima que la secció d'estadístiques no mostri realment estadístiques d'ús sinó que només sigui un rànquing d'esglésies, perquè m'agradaria saber quants feligresos ho fan servir. En tot cas, sí que hi ha una interessant secció per mostrar un lampadari aleatori.

Obviament pots enregistrar-te a la pàgina per aconseguir més funcionalitats com ara:

Els serveis especials per a usuaris enregistrats

Sense paraules. M'encanta el "seràs el primero en enterarte de las nuevas devociones disponibles" i veig molt lleig el "disfrutarás de mejores precios". Sense cap mena de dubte, preus sense competència per aconseguir el favor diví.

OMG, mai més ben dit.

Les fal·làcies sobre l'Internet maligna, un cop més

Fa uns dies es va publicar una nova guia avisant dels riscos d'Internet (via ddg). Com sempre, es proporciona una visió altament parcial i catastrofista del que és la Xarxa, així que m'he decidit comentar-ne alguns punts (podeu descarregar el pdf original aquí). L'article m'havia quedat massa llarg, així que n'he tret parts (les comunes sobre "anirem a per tu" i coses per l'estil).

El software de intercambio de archivos también puede comprometer tu seguridad y privacidad, al abrir el ordenador al mundo exterior y compartir lo que  tienes almacenado en él.

És gairebé sorprenent que posin això com un risc, si justament és el funcionament de les xarxes d'intercanvi. Lògicament sempre ometen que és l'usuari qui decideix quin directori vol compartir.

Sí, las leyes de propiedad intelectual protegen a los que trabajan en los sectores creativos y les permiten obtener un pago justo y seguir creando la música, películas y programas de televisión que a todos nos gustan.

No, a mi no m'agraden com a norma general. Però deixant de banda aquest fet, potser algú els hauria de recordar que moltes d'aquestes obres creatives estan fetes amb diners públics. Preferiria que no em tractessin de criminal i de lladre cada dos per tres quan una bona part de la producció surt de les nostres butxaques.

¿Cuáles son las mejores páginas de Internet para encontrar música, cine y tv?

Aquí s'han deixat la partícula "legal" que tant els hi agrada, perquè sense ella la resposta que donen és completament incorrecta. Però anem a veure què ens ofereixen. La pàgina www.pro-music.org, recopila llocs de música online (no està en espanyol em temo) i dins de Spain apareixen pàgines com tuenti, youtube, los40, MTV... molt útil tot plegat.

Continua amb un parell de noms sense url, vaja, i Filmotech, que ve a ser l'última esperança. Filmotech no està del tot malament, els preus són ajustats, però té poc catàleg, no fan ofertes i la meitat de la web parla d'estrenes de cine, no dels productes. Personalment em recorda massa a iniciatives rollo libranda, un "nosaltres ho hem intentat".

¿Puedo copiar o ripear música, películas, programas de TV o vídeos desde un CD o DVD a mi ordenador o a un reproductor multimedia?

Com mínim aquí parlen de la còpia privada i de les condicions d'us dels suports físics. Ara bé:

Sin embargo, distribuir una copia digital en Internet o a un amigo es diferente, y puede desembocar en actuaciones legales.

Sí que es diferent, si. És tant diferent que no tenen res a veure. Ningú em pot dir res per deixar un material a un amic, ja sigui en suport digital o físic.

¿Cómo puede saberse quién intercambia archivos ilegalmente?

Com ja suposava, la resposta a aquesta pregunta és una amenaça directe de l'estil "déu ho veu tot i sap el que fas quan vas al lavabo". Una mica trist tot plegat perquè, si realment volguessin posar-se durs, les P2P acabarien encriptant el protocol i tots tant amics.

¿Es lícito descargarse contenidos de blogs?

Ara venen a per mi. Aquí bàsicament comenten els ciberlockers sense dir massa que són. Pel que sembla els blocs tampoc agradem massa, encara que no sabem perquè.

Sí, potencialmente existen condenas graves para aquellos que compartan al margen de la ley películas, música, programas de TV y vídeos.

El potencialmente m'ha fet gràcia.

¿Está cambiando la ley en relación con las descargas y el intercambio de archivos?

Això em temo que és cert. Realment la resposta no és tranquil·litzadora. Ja sabeu. Anem a punts més animats.

Aparte de las relacionadas con la vulneración del copyright, ¿qué otras amenazas implica la descarga ilícita de películas, música, televisión o vídeo?

Aquí tornar a caure en el tòpic de compartir arxius que no vols, els virus i el típic "és que ningú pensa en els nens". M'ha fet gràcia l'últim punt:

Algunos programas de P2P permiten a los usuarios «chatear» con otras personas, extraños en su mayoría.

Clarament això és el pitjor que poden fer les P2P. I a més, com tothom sap, és impensable en d'altres xarxes socials. M'agradaria sentir-los parlar sobre Chatroulette.

El punt de "Dominar la jerga" i la guia per pares i professor té menys interès del que m'esperava i tampoc vull allargar massa l'article, ni tampoc s'ho mereix.

NOTA: no ho puc evitar, però és que em fa molta gràcia lo de http://fap.org.es/, la de conyes que s'haurien estalviat amb una cerca a google imatges.

El mussol transformer

Com que per fi som divendres i sembla que la setmana ha sigut densa per a molta gent (m'incloc entre ells), m'he decidit a publicar un petit vídeo sobre animals, que ara fa temps que no ho feia.

En aquest cas es tracta d'un vídeo que he vist al bloc de Machacas.org que parla d'un peculiar mussol que disposa d'un mecanisme de defensa interessant. Suposo que el vídeo déu ser molt conegut i la majoria ja l'heu vist, però jo l'he descobert aquesta setmana.

Transformer Owl


Pel que he indagat, es tracta del mussol africà Ptilopsis leucotis. Si no fos perquè és un ocell, sense cap mena de dubte entraria al meu rànquing d'animal de companyia preferits, es clar que ho tindria molt difícil per guanyar a l'slow loris.

Jon Dyer, l'home de les mil barbes

Per un dubte existencial sobre si les perilles són malvades, he acabat descobrint (via Capitolio i inutilidades) en Jon Dyer, tot un personatge amb un repte personal tot curiós; aconseguir portar tots els tipus de barba possibles.

Tipus Soul Patch (Dyer.org)

Tipus The Klingon (Dyer.org)

Com a referència, usa taula on es descriuen els tipus de barba (que desconec d'on la tret) que, lògicament ha publicat a la pàgina web.

Els tipus de barba (Dyers.org)

La veritat és que l'estrambòtica idea resulta en una pàgina molt simpàtica o no pot faltar un FAQ i molta més informació sobre el projecte.

Tipus Balbo (Dyer.org)

Tipus zappa (Dyer.org)

Enllaç: The quest for every beard type

La posició absoluta del cap de la gallina

Seguint amb la línia animal de l'últim post, aquest cop toca parlar de gallines. Fa temps vaig anar al cine a veure la pel·lícula Thirteen (2003) i, en sortir, se'm van passar dues preguntes pel cap. La primera era "perquè he anat a veure aquesta pel·lícula?" i la segona "Serà veritat lo de les gallines?".

Contingut extra del DVD de Thirteen


Per aquells que no hagueu vist la peli, no cal que ho feu. L'escena en qüestió mostra com, per algun estrany motiu, el cap de les gallines (que destaquen per la seva gran intel·ligència) sempre intenta estar a la mateixa posició absoluta, actuant així com una mena d'estabilitzador d'imatge natural.

A què treu cap tot això? Doncs simplement que fa uns dies a l'imprescindible blog Gizmodo s'ha publicat un vídeo que ensenya aquest curiós comportament. Així que aprofitant el Creative Commons, el poso a continuació.

Chicken Head Tracking



NOTA: també recomano mirar aquest altre vídeo del mateix autor que mostra un efecte semblant en una au més petita.

Segon cartell de la campanya promutants

Sí, ja sé que hauria de parlar de la Zombie Walk, però és que estic massa cansat per posar-me a escriure. Així que millor present-ho el segon pòster promocional de la campanya promutant.

El segon cartell de la campanya

La realització d'aquest cartell va ser força més complicada, sobretot perquè molts dels membres de la organització van considerar que el primer cartell era massa subtil i que calia una acció més directa. Va ser difícil treure'ls del cap que eviscerar personalment al públic potencial de la campanya era una forma efectiva d'aconseguir el que es proposaven. Gràcies a déu, després de menjar-se alguns gatets (i al seu amo) es van calmar i van cedir. Si en el fons són força raonables.

Estampa #11

Estampa #12

NOTA: com és de suposar, l'article forma part de l'especial Festivals de Cinema Fantàstic de Sitges 2008.

Primer cartell de la campanya promutants

Per tal d'iniciar la campanya per a una major participació mutant al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges (del pròxim any, perquè per aquest ja fem tard), vaig organitzar fa uns dies una sessió de fotos amb alguns membres del C.H.U.D. per dissenyar un parell de cartells.

Després d'una bona estona de "posa bé aquesta pinça", "l'estàs tapant amb el tentacle" o "no, això és la càmara", vaig decidir que si volíem tenir èxit, era millor fer les fotografies a contrallum i siluetades. Finalment, i després d'unes hores de retoc digital, ja puc presentar el primer dels cartells.

Primer cartell promutant

A més, tots els articles de l'especial vindran acompanyats de les estampes d'alguns dels membres de la organització per tal que comenceu a conèixer-los (potser algun d'ells serà una estrella en el futur). Donat que molts tenen noms impronunciables o de difícil grafia, he decidit enumerar-los.

Estampa #3

Estampa #4

NOTA: no cal que hi digui, però aquest article pertany a l'especial també.

Especial del Festival de Cinema de Sitges 2008

Fa una setmana, el meu bon amic k'hag dhu em va trucar. Us transcric la conversa:

- Bir Ferran, gh'o thephoo nr'ah Sitges tü ne phoo. Q'un nyugru oi? - va dir-me l'alienígena.

- Ja sé que vaig dir-te que dedicaria l'especial del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 2008 als alienígenes i que et trucaria perquè m'ajudessis, però és que he canviat d'opinió.

- Q'u?

- És que l'altre dia vaig van enviar-me un mail els de la associació C.H.U.D. i em van fer veure que l'especial havia d'estar dedicat als mutants i que els estem oblidant.


-Q'u nyug tej?

- Si t'hi fixes, aquest any només hi ha una peli que tracti explícitament de mutants, mentre que n'hi ha mitja dotzena d'alienígenes, més de mitja de zombis i un bon grapar de psicòpates.

-B'u Chtulhu d'e mola tün chez film.

- Sí, en Chtulhu també mola però té copyright i, a més, els mutants també tenen tentacles. El mutant no estan tant malament, potser sí que no tenen l'elegància dels zombis o dels infectats però són infinitament millors que els vampirs.

- Phoo's.

- Ho veus, per això no t'he trucat. He decidit col·laborar amb ells i començar una campanya de suport al mutantat de cara als futurs certàmens del festival.

- Phoo's phoo's. X'u chez viz!

- Gràcies, ja et comentaré com surt.


- Tej tei.

- Adéu.

Doncs això. Comença l'especial Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 2008 a la Veu de T (dedicat als mutants).

El vidrall més gran del món o un error de Google Maps

Viatjant pel Google Maps m'he trobat amb això:


View Larger Map

Ho poso també amb imatge estàtica per si ho arreglen algun dia:

Mosaic de photoshop al google maps

En un primer moment un es planteja què és el que volen amagar, però després he buscat la mateixa localització pel Live Maps de Microsoft i, la veritat, no ho he acabat d'entendre. Aquesta és la mateixa localització al Live Maps.

Versió estàtica del que hi ha a Live Maps

Sóc conscient que a Google Maps hi ha molt de Photoshop (o de GIMP, qui sap), principalment perquè les fotos aèries solen tenir núvols i s'han de treure, però potser això és passar-se una mica. Pel que sembla es tracta d'una base militar, que deu tenir tractes amb Microsoft només. La veritat és que si ho haguessin deixat sense retocar, ni me n'hagués adonat que existia.

El punt friki

Abans de marxar cap a Brussel·les publico un petit post per recomanar un Flickr que m'ha descobert el meu germà. És tracta del d'una tal Cakeyvoice, concretament l'àlbum Knitted Minions.

Una escena de Shaun of the dead

Pel que sembla, l'autora és una virtuosa del punt de creu i es dedica a recrear personatges de pel·lícules de culte del terror (un dels meus gèneres preferits després de la ciència-ficció).

Zombies i... ei! és en Tom Savini!

Des de la clàssica Dawn of the Dead (1978) (aquí coneguda com Zombi), amb un putxinel·li increïblement idèntic d'en Tom Savini, passant per Ringu (1998) (la original de The Ring (2002)), Day of the dead (1985), Halloween (1978) o la genial Shaun of the dead (2004) (aquí nefastament titulada "Zombis Party").

Una de les últimes obres és un Hellboy que, juntament amb en Shaun, és un dels models més detallats.

En Hellboy

Pel que sembla l'autora té una botiga virtual, però no us feu il·lusions, perquè només hi ven les postals de les seves obres. Amb la gràcia que em faria un zombi d'aquests!

La Sadako

I és que, a vegades, la combinació d'Internet i procrastinació porta a descobrir autèntiques joies de la poca feina.

NOTA: la setmana que ve publicaré les bases del concurs de micro-relats de ciència-ficció. Per si no podeu esperar a començar a escriure, ja us avanço que, per mi, un micro-relat pot ser des d'una frase, fins a una pàgina. Així que ja veieu que tampoc vull que us compliqueu la vida.

Quan la tecnologia s'esvaeix

Aquest pont m'he quedat (un altre cop) sense electricitat al pis. Ara feia temps que no em passava. La veritat és que a la llum del "camping gas" la casa es veu diferent, com vista des d'un altre temps.

La llum del "càmping gas"

Tot aprofitant les últimes hores de llum fem feines rutinàries, mecàniques. Salvem el que es pugui de la nevera, rentem plats, redescobrim jocs de taula. Talment com Amish catalans.

Afeintant-me a la llum de les espelmes de tot a cent

Per cada pam que guanya la penombra, nosaltres perdem un xic d'esma. Tendim a la dependència. És difícil adonar-se'n durant el dia a dia, només quan perdem alguna de les necessitats que ens hem fabricat ho notem realment.

El despertador elèctric sense piles

Com si fos una equació inalterable, el capvespre es menja tots els soroll del pis. La nit, més digna d'un monestir farcit d'escribes miops que no pas d'un pis metropolità, és plena dels xiuxiuejos de l'ecosistema urbà. Cotxes, gent passejant i el murmuri llunyà d'un televisor veïnal ens recorda a tot allò que ens manca.

Sene possibilitat d'omplir les bateries

En pocs minuts enfosqueix del tot. Abans de concloure prematurament el dia, mirem al nostre voltant tot buscant algun racó que s'hagi mantingut inalterat. Mentre l'estucat de les parets dansa harmònicament amb les flames de les espelmes, descobrim apàtics que tot ens provoca una indiferència del tot ofensiva.

Altar a la inutilitat

Dins d'aquella llum mística la tecnologia ha perdut el seu sentit. Un telèfon, l'ordinador, el router i el televisor fan alhora de testimonis muts de les nostres pròpies mancances i de monuments passius dels assoliments de la humanitat.

Un router wi-fi sense un fi clar

Per un instant, l'aïllament i la impotència fan que albirem la veritat que sempre neguem; som com un gos que depèn dels seu amo. La capacitat de crear tecnologies complexes ens defineix, però també ens lliga. Som capaços de crear comunicacions globals i vehicles que ens permeten anar més ràpid que qualsevol animal, però per cadascun d'aquest coneixements guanyem una addicció crònica.

Alguns passatemps del segle XX

Avorrits i a les fosques ens plantegem la nostra pròpia desevolució aparent. Clarament, no estem fets per sobreviure sols a la natura. Som pocatraces, ballarucs i tous. Els nostres ulls com de caçador fan que la nostra percepció sigui limitada, com si fóssim les preses òptimes. El bipedisme ens fa lents, i només ens permet usar unes mans que no són ni defensives ni ofensives. La tecnologia ens ha convertit en uns inadaptats, això si, en el millor dels inadaptats.

El dia acaba com sempre, sense llum i en un llit. Demà ja sortirem de les coves. De nou.

L'assassinat de dos sofàs antics

AVÍS: aquest article està basat en fets reals. Els noms i alguns dels detalls han estat alterats per preservar la intimitat dels protagonistes.

Una nit tranquil·la dins d'un pis a les fosques. Dos sofàs reposen arraconats mentre recorden vells temps. Fa poc més d'una setmana un sofà nou de trinca i un beanbag els van substituir al menjador. De lluny se'ls miren. No en deuen pas ser de còmodes, pensen. Quan les frontisses de la porta comencen el seu rèquiem entenen que el seu temps s'acaba. Són massa vells, amb l'espuma massa gastada però, sobretot, són massa grans per passar per les portes.

Una de les víctimes

Entren tres ànimes a la habitació, una dona i dos homes. Parlen i riuen com si res. Rialles hipòcrites que no enganyen a ningú, abans que acabi el dia tant sols les estelles i centenars d'àcars sense sostre recordaran que, en aquell racó, hi havia dos sofàs. Abstrets, els dos mobles vells ni se n'adonen que s'ha fet el silenci. Cloc! L'endoll es queixa en endollar-hi la serra de calar. Els homes separen els dos sofàs, que es canten un últim adéu en forma de núvol de pols. La serra comença a tallar. La dona s'ho mira lluny. El teixit sintètic deixa entreveure la carn de cotó i els ossos de fusta. Ferit de mort, el sofà mira al seu company i sent de fons als botxins. Parlen i riuen com si res.

Primera agressió

Encara conscient, el sofà ferit nota com el giren i el voltegen. Ja no veu res. Tancat dins l'opressiva foscor de la imaginació espera el moment de l'estocada final. Sap que no hi te res fer, però per un instant visualitza una vida nova. Es veu descansant en un pis de la Bauhaus, rodejat del bo i millor del segle XX; luxe i distinció. Per desgràcia escapar de la realitat no evitar que els homes li arranquin de viu en viu tota la pell. Espellat, deixa escapar un últim sospir cap al seu company. Ja no veu res.

Espellat davant l'altre sofà

Tot mirant el cadàver de l'amic, l'antic sofà sent com el substitut riu. Ja no hi ha esperança. L'usurpador és un sofà grana tapat amb una manta com si d'un infant es tractés. Un nen psicòpata que riu mentre piquen als avis. Esperant que se n'hagin oblidat d'ell, l'avi palpa l'estucat de la paret com buscant una sortida inexistent. Els homes descansen en relatiu silenci. La serra jeu a terra apagada. Potser per avui ja n'han tingut prou. Potser encara hi ha lloc per un vell moble allà. Sobtadament però, l'ombra dels homes en aixecar-se creix i grimpa per la paret. Ja no hi ha esperança.

Restes mortals

Uns minuts més tard, un passadís ple de restes tirades de qualsevol manera és l'última prova del crim. Ja no hi ha ni sorolls, ni culpables, ni botxins. Sols víctimes del consumisme.

Restes pel passadís

NOTA: aquest article forma part de l'especial "Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2007". Els que no veniu de lectors RSS suposo que us n'haureu adonat en veure la capçalera de la pàgina.

NOTA: la idea de les màscares l'agraeixo al meu germà.

Detalls de Disneyland Resort Paris

Ahir va ser la Mercè a Barcelona i, segons Google, la majoria dels lectors de La Veu de T són d'allà. Així que avui toca un article lleuger i poca-solta. Per dir-ho d'alguna manera, que es pugui llegir amb ressaca (i no precisament amb la ressaca que coneixen als pobles de pescadors).

Del viatge a Paris m'he emportat una sèrie de records fotogràfics dignes d'un fotobloc d'adolescent. Per començar amb bon peu, en poso un d'un diorama que hi ha a la botiga dels 7 nans:

Diorama dins la botiga dels 7 nans

Per aquells que, com jo, no entenen que li fa l'esquirol a la tortura, només diré que fins que no vaig arribar a l'hotel no me'n vaig adonar que està rentant la roba.

Hàmsters, hàmsters, hàmsters

NOTA: aquest article pot ser perillós per a diabètics.

Per tal de relaxar una mica l'ambient del bloc, poso uns quants vídeos per passar l'estona. Fins fa poc el hàmsters no em deien massa res, com a mínim fins que un amic se'n va comprar un. La veritat és que "aquestes simpàtiques criatures" són força gracioses. Al tub hi ha centenars de vídeos al respecte. A continuació en poso alguns dels que m'agraden més:

Mocha in "His First Broccoli!"


hamster vs door - criceto rosicchia porta


hamster piano and pop corn - criceto pianoforte e popcorn


12 turns in a wheel !!! © My poor hamster ...


També voldria fer una menció especial a un vídeo que, tot i no ser protagonitzat per un hàmster, s'ha convertit en un vídeo de culte a la Xarxa:

Dramatic Look


Si voleu més informació sobre aquest enigmàtic rosegador, us deixo un enllaç amb la història.

No sé a vosaltres, però a mi els vídeos com aquests m'alegren el dia.

A gata negra no li diguis moixina

Pel que sembla els amics de "Cat Poeple" m'han passat una "marrón curiós" convocant-me a seguir una cadena de posts. El Bushitaka em prohibeix continuar cadenes de mails, però és una mica ambigu en quant a les cadenes d'articles.

Pel que sembla les normes del joc són força senzilles:

1. El jugador elabora un llistat de 8 coses.
2. S'ha d'escriure un article al bloc sobre aquestes 8 coses i afegir la normativa del joc.
3. Al final de l'article s'adjunten els noms i enllaços de 8 blocs amics que vols que elaborin el mateix joc.

El concepte "cosa" potser és una mica abstracte, però a veure que en faig:

1- Caràcter (ningú ha dit que no és pugui copiar):

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, caràcter es defineix com: tret distintiu, qualitat pròpia que distingeix a una persona, un organisme, una cosa, d'altres. Segons aquesta descripció el caràcter propi l'hauria de descriure una altre persona, perquè són elles qui em reconeixen. Però no penso saltar-me les normes al primer punt així que només diré que el meu caràcter és inestable, imprevisible fins i tot per a mi, fractal, tant matisat que es diria tornassolat.

2- Defectes

Una vegada algú em va dir que “els humans no som perfectes, som excel·lents”. M'agrada pensar-ho. Malgrat que som uns sacs de defectes, molts cops les pròpies ganes de fer les coses bé ens fan anar pel bon camí, i en el meu cas segurament en sóc massa de sac. Si em fessin resumir tots els defectes em faltarien pecats capitals, per això tant sols en destacaré els que més me’n penedeixo: les poques capacitats socials i no saber diferenciar la b de la v.

3- Virtuts

El punt més senzill. Podríem dir que una virtut és té en tant que la gent del teu entorn no la té. Per desgràcia solo rodejar-me de gent molt virtuosa.

4- Manies

En són tantes. Com tothom, sóc la suma de les manies dels meus pares i de les de collita pròpia que, com el bon vi, adquireixen bouquet amb el temps. No suporto quan la gent deixa els bolígrafs amb punta retràctil amb la mina cap a fora. Qualsevol cosa que em passi per davant és analitzada de forma visual i tàctil... repetides vegades. L’última lletra de les frases s’han d’escriure i d’esborrar molts cops seguits perquè quedi clara (algun dia aconseguiré deixar-ho). El ratolí és un apèndix de la ment i, per tant, si estic pensant anirà donant voltes per la pantalla buscant la inspiració. Seria capaç d’afegir moltes més entrades al llistat, però com a mostra està prou bé.

5- Aficions

Fa pocs dies em van preguntar això mateix i no vaig saber que respondre. Suposo que aquest bloc és una petita finestra al jo caòtic i indefinit que tinc dins. Considero que qualsevol coneixement és líric i útil alhora, per tant m’és molt difícil diferenciar allò que faig com a entreteniment d’allò que faig com a principi vital. Tot i això, popularment existeixen certes activitats que s’engloben dins les aficions, per aquest motiu suposo que el cinema, el teatre, la lectura i la procrastinació es poden considerar com a tals.

6- Com m’agradaria passar a la història

Per a molts, un cop morts els records dels demés són l’últim vincle que ens manté units a la existència corpòria. Tot i que no és probable que en un futur llunyà es parli de mi pel nom i pels cognoms, m’agrada imaginar-me com voldria ser recordat. Suposo que em conformaria si es digués que el món és un xic més fàcil des que hi vaig anar de vacances.

7- Allò que mai seré

Aquesta és una d’aquelles llistes que va creixent amb els anys. A patacades vaig aprendre que mai seré estrella de rock, ni astronauta, ni actor. Mentre que, com diria en Lluís Llach, “a força de nits” he après que no vull ser militar, ni presidents del govern, ni imposar res a ningú per cap força que no sigui la raó.

8- Jo sóc

Dalí deia “Je sois le surréalisme” (de fet més aviat deia “jje ssoisss llle surrrréalismmne”). Jo no apunto tant alt. De moment sóc català (i en el futur ho trobaré tot pagat), sóc enginyer informàtic (i en el futur espero ser-ho millor) i sóc geek fins a la medul·la (i en el futur dominarem el món).

Les 8 pròximes víctimes

Em temo que aquest bloc és massa jove com per tenir una capacitat de convocatòria tant gran. La veritat és que en posaré una llista però veig poc probable que contestin a la proposta:

1. Orangoogle... de bloc (Marc, per això estàs a la secció amics)
2. Un malafollà en Barcelona (per ser el primer a posar-me una referència)
3. El 7 ciències (aquest és poc probable perquè és temàtic, però m'agrada el bloc i es mereix un enllaç)
4. Después de Google (va ser tota una font d'inspiració... encara que no sé si entén el català)
5. Històries vàries de la NWiki (ho sento Pigui, t'ha tocat)
6. The *really* hard-life of a techno-geek (Pablo, a la foto sembles en Chuky)
   
7. El rayado 2.0 (va tenir una crisi de fe blocaire i porta mesos parat, però crec que ja seria hora que el tornés a començar)
   
8. vaja, aquí me'n falta un... què voleu, el bloc amb prou feines te un mes.

ACTUALITZACIÓ: el meu bon amic Alberto (del qual esperem en breu un retorn triomfal a la blocosfera) m'ha explicat que aquesta mena d'articles reben el nom de memes. Podeu llegir l'entrada a la wikipedia on ho explica també.