Tux4Kids: en Tux i els nens

Fa uns dies estava provant la distribució de GNU-Linux Quimo, que és una mena d'Edubuntu o, simplement, un sistema operatiu orientat als nens. La veritat és que com a interfície gràfica ni Quimo ni Edubuntu m'han impressionat, i molt menys després d'haver provat la genial interfície Sugar de l'OLPC XO, però m'agrada provar-los per veure quins programes ofereixen.

Interfície de Quimo

A nivell de programari, Quimo tampoc és molt original. Child's Play, gCompris i eToys es mesclen amb programes per adults com Pidgin, Abiword o les aplicacions d'administració del sistema. En aquest sentit, Quimo comet el mateix error que tots els seus predecessors (exceptuant l'OLPC XO, clar).

Sigui com sigui, gràcies a Quimo he descobert una família aplicacions anomenada Tux4Kids que no coneixia i que trobo molt interessants.

Tuxmath Command (un dels minijocs)

Les dues primeres aplicacions que vaig provar van ser Tuxmath (de matemàtiques) i Tuxtype (de mecanografia). La veritat és que estan molt bé. Cadascuna d'elles conté una sèrie de minijocs al més pur estil TyperShark. No és que siguin molt innovadors, però estan ben fets i enganxen.

La segona aplicació va ser Tux Paint, un programa de dibuix per als més petits que és, senzillament, genial. Ja havia provat abans alguns programes de dibuix infantil, però cap aconseguia oferir la llibertat necessària per fomentar la creativitat del nen com ho fa Tux Paint.

La meva primera creació amb TuxPaint

La interfície de Tux Paint és alhora simple, colorista i intuïtiva. En pocs segons saps dibuixar i seguidament aprens com fer servir els dibuixos predefinits a mode d'anganxina. Té tot allò que el nen vol quan dibuixa però, a més, aprèn a usar el ratolí i fomentar la curiositat. Com a afegit, la versió instal·lada a Quimo, disposa de desenes d'anganxines (son arxius "png" fàcils d'instal·lar).

En resum, si teniu nens petits us recomano els jocs de Tux4kids i, especialment, TuxPaint (hi ha versió per a Windows, GNU-Linux i Mac OS). A més, és una altra bona manera d'educar-los en els valors del programari lliure.

OLPC amb windows XP, un nou error

Fa uns quants mesos vaig parlar de l'OLPC (One Laptop Per Child), l'ordinador per als nens del tercer món. Des de llavors, el projecte dirigit per en Nicholas Negroponte ha passat per diverses dificultats: falta d'interès per parts d'alguns països, Intel deixa el projecte... tots aquests factors l'han debilitat fins al punt que comença a perillar el seu futur.

OLPC XO amb Sugar UI (via Xataka)

Un dels entrebancs principals ha sigut l'aparició del projecte Class Mate per part de Intel i de Microsoft, un portàtil de molt baix cost per a països en vies de desenvolupament. Malgrat que el Class Mate no està adaptat a l'educació infantil com l'OLPC, és un fet que les dues empreses no estan disposades a perdre un futur mercat potencial.

Aprofitant la feblesa del projecte original, Microsoft ha mogut peça i ha aconseguit que els XO (els portàtil de l'OLPC) vinguin amb Windows XP preinstal·lat. Amb aquest acord, OLPC s'assegura la subsistència, però perd un dels seus principis bàsics; ser lliure i de codi obert. Per un costat, entenc que el MIT faci tot el possible per mantenir viu el projecte, però per l'altre, hem de ser conscients que això perverteix la finalitat inicial del projecte i el torna insuficient.

Intel Classmate, un possible competidor de l'OLPC XO

OLPC va néixer per pal·liar els efectes de la fractura digital. Fent que els nens dels països en vies de desenvolupament aprenguin amb tecnologies modernes estem assegurant la competitivitat del país sencer un cop surti del 3r món. Fins ara, això s'intentava regalant els ordinadors que ens han quedat obsolets al 1r món. Tot i això, aquesta solució només fa que continuïn quedant-se enrere perquè aprenen amb tecnologies que ja són antigues quan les reben.

Sugar UI, la interfície original de l'OLPC XO


Si a partir d'ara l'OLPC XO ve amb Windows XP preinstal·lat, estem oferint tecnologia antiga un cop més. Per molt que els usuaris es queixin, Microsoft fa temps que vol deixar de donar suport a XP per centrar-se en corregir Vista. Si avui els nens del 3r món aprenen amb XP, d'aquí a deu anys ja no entendran els nous sistemes.

Windows XP i l'OLPC XO (Via Gizmodo US)


No ens enganyem, el suport de Microsoft està molt allunyada de ser altruista. Encara que regali les llicències de l'XP a 3$, no passarà el mateix quan l'OLPC ja estigui distribuït i els usuaris demanin aprendre també els sistemes més moderns com Vista. En aquest sentit, l'estratègia s'assembla sospitosament a la del traficant d'heroïna que regala la primera dosi.

Un OLPC XO amb Windows XP

L'altre problema és que Windows és un programari privatiu i, per tant, l'usuari només té accés a la part usable. El sistema original de l'OLPC XO estava basat en un GNU-Linux (Fedora 7) i Sugar UI, ambdós amb tot el codi disponible i modificable des del propi ordinador (amb un simple botó).

La majoria dels aspirant europeus a enginyers informàtics comencen la carrera sense ni tant sols haver tocat mai un terminal en mode comanda. Per aquest motiu, els dos primers anys de la carrera es destinen a que els alumnes entenguin que els ordinadors no funcionen amb màgia. Si obrim el codi de l'OLPC, un de cada cent nens del 3r món ho mirarà, intentarà entendre-ho, ensenyarà el que aconsegueixi als companys i començarà a educant-se com a enginyer amb una base molt més sòlida que la nostra.

Logotipus del projecte One Laptop Per Child

Després de l'escac i mat de Microsoft, l'OLPC s'haurà de replantejar moltes coses. La pregunta és clara, seguirà sent un projecte solidari per aconseguir la igualtat entre els països o simplement una excusa per explotar nous mercats i fer-los dependents dels productes del primer món?

Colonitzar Moodle

Alguna cosa ha canviat a Moodle. Després de tres anys de lluita i dues votacions, una nova llum arriba.

Queda molta guerra per endavant, però aquesta victòria és el punt de no retorn. Ja som al cap damunt del turó i només queda defensar la posició.


Finalment, la Nwiki serà la pròxima wiki oficial de Moodle. Crec que és un bon moment per donar les gràcies a tots els que confieu amb nosaltres i a tota la gent que ha col·laborat amb el DFwiki Labs. Per fi ho hem aconseguit.

Nova votació per a incloure la Nwiki a Moodle

AVÍS: per avui tenia un altre article previst, però crec que aquest tema és més urgent.

AVÍS: aquest article és una versió maquillada de l'original d'en Pigui.

A l'equip del DFwiki Labs portem 3 anys darrera del desenvolupament de la NWiki, un mòdul que permet que els educadors puguin crear wikis (com la wikipedia) com déu mana per als seus alumnes des del programari d'eLearning Moodle.

Des de la primera versió, la Nwiki ha estat acceptada per la comunitat. Tot i això, al tractar-se d'una aplicació de tercers, els creadors de Moodle (liderats per en Martin Dougiamas) dubten d'incloure'l com a mòdul oficial.

Primer logotipus del DFwiki Labs

Ja fa un temps es va fer una votació (cal registre per accedir-hi) per incloure la NWiki a la versió 2.0 de Moodle. Aquesta votació la va obrir espontàniament la comunitat (ni nosaltres, ni en Martin), i la Nwiki va guanyar gairebé per unanimitat. Per desgràcia, fa un dia, en Martin Dougiamas ha posat aquest post al forum Wiki de Moodle (cal enregistrar-se per llegir-lo, així que us el resumiré).

Resulta que ha aparegut un mòdul fet per la gent de la Open Univertity que es diu OU Wiki. OU ve de Open University i Wiki perquè suposadament és una wiki. En realitat, de wiki en té ben poc, perquè ni tant sols accepta cap sintaxis wiki. De fet, només consisteix en un petit editor WYSIWYG (que la Nwiki també pot fer servir) amb un rudimentari control de versions. On és la sintaxis que fa pràctica una wiki? Com puc avaluar la participació d'un alumne? Com puc assegurar que les edicions concurrents no faran que es perdin els canvis? Perquè quan instal·lo la OU wiki perdo totes les wikis que tingués abans?

Logotipus actual del DFwiki Labs

Per a nosaltres és gairebé ofensiu que es compari una aplicació que porta 3 anys funcionant i evolucionant amb una altra que encara no té ni sis mesos. Darrera de la Nwiki hi ha un equip de més de cinc persones actualment (i hi han treballat gairebé un trentena), mentre que la OU wiki l'ha desenvolupat una única persona en poc més d'una setmana. Llavors, què te la OU Wiki que amb mig any ja es candidata? La resposta és força simple, resulta que la Open University és un dels principals beneficiaris de Moodle

Segons els de Moodle, la Nwiki té alguns error? Realment aquest seria un bon motiu per desestimar-la, sinó fos perquè la OU Wiki també els té (la qual cosa és especialment greu si pensem amb les poques coses que fa). A més, a la Nwiki els errors es detecten ràpidament perquè hi ha molts usuaris que la usen, en canvi la OU Wiki amb prou feines té usuaris perquè, entre d'altres, no és especialment fàcil de descarregar.

Proposta pel nou logotipus

L'altre motiu que posen és que el codi de la NWiki no hi ha qui l'entengui.... home, fàcil no és, és un monstre. Peró és que ens agrada fer coses, I+D, a DFWikiLabs ens agrada innovar, tenim inquietuds... La primera versió de la nostra wiki (quan encara es deia DFwiki) tenia un codi molt clar. Compareu la OU wiki amb aquella versió, i no amb l'actual. Lògicament, un codi molt més gran és més difícil d'entendre (seria com dir que el codi del Word és dolent perquè és més complexe que el del bloc de notes). A més, si fa dos anys, quan ens varen dir que volien la nostra wiki, ens haguessin passat una llista de requeriments i funcionalitats el codi seria molt més net.

Proposta pel nou logotipus en versió compacte

En tot cas, crec que es preferible que jutgeu vosaltres mateixos. Us deixo un enllaç al curs on es poden provar les dues wikis i on es pot votar per la que més us agradi (cal enregistrar-se, però és força ràpid de fer).

Gracies a tots!

PRIMÍCIA: he obert una enquesta al bloc per tal de decidiu com voleu que sigui l'imminent concurs de La Veu de T.

"Install Party" de l'OLPC XO

Ja vaig parlar fa una temps del projecte OLPC (One Laptop Per Child). El projecte que està desenvolupant un portàtil orientat als nens dels països en vies desenvolupament. Tot i això, des de la pròpia wiki del projecte el seu creador ens recorda que:

It's an education project, not a laptop project.

Nicholas Negroponte

O dit en català: és un projecte educatiu, no un projecte per a un portàtil. A l'anterior article vaig explicar una mica les bases del projecte però no vaig entrar en els detalls. L'OLPC XO (el nom del prototipus actual) no és un portàtil normal amb un sistema operatiu convencional. De fet, tot l'aparell està completament adaptat per a nens (queda pendent un article per parlar-ne). Això afecta també al sistema operatiu, que no és com en els que estem acostumats.

Els sistemes operatius actuals (el consol dels enzes Windows, la secta Mac OS i la legió de distribucions minoritàries d'GNU-Linux) estan pensats per entorns de producció com les oficines. En canvi, l'OLPC XO disposa d'un sistema operatiu propi adaptat als principis del projecte. Bé, en realitat és un GNU-Linux (Fedora 7) amb un nou entorn d'usuaris anomenat Sugar UI, però tampoc vull filar tant prim.

Una de les pantalles de la Sugar UI

Pel que a mi respecta, la Sugar UI és impressionant i, quan el fas servir, te n'adones que estàs veient cap on aniran els sistemes operatius del futur. Actualment, aconseguir un OLPC XO és complicat (com molt bé explica en Ludo), així que l'opció més fàcil és simular-ne un en un ordinador normal.

Sugar UI executant-se en un portàtil

Justament, dimecres passat ens vàrem reunir una bona colla del DFwiki Labs (amb més gent sempre benvinguda) i, armats amb portàtils, patates fregides i coca-cola light (coses que passen), varem jugar durant un parell d'hores amb la Sugar UI.

Portàtils, patates i coca-cola light

L'OLPC XO te un sistema operatiu fet a mida pel maquinari i, per tant, ve preconfigurat amb les característiques pròpies d'aquest. Així que el primer repte va ser que reconegués les tecles de la "ñ" o de la "ç". El segon va ser aconseguir que els portàtils es trobessin entre ells.

Provant la connexió entre diversos equips

Després de dues hores vàrem confirmar el que ja sabíem: l'OLPC és un gran projecte ple de bones idees. Per això, dins la pàgina de blocs del DFwiki Labs hem obert un nou bloc destinat a compartir les nostres futures experiències sobre el tema (que no en seran poques, esperem).

La veu de T des del navegador de l'OLPC XO

NOTA: com sol passar-me, l'article se'm fa curt, així que en breu faré una introducció a la Sugar UI, perquè penso que és un tema interessant.

Introducció a l'OLPC

"Si a un país en vies de desenvolupament li dones menjar, l'alimentaràs durant un temps. Si li ensenyes a fer una granja, s'alimentarà per ell mateix." Quantes vegades hem sentit aquesta frase? Segurament moltes. Des de sempre, l'evolució dels països del 3r món ha vingut determinada per la capacitat d'autosubsistència. Un cop superada la fam, el país pot començar a pensar en produir per tal de ser competitiu, en arribar al 2n món i en aspirar al 1r.

Per desgràcia, l'avenç de les noves tecnologies al 1r món ha fet que la distància entre el 1r i el 3r món sigui molt més gran. Aquells països del 3r món que acaben de superar la fam no arriben a ser competitius per falta d'infraestructura i de coneixements. A més, la llei de Moore, que a grans trets diu que cada 18 mesos la potència dels ordinadors es duplica, provoca que cada cop aquesta distància es faci més gran. Aquest fet forma part del que anomenem "fractura digital".

Nicholas Negroponte

L'any 2005, Nicholas Negroponte va presentar a la convenció sobre Internet un projecte anomenat "One Laptop Per Child" (OLPC), o el que és el mateix, un ordinador portàtil per nen. El projecte (originalment anomenat l'ordinador a 100$) pretén crear un portàtil assequible i adaptat als nens. Durant molts anys, l'ordinador a 100$ va ser una fita utòpica de la informàtica, però gràcies a encarar-lo a educació i a una direcció realista sembla que aviat veurà la llum.

Logotipus del projecte OLPC

El projecte ja no tant sol consisteix en l'elaboració d'un portàtil a 100$ (que, de fet, ja supera aquest preu), sinó que es plantejar com una gran infraestructura. A primera vista, hom podria pensar que els països pobres els surt més a compte invertir en llibres que no pas en tecnologies per a l'educació. Tot i això, el cost de comprar tots els llibres necessaris i de mantenir-los actualitzats és comparable al de mantenir documents electrònics (que és barat) i al de proporcionar mitjans tècnic als nens (que té un cost inicial elevat però un manteniment assequible). La diferència és que els portàtils proporcionen una finestra a la societat de la informació.

El projecte no està excepte de crítiques, però com més detalls en conec més hi confio. Els dispositius han passat per diverses versions durant els últims anys, i el model original s'ha modificat molt. Però per sort, els seus valors segueixen intactes:

• Propietat del nen: el material educatiu és un dret del nen, i el portàtil no n'és una excepció. Els portàtils es consideren propietat del nen, que té la responsabilitat de cuidar-lo.

Últim prototipus anomenat OLPC OX

• Per a nens petits: els portàtils estan dissenyats per a nens de 6 a 12 anys. Així doncs, el sistema es pot fer servir sense necessitat de saber escriure ni llegir i, quan el nen en tingui capacitat, podrà anant fent servir més i més programes. El projecte OLPC considera que els jocs també són una necessitat humana (sobretot per als nens petits), per tant, el portàtil també disposarà d'entreteniments.

OLPC OX en mode eBook

• Saturació: el projecte no contempla que la implantació dels portàtils sigui gradual. Això només provocaria diferències entre els nens i es fomentaria l'enveja. Per tant, no existeixen les proves pilot reduïdes quan es vol usar en un territori, sinó que s'ha de donar un portàtil a cadascun dels nens de la zona. La granularitat pot anar des d'un barri fins a un país sencer, passant per la ciutat o la comarca.

Luiz Inácio Lula da Silva amb un prototipus a les mans

• Connexió: el programari ha d'estar orientat a la xarxa. Si no és possible assegurar la connexió entre portàtils o l'accés a Internet no suposa cap avantatge respecte un llibre. Per això, el portàtil en tot moment podrà generar xarxes locals sense necessitat de routers (on actua cadascun dels equips com un node) o bé connectar-se a Internet mitjançant wireless. Com a afegit, els portàtils disposen de bateries de llarga vida que poden ser carregades mitjançant la connexió a la xarxa elèctrica o bé amb mètodes mecànics (en una primera versió s'usava una manovella però actualment s'usa un estirador).

Primera versió del portàtil amb càrrega mecànica

• Lliure i de codi obert: els nens no són únicament consumidors del producte, sinó que formen part activa del projecte. Un nen serà capaç de veure el codi font i modificar-lo, així com crear programes mitjançant els frameworks que ofereix. Els portàtils tenen incorporats llenguatges amb diversos nivells de complexitat, des d'una evolució de Logo (pensat per a nens), fins a un intèrpret de python (que permet crear programes complexos). Un dels pilars fonamentals de l'OLPC és que els nens puguin compartir les seves troballes i les creacions amb d'altres nens.
  

Fa un parell de setmanes, en Martin Langhoff, un dels principals programadors de Moodle, ens va oferir una xerrada durant la Moodle Moot sobre el projecte OLPC. La veritat és que en Martin és un gran comunicador i va aconseguir que ens emocionéssim.

NOTA: En pròxims articles, i a cavall del que vagi aprenent-ne, parlaré sobre més detalls del projecte.

ACTUALITZACIÓ: gràcies a en TBBB he corregit un error que deia que Logo és un llenguatge de programació per a nenes. Ho hauria de contrastar, però estic d'acord que és possible programar amb Logo tot sent un nen i sense preocupar-se del que puguin pensar.

ACTUALITZACIÓ: també hauria de donar les gràcies a l'amic Falgoní per obligar-me a tornar a llegir l'article. Realment li calia una repassada.