Ral·li Barcelona-Sitges de cotxes d'època (2)

AVÍS: com sol passar-me últimament, el post conté forces imatges i pot tarda una mica a carregar.

Elegant i, sense cap mena de dubte, molt car

Un podria pensar que aquest article és només una excusa per posa més fotografies... i així és.

El clàxon. Potser així la ciutat deixaria de ser un lloc tant sorollós

La veritat és que em van sorprendre molt tots els cotxes. Sobretot els més antics, més propers al carro de cavalls que al concepte actual d'automòbil.

Una caravana "vintage"

Frontal d'un model realment antic

També és curiós com la mirada a canviat. Actualment tots els llums tenen formes agressives, felines, mentre que aquests destaquen pels fars rodons. Com si es tractessin de les ulleres d'un intel·lectual modernista.

Far d'un dels models més antics

Un esportiu de luxe

No sóc un gran aficionat a l'automobilisme, però crec la pena veure el ral·li. Potser no tant per la cursa, que simplement passa i punt, sinó per admirar aquests models tant ben cuidats i plens de detalls. A més, permet fer-se a la idea de es feien abans les coses.

Ral·li Barcelona-Sitges de cotxes d'època (1)

AVÍS: com sol passar-me últimament, el post conté forces imatges i pot tarda una mica a carregar.

Alguns dels participants

Seguint amb la línia de l'últim article, i donat que els pròxim articles seran força més geeks, el d'avui serà un article gairebé steamgeek.

Detalls dels coxes (un retrovisor enganxar a la roda de recanvi)

Aquest diumenge es va celebrar la cinquantena edició del ral·li Barcelona-Sitges de cotxes d'època. Com el seu propi nom indica, consisteix en un "rally" de cotxes "vintage", del 1900 al 1924.

Un dels models més steampunk

El aparells, al més pur estil "Wacky Races" ("los autos locos" en castellà), varen recórrer les corbes del Garraf per arribar a un Sitges ple de gom a gom.

Part interior on es veu l'habitacle del pilot

Sempre va bé tenir un paraigües al cotxe

M'ha costat força seleccionar només unes quantes fotografies d'entre les que vaig fer. En total me n'he quedat amb onze, així que demà posaré les sis que falten.

Per què les càmeres compactes són un festival d'ulls vermells?

L'altre dia en Christian, un bon amic, em va explicar que havia anat a un casament. Repassant les fotografies se'n va adonar que a les fotos de la càmera compacta tothom sortia amb els ulls vermells, mentre que a les del fotògraf professional no. Fa poc vaig fer un curs de fotografia on em varen explicar el motiu dels ulls vermells i com evitar-ho (sense "photoshopejar"). Crec que pot quedar un article curiós.

Per què passen els ulls vermells?

L'efecte dels ulls vermell passa quan un raig de llum entra per la pupil·la, rebota al fons de l'ull i arriba a la càmera. El vermell es simplement perquè el fons de l'ull està ple de venes. En condicions de llum normals, la probabilitat que un raig entri per un forat de l'iris i arribi fins a un observador són escasses, per això per a nosaltres les pupil·les són negres.

En canvi, a les càmeres compactes el flaix es troba molt aprop de l'objectiu, fins al punt que els rajos que surten del flaix i els que entren a la càmera són pràcticament paral·lels (angle molt agut). Per exemplificar-ho he fet el següent diagrama:

Efecte dels ulls vermells

Tot i això existeixen dues solucions que solen corregir força l'efecte.

Primera solució: el flaix per a ulls vermells

Moltes compactes disposen d'un sistema de flaix anomenat ulls vermells. El funcionament és senzill. Abans de fer la foto, realitzen petits flaixos per tal que les pupil·les dels fotografiats es tanquin. Això minimitza les probabilitats que un raig entri i surti de l'ull.

Pupil·la contreta pel flaix "ulls vermells"

Els resultats són relativament bons. Sol provocar que els protagonistes es distreguin, perdin el posat i a més s'enlluernin, però evita els ulls vermell.

Segona solució: el flaix extern

La segona solució consisteix en augmentar l'angle entre la llums que ve del flaix i la llum que entra a la càmera. Per fer-ho s'usa un flaix extern amb braç. Així tots els rajos del flaix no surten de l'ull i la càmera aprecia la pupil·la negre.

Càmera amb flaix extern

És la millor solució que, com a afegit, aconsegueix una millor il·luminació que el flaix frontal. Per desgràcia no solem tenir a mà un flaix extern quan usem una càmera compacta.