Activar les cantonades actives a Windows 7

En general, el meu us de Windows és força esporàdic i només el faig servir per programes d'edició com Photoshop o After Effects i, molt de tant en tant, per jocs. Per aquest motiu encara vaig amb Windows 7 i cada cop que el faig servir me n'adono de com d'enrederit s'ha quedat comparat amb d'altres sistemes.

Una de les coses que més em treu de polleguera des que m'he acostumat a Gnome Shell és que no hi hagi el selector d'aplicacions que s'activa al moure el punter a la part superior dreta (una característica que també té Mac OS). Per sort he trobat un tutorial (Tutorial de Divide by Zero) que explica com fer-ho amb Windows 7 o Vista (no ho he provat en 8).

1. Instal·lar el programa Switcher
2. Un cop instal·lar, executar-lo
3. S'obrirà una finestra amb ple d'opcions. Sense pensar, anem a l'opció "Shortcuts" (la penúltima del menú de l'esquerra)
4. A la part esquerra se'ns obrirà el següent menú
   
5. On posa "Mouse Shortcut" fem clic a "Change". Apareixerà la següent finestra:
   
6. Aquí només cal garantir les opcions: "Activate when: mouse has moved" i que la cantonada que ens interessa estigui en blau (sinó haureu de fer clic) sobre la cantonada
7. Un cop feu OK i a la finestra poseu "hide" (si poseu "close" se us tancarà del tot) ja tindreu activada la cantonada activa

Selector de finestres

Gnome-Shell: intercanvi de finestres amb alt+tab

Recentment he començat a treballar amb Gnome-Shell a la feina i, si bé en general m'agrada, el funcionament de l'alt+tab (canviar entre aplicacions) em treia de polleguera.

Per defecte a Gnome-Shell alt+tab fa "switch" entre els diversos tipus d'aplicacions, però no entre finestres com sol ser habitual. Això provoca que si tinc dues finestres firefox i un editor, alt+tab només em canviarà entre l'editor i l'última finestra firefox. Fet que complica molt comparar dues pàgines web.

Per sort he trobat l'extensió Windows Alt Tab que em permet tornar al funcionament habitual. Per activar-ho només cal anar a la pàgina de l'extensió i fer clic a l'interruptor per activar-la. Així de fàcil.

Tipus de switch d'aplicacions a Gnome-Shell

Malgrat que no té molt a veure amb l'entrada, també he descobert que Gnome-Shell té diverses abreviacions per canviar entre aplicacions:

• Alt+Tab: canvia entre apliacions d'un mateix tipus
• Alt+º (tecla que hi ha sobre el tab): canvia entre finestres d'un mateix tipus d'aplicació
• Alt+Esc: canvia entre finestres d'un espai de treball

Fixar la finestra d'estils de Libreoffice amb Unity

Fa més d'un mes que no publico. Però no és per falta de ganes sinó per falta de temps. De temps segueixo tenint el mateix però tinc un parell de trucs curts per publicar.

Des que van activar el efectes visuals a Ubuntu em passava una cosa molt molesta amb el Libreoffice. Estic molt acostumat a treballar amb estils (quan qualsevol persona que sap com fer-ho) i, òbviament, necessito tenir els estils sempre a la vista. El problema és que des de fa temps, el llistat d'estils no em quedava enganxat a la interfície com abans. Segons sembla es tracta d'una incompatibilitat amb els efectes visuals.

Estils en una finestra a part

No ha sigut fins fa ben poc que no he trobat la solució. Una solució ben senzilla que consisteix en:

1. Fer clic sobre la finestra d'estil
2. Prémer "Control+Shift(majúscules pels amics)+F10"

 Estils a la mateixa finestra

 I ja està. A veure quan puc tornar a publicar.

Vídeo el cinc dits de l'evolució

Ahir vaig acabar el llibre El cálculo de Dios, de Robert J. Sawyer que, en gran mesura, parla de la teoria de l'evolució i sobre la possibilitat de que hagi estat guiada d'alguna manera. Independentment que l'obra sigui molt entretinguda, potser no serà una obra magna de la ciència ficció però decididament m'ha agradat força, he de reconèixer que ha aconseguit que em repassi molts aspecte de la teoria de l'evolució.

Justament, mentre llegia el llibre, el gran blog amazing.es va publicar un article amb un vídeo molt didàctic anomenat The Five fingers of evolution. Al vídeo s'explica d'una forma molt senzilla els cinc mecanismes principals de l'evolució i crec que és interessant conèixer.

Los Cinco dedos de la Evolución  (5' 24'')


Per cert, el vídeo forma part de les TED Ed, la nova iniciativa del TED per generar vídeos educatius. Cal tenir-los en compte.

There's no tomorrow, vídeo explicatiu sobre el consum energètic

Via Gizmodo he descobert el vídeo There's no Tomorrow, un vídeo molt recomanable sobre els consum energètic.

M'ha agradat molt perquè no es basa en un "què dolents que som" sinó que aprofundeix en els com s'obté actualment energia i si aquest model és sostenible. Basant-se en explicar el procés d'una forma entenedora, sense caure en la demagògia.

Potser és una mica llarg però és molt interessant i, en el fons, inspirador. Realment recomanable si teniu un moment. El vídeo està en anglès, però podeu activar els subtítols amb la icona d'engranatge.

There's no tomorrow (34')


Molts dels conceptes que explica segurament ja us sonaran, però, personalment, mai me'ls havien explicat tant bé i, sobretot, sense caure en els tòpics de "som la pitjor espècie", "som la sisena extinció massiva"...

No sabem com serà el futur, però decididament no serà com és ara.

Durant el 2011

Bon any a tothom. Com ja vaig fer el 2010, començo l'any repassant alguns esdeveniments destacats/friquis d'aquest atípic 2011 (majoritàriament extrets d'aquí).

• 1 de gener: Estonia adopta l'Euro com a moneda
• 2 de gener: entra en vigor la llei anti-tabac a Espanya
• 15 de gener: 10 aniversari de la Wikipedia en Anglès i Català
• 16 de gener: 10 aniversari de la Wikipedia Castellà
• 22 de gener: es produeix la Revolució dels Gessamins a Tunísia i seguidament al Marroc, Argèlia, Egipte i Iemen.
• 27 de gener: s'anuncia l'iPad 2
• 2 de febrer: es publica la primera edició de The Daily, el primer diari digital pensat exclusivament per iPad (i si, només per iPad)
• 13 de febrer: Samsung presenta el Galaxy Tab 10.1, i jo segueixo sense que me'n regalin cap
• 22 de febrer: Google presenta Android 3.0 Honeycomb per a Tablets
• 27 de febrer: es lliuren els Óscars 2010 amb The King's Speech (2010) com la pel·lícula més guardonada
• 11 de març: un terratrèmol de 9 graus afecta Japó i provoca l'accident nuclear de Fukushima I
• 30 de març: ASUS presenta el Eee Pad Transformer, una fusió entre Tablet i Netbook i em posen les dents llargues.
• 23 d'abril: Canonical presenta Ubuntu 11.04 Natty Narwhal, la primera amb interfície Unity per defecte
• 15 de maig: es produeixen a Espanya les manifestacions del moviment Democracia Real Ya! iel Movimiento 15-M. Per desgràcia el món segueix més o menys igual
• 16 de maig: últim viatge del transbordador espacial Endeavour
• 25 de maig: s'emet l'últim programa del talk show The Oprah Winfrey Show després de 25 temporades
• 29 de maig: Alemania acusa a Espanya de subministrar una carregament de cogombres infectats amb Escherichia coli i s'inicia la "Crisis del pepino de 2011" que només pel nom ja es mereix estar en aquest recull.
• 6 de juny: primera preview de l'iOS 5.x, el sistema operatiu de l'iPhone i l'iPad
• 28 de juny: Google presenta Google+, la seva xarxa social. I bé, està allà.
• 1 de juliol: la Policia Nacional deté a diversos alts càrrecs de l'SGAE
• 7 de juliol: neix El Sospir de T, el compte de Twitter d'aquest bloc
• 7 de juliol: s'allibera Java 7 Dolphin, la majoria dels javeros estan contents
• 15 de juliol: s'estrena la darrera pel·lícula de la saga de Harry Potter. D'acord, potser no és un fet molt rellevant, però crec que val la pena posar-ho
• 21 de juliol: finalitzen els viatges amb transbordador espacial amb l'aterratge de l'Atlantis.
• 22 de setembre: es fan públics els resultats de l'èxperiment OPERA del CERN on, suposadament, s'ha aconseguir accelerar una partícula més enllà de la velocitat de la llum.
• 4 d'octubre: es presenta l'iPhone 4S amb poquetes novetats
• 15 d'octubre: s'anuncia el Nexus S, un nou telèfon de Google
• 13 d'octubre: Canonical presenta Ubuntu 11.10 Oneiric Ocelot
• 10 d'octubre: Google presenta Android 4.x Ice Cream Sandwich amb la promesa d'unificar tablets i mòbils en una única versió
• 20 d'octubre: ETA anuncia el cessament definitiu de l'activitat armada
• 21 d'octubre: després d'anys i panys de sentir-ne parlar, es posen en òrbita els dos primers dels satèl·lits del Sistema de Navegació Galileu.
• 31 d'octubre: es calcula que el planeta ja ha arribat als 7 mil milions d'habitants... humans
• 31 d'cotubre: Google elimina l'opció de compartir de Google Reader per intentar potenciar Google+ provocant una gran emprenyada entre els usuaris (jo entre ells)
• 9 de novembre: ASUS presenta el Eee Pad Transformer Prime, el primer Tablet Android amb Quad Core
• 11 de novembre: per primer cop en 6 anys, Ubuntu deixa de ser la distribució més popular de GNU-Linux segons Distrowatch en front de Linux Mint. Potser Unitity tindrà alguna cosa a veure
• 17 de novembre: Microsoft presenta la primera versió estable de Windows Phone anomenada Mango
• 20 de novembre: es celebren eleccions generals a Espanya i guanya per majoria absoluta el PP. La que ens espera.
• 17 de desembre: mor Kim Yong-Il, dictador de Corea del Nord

Com que la llista de fets m'ha quedat una mica llarga, em centraré únicament a un parell dels que ens han deixat en l'àmbit tecnològic

• 22 de juliol: mor lucian freud, creador del Projecte Gutenberg
• 5 d'octubre: mor l'Steve Jobs, cofundador d'Apple Inc
• 13 d'cotubre: mor Dennis Ritchie, creador del llenguatge de programació C
• 24 d'octubre: mor en John McCarthy, pare del llenguatge de programació Lisp i premi Turing del 1971

Per sort, no tot són morts, i aquest any també podem celebrar el naixement de l'Eva Recio Ojuel, filla del meu germà (i col·laborador recurrent del blog). Felicitats als pares.

Per acabar, només desitjar que el 2012 sigui un millor any que el que deixem enrere.

Una de nadales i percussió

Després d'un mes de pausa al blog, torno a començar. A veure si puc mantenir-me una mica més regular a partir d'ara.

La Repúbli-k de l'Avern i Grallers de les Corts - FUM-FUM-PUM! (1)

Per no començar gaire dur, perquè s'acosta nadal i, què coi, perquè els conec de fa anys, publico alguns vídeos de l'actuació especial que van fer la gent de La Repúbli-k de l'Avern a la plaça de la catedral de Barcelona.

La Repúbli-k de l'Avern i Grallers de les Corts - FUM-FUM-PUM! (2)


Per aquestes nadales amb percussió, els Republikans ham comptat amb la col·laboració d'alguns membres de la Colla Grallera de les Corts i la veritat és que el resultat és força interessant.

La Repúbli-k de l'Aver i Grallers de les Corts- FUM-FUM-PUM! (3)


L'actuació s'ha pogut fer gràcies al Taller de Cultura i, si els voleu veure, tornen a actuar dimarts 20 de desembre de 2011 (o sigui, avui XD).

Alternatives als compartits de Google Reader

Ahir els senyor de Google van decidir eliminar totes les opcions socials de Google Reader per intentar fomentar l'ús de Google+. Per mi, el reader i gmail s'han convertit en dues aplicacions imprescindibles i el sistema de compartits m'era molt còmode. No és que Google+ no m'agradi, però decididament no té les mateixes funcionalitats.

El meu problema en passar a Google+ és que, per exemple, no puc deixar sense llegir articles que comparteix la gent perquè tots s'acumulen en un únic streamline. Per un altre costat, si es fa servir només el +1, vol dir que hauré d'anar persona a persona a mirar els seus +1 i hauré de recordar quins articles ja havia llegir o quins em volia llegir més tard.

Per això he indagat una mica les solucions alternatives. Per desgràcia, la més còmode, que era generar un RSS des dels +1 amb Plusfeed, i ja no està disponible. Segurament acabaran per aparèixer millors solucions però fins que no apareguin exposo les que he trobat.

Opció 1: seguir-li el joc a Google

Malgrat que Google ha recomanat fer un +1 que es pugui veure al perfil públic com a substitut del compartit, he vist que hi ha una segona opció. Si es fa clic al botó de "Share" de la barra superior quan es té un article seleccionat, és possible publicar l'entrada a l'streamline.

 Botó superior de compartir de Google+

Per mi aquesta solució més relativament pràctica perquè el compte personal de Google+ és diferent del que uso per Reader, o sigui que no saturo el meu streamline amb els compartits sinó que qui vulgui pot subscriure's. Jo de moment ho faré així (aquest és el meu perfil del Reader) juntament amb l'opció 3. Com a mínim fins que trobi alguna solució millor.

Opció 2: crear una pàgina de Bundle

Aquesta és una opció estranya de Google Reader i, pel que he provar, no genera correctament la RSS de compartits perquè el Reader ja no permet fer publiques les RSS de les etiquetes. Però si en voleu més informació ho podeu fer aquí.

Si algú se'n surt que m'ho digui perquè sembla una opció molt interessant i fàcil de fer servir.

Opció 3: crear un blog on publicar els compartits

Aquesta és l'opció que més s'assembla als compartits donat que, com a mínim, genera una RSS on subscriure's. No és una opció complicada, però requereix alguns passos:

Pas 1: crear un blog a Blogger

Recomano a Blogger perquè així s'enllaça fàcilment amb el Reader. Simplement aneu a blogger.com i creeu-vos un blog (són dos clics). També es podria fer amb twitter.

Pas 2: habilitar el botó d'enviar del Reader

1. Anar a la configuració del reader

Configuració del Reader

2. A la pestanya de Send to marcar Blogger (o el que es tingui)

Marcar l'opció d'enviar a Blogger

Per compartir: publicar els articles amb el botó d'enviar

Un cop fet apareixerà l'opció de "enviar a" als posts.

Botó d'enviar a blogger

És una mica empipador perquè cada cop que feu clic us obrirà una finestra i haureu de fer clic a "publicar", però com a mínim tots els compartits estaran en un únic lloc i la resta d'usuaris s'hi podran subscriure.

El meu blog de compartits és aquest: http://elscompartitsdet.blogspot.com/ Url al Feed (http://elscompartitsdet.blogspot.com/feeds/posts/default)

Esperem que apareguin millors opcions.

Activar trouchpad multipunt a l'Ubuntu

La veritat és que les vacances han començat força intenses així que suposo que acabaré posant el bloc de vacances també perquè no crec que tingui temps per actualitzar. Però de moment aprofito per publicar un microtutorial d'aquells que són útils de tant en tant.

Des de fa temps tenia el problema que al EEE PC no em funcionava el touchpad multipunt a l'Ubuntu (per exemple per desplaçar l'scroll amb dos dits). La solució és ben senzilla i l'he trobat via Tecnoloxiaxa. Per configurar el multipunt només cal instal·lar el paquet:

sudo apt-get install gpointing-device-settings

Un cop instal·lat s'executa el programa i només és qüestió de posar els tics que interessin.

gpointing-device-settings

I això és tot.

Captura del panell de configuració

Posar puntuacions a les lliçons fetes amb Google Breadcrumb

Seguint amb el tema de Google Breadcrumb que vaig comentar fa uns dies, he escrit un petit tutorial de fer lliçons amb puntuació. Això permet fer preguntes al lector i, segons la resposta que seleccioni., rebrà una puntuació una altra.

Això és molt útil, tant per motivar al lector com per donar-li unes mètriques sobre el que ha aprés. Ja veureu que és molt fàcil.

Primera pàgina, iniciar el comptador a zero punts

Com es va comentar a la introducció, les pàgines d'una lliçó comencen totes amb un parèntesi que n'indica el nom. Per exemple (1) seria la pàgina anomenada "1". El que no vaig dir és que el nom de la pàgina no és l'única cosa que pot anar dins els parèntesis.

Si després del nom posem ":" Google Breadcrumb interpretarà la resta com una instrucció. Així, si fem "(1:score=0)" en carrega la pàgina "1" el sistema crearà una variable anomenada "score" i se li assignarà un valor inicial de zero.

A continuació poso el codi d'exemple:

(1:score=0) Ara mateix tens 0 punts així que no et preocupis. [Continuar] (2)

Com fer que les respostes sumin o restin punts

A l'anterior article vàrem veure que si posem "[text] (pàgina)" es convertia automàticament en un enllaç cap a una altre pàgina de la lliçó. Per exemple "[Continuar] (2)" faria que la paraula "Continuar" es converteixi en un enllaç cap a la pàgina "2".

Doncs igual com passava amb els parèntesis de l'inici de pàgina, els parèntesis dels enllaços també poden tenir instruccions. Així doncs, si fem per exemple "[Correcte] (3:score++)", quan l'usuari faci clic sobre "Correcte" s'incrementarà la variable puntuació en 1 i s'anirà a la pàgina "3", i si fem "[Erroni] (3:score--)" si l'usuari fa clic sobre "Erroni"la variable "score" decrementarà en 1 i també s'anirà a "3" .

Un codi d'exemple seria:

Llavors si barrejo groc i blau faré verd?

1.[Sí] (7:score++)

2.[No] (5:score--)

Com imprimir la puntuació actual

Com podeu suposar, mantenir la puntuació no serveix de res si no la mostres a l'usuari. Per fer que el valor d'una variable surti per pantalla només cal escriure "<%= nomvariable %>". Per exemple, si fem "La teva puntuació és <%= score %>" es mostrarà el valor actual d'score.

Un codi d'exemple seria:

La teva puntuació és <%= score %>

Un exemple sencer

Com ja podeu imaginar,  he fet un exemple on es posa en pràctica tot això. Si el voleu provar des del navegador podeu seguir aquest enllaç. I si ho voleu provar des del mòbil us deixo el codi QR d'accés.

Codi QR de la lliçó amb puntuació

Una cosa bona que té Google Breadcrumb és que és possible veure el codi font de qualsevol lliçó. En aquest cas podeu accedir al codi amb aquest enllaç.

Tinc també exemple més avançat que implementa un parell de minijocs amb javascript que el deixo per un tercer (i final) article.

Com aconseguir un canal RSS d'un usuari de Twitter

Faig una entrada petita per un matí poc aprofitat. Des que fa uns dies vaig iniciar El Sospir de T, alguns m'heu preguntat com seguir un usuari de Twitter amb un feed RSS. La veritat és que ho vaig contestar per Twitter directament, però entenc que també hauria d'estar com a article.

Twitter va eliminar fa un temps la sindicació RSS per algun estrany motiu. Tot i això és pot fer un truc fent servir l'API de Twitter. Concretament, l'API per a realitzar cerques no només permet filtrar per usuari, sinó que, a més, permet el retorn de resultats en format RSS.

D'aquesta manera,si accedim a la url http://search.twitter.com/search.atom?q=+from%3AElSospirDeT veurem la RSS de l'usuari (en aquest cas de l'usuari ElSospirDeT). Així de fàcil. (via The Sociable).

Google Breadcrumb: lliçons amb realitat augmentada fàcils de fer

Ahir, via el bloc d'un tal Marcello Rinaldi, vaig descobrir una petita aplicació de Google Labs que m'ha semblat molt interessant. L'aplicació en qüestió es diu Google Breadcrumb. De moment està clarament en beta, però té molt bona pinta.

Què és Google Breadcrumb?

Google Breadcrumb permet definir lliçons amb una sintaxi molt senzilla. Una lliçó són un conjunt de pàgines amb enllaços entre elles, com una mena de wiki però amb un recorregut ja definit. A més, és possible posar-hi codi javascript si es volen programar activitats i d'altres comportaments més avançats.

Fins aquí cap novetat. La gràcia està amb què la interfície està adaptada per dispositius mòbils i que, per cada lliçó, el programa genera un QR-code. Perquè serveix això? Doncs bàsicament permet posar el QR-code en qualsevol lloc (imprès en un pòster, en una diapositiva d'una presentació, enganxat pel carrer, tatuat...) i qualsevol smartphone serà capaç d'accedir a la lliçó fent una foto del codi (en Android amb el BarcodeScanner).

El programa està pensat per aportar un component de realitat augmentada a les explicacions. Per exemple, si s'està fent un conferència sobre diversos temes, permetria incloure un QR a les transparències que portessin a una lliçó sobre els punts principals que s'estan tocant en aquell moment. Així, l'audiència podria, tot fent una fotografia amb el móbil, accedir a l'índex de la presentació, o bé se li podrien donar referències per ampliar allò que s'està explicant, i ho tindrien directament al mòbil.

Un exemple senzill

La següent captura mostra la interfície de Google Breadcrumb amb un exemple extremadament senzill:

Exemple de lliçó amb Google Breadcrumb (feu clic per veure millor)

La interfície d'edició mostra 4 elements: el requadre on escriure el codi de la lliçó, una previsualització de com es veuria en un dispositiu mòbil, un diagrama amb els recorreguts que podria fer l'usuari i el codi QR d'accés a la lliçó. Per si voleu provar-ho, us deixo el codi QR en gran.

Codi QR d'accés a la lliçó simple

Si mireu el codi veureu que no cal saber massa res per definir una lliçó. La sintaxi bàsica és:

• Si una línia comença amb alguna cosa escrita entre parèntesis, vol dir que allà s'inicia una de les pàgines de la lliçó (que s'identifica amb el nom que hi hagi dins els parèntesis). Tot el que s'escrigui fins que es trobi un altre inici de pàgina, formarà part de la pàgina actual. Per exemple, si una línia comença "(2) bla,bla,bla..." vol dir que s'ha iniciat la pàgina amb nom "2".
• Si un text es posa entre claus, per exemple [així] vol dir que és un enllaç. Si després de les claus es posa alguna cosa entre parèntesis vol dir que l'enllaç anterior va on digui el parèntesis. Per exemple "blabla [som-hi] (2) blabla" vol dir que la paraula "som-hi" apareixeria com un enllaç i en fer clic portaria a la pàgina anomendada "2". També e spoden posar direccions externes entre parèntesis.
• La resta del format es pot fer amb html estàndard (imatges, taules, llistes...).

He provat de fer un exemple força més complex tot usant javascript per donar-li una mica més d'interactivitat a la lliçó, però com que l'article em quedaria massa llarg i una mica més tècnic, ho deixo per més endavant.

NOTA: per a Android hi ha una aplicació anomenada Crouton dissenyada específicament per a Google Breadcrumb. A més de fer les lliçons, permet emmagatzemar-les en local per fer-les més endavant.

NOTA 2: d'acord, potser no és exactament realitat augmentada, però no em negareu que no ven més dir-li així que lliçons mòbils amb QR-code. Al cap i a la fi volia que no només els geeks com jo entenguessin perquè pot servir.

Rol en Viu a Barcelona, una mirada antropològica

Abans de continuar amb els articles de l'aniversari, que sempre cauen en males dates, he decidit publicar un document que m'han demanat diverses vegades durant les últimes setmanes.

Per a l'assignatura de Sociologia i Antropologia de l'art, se'ns va deixar la llibertat d'elegir el tema que volguéssim i, en el meu cas, vaig optar per fer una anàlisi d'alguns dels aspectes que conec del rol en viu. Crec que el resultat és prou interessant, encara que no vaig tenir temps de desenvolupar tots els temes que inicialment volia tractar. A més, ara que ja sé la nota, el puc publicar amb la certesa que, com a mínim, el professor ha considerat que no està malament.

Rol en Viu a Barcelona: una mirada antropològica
Rol en Viu a Barcelona: una mirada antropològica.

Ja em direu què tal. Per als que vulgueu: encara està activa l'enquesta que vaig fer servir. Si arribo a una quantitat significativa de participació, prometo fer un anàlisi de les respostes i publicar-ho.

Feliç dia de l'IPv6

Realment, no crec que la primera prova massiva d'IPv6 (també anomenat dia mundial de l'IPv6... tot un nerdgasm) faci feliç a molta gent però, si més no, té el seu interès. Anem a veure de què va tot això.

Logotipus del dia mundial de l'IPv6 (via TuExperto)

Per aquells que no sabeu de què estic parlant, (suposo que pocs) quan un dispositiu es connecta a Internet necessita una direcció pública anomenada IP. Si no fos així, quan demanes al Firefox que et mostri el Facebook (sí, estic empatitzant), els servidors on està Facebook no sabrien a quin ordinador de tot Internet han d'enviar la informació del teu mur, i seria un desastre. És més, el teu Firefox ni tant sols sabria on anar a buscar Facebook.

Aquesta direcció IP actualment es defineix amb el que s'anomena IP versió 4 (IPv4), que està format per quatre números del 0 al 255 (Per exemple 32.251.10.55). El problema d'aquesta mena de direccions és que permet menys de 4 mil milions i mig de combinacions. I si això ja es queda curt per la gent que som al planeta, imagineu-vos per als dispositius, ordinadors i servidors que es connecten a la Xarxa per tot el món.

Direccions possibles de IPv4 (via Amazings)

Per solucionar això, des de fa anys es parlar de passar a un nou protocol anomenat IPv6 (o sigui, IP versió 6). Aquest nou protocol defineix que les direccions estan formades per 8 números del 0 al 65535, i això, perquè ens entenguem, és un munt. D'aquesta manera es garanteix que en un futur tots els aparells que es vulguin connectar a Internet ho podran fer (i ho faran, fins i tot la cafetera enviarà tweets).

Direccions possibles IPv6 (via Amazings)

Si voleu saber una mica més sobre el tema, us recomano l'excel·lent article que han escrit a Amazings.

En tot cas, és molt curiós veure com finalment sembla que s'estan posat seriosos amb el pas a IPv6. Quan vaig començar la carrera d'informàtica l'any 2000 (mare de déu, ja començo a explicar batalletes) ja se'n parlava, el més curiós era que en aquell moment alguns professors eren del club de "ja veureu quan arribi IPv6", mentre que d'altres eren més del de "amb el NAT ja no farà falta IPv6". Doncs bé, aviat sabrem qui portava raó.

De moment, no seria una mala idea passa per algun dels test d'IPv6 (aquí o aquí) per veure si estem preparats. Però tampoc us preocupeu, que nos serà com el Y2K.

El procés editorial artesanal en vídeo

Com que a part de la versió per a Chrome de l'Angry Birds (via Linux Hispano) no hi ha masses novetats interessants, he decidit postejar un vídeo que he vist a Anfrix.

En el vídeo s'explica molt bé tot el procés de publicació d'un llibre fet de la manera artesanal. La veritat és que és tot un art i és molt curiós com expliquen tot el procés.


Pictorial Webster's: Inspiration to Completion from John Carrera on Vimeo.



Sóc aficionat a les tipografies, però no he tingut gaire temps per dedicar-m'hi, tot i això, quan veig un vídeo com aquest, m'entren ganes de posar-me a editar a la forma tradicional. La veritat és que és una currada el que ha fet aquesta gent.

Codeorgan, converteix la web en sons

Donat que últimament no veig cap tema que m'interessi per publicar, he decidit repassar l'arxiu d'articles que fa algun temps em van semblar curiosos però que, pel motu que fos, mai li vaig dedicar un article.

En aquest cas em remunto al setembre de fa un any on, via Microsiervos vaig descobrir la típica web "paridera" que genera contingut a partir d'una url. En aquest cas l'aplicació és Codeorgan i converteix una pàgina web en sons.

Realment serveix per ben poc, però en el seu moment em va fer gràcia. Així sona la pàgina principal del blog, i així la de l'article més llegit.

Aplicació Codeorgan

Espelmes d'església virtuals

Si bé existeix un relatiu debat sobre si els formats digitals substituiran als físics, mai m'havia trobat amb res semblant al que vaig veure a la catedral de Santiago de Compostela.

Fins ara, el màxim nivell de tecnologia que havia vist en les pregàries era l'ús de màquines que, en inserir una moneda, encenien bombetes en espelmes de plàstic. Si això ja em semblava ridícul, imagineu-vos com em va quedar la cara en veure això...

Enviar "mivela pilar03" al XXX per encendre una espelma virtual

No sé què deuen pensar els creients. En tot cas m'he passat per la web de l'empresa mivela.com per veure com funciona la cosa. La web és senzillament brutal. Si no fos perquè realment he vist un trasto d'aquests, pensaria que és un hoax amb totes les de la llei.

L'apartat de notícies de la web és indescriptible. Allà hi trobem notícies tant impactants com aquesta:

15/04/2011

Durante toda la Semana Santa, desde el Domingo de Ramos hasta el Domingo de Resurrección, por cada vela encendida cada usuario registrado recibirá en su stock otra gratis.

La oferta es válida para aquellos usuarios registrados en www.mivela.com entre las 00:00 horas del día domingo 17 de Abril de 2011 y las 23:59 horas del domingo 24 de Abril de 2011 (hora central europea). Las velas de regalo correspondientes se sumarán al stock del usuario durante la semana siguiente.

Possiblement la millor aplicació de polítiques CRM que he vist mai. La frase introductòria també és genial "Enciende una vela desde cualquier lugar, como quieras... y a la devoción que prefieras".

I com tota empresa 2.0 que s'aprecii, té vídeo promocional a internet. No sé perquè, però m'esperava que acabés amb el logotipus del College Humor.

Vídeo promocional mivela.com (1:05)


Llàstima que la secció d'estadístiques no mostri realment estadístiques d'ús sinó que només sigui un rànquing d'esglésies, perquè m'agradaria saber quants feligresos ho fan servir. En tot cas, sí que hi ha una interessant secció per mostrar un lampadari aleatori.

Obviament pots enregistrar-te a la pàgina per aconseguir més funcionalitats com ara:

Els serveis especials per a usuaris enregistrats

Sense paraules. M'encanta el "seràs el primero en enterarte de las nuevas devociones disponibles" i veig molt lleig el "disfrutarás de mejores precios". Sense cap mena de dubte, preus sense competència per aconseguir el favor diví.

OMG, mai més ben dit.

El format del guió cinematogràfic

Aquest és el tercer article dedicat al format del guió cinematogràfic, i l'últim. En aquest cas desgranaré una mica l'estructura. L'article està destinat principalment a gent que vulgui llegir guions, per escriure'n millor feu servir un programa especialitzat.

La primera plana del guió conté la portada, que bàsicament posa l'autor, el nom i informació variada. El format està força estandarditzat, però crec que qui vulgui escriure'n mirarà exemples.

Tradicionalment, els guions comencen amb FADE IN, que vol dir que del negre passem a la imatge (crec que en català se'n diu obrir de negre) però no sempre és així. Seguidament ja comença la primera capçalera.

Capçalera d'escena (Slug): el guió cinematogràfic es divideix en escenes i les capçaleres d'escena tenen un format rígid amb quatre partícules. La primera és el número d'escena, totes les escenes d'una pel·licula estan enumerades. La següent partícula és si és una escena d'interior (INT) o d'exterior (EXT). Després s'indica en quin escenari passa (per exemple Uncle Bob's Pancake House). I finalment, l'última partícula és el moment del dia (DAY, NIGHT, DAWN...) o bé la relació amb l'escena anteriors (MOMENTS LATER, CONTINUOUS).

Acció: seguit de la capçalera d'escena, es posa una descripció del que està passant. Sol ser força llarg i està escrit en present aprofitant la major part de l'ample de la fulla. Els blocs d'accions es posen tant a l'inici i al final d'escenes com enmig dels diàlegs i no solen ocupar més de 10 línies.

Nom del personatge: a diferència del teatre novel·lat al que estem acostumats, els diàlegs del guió deixen una línia sencera per indicar qui parla. Aquesta línia conté el nom del personatge en majúscules i centrat a la fulla. És possible que després del nom apareguin sigles entre parèntesi per indica alguna caràcterística especial. Les més comunes són:

• (V.O.) Voice Over vol dir que l'actor no està físicament allà sinó que fa de narrador.
• (O.S.) Off screen vol dir que el personatge no surt a l'escena però està a prop i se'l sent.

Diàleg: les línies de diàleg sempre van a la línia següent d'un nom de personatge i apareixen amb uns marges força grans tant per la dreta com per l'esquerra. El text en majúscules significa èmfasi o cridar, com en els xats.

Directrius entre parèntesis (Parenthetical Direction):  a vegades, un diàleg pot contenir algunes directrius per facilitar la comprensió. Aquestes directrius tallen el diàleg amb salts de línia i es presenten indentades en relació amb el diàleg. Les directius són sempre petites anotacions de l'estil (to Mr. White).

Finalment, quan un diàleg segueix a la següent pàgina, sol posar-se una nota alineada la dreta on es diu (CONTINUED).

Ja sé que explicat és difícil d'entendre. Per això ha continuació us poso una imatge on es ressalten les parts d'una pàgina de guió. En aquest cas la primera escena de Reservior Dogs (1992), feu clic per ampliar.

Exemple de pàgina de guió amb els elements ressaltats

Equivalència de la tipografia del guió cinematogràfic

A arrel de l'anterior article, vaig començar a mirar-me una mica com era el format del guió cinematogràfic. La veritat és que té algunes coses curioses que podeu consultar aquí.

Un cosa que des de sempre m'havia sobtat era el fet que tots els guions s'escriguin amb una tipografia monoespaiada (on totes les lletres ocupen al mateix). Això és curiós tractant-se de textos llargs ja que el monoespaiat és més difícil de llegir que una tipografia d'amplada variable.

La meva primera conclusió va ser que ho feien per herència de quan s'escribia amb màquina d'escriure i, si bé en part és això, té un motiu molt més pràctic. En ocupar totes les lletres el mateix, cada línia té el mateix nombre de caràcters i es calcula que una fulla tipus carta escrita amb courier mida 12 equival a un minut de diàleg.

Exemple de pàgina de guió cinematogràfic

Lògicament aquesta mètrica no és aplicable a Europa perquè no fem servir el format carta sinó el DIN A4. De fet, a Europa no hi ha estipulada cap tipografia concreta. Tot i això, com que m'ha semblat pràctic he fet un parell de proves ràpides per buscar quina seria la mida equivalent.

Per calcular-ho he fet algunes proves:

• Una pàgina ocupada totalment per text
• Tres pàgines de guió cinematogràfic (el Mag d'Oz)

Després de les proves he arribat a la conclusió que la mida que més s'aproxima és Courier a 12'5 punts. Si bé amb el full ple de text la millor aproximació és 12'3 (on queden només 3 caràcters per quedar igual), quan hi ha diàlegs el format que surt per defecte de Celtx queda millor amb 12,5~12,6.

Pàgina plena de caràcters

Un altre tema a tractar seria si els tabulats haurien de ser iguals a Europa que a Estats Units. En tot cas, potser en pròxims articles descric una mica més el format.

Celtx, programa per a projectes cinematogràfics

Ja sé que últimament no actualitzo gaire, però és que el món real em té una mica atrafegat.

Avui, via un recull de notícies d'Gnu-Linux.cat he descobert un programa anomenat Celtx destinat a facilitar la creació de guions per a publicitat, cinema, novel·les, còmics i l'exportació a formats estàndard. Pel que es veu no és l'únic programa orientat al tema, però sí que és el primer de programari lliure (segons he entès).

Captura de l'etició de guions de Celtx

La veritat és que mai m'havia plantejat que existís un estàndard per a la creació de guions i projectes audiovisuals, suposo que estic massa acostumat al tòpic del guionista frustrat que va repartint guions en paper sempre que pot. De fet, tot i que he llegit fragments de guió, mai m'havia preguntat perquè el format dels diàlegs no es fa com en el teatre o en les novel·les. Segueixo sense saber perquè, però com a mínim ara ja sé que es una imposició del format i no pas la ganduleria de l'escriptor.

Fitxes de personatges i actors

Celtx és una aplicació curiosa. L'he estat provant una estona i tinc la sensació de que em falten centenars de coses per descobrir. Manté registre d'actors, personatges, guions , storyboards, sktechbook... i fins i tot permet el treball en grup (però crec que això ja és una opció de pagament). Per fer una prova ràpida he simulat el que podria ser el primer capítol d'Axe Cop i el resultat ha sigut força satisfactori.

 Opció d'sketchbook

Un bon programa per qui pretengui dedicar-se als guions o, com jo, per si teniu curiositat sobre com es dissenyen els projectes audiovisuals. Això si, algunes opcions són molt bàsiques i disposen d'extensions de pagament per fer-les més sofisticades.