15 motius pels que vull un Android

Aprofitant que el bloc de El Androide Libre ha començat un concurs on sortegen un Nexus One, m'he decidit a intentar llistar 15 dels motius pels qual estic esperant amb candeletes que arribin els nous models amb Android 2.1 i substituir el meu iPhone atrotinat.

1. El principal motiu és lògicament que el meu iPhone està agonitzant i ja ni em deixa fet fotos (i mai ha fet vídeos)
   
2. Android és una plataforma oberta, amb la que deixaré de dependre del maleït iTunes i el podré connectar a GNU-Linux sense problemes
3. Sempre m'ha fet gràcia aprendre a programar per mòbils i fer-ho sense haver de pagar llicències a cap empresa malvada és un bon punt
4. Integra totes les eines de Google que faig servir a diari com el Gmail, el Calendar o el Maps
   
5. Pel que he sentit el programa per gestionar podcast funciona a la perfecció
6. L'android Market cada cop té més aplicacions, i els preus són molt més baixos que els de Store de l'Apple (per no dir que la majoria són gratuïtes)
   
7. És multitasca de veritat
8. Android 2.1 ja és multitàctil i la resposta és pràcticament idèntica a la de l'iPhone
9. Té flash i en breu tindrà el Firefox Fennec.
10. Si em dóna la gana, em permet canviar qualsevol component, des del teclat, passant pel sistema de SMS o l'agenda. Sense necessitat de fer jailbreaks ni tonteries vàries.
11. Tots els models fan servir un connector estàndard, ja sigui un miniusb o un microusb.
12. La ranura pel jack d'audio té una mida normal, sense rebaves metàl·liques estranyes.
13. El meu iPhone no és 3G (quina vergonya)
    
14. Puc ampliar-li la memòria amb una microSD i li puc canviar la bateria.
15. Tinc ganes de tornar a tenir MP3 com a to de trucades i Bluetooth de veritat (no només per al mans lliures)
    

Vull que quedi clar que amb aquest llistat no estic dient que l'iPhone sigui un mal dispositiu, el tinc des de fa més de dos anys i m'ha anat prou bé (i això que no és un 3G), però decididament prefereixo les avantatges que m'ofereix Android i el maquinari que tenen els dispositius d'última generació.

Però hi havia més relats!

La setmana passada vaig publicar els guanyadors del concurs de microrelats de ciència-ficció. La veritat és que jo no vaig participar en cap moment en la selecció dels guanyadors i, de fet, la majoria dels relats ni me'ls havia llegit abans d'enviar al jurat la compilació sencera.

Després de llegir-me tots els relats, no vull deixar passar la oportunitat de publicar-ne alguns més. Els relats que hi ha continuació són alguns dels que crec que van entendre millor el que representa un microconte d'aquestes característiques (a part dels guanyadors).

Burocràcia Imperial

A la safata del correu electrònic, a l'etiqueta "futur", m'hi arribà un missatge que deia aixina:

"Esta nit al cunsayé da cumunicació da la Chanaralitá da Cataluña ha fet una roda da media y ha anunciat su nou pla da pulítica lingüística."

─Maleïts catalans! Com s'atrevixen a ultratjar aixina l'imperi de Valéncia! I, damunt damunt, el conseller, encara no m'ha avisat de les seues pretensions. Me n'he hagut d'assabentar pel correu futur. Això ho solucione jo amb un viatget.

Avisí a la meua secretària perquè em comprara uns bitllets per al Làctia exprés.

Ramón Llul (pseudònim, lògicament)

Història del temps

L’estri era d’una forma més aviat estranya, fins i tot tenint en compte que jo treballava al institut per la recerca interestatal de l’espai. Allà sempre hi havia paios estrafolaris amb aparells que feien meravelles, i això que érem al segle 25!

Però ara no em trobava amb un descobriment tecnològic, sinó amb una peça de museu. Feia un any que des de la seva subdivisió l’havien enviat a fer recerca als planetes dels antics. Una federació de races que van existir feia milers d’anys i de les que s’especula van ser els creadors dels dinosaures a la terra, ells ho tenien com un part temàtic, però un fenomen els va esborrar del mapa.

Ara jo havia trobat una informació que indicava la font d’aquella desaparició. Un giny que creava una bombolla temporal, és a dir el que hi hagués dins de la bombolla no es veia afectat pel pas del temps, l’usuari podia tenir tant de temps com desitgés a dins.

Aquell descobriment em va fascinar, podria usar-lo per avançar la meva recerca mentre els altres quedaven endarrere! Podria fer tot el que desitgés, tindria el temps als meus peus! Vaig amagar el giny i el vaig dur a casa superant els exhaustius controls de seguretat. Allà el vaig activar i vaig treballar tota la nit en un treball que havia d’entregar el dia següent. Primer eren unes hores, després dies, tot i això seguia amb el meu tren de vida. Però progressivament anava envellit i em trobava desconnectat del meu propi món. Vaig agafar el costum de portar la bola amb mi i treballar amb el seu magnífic mecanisme activat, així obtenia més bons resultats amb el mateix temps. Però em vaig adonar que m’havia transformat, ja no era jo.

Frustrat vaig activar per últim la bola i treballar fins que hagués pogut invertir-ne els efectes, però no ho vaig aconseguir. Ara havia descobert que havia fet desaparèixer aquella federació de races, igual que jo, quedarien atrapats allà, morts sense que ningú se n’adonés, fins al final dels temps.

Wolffan

I també m'agradaria publicar un relat fora de concurs que em va enviar un membre del jurat com a adjunt dels seus resultats:

Desert

Hipermissatge per al President de l'Acadèmia Galàctica de les Arts i les Ciències:

"Senyor President, em sap greu informar-lo que en el moment de reunir-se per a deliberar, el jurat del premi de microrrelats històrics ha col·lapsat sobre si mateix, destruint de pas tres sitemes estal·lars i s'ha hagut de declarar el premi desert. Sembla que després de tot, agafar com a membres de jurat la mateixa persona de dotze universos paral·lels no va ser tan bona idea."

Marc Recio i Calderó

Guanyadors del concurs de microrelats

Després de perseguir uns dies a l'últim membre del jurat, s'ha arribat a un veredicte sobre els guanyadors. Abans de publicar-los, però, voldria presentar als membres que han format part del jurat:

• Ferran Porta: periodista, blocaire i resident a Berlín
• Marc Recio: arquitecte, el meu germà i col·laborador esporàdic d'aquest bloc
• Alba Jené: bioinformàtica, estudiant de doctorat i, inexplicablement, la meva parella des de fa anys

Encara que els hi agraeixo als tres la col·laboració, voldria donar les gràcies especialment a en Ferran, per acceptar fer de jurat sense ni tant sols conèixer el bloc. A més, també vull donar les gràcies a la Keromi per fer de mà innocent del segon premi sense saber-ho.

I ara si, a continuació enganxo el microrelat que ha rebut millor puntuació per part del jurat i que, per tant, rebrà el primer premi (pack de col·leccionista de Blade Runner) el microrelat de l'Al G:

Armaggedon

<<<<--- Relat eliminat per petició de l'autor degut a interessos editorials --->>>>>

Al G

I el destí ha elegit que el guanyador del segon premi (un pendrive de 4 GB) sigui l'Enric Clavé, a continuació publico el relat que ha presentat:

Autoreparació

Sóc un llac en calma, sóc un llac en calma, sóc un llac en calma......

El monjo va repetir el mantra fins que la pau va retornar al seu ésser. Poc a poc la tranquil·litat va arribar al seu interior envoltant-lo d´una plaent llum blanca. Va obrir els ulls i l´ultim que va veure va ser una perfecte morera al costat d´un sinuós llac envoltat de muntanyes nevades.....

Perfecte. Exclamà el mecànic arreplegant el xip i llençant-lo a l´interior d´una capsa plena d'estranys enginys mecànics.

Increïble. Mormolà l'aprenent
Qui ho diria que aquest vell xip d´Intel·ligència Artificial d´un vell monjo japonès, enganyaria l'ordinador de la nau perquè s'autoreparés.

Bé, si.... però em pregunto?. Respongué el mecànic amb un somriure pervers als llavis. Que passaria si haguéssim utilitzat aquell. Tot assenyalant amb els ulls un vell xip amb el logotip XXX.

Enric Clavé

Ara em posaré amb contacte amb els afortunats i ja quedarem. Tot i que la participació no ha estat massa alta, s'ha de reconèixer que els participants hi han posat ganes, sobretots els que han enviat més d'un relat. Gràcies a tots.

Acaba el plaç del concurs de microrelats

Ahir va ser l'últim dia per participar al concurs de microrelats de ciència-ficció. Els que llegiu el bloc via web potser us n'haureu adonat que han desaparegut els gràfics promocionals, i els que ho llegiu pel lector de feeds ja no veureu el peu que ha acompanyat els articles durant els últims mesos.

Un dels banners promocionals del concurs

D'aquí unes hores, ells membres del jurat (recordo que jo no en formo part) rebran un arxiu pdf amb tots els relats junts i sense autor, i els hi demanaré que puntuïn els contes i em passin els resultats. D'aquí sortirà el guanyador del primer premi: el pack Blade Runner, edició del col·leccionista.

1r Premi: Blade Runner (Edició del col·leccionista)

Per al premi extra, un pendrive de 4 GB, ho faré al mètode tradicional; numeraré els relats, en faré paperets i demanaré a una mà innocent que en seleccioni un. Així de fàcil.

Premi Extra: Memòria de 4GB

Quan tingui els dos guanyadors, els hi enviaré un mail i ho publicaré al bloc, així com els seus relats (i els que m'hagin fet gràcia). Després ja quedaré amb ells per veure com els hi dono els premis.

No vull acabar sense donar les gràcies a tots els participants i desitjar-los sort. No sé si podré organitzar cap altre concurs però faré el possible perquè així sigui.

Ampliació del termini del concurs

Com haureu notat per la baixa freqüència de publicació, entre la memòria del projecte i la mudança no tinc temps per res. La veritat és que no espero tenir un mínim de temps fins al juliol... ja ni recordo quants anys fa que dic això.

En tot cas, la falta de temps i la molt baixa participació m'han portat a prendre dues decisions sobre el concurs de microrelats:

1. S'augmenta el termini per presentar microrelats fins al dia 31 de juliol.
2. Donat que conec a alguns dels participants (encara que alguns només sigui pels comentaris del bloc), he decidit no formar part del jurat. A més, el jurat rebrà els relats de forma anònima, sense el nom de l'autor.

Bé, se m'ha exhaurit el temps. Ara només falta que els indecisos s'animin a participar, no és difícil i les probabilitats de guanyar són força més elevades que al de Twitter.

Exemples de microrelats

AVÍS: els microrelats d'aquest article estan fora de concurs perquè els han fet membres del jurat. Són només a mode d'exemple.

La veritat és que de moment la participació al concurs està sent força menor de la que m'esperava. Així que després de pensar-hi he decidit que potser la gent no acaba d'entendre el concepte de microrelat. En aquest article poso un parell d'exemples fora de concurs (els autors som del jurat i, per tant, no podem participar).

Abans de passar als relats, voldria fer un petita apreciació sobre les bases que potser no ha quedat del tot clar. En cap moment he limitat el nombre de relats que pot presentar cada participant. Això sí, el sorteig del segon premi es farà per participant, no per relat.

El primer relat és un exemple qualsevol:

DINS LA FOSCA

Després de vint minuts repassant nerviosament tots els monitors exteriors de la nau, en François va començar a tranquil·litzar-se. Acabava d'entendre que la humanitat mai descobriria que passa en creuar una singularitat còsmica, pel simple motiu que era impossible tornar per on s'ha vingut. Despreocupat, va configurar el respatller del seient en mode llit, es va treure les sabates i va esperar uns segons abans de desconnectar l'escut quàntic que protegia la nau.

Ferran Recio i Calderó

El pròxim és per demostrar que un microrelat pot ser senzill i divertit sense necessitat de grans floritures:

INCIDENT PORNODIPLOMÀTIC

La situació s'hauria desenvolupat de manera molt diferent si, en anar a saludar a l'ambaixador extraterrestre, s'hagués adonat a temps que allò que anava a estrènyer no era la mà.

Marc Recio i Calderó

I, per acabar, un exemple per de microrelat força més extens:

VIATGE

"Ja està. Que lluny que queda la terra", penso. Després d'un trajecte amb no pocs contratemps, finalment hem arribat. L'únic soroll que se sent és el cruixir dels titànics motors en refredar-se. Tothom està en silenci, expectant. Ara és el moment; em correspon a mi fer el proper pas. La culminació d'aquest viatge tan diferent dels altres: No competim amb les altres nacions per a ser els primers, perquè venim tots junts. No venim com a exploradors ni com a conqueridors; venim com a colonitzadors en un viatge sense tornada possible.

Les meves mans, nervioses, premen el botó que m'alliberarà de l'arnés de seguretat, i em sento diferent. Noto que jo ja no sóc només jo. Mentre m'incorporo sóc aquell primer homínid que alçant el cap va mirar a les estrelles; sóc aquell nen que de petit jugava amb un coet de fusta, fent veure que volava.

Quan avanço cap a l'enclusa d'aire sóc Von Braun i Isaac Newton. Sóc Képler i Galileu. Mentre comprovo les lectures ambientals exteriors, sóc Einstein i sóc Edison. El brunzit del tancament hidràulic. Sóc el captaire més humil de la Índia. El xiuxiueig suau de l'intercanvi d'atmosferes. Sóc la presidenta de totes les repúbliques i el rei de totes les monarquies.

Un minut, dos. S'obre la porta i la llum d'un sol que no és el mateix sota el que vaig néixer travessa el visor de nanoplàstic del meu casc. Sóc Ulisses, sóc Magallanes, sóc Marco Polo. Els ulls se m'omplen de llàgrimes, potser és pel sobtat enlluernament; potser no. Segons l'ordinador, l'aire és respirable. Decideixo arriscar-me. Un tancament, dos. Em trec el casc i el llanço descuidadament cap a un costat mentre la brisa m'acarona el rostre. La meva pell és blanca i és morena, té totes les tonalitats de l'espectre humà. Ensumo. Que diferents que són les olors!

M'agafo a la barana i busco maldestrament amb el peu el primer dels graons. Baixo poc a poc i poso un peu a terra. Sóc Clarke. Sóc Asimov. Sóc tots els somiadors que algun cop han cregut en l'impossible. Poso l'altre peu a terra. Sóc tu. Sóc el teu pare i sóc el teu fill. Em giro; m'esperen. Sóc Tots Nosaltres quan per primer cop en tota la història unes orelles humanes senten unes paraules pronunciades per uns llavis no humans. I es la humanitat sencera la que somriu en sentir-les: "benvinguts".

Marc Recio i Calderó

Espero que amb aquests exemples s'animin tots aquells que no ho veien clar. No calen grans retòriques, amb una bona idea n'hi ha prou.

Primer concurs de microrelats

Ja torno a ser a Catalunya i, com vaig prometre, comença el concurs de microrelats de ciència-ficció de La Veu de T. Dedicat a l'Arthur C. Clarke.

Premis

Per al concurs tenia un pressupost d'uns 70€ (100$ al canvi) i després de buscar una mica he arribat a aquests 2 premis:

Premi principal: Pack Blade Runner (edició del col·leccionista)

1r Premi: Blade Runner (Edició del col·leccionista)

Edició definitiva del clàssic de 1982 presentat en una caixa metàl·lica amb 5 DVDs plens d'extres entre els que s'inclouen les 5 versions oficials del film i un munt de documentals, comentaris del director... podeu veure les especificacions aquí.

Aquest premi el guanyarà el microconte més votat pel jurat.

Premi secundari: un pendrive de 4GB

Premi Extra: Memòria de 4GB

Mai saps quan et pot fer falta un llapis de memòria. En aquest cas es tracta d'un Sundisk de 4GB amb el connector USB retràctil (o sigui, que no podràs perdre la tapa). Podeu veure les especificacions aquí.

Aquest premi serà sortejat entre tots els participants (expecte el guanyador del premi principal). Sí, el segon premi no depèn de la visió subjectiva del jurat, sinó d'una mà innocent.

En què consisteix

Com ja es va decidir a la votació, el concurs consisteix en enviar un microrelat de ciència-ficció en català. Què entenem per microrelat? Doncs una història breu que pot anar des d'una frase fins a una pàgina. No imposo un límit de caràcters ni mida de lletra, així que ja veieu que és molt obert tot plegat.

La idea és que els relats s'han de poder publicar (i llegir còmodament) en aquest mateix bloc. Si voleu que inclogui una url al vostre propi bloc o que, en un moment donat del conte, hi aparegui un vídeo del YouTube, una fotografia del Flickr o qualsevol element multimèdia, només ho heu d'especificar, ja sigui posant la direcció o el codi html.

Com participar

Els relats s'hauran d'enviar a laveudet@gmail.com i posar-los al cos del missatge. Eviteu enviar-me els contes com a adjunt perquè correu el risc que no s'obrin correctament (no faig servir el Word de l'Office). Un cop l'envieu jo mateix us enviaré la confirmació.

Al mail també s'hauria d'especificar com voleu que contacti amb vosaltres (la mateixa direcció de correu electrònic, un telèfon...). Les dades de contacte no es faran públiques i les esborraré un cop acabi el concurs.

Terminis

No tinc gaire clar aquest punt. En principi considero que 2 mesos és un bon marge de temps, però en cas que no arribin suficients relats o que algú ho demani potser l'augmentaré.

En tot cas, el relats es poden enviar des d'avui mateix (18 d'abril de 2008) fins al 18 de juny 31 de juliol de 2008 a la direcció de correu laveudet@gmail.com.

Publicació dels guanyadors

Els millors relats i els dos guanyadors seran publicats al bloc uns dies després que finalitzi el termini. Ja em posaré en contacte amb ells.

En cas que no aconsegueixi contactar amb el guanyador del primer premi, se l'endurà el segon millor relat (i així consecutivament). I en cas que no contactés amb el guanyador del premi secundari, tornaríem a fer el sorteig.

Informació addicional

Tot els relats que arribin es considerarà que estan lligats a una llicència Cretive Commons. Que a grans trets vol dir que és possible publicar-lo al bloc sempre i quan s'en respecti l'autoria (i els autors sou vosaltres, és clar).

Com podeu suposar no he pagat de la meva butxaca els premis. El diners son els ingressos per publicitat del Google Adsense que hi ha al bloc. Com ja vaig explicar en un article anterior, tots els beneficis de la publicitat aniran destinats al propi bloc.

Pot participar qualsevol persona que no sigui del jurat (o sigui, tot l'univers excepte 3 persones). Les úniques limitacions són que tinguin ganes d'escriure alguna cosa de ciència-ficció i que ho facin en català. El jurat potser n'escriurem algun per passar l'estona, però sempre fora de concurs.

Doncs res més, esperem els vostres relats!

NOTA: és el primer cop que organitzo un concurs. Si algú té algun consell o creu que s'haurien de revisar les bases, que ho posi als comentaris.

ACTUALITZACIÓ: he penjar un nou article amb alguns exemples de microrelats perquè veieu que és molt fàcil participar. Són només exemples i estan fora de concurs.

Un últim adéu a l'Arthur C. Clarke

Fa un parell de dies ens va deixar l'escriptor Arthur C. Clarke a l'edad de noranta anys. Clarke va ser una de les personalitat més influents de la ciència-ficció (i de la ciència en general). Entre les seves obres literàries més conegudes destaquen "2001: a space odyssey" (2001: una odissea a l'espai), "2010" (2010: odissea 2) o "Rendezvous with Rama" (Cita amb Rama). En l'àmbit científic, serà sempre conegut per ser la primera persona en proposar la xarxa de satèl·lits de comunicacions en l'òrbita geostacionària, coneguda actualment com l'òrbita de Clarke.

Clarke va considerar sempre que el seu bon amic Isaak Asimov era el millor escriptor de ciència-ficció del món. El problema era que Asimov considerava que era Clarke qui es mereixia aquest títol. Per resoldre aquest conflicte, entre els dos va néixer el pacte Clarke-Asimov de Park Avenue, on varen concloure que els dos es quedarien com els segons millors autors de la ciència-ficció. Ara que els dos ja no hi són, ja puc dir que varen ser els millors autors de la ciència-ficció del moment.

Fa poc que ha acabat la votació i oportunament, encara que amb menys vots dels que esperava, heu elegit que el concurs consistirà en microcontes de ciència-ficció. En pròxims articles ja explicaré més en què consistirà (serà molt fàcil i tothom hi podrà participar) però crec que és just que el concurs sencer estigui dedicat a l'Arthur C. Clarke. Sense ell, la ciència-ficció no hagués sigut el mateix.

Arthur C. Clarke (1917-2008) (pastemagazine)