divendres, 2 de maig de 2008

Exemples de microrelats

AVÍS: els microrelats d'aquest article estan fora de concurs perquè els han fet membres del jurat. Són només a mode d'exemple.

La veritat és que de moment la participació al concurs està sent força menor de la que m'esperava. Així que després de pensar-hi he decidit que potser la gent no acaba d'entendre el concepte de microrelat. En aquest article poso un parell d'exemples fora de concurs (els autors som del jurat i, per tant, no podem participar).

Abans de passar als relats, voldria fer un petita apreciació sobre les bases que potser no ha quedat del tot clar. En cap moment he limitat el nombre de relats que pot presentar cada participant. Això sí, el sorteig del segon premi es farà per participant, no per relat.

El primer relat és un exemple qualsevol:


DINS LA FOSCA

Després de vint minuts repassant nerviosament tots els monitors exteriors de la nau, en François va començar a tranquil·litzar-se. Acabava d'entendre que la humanitat mai descobriria que passa en creuar una singularitat còsmica, pel simple motiu que era impossible tornar per on s'ha vingut. Despreocupat, va configurar el respatller del seient en mode llit, es va treure les sabates i va esperar uns segons abans de desconnectar l'escut quàntic que protegia la nau.

Ferran Recio i Calderó

El pròxim és per demostrar que un microrelat pot ser senzill i divertit sense necessitat de grans floritures:

INCIDENT PORNODIPLOMÀTIC

La situació s'hauria desenvolupat de manera molt diferent si, en anar a saludar a l'ambaixador extraterrestre, s'hagués adonat a temps que allò que anava a estrènyer no era la mà.

Marc Recio i Calderó
I, per acabar, un exemple per de microrelat força més extens:
VIATGE

"Ja està. Que lluny que queda la terra", penso. Després d'un trajecte amb no pocs contratemps, finalment hem arribat. L'únic soroll que se sent és el cruixir dels titànics motors en refredar-se. Tothom està en silenci, expectant. Ara és el moment; em correspon a mi fer el proper pas. La culminació d'aquest viatge tan diferent dels altres: No competim amb les altres nacions per a ser els primers, perquè venim tots junts. No venim com a exploradors ni com a conqueridors; venim com a colonitzadors en un viatge sense tornada possible.

Les meves mans, nervioses, premen el botó que m'alliberarà de l'arnés de seguretat, i em sento diferent. Noto que jo ja no sóc només jo. Mentre m'incorporo sóc aquell primer homínid que alçant el cap va mirar a les estrelles; sóc aquell nen que de petit jugava amb un coet de fusta, fent veure que volava.

Quan avanço cap a l'enclusa d'aire sóc Von Braun i Isaac Newton. Sóc Képler i Galileu. Mentre comprovo les lectures ambientals exteriors, sóc Einstein i sóc Edison. El brunzit del tancament hidràulic. Sóc el captaire més humil de la Índia. El xiuxiueig suau de l'intercanvi d'atmosferes. Sóc la presidenta de totes les repúbliques i el rei de totes les monarquies.

Un minut, dos. S'obre la porta i la llum d'un sol que no és el mateix sota el que vaig néixer travessa el visor de nanoplàstic del meu casc. Sóc Ulisses, sóc Magallanes, sóc Marco Polo. Els ulls se m'omplen de llàgrimes, potser és pel sobtat enlluernament; potser no. Segons l'ordinador, l'aire és respirable. Decideixo arriscar-me. Un tancament, dos. Em trec el casc i el llanço descuidadament cap a un costat mentre la brisa m'acarona el rostre. La meva pell és blanca i és morena, té totes les tonalitats de l'espectre humà. Ensumo. Que diferents que són les olors!

M'agafo a la barana i busco maldestrament amb el peu el primer dels graons. Baixo poc a poc i poso un peu a terra. Sóc Clarke. Sóc Asimov. Sóc tots els somiadors que algun cop han cregut en l'impossible. Poso l'altre peu a terra. Sóc tu. Sóc el teu pare i sóc el teu fill. Em giro; m'esperen. Sóc Tots Nosaltres quan per primer cop en tota la història unes orelles humanes senten unes paraules pronunciades per uns llavis no humans. I es la humanitat sencera la que somriu en sentir-les: "benvinguts".

Marc Recio i Calderó
Espero que amb aquests exemples s'animin tots aquells que no ho veien clar. No calen grans retòriques, amb una bona idea n'hi ha prou.

4 comentaris:

Akatsuki ha dit...

Vaja, aquest darrer relat m'ha agradat molt. Potser jo també tenia una idea molt vague del que volia dir fer un microrelat, i necessitava exemples: miraré de ser productiva en els meus llargs moments de procrastinació.

Ferran Recio Calderó ha dit...

Espero que així la gent s'animi més a participar, perquè sinó amb una moneda en faré prou per decidir qui s'endurà el premi sortejat :-(

wolffan ha dit...

Jeje la veritat és que molt bona la idea de posar un parell de relats breus. El meu ja s'està cuinant, es possible que per demà el tingui (el posaré al blog i us n'enviaré un link si no us sembla malament).

Bona nit!

Ferran Recio Calderó ha dit...

La veritat és que preferiria que els relats a concurs no es publiquessin fins acabat el termini.

Tot i això, si el vols publicar al teu bloc no passa res, el que sí que et demanaria és que la url i el relat me'ls enviessis al mail igualment.

Per a la resta del jurat, els relats seran anònims i jo m'encarrego de reenviar-los-hi.