EuropeanMusicals: canal de youtube amb musicals sencers

La veritat és que amb la mania que tenen els professors per posar treballs per després de setmana santa vaig una mica de bòlit. Per aquest motiu, aprofito per fer un post curt per recomanar un canal de YouTube anomenat European Musicals on es poden veure musicals sencers gràcies a les llistes de reproducció.

Perquè no quedi un article tant curt poso embegut un dels vídeo promocionals.

EuropeanMusicals: Best of thefrench musicals


Potser no és la manera més òptima de mirar musicals, però molts dels que hi ha són difícils de trobar fins i tot de forma pirata. Jo el faig servir per tenir la música de fons tot posant-me obres que ja he vist.

Invitacions de l'Spotify

Des de fa unes setmanes una bona part de la blocosfera parla de l'Spotify. Feia temps que no veia tant d'impacte en un programa que encara es troba en beta tancada. Si no sabeu de què coi parlo, llegiu l'article de Genbeta, que ho explica molt millor del que ho podré fer jo.

Per la meva part, ja porto una setmana i mitja provant-lo i la veritat és que promet. Ha aconseguit acords amb les principals discogràfiques i disposa d'una gran base de dades de música accessible gratuïtament.

Tot i això, i com sol passar amb les aplicacions musicals, no li falten crítiques. Hi ha certs grups (Metallica i els de sempre) que s'han negat a incloure les seves cançons. A més, a la blocosfera es troben opinions de tot tipus, des de gent que hi veu el futur de la música fins als que no li donen ni un mes de vida.

Pel que a mi respecte, no penso tornar a pagar 15€ per un CD amb set cançons i sense extres perquè s'ompli de pols a l'estanteria, ni estic disposat a pagar 1€ per una cançó en MP3 amb DRM, però potser sí que pagaria una cuota (com ara la de Flickr) per accedir a tota la música que vull quan vull.

Passi el que passi amb l'Spotify, és un bon programa i tinc 10 invitacions. Si algú el vol provar que m'envii un mail.

He-Man i el plurilingüisme

Tornem enrere en el temps un cop més. Som a l'any 1990. D'aquí a pocs anys s'inventarà la mercromina transparent i els primers afortunats substituiran els Amstrats CPC i els MSX per un i80286 de sobretaula.

Fa gairebé deu anys (1981), en Roger Sweet va dissenyar per a Mattel una sèrie de figures d'acció anomenada "He-Man and the masters of the univers". Juntament amb cadascun dels ninots s'adjuntava un petit còmic (que en el futur es podran descarregar per Internet) que va anar agafant popularitat.

Finalment, entre 1983 i 1984, es va encarregar a l'estudi Filmation la creació d'una sèrie d'animació de dues temporades de 65 episodis per tal de promocionar les figures. Aquesta sèrie va ser un gran èxit i a finals dels vuitanta va exportar-se a d'altres països.

Aquí Espanya la sèrie ha tingut una molt bona acollida i ha aconseguit que molts de nosaltres acabem amb un bon grapat de ninos als calaixos, "arcons", caixes de sabates o terres de casa. Amb protagonistes tant carismàtics com en Man-at-arms ("hombre de armas" a la versió castellana), Teela, Orko, el príncep Adam.. la veritat és que la majoria de nosaltres seguim preferint els malvats Eskeleton, Mer-man o l'home bèstia.

Sense saber que en el futur gairebé brindarem al so de "pel poder de Grayskull" (o "calavera grisa" pels que varen iniciar-se amb la reposició de TV3), gaudíem de la limitada animació d'aquesta campanya publicitària superlativa i ens manteníem al dia sobre les novetats.

Però aquest èxit no només s'ha produït a Espanya. Va traduir-se a molts més idiomes i, com sol fer-se amb les sèries infantils, la màscara d'entrada també. Per sort, en el futur disposarem de pàgines com YouTube que ens permetran sentir com es va viure el fenomen He-Man a d'altres països. Vet aquí alguns exemple:

He-Man (Francés)


He-Man (Anglés)


He-Man (Espanyol Neutre)


He-Man (Italià)


He-Man (Alemany)


He-Man (Portuguès)


He-Man (Gallec)


He-Man (Castellà)


Només em falta la versió catalana que ningú l'ha penjat al tub encara :-(

Com a cosa curiosa, existeix la llegenda urbana que el que Mattel pretenia era fer una línia de joguines basada en l'univers de Conan el bàrbar (que estava a punt d'estrenar la pel·lícula protagonitzada per l'Arlond Schwarzenegger). I, en veure la violència del film, varen decidir tenyir-lo de ros i inventar-se una altre història. El problema de la llegenda (que està força ben trobada) és que els ninots varen sortir a la venta el 1981, un any abans de l'estrena de la pel·lícula.

NOTA: si voleu saber més sobre la saga, us recomano aquest llarg article.

Wezeer "Pork and Beans", el vídeo viral

La setmana passada el grup americà Weezer estrenava el seu nou single anomenat "Pork and Beans", fins aquí tot normal. La peculiaritat és que l'estrena es va fer a través de YouTube.

En només sis dies, ha rebut més de 4.000.000 (quatre milions) de visites i ha aparegut a gairebé tots els blogs. A més, ja té una entrada a la Wikipèdia anglesa (i una de petita a la francesa).

Quina és la clau d'aquest èxit? Molt simple, presentar-la el dia de l'orgull friki i fer un clip inspirat en els vídeos més famosos de YouTube. Pel que a mi respecte, és un vídeo excel·lent, encara que ja ni recordo com fa la música.

Weezer - Pork and Beans


A veure si amb aquest nou exemple d'èxit les discogràfiques entenen que val més adaptar-se que no pas seguir demonitzant Internet i als internautes.

NOTA: Entre planificar el trasllat i el projecte final, la veritat és que no tinc temps per res. És molt provable que durant les pròximes setmanes baixi un xic la freqüència de publicació.

La Trinca: massacre i aniquilació

Després de la referència friki (tres minipunts per a qui la comenti), continuo amb l'article.

RECORDATORI: per als distrets, hi ha oberta una votació al bloc (a la part dreta) sobre la temàtica del futur concurs de la La Veu de T.

Fa un setmana si fa no fa es va estrenar "Rambo (2008)". Curiosament, aquesta és la quarta entrega de la saga homònima, i no la primera, com hom podria pensar (l'anterior és "Rambo III (1988)").

La veritat és que no la he vist i, en cas que fos el doble de bona que les anteriors "Rambos" (exceptuant "First Blood (1982)"), tampoc la veuria. És més, encara que me l'arrel quadrada de la qualitat fos superior a la suma de les anteriors, no pagaria per veure-la. Tot i això, crec que em pot servir com a excusa per recordar una cançó que es va editar el mateix any que "Rambo: first blood part II (1985)".

Portada del disc (la trinca)

L'any 1985 el grup La Trinca (actualment, el 66,666% de Gestmusic + 100% d'en Miquel Àngel Pasqual) va presentar el disc: Trinca, Sexe i Rocanrol. Entre les pistes de l'àlbum hi havien cançons com "Puja a l'avió" o "L'IVA fet fàcil" que han passat a formar part de la cultura popular.

La veritat és que seria interessant repassar més les cançons del disc, però per a l'article em centraré en "Massacre i Aniquilació", una paròdia del món de les pel·lícules d'acció americanes (com a mínim les estrenades abans de "Die Hard(1988)"). Us deixo amb La Trinca i Massacre i Aniquiliació.

MASSACRE I ANIQUILACIÓ

El públic s'acomoda,
comença la sessió;
regna gran expectació
El títol d'aquest film
és molt suggeridor;
"Massacre i aniquilació"

El protagonista és un tio "catxes"
i d'idees força fatxes.
Viu a una granja amb la seva tia
i tota l'artilleria.
Caça papallones, cuida l'aviram
i s'enyora del Vietnam.

Al gra!
Un espectador fa un bram.
Al gra!
El cinema és tot un clam.

La gent s'impacienta perquè ja es "retrassa"
l'exterminació en massa.
Però si Déu vol i algú me'l provoca,
molt aviat traurà el "bazooka".
Uns peluts amb moto violen la tieta,
sols per fer-li la punyeta.

Venjança!
Crida tot el cine en pes.
Venjança!
Ara que no us passi res.

No han sortir les lletres i ja n'ha mort disset,
la pel·lícula promet.
Mata tots els "hippies" perquè s'ho han buscat
i el xicot està engrescat.
Perquè no pateixi, mata la tieta,
i la cosa està que peta.

Violència!
Volem veure sang a raig.
Violència!
Visca el cine d'art i assaig!

Un pobre oligofrènic,
rebuig del frenopàtic,
i a sobre el troben simpàtic.
Espatlles de goril·la
cervell de serradures...
Aparteu les criatures!

Des del galliner, a un pobre vellet,
se li escapa un cacauet.
Una dona xiscla, el marit s'esvera:
l'ha encertat a la pitrera.
"Baixa si ets un home! ja t'he vist, bacó!
No t'amaguis que és pitjor!"

Justícia!
Criden els espectadors,
Justícia!
I els quatre acomodadors.

"Morin els gamberros! s'ha de fer justícia!
ara és l'ocasió propícia".
Molt aviat s'escapa la primera guitza
i el merder es generalitza.
La gent s'estossina, la gent es baralla,
dintre i fora la pantalla.

Sang!
És el que ens demana el cos.
Fetge!
Ens en donen a l'engròs.

Vénen els urbans, vénen els bombers,
i encara que em diguis més!
Vé la policía amb les furgonetes
i va repartint galetes.
I els mossos d'esquadra donen, amb desgana,
faves a la catalana.

Violència! Venjança!
Justícia! Sang! Fetge!
Aparteu les criatures!

Lletra i música: LA TRINCA

Com qui no vol la cosa, també poso un incrustat (d'aquells que duren dos dies abans que els despengin) per tal que pugueu sentir-la:

boomp3.com

NOTA: gràcies a l'imprescindible bloc Uruloki he descobert una genial estadística sobre els morts a les pel·lícules de Rambo:

Estadístiques de les 4 pelis de Rambo

Lluís Llach, Porrera

L'any 1995 en Lluís Llach va publicar el seu 24é disc anomenat "Porrera Món", encara que és més conegut com a "Porrera". Pel meu gust és un dels seus millors treballs i crec que pot ser interessant recordar-lo.

Com ja va passar al treball anterior "Un pont de mar blava", Llach va comptar amb la col·laboració del seu bon amic i gran poeta Miquel Martí i Pol. De l'amalgama del dos talents en va néixer un disc ric en matisos, que trasllada a l'oient a un Porrera idealitzat i bucòlic.

Durant les cançons, la quotidianitat d'un bar o la d'un camí solitari serveixen com a excusa per a recordar-nos que tot està lligat.Com molt bé diu a la web del disc: el localisme de Lluís Llach és decididament universalista.

Del disc jo en destacaria "El Cafè Antic", "Tomb d'Atzars" i "Porrera". Posaria les tres cançons, però pel tub tant sols es troba l'última. Així que us deixo amb Porrera:

Porrera

Estimo aquesta terra
com una amant fidel i ardent,
aquesta terra meva
que cada jorn m'encén i em pren,
pell a pell ens compartim,
cos a cos ens aprenem
i el desig ens manté vius els somnis.

Aquesta terra adusta,
mirada bruna i llavis plens,
la sento en el meu ventre
com si dins meu hi fes arrels,
tornaveu de solituds,
pas a pas la reconec
i en l´amor la sento altiva i tendra.

La meva terra em porta
camins enllà de mi mateix,
reposo quan la miro,
quan en sóc lluny tot m'entristeix,
solc a solc la sento endins,
pel desig se´m fa present
que el meu cor sense ella no batega.

El Molló ens du la vida,
la Teixeta l'amor
i les Marrades l'oblit del Nord;

la Sentiu crida a un somni
amarat de claror,
però les Marrades l´oblit, l´oblit del Nord.

Marxaré d'aquí
quan m'ompli el cor un matí frondós i clar,
deixaré aquest lloc,
hi ha tanta vida que espera món enllà,
pels sentits encara vius
l'horitzó serà un reclam
on trobar la força per alçar-me,
no podrà l'enyor
vinclar l'anhel que m´empeny i em fa vibrar,
oblidar el retorn
serà un espai de silenci i llibertat,
no hi haurà gest ni desig
ni un camí ni cap afany
prou intens per fer-me tornar enrera.

El Molló ens du la vida,
la Teixeta l'amor
i les Marrades l'oblit, l'oblit del Nord.

Lluís Llach i Miquel Martí i Pol, 1995.

Lluis Llach - Porrera

NOTA: lletra extreta de Kumbaworld.

NOTA: mentre buscava he trobat la paròdia d'en Lluís Llach que varen fer al programa "Polònia". No me'n puc estar:

Paròdia d'en Lluis Llach al programa Polonia


ACTUALITZACIÓ: acabo de descobrir la pàgina Deezer on hi ha un reproductor d'àlbums en flash i on tenen el disc. Podeu accedir-hi aquí (llàstima que el llistat de cançons estigui desordenat). Us poso una de les cançons del disc que també m'agrada molt.

Roger Mas, ni una sola paraula

Fa un parell de dies el meu germà em va passar una cançó d'un cantautor català anomenat Roger Mas. Concretament es tractava d'una versió en català d'una en castellana força coneguda. Abans de comentar res, us deixo amb en Roger Mas i el seu "Ni una paraula":

Roger Mas, ni una paraula. En directe al Club de Tv3


Per aquells que no la reconegueu, us poso l'original, també en directe:

Paulina Rubio, ni una palabra


És curiós com dos directes poden ser tant diferents. És més, és increïble com una mateixa cançó pot produir sensacions completament oposades. Potser en Roger Mas no omplirà estadis d'adolescents cretins, però sense cap mena de dubte, em quedo amb la seva versió.

NOTA: sembla que el videoclip original de la Paulina Rubio al youtube te desactivat l'embed. Us deixo un enllaç. Terrible.

El setè cel

Avui mentre caminava cap a la feina (tinc aquesta sort) no he pogut treure'm del cap una cançó d'en Jaume Sisa anomenada "El setè cel". Es va publicar l'any 1975 dins del disc "Qualsevol nit pot sortir el sol", que ens va deixar cançons tant entranyables com la que dóna nom al disc, "El Fill del Mestre" o la que avui us comento.

Us deixo amb en Jaume Sisa i el seu Setè Cel

El Setè Cel

Història certa dels set cels
Set paradisos màgics i encantats
Història certa dels set cels
Set nius de pau, de glòria i de felicitat. (bis)

El primer cel és inventat:
El primer gran invent de la terrestritat.
El segon cel, imaginat:
En una nit d'estiu a la vora del mar. (bis)

El tercer cel, dins d'un mirall
Reflecteix les imatges d'un món ignorat.
I el quart cel és irreal:
Com un oasi verd en un desert estrany. (bis)

Del cinquè cel res no se'n sap:
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat.
I el sisè cel està copiat
Del cel setè que has engendrat dins del teu cap. (bis)

Jaume Sisa, 1975

Mentre buscava enllaços per afegir a l'article, m'he trobat amb un bloc dedicat a en Sisa anomenat "El Cabaret Galàctic" on hi ha penjat alguns vídeos. Us poso a continuació un vídeo del Setè Cel en directe:

Jaume Sisa - El setè cel


Realment crec que aquesta lletra és molt encertada i permet diverses lectures. La meva diu així:

Les nostres tradicions ens imposen la visió d'un primer cel ancestral, plegat de normes i condicions. Tot i això, cadascú pot fer una segona interpretació lliure i imaginària d'aquest cel. Al tercer i quart cel tant sols hi arriben aquells que es consideren savis, plens de visions allunyades de la realitat. Pel que a mi respecta, el cinquè cel és l'autèntic, però mai arribarem a entendre'l. Finalment, el que realment importa és el setè cel, que és personal i intransferible.

NOTA: lletra extreta de Kumbaworld.

NOTA: potser als que accediu al bloc des de lectors de feeds us haurà aparegut un article tot estrany ple de "jkl". No us ha fallat el lector, estava fent proves de Javascript i, sense voler, vaig prémer "publicar entrada".

Repassant les cançons de'n Lluis Llach

Mentre escrivia el MEME que em van proposar els amics Cat Pople, vaig fer referència una cançó d'en Lluís Llach anomenada "A força de nits". Llavors vaig pensar que, encara que sigui una mica tard, aquest bloc hauria de retre homenatge a aquest autor que tant em va marcar. Per fer-ho obro una nova secció on repassaré les lletres d'aquelles cançons que en algun moment em van marcar.

Lluís Llach va estar actiu durant quaranta anys, encara que només he pogut gaudir de la seva música durant els últims quinze. Malgrat que La Veu de T encara no existia quan l'autor va oferir el seu últim concert a Verges, crec que és just i necessari que, d'alguna manera, retorni part de l'emoció que em va fer sentir en veure'l pel televisor.

La primera que tractaré és una petita cançó anomenada "Aprendre" que es va publicar dins de l'àlbum "T'estimo" de l'any 1984. La lletra diu així:

Aprendre

Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l´alba,
aprendre que l´esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà,
aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.

Aprendre
que, si un infant mata, la meva mà no és massa estranya,
que n'és de trist si un infant mata, enllà i aquí mor la tendresa,
aprendre que potser aquesta tristesa és només un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.

Aprendre
que en certesa res no tinc si no m´ho dones,
a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa,
aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix,
aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.

Aprendre
que, si un infant mata, la meva mà no és massa estranya,
que n'és de trist si un infant mata, enllà i aquí mor la tendresa,
aprendre que potser aquesta tristesa és només un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.

Lluís Llach

Personalment, aquesta cançó m'inspira, com una gran part de l'obra de'n Llach, la força que ens permet seguir endavant. L'aprenentatge continuu que ens motiva a prendre'ns el nou dia com un repte i la necessitat de donar-nos als demés. Aprendre a estimar-se la vida fins i tot quan fa mal és segurament una lliçó que molt pocs seran capaços d'entendre mai.

NOTA: lletra extreta de Kumbaworld.