dimarts, 30 d’octubre del 2007

Introducció a l'OLPC

"Si a un país en vies de desenvolupament li dones menjar, l'alimentaràs durant un temps. Si li ensenyes a fer una granja, s'alimentarà per ell mateix." Quantes vegades hem sentit aquesta frase? Segurament moltes. Des de sempre, l'evolució dels països del 3r món ha vingut determinada per la capacitat d'autosubsistència. Un cop superada la fam, el país pot començar a pensar en produir per tal de ser competitiu, en arribar al 2n món i en aspirar al 1r.

Per desgràcia, l'avenç de les noves tecnologies al 1r món ha fet que la distància entre el 1r i el 3r món sigui molt més gran. Aquells països del 3r món que acaben de superar la fam no arriben a ser competitius per falta d'infraestructura i de coneixements. A més, la llei de Moore, que a grans trets diu que cada 18 mesos la potència dels ordinadors es duplica, provoca que cada cop aquesta distància es faci més gran. Aquest fet forma part del que anomenem "fractura digital".

Nicholas Negroponte

L'any 2005, Nicholas Negroponte va presentar a la convenció sobre Internet un projecte anomenat "One Laptop Per Child" (OLPC), o el que és el mateix, un ordinador portàtil per nen. El projecte (originalment anomenat l'ordinador a 100$) pretén crear un portàtil assequible i adaptat als nens. Durant molts anys, l'ordinador a 100$ va ser una fita utòpica de la informàtica, però gràcies a encarar-lo a educació i a una direcció realista sembla que aviat veurà la llum.

Logotipus del projecte OLPC

El projecte ja no tant sol consisteix en l'elaboració d'un portàtil a 100$ (que, de fet, ja supera aquest preu), sinó que es plantejar com una gran infraestructura. A primera vista, hom podria pensar que els països pobres els surt més a compte invertir en llibres que no pas en tecnologies per a l'educació. Tot i això, el cost de comprar tots els llibres necessaris i de mantenir-los actualitzats és comparable al de mantenir documents electrònics (que és barat) i al de proporcionar mitjans tècnic als nens (que té un cost inicial elevat però un manteniment assequible). La diferència és que els portàtils proporcionen una finestra a la societat de la informació.

El projecte no està excepte de crítiques, però com més detalls en conec més hi confio. Els dispositius han passat per diverses versions durant els últims anys, i el model original s'ha modificat molt. Però per sort, els seus valors segueixen intactes:
  • Propietat del nen: el material educatiu és un dret del nen, i el portàtil no n'és una excepció. Els portàtils es consideren propietat del nen, que té la responsabilitat de cuidar-lo.
Últim prototipus anomenat OLPC OX
  • Per a nens petits: els portàtils estan dissenyats per a nens de 6 a 12 anys. Així doncs, el sistema es pot fer servir sense necessitat de saber escriure ni llegir i, quan el nen en tingui capacitat, podrà anant fent servir més i més programes. El projecte OLPC considera que els jocs també són una necessitat humana (sobretot per als nens petits), per tant, el portàtil també disposarà d'entreteniments.
OLPC OX en mode eBook
  • Saturació: el projecte no contempla que la implantació dels portàtils sigui gradual. Això només provocaria diferències entre els nens i es fomentaria l'enveja. Per tant, no existeixen les proves pilot reduïdes quan es vol usar en un territori, sinó que s'ha de donar un portàtil a cadascun dels nens de la zona. La granularitat pot anar des d'un barri fins a un país sencer, passant per la ciutat o la comarca.
Luiz Inácio Lula da Silva amb un prototipus a les mans
  • Connexió: el programari ha d'estar orientat a la xarxa. Si no és possible assegurar la connexió entre portàtils o l'accés a Internet no suposa cap avantatge respecte un llibre. Per això, el portàtil en tot moment podrà generar xarxes locals sense necessitat de routers (on actua cadascun dels equips com un node) o bé connectar-se a Internet mitjançant wireless. Com a afegit, els portàtils disposen de bateries de llarga vida que poden ser carregades mitjançant la connexió a la xarxa elèctrica o bé amb mètodes mecànics (en una primera versió s'usava una manovella però actualment s'usa un estirador).
Primera versió del portàtil amb càrrega mecànica
  • Lliure i de codi obert: els nens no són únicament consumidors del producte, sinó que formen part activa del projecte. Un nen serà capaç de veure el codi font i modificar-lo, així com crear programes mitjançant els frameworks que ofereix. Els portàtils tenen incorporats llenguatges amb diversos nivells de complexitat, des d'una evolució de Logo (pensat per a nens), fins a un intèrpret de python (que permet crear programes complexos). Un dels pilars fonamentals de l'OLPC és que els nens puguin compartir les seves troballes i les creacions amb d'altres nens.
Fa un parell de setmanes, en Martin Langhoff, un dels principals programadors de Moodle, ens va oferir una xerrada durant la Moodle Moot sobre el projecte OLPC. La veritat és que en Martin és un gran comunicador i va aconseguir que ens emocionéssim.

NOTA: En pròxims articles, i a cavall del que vagi aprenent-ne, parlaré sobre més detalls del projecte.

ACTUALITZACIÓ: gràcies a en TBBB he corregit un error que deia que Logo és un llenguatge de programació per a nenes. Ho hauria de contrastar, però estic d'acord que és possible programar amb Logo tot sent un nen i sense preocupar-se del que puguin pensar.

ACTUALITZACIÓ: també hauria de donar les gràcies a l'amic Falgoní per obligar-me a tornar a llegir l'article. Realment li calia una repassada.

divendres, 26 d’octubre del 2007

Roger Mas, ni una sola paraula

Fa un parell de dies el meu germà em va passar una cançó d'un cantautor català anomenat Roger Mas. Concretament es tractava d'una versió en català d'una en castellana força coneguda. Abans de comentar res, us deixo amb en Roger Mas i el seu "Ni una paraula":

Roger Mas, ni una paraula. En directe al Club de Tv3


Per aquells que no la reconegueu, us poso l'original, també en directe:

Paulina Rubio, ni una palabra


És curiós com dos directes poden ser tant diferents. És més, és increïble com una mateixa cançó pot produir sensacions completament oposades. Potser en Roger Mas no omplirà estadis d'adolescents cretins, però sense cap mena de dubte, em quedo amb la seva versió.

NOTA: sembla que el videoclip original de la Paulina Rubio al youtube te desactivat l'embed. Us deixo un enllaç. Terrible.

dimarts, 23 d’octubre del 2007

La casa d'en Mickey no la cremaran els bombers

NOTA: ja sé que seria convenient que publiqués alguna cosa sobre la Moodle Moot, però és que encara no sé massa bé com posar-ho.

Aquest diumenge passat pel matí estava un pèl avorrit i vaig decidir mirar la tele. Ja śe que actualment sol ser una mala idea però vaig pensar en donar una segona oportunitat a aquest mitjà de comunicació antiquat i amb publicitat intrusiva. Després de deu minuts entre programes religiosos, de motos, anuncis i programes de zapping sense gràcia, vaig acabar de nou a "Televisión Española" (també conegut com TV1) on començava la programació infantil. És trist, però segurament seria una mica més divertit que ficar el cap dins del forn encès.

El primer programa infantil va ser "Mickey Mouse Club House" (en castellà, "La casa de Mickey Mouse", en català "la llar del mestissatge cultural de la colla del ratolí Miquel"). La sèrie, animada en 3D, està dirigida a un públic de preescolar (i a mi) i té una format curiós. Durant el capítol, el ratolí Miquel es dirigeix directament a càmera i fa preguntes al públic. Després, s'espera uns segons per a sentir la resposta, i continua l'espectacle.

Per a que us en feu a la idea, poso la presentació anglesa de la sèrie directament des del tub:

Mickey Mouse Club House


Mentre intentava creue'm el que els senyors de Disney estaven fent, la meva ment no para d'evocar-me escenes de Fahrenheit 451. Hauria somniat el senyor Truffaut (o el senyor Bradbury) amb aquest programa l'any 1966? Quina sort tenir Internet ara que la cultura catòdica s'aproxima perillosament a la seva distòpia més cruel. Us deixo, a mode de recordatori espero, un fragment de Fahrenheit 451 perquè jutgeu per vosaltres mateixos (si no heu vist la pel·lícula, feu-ho).

Fahrenheit 451


No sé per quin estrany motiu, però de cop i volta vaig intentar recordar on guardo algun dels tres exemplars del joc d'Ender que tinc... per si algun cas tinc que començar a aprendre-me'l.

I tu, lector, què n'opines?

Fotograma de Fahrenheit 451 (1966)

Tens raó. Què n'és de llest el lector.

dijous, 18 d’octubre del 2007

Resum de l'especial Sitges 2007

NOTA: He estat uns dies per Cáceres de convenció, aquest és el motiu que no hagi publicat cap article el dimarts.

Actor fent de L abans del passe de Death Note

Aquest article obre una nova secció importantíssima per a qualsevol bloc: "mirar pel melic". Durant els quatre mesos que porta activa La Veu de T he publicat una quarantena d'articles parlant de diversos temes. Crec que ja ha arribat el moment on puc mirar-me un xic el melic i repassar alguns dels posts.

Directors dels films de la marató zombi

Per aquesta visió entre els borrissols he decidit repassar els quatre articles que he publicat durant l'especial Sitges 2007. M'hagués agradat publicar-ne més, però no he tingut temps durant la setmana (i els meus "chiwawes-càctus" no en saben gaire de mecanografia). Si l'any que ve disposo d'algun aparell de l'estil Asus EEE PC potser en publiqui més.

Detall d'una escultura del festival
  • Article 1: inaugurant el festival vaig publicar un petit article amb els espots publicitaris de les últimes quatre edicions.
  • Article 2: la substitució dels dos sofàs vells del pis em va donar joc per a penjar un relat tètric sobre la vida, la mort i el canvi generacional (Si Gadkie lebedi figura que tracta sobre el canvi climàtic i l'alienació de l'home, el meu article pot tractar temes profunds també).
  • Article 3: lògicament, la ronda de preguntes amb el genial George A. Romero es mereixia un article sencer per a ell.
En Romero i el traductor sense nom
  • Article 4: finalment, una nova adaptació cinematogràfica d'un còmic de l'Osamu Tezuka justifica a la perfecció que publiqui un tub amb les obertures de les diferents sèries que s'han fet del personatge Astro Boy (no?).
NOTA: amb aquest article dono per finalitzat l'especial Festival de cinema fantàstic de Sitges 2007.

Actor fent de Kira abans del passe de Death Note

NOTA:Si puc, intentaré publicar algun article sobre la Moodle Moot 2007 de Cáceres. De moment us deixo amb la visió d'en Ludo sobre el tema
.

divendres, 12 d’octubre del 2007

Astro Boy, una obra immortal

Fa pocs dies, al festival de cinema de Sitges es va estrenar Dororo. Un film basat en un còmic de l'Osamu Tezuka. Com moltes pel·lícules basades en còmics que tenen molts volums, Dororo queda massa llarga i amb un argument poc estructurat, però té una primera hora i mitja que fa que valgui la pena veure-la.

どろろ DORORO Trailer


Segurament, quan hom pensa en Osamu Tezuka pensa en "Astro Boy" (o en "Kimba, el lleó blanc"). El nen robot o de cos sintètic és una de les figures fetitxes de les obres de Tezuka. Tant a Dororo, com a Black Jack, com a Metropolis (inspirada en el pòster de la pel·lícula homònima d'en Fritz Lang) o com el propi Astro Boy, els personatges sintètics lluiten per la seva humanitat perduda.


Portada del volum número 8 del còmic d'AstroBoy

Astro Boy ha sigut adaptada diverses vegades a la petita pantalla amb gran èxit. La primera d'elles va ser el 1960.

Old Astro Boy opening


Poc temps després es va produir un petit epíleg de les sèrie, aquest cop filmat amb persones de carn i ossos (el vídeo correspon a l'inici de la cinta, i tarda uns minuts a passar a persones).

Astro Boy Live-action Series


No va ser fins als anys vuitanta on el públic va poder gaudir d'una nova adaptació animada d'aquest clàssic del segle vint, aquest cop en color.

Astro Boy 80s Intro (English)


Finalment, l'any 2003 es va estrenar un nou remake on es van repassar alguns dels conceptes per adaptar-los a un públic molt més acostumat a tractar amb la tecnologia.

ASTROBOY 2003 Opening


Recentment però, a l'imprescindible bloc (encara que difícil de llegir) Uruloki, s'anunciava una nova adaptació animada en 3D, aquest cop cinematogràfica.

Teaser póster de Astroboy
Pòster de la propera AstroBoy (uruloki)

Podríem dir que Astro Boy, un dels primers mangas, està molt lluny de quedar obsolet. Per bé que el còmic va ser creat els anys cinquanta de forma completament artesana, s'ha sabut adaptar a les més modernes tècniques d'animació sense perdre l'essència.

Primera imagen de Astroboy!
Fotograma de la propera AstroBoy (Uruloki)

NOTA: mentre buscava les obertures de les sèries d'AstroBoy, he trobat un vídeo tot curiós:

Was Jurassic Park Inspired By An Episode Of Astro Boy?


NOTA: aquest article forma part de l'especial "Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2007".

dimarts, 9 d’octubre del 2007

No em diguis Zombi, baby

Benvolguts companys de la cripta,

Us envio aquesta carta per relatar-vos el dissabte zombi del passat vuit d'octubre al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2007. Sé que alguns de vosaltres ja no teniu ulls per veure i molt menys capacitat per a llegir, però crec que és important que tots nosaltres entenguem com ens veuen els humans.

El primer zombi de Diary of the Dead
Un dels autèntics protagonistes de Diary of the dead (uruloki.org)

Arrossegant-me, he arribat fins a la sala auditori on es feia un passe especial de Diary of the Dead, la nova pel·lícula del creador George A. Romero. La pel·lícula mostra a uns apetitosos humans que, enmig de la filmació d'una pel·lícula amateur, es veuen afectats per l'esperada hecatombe zombi i decideixen gravar tot el que els passa. Després de Land of the dead, el millor Romero torna amb aquesta cinta als orígens del gènere que ell mateix va crear. Una nou punt de vista, aquest cop subjectiu, per a una història ja coneguda però sempre emocionant.

Reparto vivo de Diary of the Dead
Protagonistes humans de Diary of the dead (uruloki.org)

En acabada la projecció, el propi Romero ens va oferir una ronda de preguntes als espectadors. Per uns instants vaig estar temptat de donar-li les gràcies per fer pel·lícules on es critica tant obertament la marginació que patim els zombis avui en dia, però llavors vaig recordar que no tenir cordes vocals sol dificultar la comunicació amb els mortals. Amb tot, les preguntes dels consumidors d'oxigen varen ser també interessants.

Em temo que amb la capacitat neuronal que em queda no recordo gaires preguntes, però faré un esforç. Algú li va preguntar si havia llegit el maleït llibre "The Zombie Survivor Guide" d'en Max Brooks, on ell va dir que sí i que el va trobar molt interessant. També sobre què opinava dels zombis corredors de pel·lícules com "28 days later" o el remake de "the dawn of the dead" (a Espanya coneguda com "El amanecer de los muertos"). Com tots els zombis sabem, i en George A. Romero també, no podem corre i, a més, a "28 days later" no hi surten zombis.

La pregunta estrella la va fer un humà femella: què faria Geaorge A. Romero en cas d'una hecatombe zombi? Per sort, algun aperitiu anònim ha penjar un vídeo de la resposta al tub:

George A. Romero en una hecatombe zombi


Per sort, els blocaries de "Séptimo Vicio"estan penjant vídeos de l'acte per tal que no sigui oblidat. Internet ens fa més falta als desmemoriat com nosaltres que a ells. De moment només n'hi ha una part, però espero que en breu ho acabin de penjar. Us adjunto el que hi ha publicat de moment, si en voleu més aneu directament a la font d'aquí a uns dies:

George A. Romero en Sitges 2007 (1)


Per acabar, us deixo una col·lecció dels famosos amb els que vaig coincidir. Tots van estar molt contents de veurem.

Una bona mossegada,

Tom.

NOTA: aquest article forma part de l'especial "Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2007".

dissabte, 6 d’octubre del 2007

L'assassinat de dos sofàs antics

AVÍS: aquest article està basat en fets reals. Els noms i alguns dels detalls han estat alterats per preservar la intimitat dels protagonistes.

Una nit tranquil·la dins d'un pis a les fosques. Dos sofàs reposen arraconats mentre recorden vells temps. Fa poc més d'una setmana un sofà nou de trinca i un beanbag els van substituir al menjador. De lluny se'ls miren. No en deuen pas ser de còmodes, pensen. Quan les frontisses de la porta comencen el seu rèquiem entenen que el seu temps s'acaba. Són massa vells, amb l'espuma massa gastada però, sobretot, són massa grans per passar per les portes.

Una de les víctimes

Entren tres ànimes a la habitació, una dona i dos homes. Parlen i riuen com si res. Rialles hipòcrites que no enganyen a ningú, abans que acabi el dia tant sols les estelles i centenars d'àcars sense sostre recordaran que, en aquell racó, hi havia dos sofàs. Abstrets, els dos mobles vells ni se n'adonen que s'ha fet el silenci. Cloc! L'endoll es queixa en endollar-hi la serra de calar. Els homes separen els dos sofàs, que es canten un últim adéu en forma de núvol de pols. La serra comença a tallar. La dona s'ho mira lluny. El teixit sintètic deixa entreveure la carn de cotó i els ossos de fusta. Ferit de mort, el sofà mira al seu company i sent de fons als botxins. Parlen i riuen com si res.

Primera agressió

Encara conscient, el sofà ferit nota com el giren i el voltegen. Ja no veu res. Tancat dins l'opressiva foscor de la imaginació espera el moment de l'estocada final. Sap que no hi te res fer, però per un instant visualitza una vida nova. Es veu descansant en un pis de la Bauhaus, rodejat del bo i millor del segle XX; luxe i distinció. Per desgràcia escapar de la realitat no evitar que els homes li arranquin de viu en viu tota la pell. Espellat, deixa escapar un últim sospir cap al seu company. Ja no veu res.

Espellat davant l'altre sofà

Tot mirant el cadàver de l'amic, l'antic sofà sent com el substitut riu. Ja no hi ha esperança. L'usurpador és un sofà grana tapat amb una manta com si d'un infant es tractés. Un nen psicòpata que riu mentre piquen als avis. Esperant que se n'hagin oblidat d'ell, l'avi palpa l'estucat de la paret com buscant una sortida inexistent. Els homes descansen en relatiu silenci. La serra jeu a terra apagada. Potser per avui ja n'han tingut prou. Potser encara hi ha lloc per un vell moble allà. Sobtadament però, l'ombra dels homes en aixecar-se creix i grimpa per la paret. Ja no hi ha esperança.

Restes mortals

Uns minuts més tard, un passadís ple de restes tirades de qualsevol manera és l'última prova del crim. Ja no hi ha ni sorolls, ni culpables, ni botxins. Sols víctimes del consumisme.

Restes pel passadís

NOTA: aquest article forma part de l'especial "Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2007". Els que no veniu de lectors RSS suposo que us n'haureu adonat en veure la capçalera de la pàgina.

NOTA: la idea de les màscares l'agraeixo al meu germà.

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Promocionals del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges

Enguany es celebra els 40é Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges (aka. Sitges 2007). Amb el temps, el festival s'ha consolidat com un autèntic punt de trobada per a professionals i amants del gènere. És molt probable que durant els pròxims dies publiqui més articles sobre el tema, però vist el desastre de l'article anterior he decidit publicar prematurament aquest que tenia a mig investigar.

Un aspecte característic del festival són els espots publicitaris. En aquest article he recopilat les últimes quatre campanyes. M'agradaria haver-ne posat més, però em temo que ningú s'ha dedicat a penjar-los encara.

Spot Sitges 2007


Malgrat que la temàtica d'aquest any es basa en els quaranta anys de l'estrena de Blade Runner (que coincideix amb el quarantè aniversari del festival), per a l'espot s'han decidit per una estètica ja recurrent als anys anteriors, però no per això menys brillant.

Spot Sitges 2006


L'any 2006 va ser dedicat al film Blue Velvet i, especialment, al seu director. Recordo que aquell any es van rodar una sèrie de promocionals sota l'eslògan "20è aniversari de l'estrena de Blue Velvet a Sitges... temps suficient per entendre David Lynch", però no els he trobat amb bona qualitat, llàstima.

Spot Sitges 2005


El 2005, sitges va retre el seu particular homenatge a la pel·lícula "Jaws" (també coneguda com "Tiburón" o "aquella de la música tuuuurum... tuuuuuurum... tururúum!...") amb aquesta campanya genial.

Spot Sitges 2004 Star Wars Conference


Aquell any es va celebrar a Sitges la Star Wars Conference i, com no podia ser d'una altre manera, els publicistes ho van aprofitar.

dimarts, 2 d’octubre del 2007

Blogger vs Javascript

AVIS: em temo que aquest és un article de consolació.

L'article d'avui era un test sobre assertivitat on hi havia un formulari tractat amb javascript. Pel que sembla a Blogger no li acaba d'agradar la idea i no me'l deixa publicar com déu mana. Torno a demanar perdó als que accedeixen des de lectors de feeds perquè, segurament, els tornarà a aparèixer un article erroni. Modificaré el codi per veure si el puc posar més endavant.

En part entenc la filosofia de Google, preocupat perquè es faci un mal us del seu programa i es vulneri la seguretat. Tot i això no us podeu imaginar la ràbia que fa no poder publicar en condicions.

Si a algú li interessa, he pogut comprovar que blogger elimina tot el que troba dins <script> del cos dels articles. Per aquest motiu l'única manera de publicar amb scripting és emprar els atributs de les etiquetes. Per exemple:

<script language="JavaScript" type="text/javascript">
function recalcula_punts () {
hp = 0;
aa = 0;
mn = 0;
as = 0;
}
</script>
Passarà a a ser:
<script language="JavaScript" type="text/javascript">
</script>
Però en canvi:
<input onclick="alert('sembla que ho fa!')" type="button" value="Calcula"/>
Es queda com està.

NOTA: espero poder publicar alguna cosa més pensada abans de divendres per compensar.