Alternatives als compartits de Google Reader

Ahir els senyor de Google van decidir eliminar totes les opcions socials de Google Reader per intentar fomentar l'ús de Google+. Per mi, el reader i gmail s'han convertit en dues aplicacions imprescindibles i el sistema de compartits m'era molt còmode. No és que Google+ no m'agradi, però decididament no té les mateixes funcionalitats.

El meu problema en passar a Google+ és que, per exemple, no puc deixar sense llegir articles que comparteix la gent perquè tots s'acumulen en un únic streamline. Per un altre costat, si es fa servir només el +1, vol dir que hauré d'anar persona a persona a mirar els seus +1 i hauré de recordar quins articles ja havia llegir o quins em volia llegir més tard.

Per això he indagat una mica les solucions alternatives. Per desgràcia, la més còmode, que era generar un RSS des dels +1 amb Plusfeed, i ja no està disponible. Segurament acabaran per aparèixer millors solucions però fins que no apareguin exposo les que he trobat.

Opció 1: seguir-li el joc a Google

Malgrat que Google ha recomanat fer un +1 que es pugui veure al perfil públic com a substitut del compartit, he vist que hi ha una segona opció. Si es fa clic al botó de "Share" de la barra superior quan es té un article seleccionat, és possible publicar l'entrada a l'streamline.

 Botó superior de compartir de Google+

Per mi aquesta solució més relativament pràctica perquè el compte personal de Google+ és diferent del que uso per Reader, o sigui que no saturo el meu streamline amb els compartits sinó que qui vulgui pot subscriure's. Jo de moment ho faré així (aquest és el meu perfil del Reader) juntament amb l'opció 3. Com a mínim fins que trobi alguna solució millor.

Opció 2: crear una pàgina de Bundle

Aquesta és una opció estranya de Google Reader i, pel que he provar, no genera correctament la RSS de compartits perquè el Reader ja no permet fer publiques les RSS de les etiquetes. Però si en voleu més informació ho podeu fer aquí.

Si algú se'n surt que m'ho digui perquè sembla una opció molt interessant i fàcil de fer servir.

Opció 3: crear un blog on publicar els compartits

Aquesta és l'opció que més s'assembla als compartits donat que, com a mínim, genera una RSS on subscriure's. No és una opció complicada, però requereix alguns passos:

Pas 1: crear un blog a Blogger

Recomano a Blogger perquè així s'enllaça fàcilment amb el Reader. Simplement aneu a blogger.com i creeu-vos un blog (són dos clics). També es podria fer amb twitter.

Pas 2: habilitar el botó d'enviar del Reader

1. Anar a la configuració del reader

Configuració del Reader

2. A la pestanya de Send to marcar Blogger (o el que es tingui)

Marcar l'opció d'enviar a Blogger

Per compartir: publicar els articles amb el botó d'enviar

Un cop fet apareixerà l'opció de "enviar a" als posts.

Botó d'enviar a blogger

És una mica empipador perquè cada cop que feu clic us obrirà una finestra i haureu de fer clic a "publicar", però com a mínim tots els compartits estaran en un únic lloc i la resta d'usuaris s'hi podran subscriure.

El meu blog de compartits és aquest: http://elscompartitsdet.blogspot.com/ Url al Feed (http://elscompartitsdet.blogspot.com/feeds/posts/default)

Esperem que apareguin millors opcions.

Posar puntuacions a les lliçons fetes amb Google Breadcrumb

Seguint amb el tema de Google Breadcrumb que vaig comentar fa uns dies, he escrit un petit tutorial de fer lliçons amb puntuació. Això permet fer preguntes al lector i, segons la resposta que seleccioni., rebrà una puntuació una altra.

Això és molt útil, tant per motivar al lector com per donar-li unes mètriques sobre el que ha aprés. Ja veureu que és molt fàcil.

Primera pàgina, iniciar el comptador a zero punts

Com es va comentar a la introducció, les pàgines d'una lliçó comencen totes amb un parèntesi que n'indica el nom. Per exemple (1) seria la pàgina anomenada "1". El que no vaig dir és que el nom de la pàgina no és l'única cosa que pot anar dins els parèntesis.

Si després del nom posem ":" Google Breadcrumb interpretarà la resta com una instrucció. Així, si fem "(1:score=0)" en carrega la pàgina "1" el sistema crearà una variable anomenada "score" i se li assignarà un valor inicial de zero.

A continuació poso el codi d'exemple:

(1:score=0) Ara mateix tens 0 punts així que no et preocupis. [Continuar] (2)

Com fer que les respostes sumin o restin punts

A l'anterior article vàrem veure que si posem "[text] (pàgina)" es convertia automàticament en un enllaç cap a una altre pàgina de la lliçó. Per exemple "[Continuar] (2)" faria que la paraula "Continuar" es converteixi en un enllaç cap a la pàgina "2".

Doncs igual com passava amb els parèntesis de l'inici de pàgina, els parèntesis dels enllaços també poden tenir instruccions. Així doncs, si fem per exemple "[Correcte] (3:score++)", quan l'usuari faci clic sobre "Correcte" s'incrementarà la variable puntuació en 1 i s'anirà a la pàgina "3", i si fem "[Erroni] (3:score--)" si l'usuari fa clic sobre "Erroni"la variable "score" decrementarà en 1 i també s'anirà a "3" .

Un codi d'exemple seria:

Llavors si barrejo groc i blau faré verd?

1.[Sí] (7:score++)

2.[No] (5:score--)

Com imprimir la puntuació actual

Com podeu suposar, mantenir la puntuació no serveix de res si no la mostres a l'usuari. Per fer que el valor d'una variable surti per pantalla només cal escriure "<%= nomvariable %>". Per exemple, si fem "La teva puntuació és <%= score %>" es mostrarà el valor actual d'score.

Un codi d'exemple seria:

La teva puntuació és <%= score %>

Un exemple sencer

Com ja podeu imaginar,  he fet un exemple on es posa en pràctica tot això. Si el voleu provar des del navegador podeu seguir aquest enllaç. I si ho voleu provar des del mòbil us deixo el codi QR d'accés.

Codi QR de la lliçó amb puntuació

Una cosa bona que té Google Breadcrumb és que és possible veure el codi font de qualsevol lliçó. En aquest cas podeu accedir al codi amb aquest enllaç.

Tinc també exemple més avançat que implementa un parell de minijocs amb javascript que el deixo per un tercer (i final) article.

Google Breadcrumb: lliçons amb realitat augmentada fàcils de fer

Ahir, via el bloc d'un tal Marcello Rinaldi, vaig descobrir una petita aplicació de Google Labs que m'ha semblat molt interessant. L'aplicació en qüestió es diu Google Breadcrumb. De moment està clarament en beta, però té molt bona pinta.

Què és Google Breadcrumb?

Google Breadcrumb permet definir lliçons amb una sintaxi molt senzilla. Una lliçó són un conjunt de pàgines amb enllaços entre elles, com una mena de wiki però amb un recorregut ja definit. A més, és possible posar-hi codi javascript si es volen programar activitats i d'altres comportaments més avançats.

Fins aquí cap novetat. La gràcia està amb què la interfície està adaptada per dispositius mòbils i que, per cada lliçó, el programa genera un QR-code. Perquè serveix això? Doncs bàsicament permet posar el QR-code en qualsevol lloc (imprès en un pòster, en una diapositiva d'una presentació, enganxat pel carrer, tatuat...) i qualsevol smartphone serà capaç d'accedir a la lliçó fent una foto del codi (en Android amb el BarcodeScanner).

El programa està pensat per aportar un component de realitat augmentada a les explicacions. Per exemple, si s'està fent un conferència sobre diversos temes, permetria incloure un QR a les transparències que portessin a una lliçó sobre els punts principals que s'estan tocant en aquell moment. Així, l'audiència podria, tot fent una fotografia amb el móbil, accedir a l'índex de la presentació, o bé se li podrien donar referències per ampliar allò que s'està explicant, i ho tindrien directament al mòbil.

Un exemple senzill

La següent captura mostra la interfície de Google Breadcrumb amb un exemple extremadament senzill:

Exemple de lliçó amb Google Breadcrumb (feu clic per veure millor)

La interfície d'edició mostra 4 elements: el requadre on escriure el codi de la lliçó, una previsualització de com es veuria en un dispositiu mòbil, un diagrama amb els recorreguts que podria fer l'usuari i el codi QR d'accés a la lliçó. Per si voleu provar-ho, us deixo el codi QR en gran.

Codi QR d'accés a la lliçó simple

Si mireu el codi veureu que no cal saber massa res per definir una lliçó. La sintaxi bàsica és:

• Si una línia comença amb alguna cosa escrita entre parèntesis, vol dir que allà s'inicia una de les pàgines de la lliçó (que s'identifica amb el nom que hi hagi dins els parèntesis). Tot el que s'escrigui fins que es trobi un altre inici de pàgina, formarà part de la pàgina actual. Per exemple, si una línia comença "(2) bla,bla,bla..." vol dir que s'ha iniciat la pàgina amb nom "2".
• Si un text es posa entre claus, per exemple [així] vol dir que és un enllaç. Si després de les claus es posa alguna cosa entre parèntesis vol dir que l'enllaç anterior va on digui el parèntesis. Per exemple "blabla [som-hi] (2) blabla" vol dir que la paraula "som-hi" apareixeria com un enllaç i en fer clic portaria a la pàgina anomendada "2". També e spoden posar direccions externes entre parèntesis.
• La resta del format es pot fer amb html estàndard (imatges, taules, llistes...).

He provat de fer un exemple força més complex tot usant javascript per donar-li una mica més d'interactivitat a la lliçó, però com que l'article em quedaria massa llarg i una mica més tècnic, ho deixo per més endavant.

NOTA: per a Android hi ha una aplicació anomenada Crouton dissenyada específicament per a Google Breadcrumb. A més de fer les lliçons, permet emmagatzemar-les en local per fer-les més endavant.

NOTA 2: d'acord, potser no és exactament realitat augmentada, però no em negareu que no ven més dir-li així que lliçons mòbils amb QR-code. Al cap i a la fi volia que no només els geeks com jo entenguessin perquè pot servir.

El sospir de T

Fa temps vaig decidir que no em faria un compte microblogging (a Twitter) fins que no tingués un smartphone amb tarifa de dades. Aquest moment ja pràcticament ha arribat, només em falta la tarifa de dades però sóc una mica impacient, així ja l'he creat.

 El sospir de T

El nou lloc és diu El Sospir de T i ja podeu veure l'enllaç a la dreta (els que entreu al blog). La meva idea és parlar dels temes que no comento al blog o que, simplement, no requereixen d'una explicació més enllà dels 160 caràcters.

En breu, tots els sospirs que publiqui aniran publicat automàticament a les xarxes socials (Facebook, Buzz i Google+ de moment), o sigui que bàsicament serà on centralitzaré els missatges públics. De moment publicaré poc però suposo que ja anirà creixent a mida que vagi acostumant-m'hi.

La veu és el seny, el sospir la rauxa.

Feliç dia de l'IPv6

Realment, no crec que la primera prova massiva d'IPv6 (també anomenat dia mundial de l'IPv6... tot un nerdgasm) faci feliç a molta gent però, si més no, té el seu interès. Anem a veure de què va tot això.

Logotipus del dia mundial de l'IPv6 (via TuExperto)

Per aquells que no sabeu de què estic parlant, (suposo que pocs) quan un dispositiu es connecta a Internet necessita una direcció pública anomenada IP. Si no fos així, quan demanes al Firefox que et mostri el Facebook (sí, estic empatitzant), els servidors on està Facebook no sabrien a quin ordinador de tot Internet han d'enviar la informació del teu mur, i seria un desastre. És més, el teu Firefox ni tant sols sabria on anar a buscar Facebook.

Aquesta direcció IP actualment es defineix amb el que s'anomena IP versió 4 (IPv4), que està format per quatre números del 0 al 255 (Per exemple 32.251.10.55). El problema d'aquesta mena de direccions és que permet menys de 4 mil milions i mig de combinacions. I si això ja es queda curt per la gent que som al planeta, imagineu-vos per als dispositius, ordinadors i servidors que es connecten a la Xarxa per tot el món.

Direccions possibles de IPv4 (via Amazings)

Per solucionar això, des de fa anys es parlar de passar a un nou protocol anomenat IPv6 (o sigui, IP versió 6). Aquest nou protocol defineix que les direccions estan formades per 8 números del 0 al 65535, i això, perquè ens entenguem, és un munt. D'aquesta manera es garanteix que en un futur tots els aparells que es vulguin connectar a Internet ho podran fer (i ho faran, fins i tot la cafetera enviarà tweets).

Direccions possibles IPv6 (via Amazings)

Si voleu saber una mica més sobre el tema, us recomano l'excel·lent article que han escrit a Amazings.

En tot cas, és molt curiós veure com finalment sembla que s'estan posat seriosos amb el pas a IPv6. Quan vaig començar la carrera d'informàtica l'any 2000 (mare de déu, ja començo a explicar batalletes) ja se'n parlava, el més curiós era que en aquell moment alguns professors eren del club de "ja veureu quan arribi IPv6", mentre que d'altres eren més del de "amb el NAT ja no farà falta IPv6". Doncs bé, aviat sabrem qui portava raó.

De moment, no seria una mala idea passa per algun dels test d'IPv6 (aquí o aquí) per veure si estem preparats. Però tampoc us preocupeu, que nos serà com el Y2K.

Candidatura de la Viquipedia com a patrimoni de la humanitat

Fa uns minuts he llegit via DDG una notícia que crec que val la pena publicar. S'ha iniciat una recollida de firmes per aconseguir que la Wikipedia passi a ser considerada patrimoni de la humanitat.

Logotipus de Wikipedia per a l'esdeveniment

Si Wikipedia ho aconsegueix, no només seria una gran mostra de reconeixement, sinó que, per primer cop, s'atorgaria aquesta categoria a un bé digital.

Personalment crec que Wikipedia és un dels grans llegats culturals d'aquest nou segle. Si voleu recolzar la proposta, podeu firmar aquí.

EuropeanMusicals: canal de youtube amb musicals sencers

La veritat és que amb la mania que tenen els professors per posar treballs per després de setmana santa vaig una mica de bòlit. Per aquest motiu, aprofito per fer un post curt per recomanar un canal de YouTube anomenat European Musicals on es poden veure musicals sencers gràcies a les llistes de reproducció.

Perquè no quedi un article tant curt poso embegut un dels vídeo promocionals.

EuropeanMusicals: Best of thefrench musicals


Potser no és la manera més òptima de mirar musicals, però molts dels que hi ha són difícils de trobar fins i tot de forma pirata. Jo el faig servir per tenir la música de fons tot posant-me obres que ja he vist.

Les fal·làcies sobre l'Internet maligna, un cop més

Fa uns dies es va publicar una nova guia avisant dels riscos d'Internet (via ddg). Com sempre, es proporciona una visió altament parcial i catastrofista del que és la Xarxa, així que m'he decidit comentar-ne alguns punts (podeu descarregar el pdf original aquí). L'article m'havia quedat massa llarg, així que n'he tret parts (les comunes sobre "anirem a per tu" i coses per l'estil).

El software de intercambio de archivos también puede comprometer tu seguridad y privacidad, al abrir el ordenador al mundo exterior y compartir lo que  tienes almacenado en él.

És gairebé sorprenent que posin això com un risc, si justament és el funcionament de les xarxes d'intercanvi. Lògicament sempre ometen que és l'usuari qui decideix quin directori vol compartir.

Sí, las leyes de propiedad intelectual protegen a los que trabajan en los sectores creativos y les permiten obtener un pago justo y seguir creando la música, películas y programas de televisión que a todos nos gustan.

No, a mi no m'agraden com a norma general. Però deixant de banda aquest fet, potser algú els hauria de recordar que moltes d'aquestes obres creatives estan fetes amb diners públics. Preferiria que no em tractessin de criminal i de lladre cada dos per tres quan una bona part de la producció surt de les nostres butxaques.

¿Cuáles son las mejores páginas de Internet para encontrar música, cine y tv?

Aquí s'han deixat la partícula "legal" que tant els hi agrada, perquè sense ella la resposta que donen és completament incorrecta. Però anem a veure què ens ofereixen. La pàgina www.pro-music.org, recopila llocs de música online (no està en espanyol em temo) i dins de Spain apareixen pàgines com tuenti, youtube, los40, MTV... molt útil tot plegat.

Continua amb un parell de noms sense url, vaja, i Filmotech, que ve a ser l'última esperança. Filmotech no està del tot malament, els preus són ajustats, però té poc catàleg, no fan ofertes i la meitat de la web parla d'estrenes de cine, no dels productes. Personalment em recorda massa a iniciatives rollo libranda, un "nosaltres ho hem intentat".

¿Puedo copiar o ripear música, películas, programas de TV o vídeos desde un CD o DVD a mi ordenador o a un reproductor multimedia?

Com mínim aquí parlen de la còpia privada i de les condicions d'us dels suports físics. Ara bé:

Sin embargo, distribuir una copia digital en Internet o a un amigo es diferente, y puede desembocar en actuaciones legales.

Sí que es diferent, si. És tant diferent que no tenen res a veure. Ningú em pot dir res per deixar un material a un amic, ja sigui en suport digital o físic.

¿Cómo puede saberse quién intercambia archivos ilegalmente?

Com ja suposava, la resposta a aquesta pregunta és una amenaça directe de l'estil "déu ho veu tot i sap el que fas quan vas al lavabo". Una mica trist tot plegat perquè, si realment volguessin posar-se durs, les P2P acabarien encriptant el protocol i tots tant amics.

¿Es lícito descargarse contenidos de blogs?

Ara venen a per mi. Aquí bàsicament comenten els ciberlockers sense dir massa que són. Pel que sembla els blocs tampoc agradem massa, encara que no sabem perquè.

Sí, potencialmente existen condenas graves para aquellos que compartan al margen de la ley películas, música, programas de TV y vídeos.

El potencialmente m'ha fet gràcia.

¿Está cambiando la ley en relación con las descargas y el intercambio de archivos?

Això em temo que és cert. Realment la resposta no és tranquil·litzadora. Ja sabeu. Anem a punts més animats.

Aparte de las relacionadas con la vulneración del copyright, ¿qué otras amenazas implica la descarga ilícita de películas, música, televisión o vídeo?

Aquí tornar a caure en el tòpic de compartir arxius que no vols, els virus i el típic "és que ningú pensa en els nens". M'ha fet gràcia l'últim punt:

Algunos programas de P2P permiten a los usuarios «chatear» con otras personas, extraños en su mayoría.

Clarament això és el pitjor que poden fer les P2P. I a més, com tothom sap, és impensable en d'altres xarxes socials. M'agradaria sentir-los parlar sobre Chatroulette.

El punt de "Dominar la jerga" i la guia per pares i professor té menys interès del que m'esperava i tampoc vull allargar massa l'article, ni tampoc s'ho mereix.

NOTA: no ho puc evitar, però és que em fa molta gràcia lo de http://fap.org.es/, la de conyes que s'haurien estalviat amb una cerca a google imatges.

The Hunble Indie Bundle #2: paga el que vulguis pels jocs

Volia publicar-ho el divendres passat però no vaig tenir temps.

L'any passat, un conjunt de productores de jocs independents van iniciar una interessant proposta benèfica, el The Hunble Indie Bundle. La proposta consistia en deixa que la gent pagués el que volgués per un pack de 5 jocs i fins i tot decidir quin tant per cent va destinat als desenvolupadors i quin a fins solidaris. Com a afegit, tots els jocs eren multiplataforma (Windows, GNU-Linux i Mac OS) i es descarreguen sense DRM de cap tipus.

La proposta va ser tot un èxit i la setmana passada van iniciar el The hunble Indie Bundle #2 amb 5 propostes interessants entre les que hi ha 3 dels millors jocs indie del moment: Osmos, Braid i Machinarium. Us deixo amb el vídeo de presentació.

The Humble Indie Bundle #2


Com a afegit, a la pàgina web es mostren estadístiques actualitzades sobre el que va pagant la gent. A més, la informació està segmentada per sistema operatiu, en el moment d'escriure l'article els usuaris de les diferents plataformes han pagat en mitjana:

• MS Windows: 6,20$
• Mac OS: 8,53$
• GNU-Linux: 13,52$

Lògicament, aquest valor és la mitjana i tampoc cal treure grans conclusions donat que, encara que paguin menys, els usuaris de Windows són molts més i representen més de la meitat dels ingressos. Però no deixa de ser un fet curiós.

Novetats de Prezi, per fi es pot canviar el color

Fa temps vaig parlar de Jessyink, una solució basada en Inkscape per fer presentacions amb zoom. A l'article vaig comentar que m'agradava perquè em recordava a Prezi, un programari en línia per fer presentacions també amb zoom però que era un xic massa limitat a l'hora de personalitzar l'estètica.

Tota aquesta introducció ve pel fet que Prezi per fi ha presentat un parell de novetat que, pel meu gust, ja hi haurien d'haver sigut molt abans. Concretament personalitzar els colors (fins ara tot era blau) i copiar les característiques (mida, angle, tipografia...) d'altres elements. Us deixo amb els vídeos.

Introducing Color Wizard


Prezi snap


La veritat és que, amb les millores, Prezi comença a ser una bona opció per fer presentacions. És una llàstima que no es pugui tenir el millor de Jessyink i la facilitat d'ús de Prezi en una única aplicació.

Acabo l'article recordant que si esteu relacionats amb algun centre educatiu (ja sigui com a estudiant o com a professor) la versió Enjoy (contingut privat, mode offline i sense marca d'aigua) us surt gratuïta.

La neutralitat de la xarxa explicada en vídeos

No tinc massa temps últimament i se m'han acumulat alguns temes. Publico 3 vídeo que fa temps que corren pel Internet però que crec que són interessants. Potser pequen de ser una mica massa sensacionalistes (sobretot l'últim), però expliquen molt clarament el que és la neutralitat de la Xarxa i perquè és important.

La Neutralidad de la Red


¿Sueñan los bits con redes neutrales? (b)


Neutralidad en la Red

Comparar documents de Ms Word

Després de la Diada i d'unes merescudes vacances, torno amb ganes de reprendre el blog. Encara que ho tinc complicat aquest mes perquè tinc mil coses a fer intentaré que no decaigui massa el ritme de publicació. Per començar sense estressar-nos massa en el primer article de la temporada només recomanaré un servei web que m'ha sigut d'utilitat durant la primera setmana de feina.

Per motius que no vénen al cas, durant l'última setmana he estat treballant en un projecte pel Departament d'Educació. Com en molts dels projecte on treballo, he hagut de redactar documents que han de ser validats o repassats per una bona colla de gent abans de ser aprovats. En aquest cas els documents originals eren arxiu .doc (jo normalment treballo amb .odt).

 

Formulari inicial del programa

El problema ve quan t'arriben diversos documents amb correccions menors que s'han d'unificar. Com a norma general la gent té la mania de no marcar on ha fet els canvis  i és molt empipador haver de llegir-te el mateix informe varies vegades cercant diferències (per no parlar de la probabilitat de no veure els canvis).

Comparativa de documents

Així com hi ha centenars d'eines per comparar textos plans, no passa el mateix amb els formats enriquits. Després d'una mínima cerca vaig topar-me amb l'eina en línia Compare My Docs (via El Gurú informático).

Eines de fusió de documents

L'eina permet comparar document de tipus doc, docx i rtf (és una llàstima que no admeti odt), no requereix registre, permet traspassar els canvis entre documents i descarregar la versió fusionada. En certs casos és realment útil i estalvia moltes relectures. A mi em va anar genial, ara només em faltaria que ampliessin una mica el repertori de tipus d'arxius per convertir-se en un imprescindible.

Wikipedia i el logotipus de l'FBI

Què deu tenir aquest símbol d'especial per fer-ne tant de soroll? Segur que més d'un conspiranoic ja en deu tenir alguna teoria al respecte.

En tot cas, no acabo d'entendre perquè una organització pública com l'FBI hauria de posar pegues a que el seu logotipus aparegui en una enciclopèdia. Potser és que tenen enveja de les organitzacions pro drets d'autor i la seva recaptació salvatge i injustificada.

Tab Candy, la nova proposta de Firefox per a les pestanyes

No sé vosaltres, però actualment, quan veig un ordinador amb Internet Explorer 6 sense pestanyes em cau l'ànima al peus. Recordo perfectament quan era necessari obrir múltiples finestres per navegar per Internet i havies de canviar d'una a l'altre amb alt+tab tot esquivant la resta d'aplicacions obertes, i no ho enyoro gens.

L'ús de les pestanyes, que si no recordo malament ho va començar a fer Opera, es va popularitzar quan es va incorporar a Firefox i actualment, és impensable que un navegador no ho permeti. Tot i això, fa gairebé dos anys que la gent de Mozilla (responsables de Firefox) va dir que estaven treballant en un sistema per substituir el sistema de pestanyes actual i que creien que el futur no va en aquesta línia.

Des de llavors ha plogut molt i semblava que el tema s'havia oblidat. Però no era així, i fa un parell de dies vaig descobrir via mozilla.cat que els responsables del projecte van presentar una versió alpha del que han anomenat Tab Candy. Us deixo amb el vídeo que han fet:


An Introduction to Firefox's Tab Candy.


No té mala pinta la veritat. Per bé que segueix fent servir les pestanyes, la gestió és força curiosa. En aquest sentit m'ha recordat força als entorns de treball de Meego i, quan afegeixin el component social que prometen, el funcionament podria arribar a ser semblant al de la genial Sugar UI de l'OLPC.

Veurem en què queda la cosa. Tot i això, com sempre em passa amb les novetat en interfícies gràfiques, preferiria que s'apliquessin directament al sistema operatiu, i no només a un programa en concret. En el meu cas, acostumat a Gnome o KDE, quan faig servir un explorador d'arxius de Windows, sempre trobo a faltar les pestanyes.

La meva web sobre els llibres pop-up

Com alguns dels que tenen la mala sort de conèixer-me ja saben, des que era petit col·lecciono llibres pop-up (d'aquells que quan els obres les imatges sobresurten) i, com alguns dels desafortunats també saben, des de fa temps tinc la col·lecció distribuïda entre Girona, Blanes i Barcelona. Això ha provocat que el descontrol sobre els llibres sigui tal que he arribat un punt on ni tant sols en conec el nombre exacte.

Alguns dels llibres

Per tal de solucionar la situació, i mentre no disposi de l'espai per tenir tots els llibres junts, he optat per fer una petita web on tenir-los tots més o menys catalogats. Per fer-la he optat per Google Sites, el motiu és que em feia gràcia provar el servei i que segurament era la forma més ràpida de fer-ho.

La url del lloc és:

https://sites.google.com/site/llibrespopup/

De moment ja he penjat el llistat de tots els llibres pop-up. A més, cadascun disposa d'una pàgina amb una mínim d'informació (que aniré completant a poc a poc) i d'una fotografia de la portada. Quan tingui un moment també posaré una classificació per autor i acabaré de posar dades i més fotografies.

Un dels llibres de la col·lecció

Malgrat que m'agradaria algun dia obrir un lloc com déu mana sobre el tema, de moment això és el màxim que puc fer per mantenir la informació actualitzada i pública sense perdre massa temps.

Provant el nou sistema operatiu Meego

La setmana passada Nokia, Intel i Linux Foundation van presentar Meego. Meego és un sistema operatiu per a netbooks (o ultraportàtils o com es vulguin dir) amb aspiracions a funcionar també en mòbils tàctils i tablets.

En navegador Chrome a Meego

Estrictament parlant, Meego és una fusió entre dos sistemes operatius anteriors: Moblin (Intel i Linux per a netbooks) i Maemo (Nokia per a mòbils i tablets). La veritat és que desconec quina es la part que s'ha mantingut de Maemo perquè la interfície és clarament una versió millorada de la de Moblin, clar que segurament tingui moltes optimitzacions del sistema de Nokia.

Al tractar-se d'un sistema operatiu fet per la Linux Foundation, és programari lliure (basat en GNU-Linux, clar), així que fa uns dies vaig invertir una estona per provar Meego al EEE PC 901. S'ha de reconèixer que la instal·lació és molt senzilla i pregunta el mínim imprescindible per funcionar. En poc més de 15 minuts ja tenia l'ordinador a punt.

Un cop instal·lat, l'arrancada és de en prou feines 10 segons. En aquest sentit és comparable a la de Chrome OS que vaig comentar fa uns mesos, amb la diferència que Meego té forces més funcionalitats.

Pestanya d'inici de Meego

La interfície està presentada amb pestanyes que donen accés a diverses opcions. La primera mostra un resum dels arxius oberts recentment, aplicacions usades, pàgines web visitades, correus no llegits, esdeveniment pròxims i altres dades interessant. Tot presentat amb una interfície prou senzilla i útil.

Selector d'entorns de treball

La segona és el selector d'espai de treball. Per bé que a la pàgina oficial ho destaquen com una gran millora, la veritat és que no deixa de ser el mateix concepte de múltiples escriptoris que hi ha a Gnome o KDE. Tot i això, no deixa de ser còmode per treballar.

Sistema de missatgeria

Les següents tres pestanyes permeten actualitzar facebook, twitter... i conversar amb diversos sistemes de missatgeria com Google Talk o MSN Messenger. Segons els responsables, la integració amb la web 2.0 és un dels punts forts de Meego. És ben cert, i encara que jo agrairia poder-me treure alguna d'aquestes pestanyes entenc que a molta gent li aniran molt bé.

Pestanya d'Internet

Com és lògic, Meego està molt pensat per a la navegació web. En aquest sentit, s'avança a molts altres sistemes operatius lleugers i ha optat per incorporar Chrome com a navegador per defecte (o Chromium, depenent de la llicència que vulgui l'usuari). Personalment també prefereixo Chrome per a netbooks perquè consumeix menys recursos, el problema és que per culpa d'algun bug no em mostra algunes pàgines (diu que el DNS li dóna timeout), a veure si ho solucionen.

També m'ha agradat força la gestió d'arxius, aplicacions i xarxes. Les interfícies són molt clares i mostren exactament allò que interessa. Potser la única pega és que no ofereix gaires opcions avançades que potser s'acaben trobant a faltar, però per a l'usuari mig/baix va perfecte.

Connexions de xarxa

La veritat és que tot el conjunt està molt bé i m'agrada molt. El principal problema que li veig és que potser és una mica agosarat que li hagin dit versió 1.0, pel meu gust encara dóna masses errors com per considerar-se estable. Per exemple la connexió wi-fi em saltava cada dos per tres i moltes pàgines no se m'obrien amb el Chrome (ni amb Chromium).

Pestanya d'arxius, de dispositius i altres opcions

Per un altre costat, haurien de millorar una mica la instal·lació d'aplicacions. En le meu cas la instal·lació de Dropbox s'em va fer una mica pesada i el suport per a MP3s tampoc va ser trivial. a més, la simplicitat en la interfície fa que es trobin a faltar opcions que amb d'altres GNU-Linux estan perfectament visibles.

Com a conclusió, m'ha agradat molt el camí que ha iniciat Meego amb aquesta primera versió i, realment, m'ha fet molta ràbia haver de tornar a Easy Peasy per culpa que no em funcionava bé la connexió a Internet. Sense cap mena de dubte, si corregeixen els bugs i faciliten les instal·lacions d'aplicacions, Meego passarà a ser el sistema operatiu del meu ultraportàtil.

Múltiples comptes de Dropbox en GNU-Linux (i Mac)

Per fi, després d'un viatge a Bolonya, el final de Lost, una febrada i el comiat de solters d'uns amics torno a tenir una mica de temps per dedicar al bloc. Així que publico una entrada que feia una setmana que hauria d'haver escrit.

Via els compartits del reader d'algú que no recordo, ho sento, vaig arribar a un article d'Applesfera on explicava com tenir dues comptes de Dropbox sincronitzades alhora en MacOS. El tema em va interessar, no perquè parlés d'Apple, lògicament, sinó perquè fa temps que tinc el problema amb la parella per decidir quina compta de Dropbox sincronitzem.

Per als que no conegueu Dropbox, només diré que per mi és la forma més còmode per compartir arxius entre diversos ordinadors i dispositius i, fins i tot, per compartir arxius en general. En el meu cas, s'ha convertit en un dels serveis web imprescindibles.

En tot cas, a arrel de l'article d'Applesfera vaig arribar a la wiki oficial de Dropbox, on explica pas a pas com fer el mateix en GNU-Linux. En veure-ho se'm van il·luminar els ulls, el problema és que el tutorial no servei per a Ubuntu Karmic Koala i posteriors. Tot i això, després de barallar-m'hi uns minuts, vaig descobrir que es pot fer d'una altre manera, també molt senzilla i de la qual em podia sortit un article.

Com sincronitzar dues comptes de Dropbox en GNU-Linux

NOTA: el tutorial dóna per suposat que ja teniu una primera compta de Dropbox instal·lada i funcionant.

Els primers passos són clavats als del tutorial original. El truc està en crear una segona carpeta de configuració i tornar a executar Dropbox dient-li que faci servir la nova carpeta i no la per defecte. D'aquesta manera, la nova instància de Dropbox es pensa que és la única que està funcionant al sistema.

Amb les següents dues comandes crearem la carpeta de configuració i configurarem la segona compta que volem sincronitzar:

mkdir $HOME/.dropbox-alt
HOME=$HOME/.dropbox-alt /usr/bin/dropbox start -i

Ara ja us hauria d'aparèixer el menú del Dropbox com si fos el primer cop que l'instal·leu. Només cal que configureu l'usuari i seleccioneu manualment un altre directori on es ficaran els arxius sincronitzats. Un cop fet ja us apareixerà una segona icona de dropbox al costat de l'original.

Amb això ja ho tenim tot funcionant, el problema és que és necessari indicar al sistema que haurà d'executar la segona comanda cada cop que s'inici l'equip. Explico com es fa (i això és el que no està al tutorial original).

Per fer-ho jo vaig crear un arxiu buit anomenat ".dropboxa.sh" al meu home. Seguidament el vaig editar (és igual l'editor que feu servir) i vaig fer que el contingut fos:

HOME=/home/nom.usuari/.dropbox-alt /usr/bin/dropbox start -i

On nom.usuari és el nom del vostre usuari al sistema. Un cop tinc l'arxiu editat, vaig anar a "Sistema->Preferències->Aplicacions d'inici" i vaig afegir una nova tasca on la comanda a executar era "/home/nom.usuari/.dropboxa.sh".

I ja està. El pròxim cop que engegueu l'ordinador ja tindreu les dues comptes ben sincronitzades. L'única pega que he trobat és que la segona compta no té les icones de sincronització, però com que es pot mirar l'estat a l'aplicació resident és una molèstia menor.

Si algú creu que necessita més ajuda per fer-ho, que m'ho digui.

NOTA: I si algú encara no té Dropbox i se'n vol fer un, que m'ho digui i li passo una invitació, així els dos aconseguim una mica més de memòria (ara que han pujat el límit a 8GB val la pena aprofitar).

Nwiki ja és la wiki oficial de Moodle

Després de molts anys, la Nwiki per fi ha passat a formar part dels mòduls oficials de Moodle. Malgrat que jo ja porto força temps fora del projecte, crec que com a mínim es mereixen que dediqui un article al tema, i a tots els que han col·laborat al projecte.


Ha costat, però és que queia pel seu propi pes. Felicitats a tots.

Google Cloud Print, la impressió segons Google

AVÍS: ja sé que m'ha quedat una mica llarg l'article, però amb el temps que feia que no publicava suposo que tenia mono d'escriure :-)

Quan fa uns mesos Google va presentar la beta del seu sistema operatiu Chromium OS (si no sabeu de què parlo passeu per aquest article) va prometre que l'usuari no s'hauria de barallar amb configuracions del maquinari ni drivers per a fer servir el sistema operatiu. El problema és que aquesta promesa és força difícil de complir, sobretot mentre els fabricants ignorin els estàndards, així que la resposta general va ser força incrèdula.

No ha sigut fins aquesta setmana quan al bloc de Chromium (via Despuesdegoogle) s'ha confirmat un primer pas per solucionar un dels esculls més complicats que tenia la política sense drivers de Chromium OS: la impressió. No és que no sigui viable un sistema d'impressió sense drivers, de fet fa més de vint anys que es van definir el protocols per aconseguir-ho, simplement és que els fabricants no el dóna la gana i prefereixen tenir lligat al consumidor tant en la venta de cartutxos com en el propi programari.

Esquema de Google Cloud Print (Chromium)

La proposta de Google passa, com no podia ser d'una altre manera, per una solució al núvol. El nou servei del gegant d'Internet s'anomenarà Google Cloud Print i, pel que s'ha dit de moment, disposarà d'algun sistema per poder compartir la impressora per Internet, suposarem que associat a la compte de Google. Així, des de qualsevol dispositiu on sigui possible loguejar-se a Gmail, seria possible enviar impressions directament a les impressores on tinguem accés.

De moment ningú es posa d'acord en si el Google Cloud Print és una gran idea o una absoluta pèrdua de temps. La veritat és que després de Wave i Buzz un ja no sap què pensar dels serveis del Cercador. Em temo que només el temps ens dirà si el nou servei arribarà a bon por, però això no treu que susciti preguntes interessants. Anem a pams.

Quina gràcia té Google Cloud Print?

Jo n'hi veig forces, però la que em crida més l'atenció és la possibilitat d'imprimir des de dispositius on no és possible connectar una impressora o generar arxius. D'aquí un temps, qui més qui menys tindrà un dispositiu amb capacitat de navegació, ja sigui un mòbil, una consola, un reproductor multimèdia, un lector d'eBooks... i serà possible fer compres per Internet o ves a saber què. Cal tenir en compte que els vols low cost encara t'obliguen a portar el paper imprès, i el mateix passa amb moltes altres compres en línia.

Un altre dels aspectes interessants és que tota la gestió de cues d'impressió estarà al núvol. Això vol dir que amb una interfície semblant al correu electrònic és possible repassar el nostre històric d'impressions, fer cerques, tornar a imprimir un treball en alguna altre impressora o, simplement, exportar-los en formats digitals sense necessitat de solucions propietàries. A més, al tractar-se de formats per a impressió, no serà difícil exportar a epub o pdf per llegir-lo en lectors d'eBooks.

I quin és l'interès de Google en tot això?

Bàsicament pot ser un negoci rentable. Lògicament, Google Cloud Print no només serviria per donar accés a la impressora de casa o de l'oficina, sinó que també obre la porta a poder fer servir impressores públiques, que no gratuïtes, com ara copisteries o botigues de fotografia. Cal tenir en compte que actualment la majoria de les cadenes de revelat de fotos disposen de la capacitat d'enviar les fotografies des de casa per Internet, obrir aquesta possibilitats a les copisteries locals no sembla una mala idea.

Per un altre costat també hi ha el tema de la publicitat. Als fòrums molta gent ha fet comentaris sarcàstics sobre si Google incrustarà publicitat a les impressions. Lògicament no seria una bona idea perquè llavors la gent preferiria imprimir en PDF i esperar-se a casa. Tot i això, si pensem en una interfície web per gestionar les cues d'impressió és fàcil imaginar-se la publicitat contextual a la que ens té acostumats. Per un altre costat, perquè no disposar d'un sistema gratuït d'impressió on l'enviament es cobreixi amb els anuncis?

Ningú posa en dubte que Google Maps és un negoci altament rentable i crec que amb aquest servei volen continuar amb la seva línia de gran intermediari. Si obren el servei a les copisteries locals, que molts cops no tenen la capacitat d'obrir una botiga virtual, crec que fins hi tot ho faria servir algun cop. Per un altre costat, suposo que en primera instància permetrà impressions normals en ps però no tardaran en agafar també foto-llibres o formats editorials per edicions a la carta. Per no parlar de les botigues de eBooks.

Llavors, quines pegues hi ha?

La primer potser seria "què coi n'ha de fer Google del que imprimeixo". I hi ha una part de veritat en tot això. El dia que el don't be evil desaparegui estarem ben fotuts... bé, més fotuts.

La segona pega important és que com únic sistema per imprimir des de Chromium OS és una mica massa limitat. El sistema en el núvol està molt bé com a concepte, però hi ha molt poca gent actualment que tingui la impressora de casa connectada a la xarxa o amb un ordinador obert en 7x24 per fer de servidor. A més, això implica que Chromium OS no permet connectar una impressora per usb... o potser ens tenen preparada alguna sorpresa més, qui sap.

I potser la principal pega és que de moment no és més que un concepte, i és que encara hi ha molts aspectes tècnics per solucionar. S'haurà de veure si els fabricants es prenen seriosament la proposta i ofereixen solucions natives o si, per un altre costat, s'haurà de fer servir sempre un ordinador intermediari.

La veritat és que hi ha molt poques empreses que tinguin el potencial per tirar endavant una bestiesa com aquesta i Google n'és una d'elles. Veurem en què queda tot plegat.

En defensa dels drets dels ciutadans a Internet

Després d'una setmana on no he tingut ganes d'escriure res, aquesta tampoc sembla començar molt millor. El meu reader és ple d'articles que parlen de com el govern acaba d'aprobar el projecte de llei sostenible sense canvis. Si aquesta llei arriba a aplicar-se, significaria que un òrgan no jurídic podria tancar una web en quatre dies simplement perquè no els agrada què diu. Com molt bé diuen alguns, el govern sembla estar en contra dels ciutadans digitals.

Com ja han fet moltes webs, em sumo a la queixa tornant a publicar el manifest que ja vaig publicar el desembre de l'any passat.

Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet

Davant de la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d'internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que...

1. Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.

2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert a l'article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d'un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.

3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. En democràcia les lleis i les seves modificacions s'han d'aprovar després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.