Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CC. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de novembre del 2010

Sintel, el nou curt de l'Institut Blender

Ja vaig parlar fa un temps de Sintel i la veritat és que es va estrenar fa mesos, però la veritat és que no he tingut ni un minut per veure'l fins ara.

Sintel - Third Open Movie by Blender Foundation


Com sempre, els curts de l'Institut Blender fan gala d'una llibertat creativa envejable i, en aquest cas, d'un disseny artístic molt cuidat. A més, a nivell tècnic m'ha agradat molt com les textures canvien segons el l'escena. Potser el resultat final és una mica més fred que Big Buck Bunny però val la pena igualment.

Si us interessa veure com s'ha fet, us recomano passar per la galeria de la pàgina oficial.

dimarts, 10 d’agost del 2010

Vídeo explicatiu sobre Creative Commons i Opencourseware

S'acosten vacances (en el meu cas) i ja hi ha ganes. A partir de divendres el bloc romandrà tancat per vacances però encara tinc temps per publicar una miqueta.

Fa uns mesos vaig tenir la sort d'assistir a la primera mostra de cinema Creative Commons de Barcelona i conèixer a en Joan Ignasi l'Abastida, director de Creative Commons Espanya. Buscant per la xarxa m'he trobat amb una conferència que va fer fa un any sobre Opencourseware.

El vídeo és molt explicatiu i pot aclarir a molta gent en què consisteixen les llicències Creative Commons.

Ignasi Labastida - Creative Commons


També recomano l'article 10 raons perquè l'Administració alliberi software de Lourdes Muñoz Santamaria.

dimarts, 18 de maig del 2010

Taula rodona sobre CC al BccN (part 2)

Continuo amb l'article que vaig publicar ahir tot presentant la resta dels tertulians de la taula rodona del BccN. Però abans us deixo el vídeo promocional de l'esdeveniment.

BccN - Mostra de Cinema Creative Commons a Barcelona


Jara Calvo i Nenera Fillat de la distribuïdora Eguzki Bideoak

Aquesta petita distribuïdora independent va sorgir dels moviments contra-informatius de la postguerra i no va ser fins al 1984 quan es va passar al vídeo. Des de llavors es van centrar en la producció de documentals de caire polític i social, sempre des d'un punt de vista crític. El primer documental que van produir amb llicència Creative Commons (CC) va ser un que tractava el tema dels desallotjaments (crec recordar que de cases okupes).

Amb el temps els va anar arribant molt de material individual d'autors que no sabien que fer-ne i van començar a recopilar-lo. Se'n van adonar que així com en altres àmbits les obres amateurs tenen establerts uns canals per promocionar-se (Fanzines en el cas dels còmics, per exemple), no existia res semblant en el món dels documentals, així que van establir-se com a distribuïdora independent.

Des de llavors han distribuït un total de 80 documentals, gairebé tots ells amb llicència CC (n'hi ha 2 que no). Un dels seus projectes de més èxit ha sigut el documental To Shoot an Elephant (2010). El documental ha sigut traduït a 14 idiomes, molts d'ells gràcies a voluntaris que aprofitaven que la cinta es distribuïa amb llicència CC by-nc-sa (Attribution Non-Comercial Share Alike) que permet reproduir i modificar l'obra però no fer-ne un ús comercial. To Shoot an Elephant s'ha portat a 40 festivals internacionals, s'ha arribat a acords amb 3 televisions, ha guanyat 4 premis i se n'han venut 2500 DVDs (750 el primer mes).

Tant la Jara com la Nenera van comentar moltes dades interessants sobre el que representa la distribució amb CC, però crec que m'allargaria massa si ho poso tot.

Alberto Arce, director de To Shoot an Elephant

Va ser una grata sorpresa sentir a l'Alberto Arce, tot el que va explicar va ser molt interessant i, sense cap mena de dubte, va saber transmetre la passió pel documental. Un dels seu primers treballs va ser com a col·laborador d'un altre documental que es va publicar amb llicència convencional i que després de recollir alguns premis el van veure només 650 persones. Malgrat que el director en va quedar satisfet, a Arce li semblava que hi havia d'haver una fórmula millor per arribar al públic.

Temps després, va filmar un documental amateur que va montar a casa seva. Sense saber ben bé com distribuir-lo el va penjar a Youtube i en poc temps l'havien vist 13000 usuaris.En veure l'èxit, un amic seu li va proposar presentar-lo a festivals, on va recollir 8 premis. Tot sense cap llicència associada.

A arrel del documental enviat a Youtube una productora es va oferir a produir-li un documental. Juntament amb un conegut van anar a Irak durant 22 dies. Per aconseguir filmar el documental es van necessitar 4 productores i 1 any de tràmits d'on ell n'acabava guanyant un 10% dels beneficis, Un cop finalitzat el montatge, la productora no li va deixar presentar a cap festival i es va passar només una nit pel canal 33.

Un xic tocat pel poc impacte del documental, li proposa a la productora principal treure un segon documental sobre la guerra a partir de les 50 hores de metratge que es van filmar durant el rodatge (de les quals només se n'havien aprofitat 53 minuts). El cost de producció no superaria els 6.000€ però la productora decideix que no es farà si no s'aconsegueix una subvenció de 120.000€. Així que el material extra queda en un calaix.

Sense saber què fer per tirar endavant el documental, un conegut el posa en contacte amb l'eXgae, una assessoria especialitzada en els abusos de la defensa dels drets d'autor. Aquests li expliquen que legalment el material pertany a la productora, però li recomanen que provoqui el conflicte i monti el documental per presentar-lo a festivals, especificant a la organització que la projecció podria ser aturada per la productora. Els festivals van acceptar, entre altres coses perquè a l'Espanya democràtica mai s'ha aturat el passe d'una cinta.

El documental final va ser To Shoot an Elephant i, com ja s'ha comentat al punt anterior, està distribuït per Eguzki Bideoak. El 18 de gener d'enguany, per commemorar l'aniversari del final dels bombardejos Israelians sobre Gaza, es va celebrar un esdeveniment anomenat Global Screening-Global Screaming que va consistir en el visionat simultani per tot el món del documental, tant des d'Internet com en sales de cinema i locals privats. La convocatòria va ser un èxit rotund.

Com també ho ha sigut la BccN. Esperem que l'any que ve torni i que sigui molt més gran, perquè cada dia som més gent els que creiem que les llicències Creative Commons han vingut per quedar-se i que són una opció igual de vàlida que el copyright tradicional.

dilluns, 17 de maig del 2010

Taula rodona sobre CC al BccN (part 1)

Durant el passat cap de setmana es va celebrar la primera mostra de cinema Creative Commons de Barcelona (BccN). La mostra va començar divendres amb una taula rodona i la projecció de diversos curtmetratge i va acabar el dissabte amb la projecció de sis llargmetratges i una festa de clausura (la música de la qual també era CC). La meva intenció era publicar algun article durant el cap de setmana, però la veritat és que no vaig trobar el moment adequat.

En tot cas, vaig tenir la oportunitat d'assistir a la fantàstica taula rodona que va obrir la mostra. El sis convidats van estar molt ben escollits i representaven una gran part dels rols involucrats en la creació d'una obra multimèdia, i del món cada cop més gran del Creative Commons (CC). Intento resumir una mica el que es va dir (i ja demano perdó per avançat per la simplificació).

Taula rodona al BccN

Juan Ignasi Labastida, Director de Creative Commons Espanya

Amb un to molt didàctic, va fer una gran introducció del que representa Creative Commons com a alternativa a les fórmules de copyright tradicionals, però sense menysprear el model clàssic donat que CC és en realitat una nova modalitat per aplicar els drets d'autor. Actualment, CC té 70 institucions afiliades per tots les països del món.

De bon principi va especificar que CC no és una entitat de gestió, ni de registre, ni són juristes. El que ofereix CC és un conjunt de llicències que un autor pot aplicar sobre qualsevol tipus de creació, no només digital. CC garanteixen l'autoria (Attribution) alhora que pot permetre la reproducció, distribució, comunicació i fins i tot modificació de l'obra original depenent de la modalitat escollida (Share Alike o, en cas contrari, No derivative). A més, la llicència pot garantir la rentabilitat de l'obra donat que és possible indicar que la llicència només és vàlida sempre que s'en faci un us sense ànim de lucre (Non-Comercial).

Wendy Espinal i Carla Jovine, productors de Riot Cinema Collective


Riot Cinema Collective és la jove productora de cinema que hi ha al darrera de l'innovador projecte El Cosmonauta. Per als que no el conegueu, El Cosmonauta és el primer llargmetratge Espanyol que s'està financiant parcialment amb Crowdfunding, una formula basada en les petites inversions aportades per molta gent. Per exemple, en el cas de la producció de Riot Cinema, tant sol es necessari aportar una cantitat igual o major a 2€ per ser productor (però crec que millor ho explico en un altre post això). Actualment tenen ha 2097 productors (jo entre ells).

Tot i això, el Crowdfunding no és l'únic mètode de financiació del projecte, on també hi ha 23 inversions privades, patrocinis diversos i la pre-venta de distribució del producte final. Per bé que aquesta fòrmula els ha garantit un gran impacte mediàtic i diversos premis a la innovació, un altre dels aspectes detacats del projecte és que, un cop finalitzada la pel·lícula, es publicarà amb llicència CC a través d'Internet.

Em va semblar molt curiós quan varen explicar que la llicència CC escollida varia segons el format de l'arxiu que es descarregui l'usuari. Així, la versió en LD (Low Definition o, per entendre'ns, la definició DVD) es distribueix amb CC by-sa (Attribution Share Alike) que permet que qualsevol distribueixi, reprodueixi i modifiqui l'obra fins i tot amb fins comercials, mentre que la HD (alta definició) serà CC by-nc (Attribution non-commercial) que permet el mateix que la anterior però sense ànim de lucre. Aquesta decisió pren sentit quan pensem que els cinemes i altres suports comercials es reprodueixen en alta definició.

Al pròxim article explico una mica la resta de participants de la taula rodona.

divendres, 5 de març del 2010

Com pujar continguts a Wiki Commons

A arrel de l'article sobre el parentiu en català, em vaig proposar pujar la imatge a Wiki Commons (el repositori d'imatges de la Wikipedia) i enllaçar-la a l'article original.

Per bé que fa temps que estic donat d'alta a la Viquipèdia, la veritat és que feia temps que no editava, i mai hi havia pujat cap imatge. Sempre m'havia semblat que pot ser una bona col·laboració, així que aprofitant l'avinentesa, publico un petit article explicant com ha sigut l'experiència.

El primer que he fet és anar a la imatge original i mirar com estava formatejat tot plegat. Després de passejar-me una mica per Wiki Commons llegint-ne les ajudes, m'he loguejat amb el meu nom d'usuari de la Viquipèdia catalana. En veure la pàgina principal, ja he vist com al costat esquerra apareixia l'opció de carregar un fitxer.

Portada de Wiki Commons

Un cop allà la següent pàgina m'ha demanat quin és l'origen de la imatge. En el meu cas és una modificació d'un material original de Wiki Commons, així que he fet clic a l'enllaç corresponent.

Seleccionar l'origen de l'arxiu

A partir d'aquí ja ha començat el flux de formularis que descric a continuació. El primer formulari (1) m'ha demanat si estic loguejat a Wiki Commons, i el segon (2) que li especifiqués quin és el nom de la imatge original (a Wiki Commons tots els recursos s'identifiquen amb un nom únic).

Els primer dos formularis

Un cop fet, els següent dos formularis em demanen que ompli la descripció i la llicència (3) i finalment que pugi la imatge (4).

Els últims dos formularis

Un cop finalitzat tot el procés ja tinc la imatge penjada.

La imatge recent penjada

Ara només falta anar a l'article on es vol ficar la imatge i posar l'enllaç. En el meu cas he copiat el codi wiki de l'article en castellà canviant-ne quatre coses, però en molts casos amb un [[Fitxer:nomarxiu]] ja n'hi ha prou.

Editant l'article de la Viquipèdia

I ja està. No és un procés especialment llarg i és més fàcil del que m'esperava. Tot i això, crec que es recomanable editar articles i familiaritzar-se amb la sintaxis wiki abans de passar al Wiki Commons.

Resultat final

dimarts, 10 de juliol del 2007

Stallman a la nit al dia

Avui obro una nova categoria a La Veu de T (que suposo que serà força recurrent) anomenada "Pel Tub" on em dedicaré a penjar vídeos "streaming" (segons termcat és "reproducció en temps real", però m'agrada tant poc que no penso dir-li així) que em semblin curiosos.

Pel primer article he escollit un vídeo que no es troba a YouTube sinó a Google Videos (ja podrien anar-se plantejant unificar-los, tenint en compte que tots dos pertanyen a Google ). És un vídeo una mica vell (d'abans d'existir La Veu de T) i que molts altres blocs han tractat, tot i això el seu interès no ha disminuït: l'entrevista a Richard Stallman (pàgina oficial) a la Nit al Dia de Tv3.

Pel meu gust és poc didàctic, però paga la pena veure'l. Als que ja han tingut l'oportunitat de veure'l en directe no sentiran res de nou i a la resta els sorprendrà.


Primera Part


Segona Part


Tercera Part