dijous, 19 de juliol de 2007

A gata negra no li diguis moixina

Pel que sembla els amics de "Cat Poeple" m'han passat una "marrón curiós" convocant-me a seguir una cadena de posts. El Bushitaka em prohibeix continuar cadenes de mails, però és una mica ambigu en quant a les cadenes d'articles.

Pel que sembla les normes del joc són força senzilles:

  1. El jugador elabora un llistat de 8 coses.
  2. S'ha d'escriure un article al bloc sobre aquestes 8 coses i afegir la normativa del joc.
  3. Al final de l'article s'adjunten els noms i enllaços de 8 blocs amics que vols que elaborin el mateix joc.
El concepte "cosa" potser és una mica abstracte, però a veure que en faig:

1- Caràcter (ningú ha dit que no és pugui copiar):

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, caràcter es defineix com: tret distintiu, qualitat pròpia que distingeix a una persona, un organisme, una cosa, d'altres. Segons aquesta descripció el caràcter propi l'hauria de descriure una altre persona, perquè són elles qui em reconeixen. Però no penso saltar-me les normes al primer punt així que només diré que el meu caràcter és inestable, imprevisible fins i tot per a mi, fractal, tant matisat que es diria tornassolat.

2- Defectes

Una vegada algú em va dir que “els humans no som perfectes, som excel·lents”. M'agrada pensar-ho. Malgrat que som uns sacs de defectes, molts cops les pròpies ganes de fer les coses bé ens fan anar pel bon camí, i en el meu cas segurament en sóc massa de sac. Si em fessin resumir tots els defectes em faltarien pecats capitals, per això tant sols en destacaré els que més me’n penedeixo: les poques capacitats socials i no saber diferenciar la b de la v.

3- Virtuts

El punt més senzill. Podríem dir que una virtut és té en tant que la gent del teu entorn no la té. Per desgràcia solo rodejar-me de gent molt virtuosa.

4- Manies

En són tantes. Com tothom, sóc la suma de les manies dels meus pares i de les de collita pròpia que, com el bon vi, adquireixen bouquet amb el temps. No suporto quan la gent deixa els bolígrafs amb punta retràctil amb la mina cap a fora. Qualsevol cosa que em passi per davant és analitzada de forma visual i tàctil... repetides vegades. L’última lletra de les frases s’han d’escriure i d’esborrar molts cops seguits perquè quedi clara (algun dia aconseguiré deixar-ho). El ratolí és un apèndix de la ment i, per tant, si estic pensant anirà donant voltes per la pantalla buscant la inspiració. Seria capaç d’afegir moltes més entrades al llistat, però com a mostra està prou bé.

5- Aficions

Fa pocs dies em van preguntar això mateix i no vaig saber que respondre. Suposo que aquest bloc és una petita finestra al jo caòtic i indefinit que tinc dins. Considero que qualsevol coneixement és líric i útil alhora, per tant m’és molt difícil diferenciar allò que faig com a entreteniment d’allò que faig com a principi vital. Tot i això, popularment existeixen certes activitats que s’engloben dins les aficions, per aquest motiu suposo que el cinema, el teatre, la lectura i la procrastinació es poden considerar com a tals.

6- Com m’agradaria passar a la història

Per a molts, un cop morts els records dels demés són l’últim vincle que ens manté units a la existència corpòria. Tot i que no és probable que en un futur llunyà es parli de mi pel nom i pels cognoms, m’agrada imaginar-me com voldria ser recordat. Suposo que em conformaria si es digués que el món és un xic més fàcil des que hi vaig anar de vacances.

7- Allò que mai seré

Aquesta és una d’aquelles llistes que va creixent amb els anys. A patacades vaig aprendre que mai seré estrella de rock, ni astronauta, ni actor. Mentre que, com diria en Lluís Llach, “a força de nits” he après que no vull ser militar, ni presidents del govern, ni imposar res a ningú per cap força que no sigui la raó.

8- Jo sóc

Dalí deia “Je sois le surréalisme” (de fet més aviat deia “jje ssoisss llle surrrréalismmne”). Jo no apunto tant alt. De moment sóc català (i en el futur ho trobaré tot pagat), sóc enginyer informàtic (i en el futur espero ser-ho millor) i sóc geek fins a la medul·la (i en el futur dominarem el món).

Les 8 pròximes víctimes

Em temo que aquest bloc és massa jove com per tenir una capacitat de convocatòria tant gran. La veritat és que en posaré una llista però veig poc probable que contestin a la proposta:
  1. Orangoogle... de bloc (Marc, per això estàs a la secció amics)
  2. Un malafollà en Barcelona (per ser el primer a posar-me una referència)
  3. El 7 ciències (aquest és poc probable perquè és temàtic, però m'agrada el bloc i es mereix un enllaç)
  4. Después de Google (va ser tota una font d'inspiració... encara que no sé si entén el català)
  5. Històries vàries de la NWiki (ho sento Pigui, t'ha tocat)
  6. The *really* hard-life of a techno-geek (Pablo, a la foto sembles en Chuky)
  7. El rayado 2.0 (va tenir una crisi de fe blocaire i porta mesos parat, però crec que ja seria hora que el tornés a començar)
  8. vaja, aquí me'n falta un... què voleu, el bloc amb prou feines te un mes.
ACTUALITZACIÓ: el meu bon amic Alberto (del qual esperem en breu un retorn triomfal a la blocosfera) m'ha explicat que aquesta mena d'articles reben el nom de memes. Podeu llegir l'entrada a la wikipedia on ho explica també.

5 comentaris:

Sybaria ha dit...

Entre altres coses m'ha encantat els termes "fractal" y "tornassolat" per fefinir-te. Molt original.

El 7 Ciències ha dit...

Ferran, agraeixo la teva invitació al Meme.
M'he agafat uns dies de vacances, però l'agost, a la meva tornada, prometo participar-hi.
Una forta abraçada.

Falgoní ha dit...

Ferran, la definició del teu caràcter com a "tant matisat que es diria tornassolat" m'ha fet riure molt i recordar velles influències literàries. Principalment el gran Josep Pla, que va dir coses tan inescrutables com "d'una lluminositat vaporosament blavissa" (El carrer estret). Secundàriament hi veig a Juan Ramón Jiménez "tan blando por fuera que se diria todo de algodón, que no lleva huesos".

Ferran Recio Calderó ha dit...

He quedat impressionat Falgoní. Realment has encertat de ple les dues influències. El pròxim cop intentaré posar-t'ho més difícil ;-P

bones18 ha dit...

molt didàctic, sobre con passar a l'història una estàtua de bronze en alguna plaça cèntrica fari per tu.

La part bona de tenir un flickr i no un blog es que te'n lliures de blogs¿?¿? en cadena