El format del guió cinematogràfic

Aquest és el tercer article dedicat al format del guió cinematogràfic, i l'últim. En aquest cas desgranaré una mica l'estructura. L'article està destinat principalment a gent que vulgui llegir guions, per escriure'n millor feu servir un programa especialitzat.

La primera plana del guió conté la portada, que bàsicament posa l'autor, el nom i informació variada. El format està força estandarditzat, però crec que qui vulgui escriure'n mirarà exemples.

Tradicionalment, els guions comencen amb FADE IN, que vol dir que del negre passem a la imatge (crec que en català se'n diu obrir de negre) però no sempre és així. Seguidament ja comença la primera capçalera.

Capçalera d'escena (Slug): el guió cinematogràfic es divideix en escenes i les capçaleres d'escena tenen un format rígid amb quatre partícules. La primera és el número d'escena, totes les escenes d'una pel·licula estan enumerades. La següent partícula és si és una escena d'interior (INT) o d'exterior (EXT). Després s'indica en quin escenari passa (per exemple Uncle Bob's Pancake House). I finalment, l'última partícula és el moment del dia (DAY, NIGHT, DAWN...) o bé la relació amb l'escena anteriors (MOMENTS LATER, CONTINUOUS).

Acció: seguit de la capçalera d'escena, es posa una descripció del que està passant. Sol ser força llarg i està escrit en present aprofitant la major part de l'ample de la fulla. Els blocs d'accions es posen tant a l'inici i al final d'escenes com enmig dels diàlegs i no solen ocupar més de 10 línies.

Nom del personatge: a diferència del teatre novel·lat al que estem acostumats, els diàlegs del guió deixen una línia sencera per indicar qui parla. Aquesta línia conté el nom del personatge en majúscules i centrat a la fulla. És possible que després del nom apareguin sigles entre parèntesi per indica alguna caràcterística especial. Les més comunes són:

• (V.O.) Voice Over vol dir que l'actor no està físicament allà sinó que fa de narrador.
• (O.S.) Off screen vol dir que el personatge no surt a l'escena però està a prop i se'l sent.

Diàleg: les línies de diàleg sempre van a la línia següent d'un nom de personatge i apareixen amb uns marges força grans tant per la dreta com per l'esquerra. El text en majúscules significa èmfasi o cridar, com en els xats.

Directrius entre parèntesis (Parenthetical Direction):  a vegades, un diàleg pot contenir algunes directrius per facilitar la comprensió. Aquestes directrius tallen el diàleg amb salts de línia i es presenten indentades en relació amb el diàleg. Les directius són sempre petites anotacions de l'estil (to Mr. White).

Finalment, quan un diàleg segueix a la següent pàgina, sol posar-se una nota alineada la dreta on es diu (CONTINUED).

Ja sé que explicat és difícil d'entendre. Per això ha continuació us poso una imatge on es ressalten les parts d'una pàgina de guió. En aquest cas la primera escena de Reservior Dogs (1992), feu clic per ampliar.

Exemple de pàgina de guió amb els elements ressaltats