3 anys d'articles: els menys llegits

Tres anys donen per molt, però no tots els articles acaben aconseguint el ressò que es mereixen. A continuació, el llistat amb els articles menys llegits del bloc (segons un criteri estrany que crec que no és del tot correcte).

1. Recuperant-me de la tocada de discs: en part és normal perquè només comentava una situació que em va passar i que, per desgràcia, és massa freqüent.
2. Torno el 12 de gener: comprensible, cal tenir en compte que comptabilitzo les vegades que algú ha accedit concretament a la url de l'article. Es de suposar que força gent va entrar al bloc durant el període de vacances però no va accedir directament a l'article en qüestió.
3. L'Alícia de 1903: que voleu que us digui, a mi em va sembla curiós però suposo que ja s'havia publicat a masses blocs coneguts.
4. Comunicat de la CODDI: estem parlant d'un article d'actualitat de 2008 que ja tothom ha oblidat.
5. Durant el 2009: la veritat és que publicar el resum anual el dia 12 de gener treu molta força a l'article però que voleu fer-hi, estava de vacances fins aquell dia.
6. Personas, skins fàcils a Firefox: si, l'article no ha sigut gaire llegit, però ja hi ha una cinquantena d'usuari que vesteixen l'skin.
7. Star Wars Exhibition Madrid (part 2): una exposició genial que tornaria a veure si la fan a Catalunya algun dia d'aquests.
8. Pel·lícules del diumenge 4: d'acord, Orphan (2009) tampoc és una gran peli.
9. Dibuixos animats sobre els mormons: el vídeo és molt gran i crec que hauria d'haver tingut una mica més d'impacte.
10. Provant le nou sistema operatiu Meego: normalment les proves de sistemes operatius solen tenir força repercussió i m'estranya que Meego no el tingués perquè s'acaba de presentar i és força espectacular. Potser és que encara és massa nou l'article.
11. Durant el 2008: resum dels successos de fa dos anys. Tempus fugit.
12. Despertar al hostel: mai havia fet un seguiment així d'un viatge i la veritat és que va ser molt divertit.
13. Provant el nou Google Building Maker: una altre de les aplicacions de Google que no sembla tenir l'èxit que s'esperaven. Això si, tècnicament és impressionant.
14. Taula rodona sobre CC al BccN (part 1): potser és que és massa nou, el que sí que és cert és que la mostra va tenir molt poca repercussió mediàtica.
15. Els blocs durant l'estiu: malgrat que tinc forces dubtes sobre la fiabilitat de la mètrica que faig servir, que l'últim article a comentar sigui aquest és senzillament meravellós. Aquest és l'article 100 del bloc i parla de la dificultat que suposa trobar una motivació per escriure en una blocosfera cada cop més desèrtica. Ara ja li puc dir al meu jo del passat que, 123 articles més tard, a La Veu de T encara li queda corda per estona.

3 anys d'articles: el més llegits

Continuo amb la celebració del 3r aniversari de La Veu de T tot repassant els articles més vistos del bloc durant aquest any (m'espero als cinc per fer el mateix rànquing però global :-P). Veurem si canvia gaire respecte l'any anterior.

1. Quès és un tros de quòniam? Aquest podria ser considerar l'article immortal i segueix sent l'article més llegit.
2. Perquè les càmeres compactes són un festivla d'ulls vermells? Un altre dubte que sembla que interessa prou com per pujar de la posició 5 a la 2.
3. El head tracking definitiu al mod City 17: vist que és un dels article més vistos, potser ja seria hora d'aconseguir-me una webcam hi provar-ho.
4. Possible Barbie enginyera informàtica: em sembla curiós que aquest article estigui per sobre del seu complementari on es va confirmar la nina.
5. La Trinca massacre i aniquilació: ni idea. No sé si és per la cançó, pel gràfic del final o per banner gamberro però el cas és que puja de la posició 13 a la 5.
6. Primer concurs de microrealts: malgrat que el concurs va acabar amb un èxit relatiu ja fa temps, la gent sembla encaparrada en llegir l'article, que baixa dues posicions.
7. L'escriptori en un futur breu (part 2): em semblaria curiós que un article de fa un any sobre tecnologia sigui dels més llegits, però és que per molt eBook, iPad, Andriod que hagi aparegut, la veritat és que la majoria de les millores que es presenten als vídeos encara estan per arribar al gran públic.
8. Exposició de cine NIC a Girona: aquest és d'aquells articles que m'agrada, perquè si ja és prou difícil trobar informació sobre Cine NIC, tenir-ne tantes fotografies és una joia.
9. Hàmsters, hàmsters, hàmsters:  un altre immortal article que es resisteix a sortir del llistat, i no m'estranya perquè és difícil resistir-se a mirar-los
10. Provant el nou Google Chrome OS: cada cop queda menys temps per començar a veure dispositius amb el sistema operatiu de la Gran G.
11. Amb tots vostès, la Barbie enginyera informàtica: com ja he dit a la posició 4, em sembla estrany que el resultat de la votació estigui per sota de l'anunci de la pròpia votació.
12. La llar d'infants lliure: baixant per primer cop en el rànquing, aquest article segueix portant gent al bloc.
13. Com funciona un projector DLP: com ha de ser. N'estic força orgullós de l'especial sobre projectors de fa dos anys i sembla que a la gent també li va agradar.
14. Com funciona un projector digital (previs 1): el primer article de l'especial sobre projector.
15. Banquete de espadas (part 1): i el toc friqui que faltava al rànquing. Fins i tot se'm fa estrany no veure a la dimonietes per aquí.

Com sol ser habitual (després de 3 cops ja ho puc dir així) el pròxim llistat serà el dels menys vistos.

Revisionat de Despertaferro (El grito en el fuego)

Així com fa uns dies recuperava del record una petita sèrie italiana anomenada Mr. Hiccup, ahir vaig tornar a tenir una sessió de regressió tot veient un dels grans oblidat de l'animació catalana: Despertaferro (1990), o el que és el mateix, El Grito en el fuego de la versió castellana.

En Rocafort, cap dels Almogàvers

La veritat és que no ha sigut gens fàcil d'aconseguir. Per bé que en el seu moment la pel·lícula va tenir una repercussió mediàtica considerable, Lauren Films Video Hogar la va descatalogar i actualment només es pot comprar en VHS directament a col·leccionistes privats. A més, l'única versió que hi havia fins ahir a l'eMule ja no disposa de fonts que el tinguin complet. Finalment he optat per agafar la versió gairebé acabada que tenia el meu germà i corregir-lo eliminant les parts corruptes amb el programa DivFix++.

Caràtula de la versió castellana (via Animecion.es)

D'aquesta manera he aconseguit una versió on, a part d'algun petit salt de fotogrames, falten només trenta segons de metratge. És millor això que res, una pel·lícula està feta per ser vista i, si la distribuïdora vol descatalogar-la de la venta en format físic, podria tenir la decència de permetre aconseguir-ne una versió en digital. Perquè després diguin que el P2P és dolent. Menys queixar-se i més posar-se les piles és el que hauria de fer la indústria.

En tot cas, després de les peripècies per aconseguir la pel·lícula vaig poder tornar a viure l'experiència de Despertaferro. La cinta, dirigida pel desconegut Jordi Amorós i escrita pels també poc coneguts Carles Andreu i Benet Rossell,ens narra com un nen contemporani (1990) anomenat Lauria és enviat a l'època dels Almogàvers per evitar que executin la cruenta venjança catalana i retorni així l'honor a la tropa d'elit després de la mort d'en Roger de Flor. Per sort en Lauria no està sol i l'acompanyen el drac Xiulet i l'Alioli (tots són dos figures del parc Güell que han cobrat vida).

Muntatge sobre Despertaferro (1:26)


La pel·lícula és una mostra del bon estat de salut en que es trobava l'animació espanyola als inicis dels noranta. Despertaferro i obres coetànies, van saber defugir dels tòpics americans que estaven poblant les sales i forjar una manera de fer pròpia, que gairebé podria definir-se com hispànica.

Difícil de classificar, decididament estem davant d'una pel·lícula per nens, però on no es maquilla el fet que els Almogàvers eren soldats cruents. Un tipus de cinema valent que va extingir-se només nèixer i que tot just ara comença a mostrar signes de millora amb produccions recents com la injustament menyspreada Nocturna (2007) de Victor Maldonado i Adrià García.

En Xiulet

Per mi, Depsertaferro és un fragment d'infància que s'havia de rememorar i reivindicar. Un producte que, si bé no es rodó, ha suportat molt millor el pas dels anys que moltes pel·lícules de l'època com Peraustinia 2004 (1990).

3 anys d'articles

Com passa el temps! I ja en són tres! Com ja ha passat dues vegades (1 i 2) celebro un cop més l'aniversari del primer article publicat en aquest bloc tot mirant-me el melic. Comencem amb els números d'aquests 3 anys:

• 222 articles publicats
• Pujat 544 imatges a Picassa
• La densitat de publicació és de 1.16 articles per setmana

I ara comparem una mica els números amb l'any anterior:

• El temps mig que s'està un visitant a la pàgina és de 1 minut 27 segons
• Les proporcions dels sistemes operatius és semblant a la de l'any anterior (77.27% windows, 13.7% GNU-Linux i 8.05% MacOS)
• En quan als navegadors l'escenari ha canviat una mica. Puja Firefox fins al 52.62%, seguit d'un Internet Explorer que baixa fins al 27.38% i s'incorpora Chrome amb un 8.55%, Opera puja una mica fins al 4.3% i Safari baixa una mica fins al 3.68%. Déu ni do com puja Chrome.
• És sorprenent com ha canviat la distribució dels usuaris per països, on un 12% ja prové de països estrangers.
• Les ciutats que acumulen més visites són Barcelona, Girona, Madrid, Tarragona i Sabadell. Sembla que s'han perdut lectors de l'Hospitalet, que passa a una novena posició.
• El nombre de visitant que arriben des d'una pàgina de referència a baixat una mica (40.14%), però pugen les que provenen de cerques (47.13%).
• Del total de visitants, un 78.15% són noves visites (puja 8 punts) i el 21.85% restant són coneguts (baixa 8 punts).

Durant els pròxims articles desgranaré una mica el que ha sigut aquest 3r any de La Veu de T.

Provant el nou sistema operatiu Meego

La setmana passada Nokia, Intel i Linux Foundation van presentar Meego. Meego és un sistema operatiu per a netbooks (o ultraportàtils o com es vulguin dir) amb aspiracions a funcionar també en mòbils tàctils i tablets.

En navegador Chrome a Meego

Estrictament parlant, Meego és una fusió entre dos sistemes operatius anteriors: Moblin (Intel i Linux per a netbooks) i Maemo (Nokia per a mòbils i tablets). La veritat és que desconec quina es la part que s'ha mantingut de Maemo perquè la interfície és clarament una versió millorada de la de Moblin, clar que segurament tingui moltes optimitzacions del sistema de Nokia.

Al tractar-se d'un sistema operatiu fet per la Linux Foundation, és programari lliure (basat en GNU-Linux, clar), així que fa uns dies vaig invertir una estona per provar Meego al EEE PC 901. S'ha de reconèixer que la instal·lació és molt senzilla i pregunta el mínim imprescindible per funcionar. En poc més de 15 minuts ja tenia l'ordinador a punt.

Un cop instal·lat, l'arrancada és de en prou feines 10 segons. En aquest sentit és comparable a la de Chrome OS que vaig comentar fa uns mesos, amb la diferència que Meego té forces més funcionalitats.

Pestanya d'inici de Meego

La interfície està presentada amb pestanyes que donen accés a diverses opcions. La primera mostra un resum dels arxius oberts recentment, aplicacions usades, pàgines web visitades, correus no llegits, esdeveniment pròxims i altres dades interessant. Tot presentat amb una interfície prou senzilla i útil.

Selector d'entorns de treball

La segona és el selector d'espai de treball. Per bé que a la pàgina oficial ho destaquen com una gran millora, la veritat és que no deixa de ser el mateix concepte de múltiples escriptoris que hi ha a Gnome o KDE. Tot i això, no deixa de ser còmode per treballar.

Sistema de missatgeria

Les següents tres pestanyes permeten actualitzar facebook, twitter... i conversar amb diversos sistemes de missatgeria com Google Talk o MSN Messenger. Segons els responsables, la integració amb la web 2.0 és un dels punts forts de Meego. És ben cert, i encara que jo agrairia poder-me treure alguna d'aquestes pestanyes entenc que a molta gent li aniran molt bé.

Pestanya d'Internet

Com és lògic, Meego està molt pensat per a la navegació web. En aquest sentit, s'avança a molts altres sistemes operatius lleugers i ha optat per incorporar Chrome com a navegador per defecte (o Chromium, depenent de la llicència que vulgui l'usuari). Personalment també prefereixo Chrome per a netbooks perquè consumeix menys recursos, el problema és que per culpa d'algun bug no em mostra algunes pàgines (diu que el DNS li dóna timeout), a veure si ho solucionen.

També m'ha agradat força la gestió d'arxius, aplicacions i xarxes. Les interfícies són molt clares i mostren exactament allò que interessa. Potser la única pega és que no ofereix gaires opcions avançades que potser s'acaben trobant a faltar, però per a l'usuari mig/baix va perfecte.

Connexions de xarxa

La veritat és que tot el conjunt està molt bé i m'agrada molt. El principal problema que li veig és que potser és una mica agosarat que li hagin dit versió 1.0, pel meu gust encara dóna masses errors com per considerar-se estable. Per exemple la connexió wi-fi em saltava cada dos per tres i moltes pàgines no se m'obrien amb el Chrome (ni amb Chromium).

Pestanya d'arxius, de dispositius i altres opcions

Per un altre costat, haurien de millorar una mica la instal·lació d'aplicacions. En le meu cas la instal·lació de Dropbox s'em va fer una mica pesada i el suport per a MP3s tampoc va ser trivial. a més, la simplicitat en la interfície fa que es trobin a faltar opcions que amb d'altres GNU-Linux estan perfectament visibles.

Com a conclusió, m'ha agradat molt el camí que ha iniciat Meego amb aquesta primera versió i, realment, m'ha fet molta ràbia haver de tornar a Easy Peasy per culpa que no em funcionava bé la connexió a Internet. Sense cap mena de dubte, si corregeixen els bugs i faciliten les instal·lacions d'aplicacions, Meego passarà a ser el sistema operatiu del meu ultraportàtil.

Múltiples comptes de Dropbox en GNU-Linux (i Mac)

Per fi, després d'un viatge a Bolonya, el final de Lost, una febrada i el comiat de solters d'uns amics torno a tenir una mica de temps per dedicar al bloc. Així que publico una entrada que feia una setmana que hauria d'haver escrit.

Via els compartits del reader d'algú que no recordo, ho sento, vaig arribar a un article d'Applesfera on explicava com tenir dues comptes de Dropbox sincronitzades alhora en MacOS. El tema em va interessar, no perquè parlés d'Apple, lògicament, sinó perquè fa temps que tinc el problema amb la parella per decidir quina compta de Dropbox sincronitzem.

Per als que no conegueu Dropbox, només diré que per mi és la forma més còmode per compartir arxius entre diversos ordinadors i dispositius i, fins i tot, per compartir arxius en general. En el meu cas, s'ha convertit en un dels serveis web imprescindibles.

En tot cas, a arrel de l'article d'Applesfera vaig arribar a la wiki oficial de Dropbox, on explica pas a pas com fer el mateix en GNU-Linux. En veure-ho se'm van il·luminar els ulls, el problema és que el tutorial no servei per a Ubuntu Karmic Koala i posteriors. Tot i això, després de barallar-m'hi uns minuts, vaig descobrir que es pot fer d'una altre manera, també molt senzilla i de la qual em podia sortit un article.

Com sincronitzar dues comptes de Dropbox en GNU-Linux

NOTA: el tutorial dóna per suposat que ja teniu una primera compta de Dropbox instal·lada i funcionant.

Els primers passos són clavats als del tutorial original. El truc està en crear una segona carpeta de configuració i tornar a executar Dropbox dient-li que faci servir la nova carpeta i no la per defecte. D'aquesta manera, la nova instància de Dropbox es pensa que és la única que està funcionant al sistema.

Amb les següents dues comandes crearem la carpeta de configuració i configurarem la segona compta que volem sincronitzar:

mkdir $HOME/.dropbox-alt
HOME=$HOME/.dropbox-alt /usr/bin/dropbox start -i

Ara ja us hauria d'aparèixer el menú del Dropbox com si fos el primer cop que l'instal·leu. Només cal que configureu l'usuari i seleccioneu manualment un altre directori on es ficaran els arxius sincronitzats. Un cop fet ja us apareixerà una segona icona de dropbox al costat de l'original.

Amb això ja ho tenim tot funcionant, el problema és que és necessari indicar al sistema que haurà d'executar la segona comanda cada cop que s'inici l'equip. Explico com es fa (i això és el que no està al tutorial original).

Per fer-ho jo vaig crear un arxiu buit anomenat ".dropboxa.sh" al meu home. Seguidament el vaig editar (és igual l'editor que feu servir) i vaig fer que el contingut fos:

HOME=/home/nom.usuari/.dropbox-alt /usr/bin/dropbox start -i

On nom.usuari és el nom del vostre usuari al sistema. Un cop tinc l'arxiu editat, vaig anar a "Sistema->Preferències->Aplicacions d'inici" i vaig afegir una nova tasca on la comanda a executar era "/home/nom.usuari/.dropboxa.sh".

I ja està. El pròxim cop que engegueu l'ordinador ja tindreu les dues comptes ben sincronitzades. L'única pega que he trobat és que la segona compta no té les icones de sincronització, però com que es pot mirar l'estat a l'aplicació resident és una molèstia menor.

Si algú creu que necessita més ajuda per fer-ho, que m'ho digui.

NOTA: I si algú encara no té Dropbox i se'n vol fer un, que m'ho digui i li passo una invitació, així els dos aconseguim una mica més de memòria (ara que han pujat el límit a 8GB val la pena aprofitar).