Com funciona un projector digital? (previs 1)
Donat que, des de fa poc, formo part del col·lectiu "tinc un projector, sóc guay", he decidit que durant uns quants articles em dedicaré a explicar el que m'ha semblat entendre del com funcionen aquests aparells.
El problema és que per entendre-ho bé, és primordial conèixer una sèrie de conceptes previs i la tercera llei de Clarke. Per això i perquè és agost i amb un article llarg ja cobreixo tot el que queda de mes crec que és convenient explicar algunes cosetes sobre la llum i el color abans d'entrar de ple al tema.
Ja aviso que no comentaré detalls físics perquè, entre d'altres motius, ni en sé ni m'importen. Només es tracta de donar algunes pinzellades a temes que molta gent considerarà trivials però que són la base del funcionament dels projectors.
Els components bàsics de la llum
Quan anàvem a l'escola, el professor d'art explicava que tots els colors es poden fer només amb uns pocs bàsics. Per exemplificar-ho, el professor solia escollir combinacions com ara:
- blau + groc = verd
- vermell + groc = taronja
No és que el professor mentís, simplement és que no explicava tota la teoria (això era feina del de física, i segurament estaven picats entre ells). El total de colors que veu l'ull humà forma el que s'anomena normalment l'espectre visible.
Més enllà d'aquest espectre es troben els ultraviolats i els infrarojos, però això ja és una altra història. En tot cas, els colors que conformen aquest espectre poden sumar-se i restar-se. La suma de tots els color conformen el blanc i l absència el negre (punt pel profe d'art), el que no deia és que depenent del context, parlarem que es sumen els colors o que es resten.
Teoria sostantiva del color
De bones a primeres, això de restar color queda estrany però, realment, és el que fèiem a classe de plàstica. Quan pintem un color (vermell, per exemple) sobre un paper blanc, el que estem fent és restar, del blanc, tots els colors excepte el vermell. Aquesta teoria s'aplica sobretot en tintes, on el propi color de fons ja és el blanc.
Com deia el professor, és possible ajuntar dos colors i fer-ne de nous. El problema és que no explicava que, en el cas de les tintes, amb 3 colors n'hi ha prou: cian, magenta i groc. D'aquesta manera:
- magenta + groc = vermell
- cian + magenta = blau
- cian + magenta + groc = negre
Llavors, el que passava en barrejar tots els colors era que s'aconseguia un negre teòric perquè, no ens enganyem, les "témperas" es dissolen en aigua i no són tòxiques, però no destaquen per la seva qualitat. De fet, aquests són els colors dels cartutx de tinta de les impressores.
Teoria additiva del color
Aquesta teoria, a diferència de l'altre, es fa servir quan el color "de base" és el negre. L'exemple més clar és el de la llum, on sense llum estem a les fosques (negre). S'aplica en molts àmbits, però pel cas, ens importen els monitors d'ordinador, les televisions i els projectors.
Si en una habitació a les fosques (amb les parets blanques) encenem una bombeta verda, tota l'habitació es veurà verda (no té massa mèrit). Però si al costat de la vermella n'encenem una de vermella, la major part de l'habitació es veurà groga (i aquesta sí que no l'explicava el profe). I, en un món ideal, si al costat n'afegim una de blava, les parets es veurien blanques (si estan pintades blanc, clar).
En aquesta teoria es parla que la llum blanca es divideix en tres components: vermell, verd i blau. En anglés RGB (Red, Green, Blue). Així, si a un feix (raig) de llum deixem els tres colors, la llum serà blanca, si canviem la intensitat d'algun d'ells aconseguirem algun nou color i si els traiem tots aconseguirem negre.
Per això, quan expliqui com funcionen els projectors, parlaré sempre dels components vermell, verd i blau de la llum.
2 comentaris:
Tio això em recorda massa a VIG i ja la vaig aprovar :P.
Ja ho sé wolffan a tu et recorda a VIG, però si no posava aquesta petita explicació, potser hi hauria gent que no entendria els pròxims articles.
Publica un comentari a l'entrada