divendres, 15 d’agost de 2008

Però hi havia més relats!

La setmana passada vaig publicar els guanyadors del concurs de microrelats de ciència-ficció. La veritat és que jo no vaig participar en cap moment en la selecció dels guanyadors i, de fet, la majoria dels relats ni me'ls havia llegit abans d'enviar al jurat la compilació sencera.

Després de llegir-me tots els relats, no vull deixar passar la oportunitat de publicar-ne alguns més. Els relats que hi ha continuació són alguns dels que crec que van entendre millor el que representa un microconte d'aquestes característiques (a part dels guanyadors).

Burocràcia Imperial

A la safata del correu electrònic, a l'etiqueta "futur", m'hi arribà un missatge que deia aixina:

"Esta nit al cunsayé da cumunicació da la Chanaralitá da Cataluña ha fet una roda da media y ha anunciat su nou pla da pulítica lingüística."

─Maleïts catalans! Com s'atrevixen a ultratjar aixina l'imperi de Valéncia! I, damunt damunt, el conseller, encara no m'ha avisat de les seues pretensions. Me n'he hagut d'assabentar pel correu futur. Això ho solucione jo amb un viatget.

Avisí a la meua secretària perquè em comprara uns bitllets per al Làctia exprés.

Ramón Llul (pseudònim, lògicament)
Història del temps

L’estri era d’una forma més aviat estranya, fins i tot tenint en compte que jo treballava al institut per la recerca interestatal de l’espai. Allà sempre hi havia paios estrafolaris amb aparells que feien meravelles, i això que érem al segle 25!

Però ara no em trobava amb un descobriment tecnològic, sinó amb una peça de museu. Feia un any que des de la seva subdivisió l’havien enviat a fer recerca als planetes dels antics. Una federació de races que van existir feia milers d’anys i de les que s’especula van ser els creadors dels dinosaures a la terra, ells ho tenien com un part temàtic, però un fenomen els va esborrar del mapa.

Ara jo havia trobat una informació que indicava la font d’aquella desaparició. Un giny que creava una bombolla temporal, és a dir el que hi hagués dins de la bombolla no es veia afectat pel pas del temps, l’usuari podia tenir tant de temps com desitgés a dins.

Aquell descobriment em va fascinar, podria usar-lo per avançar la meva recerca mentre els altres quedaven endarrere! Podria fer tot el que desitgés, tindria el temps als meus peus! Vaig amagar el giny i el vaig dur a casa superant els exhaustius controls de seguretat. Allà el vaig activar i vaig treballar tota la nit en un treball que havia d’entregar el dia següent. Primer eren unes hores, després dies, tot i això seguia amb el meu tren de vida. Però progressivament anava envellit i em trobava desconnectat del meu propi món. Vaig agafar el costum de portar la bola amb mi i treballar amb el seu magnífic mecanisme activat, així obtenia més bons resultats amb el mateix temps. Però em vaig adonar que m’havia transformat, ja no era jo.

Frustrat vaig activar per últim la bola i treballar fins que hagués pogut invertir-ne els efectes, però no ho vaig aconseguir. Ara havia descobert que havia fet desaparèixer aquella federació de races, igual que jo, quedarien atrapats allà, morts sense que ningú se n’adonés, fins al final dels temps.

Wolffan

I també m'agradaria publicar un relat fora de concurs que em va enviar un membre del jurat com a adjunt dels seus resultats:

Desert
Hipermissatge per al President de l'Acadèmia Galàctica de les Arts i les Ciències:

"Senyor President, em sap greu informar-lo que en el moment de reunir-se per a deliberar, el jurat del premi de microrrelats històrics ha col·lapsat sobre si mateix, destruint de pas tres sitemes estal·lars i s'ha hagut de declarar el premi desert. Sembla que després de tot, agafar com a membres de jurat la mateixa persona de dotze universos paral·lels no va ser tan bona idea."

Marc Recio i Calderó