dimarts, 27 d’abril de 2010

Mr Hipo i la nostàlgia

Per algun estrany alineament còsmic, aquest cap de setmana l'Alba i jo hem tingut una sessió de nostàlgia tot buscant sèries de la infància a youtube (no ens enganyem, a tots ens ha passat algun cop). El resultat ha sigut tres dies seguits amb la tornada enganxada i la descàrrega íntegra de la sèrie, i del llargmetratge, de Los Aurones (si no recordeu a en Poti-Poti passeu-vos pel sempre imprescindible Ion Litio).

Mentre buscava si es podia aconseguir una altra sèrie de putxinel·lis de la D'Ocon molt menys coneguda anomenada El món màgic del màgic Bruffi (intro aquí), em vaig trobar amb un dels records incompresos de la meva infància. Sense voler, em vaig veure transportat, un altre cop més, al passat.

Devia ser l'any 1987, pam a munt pam avall. Dins la boira dels meus records, estic a casa l'àvia berenant assegut a terra, amb la televisió engegada i jugant amb uns peculiars micos de colors amb velcro a les extremitats que havien passat per les mans de tots els cosins i el germà abans d'arribar a les meves. Estem sols, però sé que d'aquí una estona arribarà la mare, justament quan faltin pocs minuts perquè comenci l'emissió del capítol de V (encara no sabia que en farien un remake, ni tant sols sabia que coi era això).

No és que em faci falta la tele, jo amb els meus micos estic més que entretingut. El cas és que en acabar el programa avorrit de mitja tarda que estan fent (no el recordo, però suposo que devia ser com els d'ara... però amb muscleres) va començar el que vulgarment s'anomena programa de "rellenu". En aquest cas es tracta d'una sèrie de dibuixos animats anomenada Mr. Hipo. No em pregunteu perquè, però aquells capítols de sis minuts estaven a punt de quedar-se'm gravats gairebé tant com l'escena del ulls del dolent de Roger Rabbit (si, aquella) o l'escena on en Gohan s'alimentava de la cua d'un dinosaure encara viu (tanta teràpia i vaig jo i us ho recordo).

Mister hipo (MR Hiccup) 01


Com el propi nom indica, la sèrie tracta bàsicament d'un senyor molt formal que pateix de singlot crònic. Per acabo-ho d'arrodonir, els bromistes dels pares van i li posen Hipo de nom. Això si, lluny del dramatisme de la situació, el pobre Mr. Hipo decideix prendre's la vida amb filosofia i aprofita sempre que pot la peculiar habilitat.

Pel que sabré anys després, la sèrie va arribar als 39 capítols, però suposo que a Espanya en devien arribar ben pocs perquè un dels dos que m'he baixat és l'únic que recordaré. Concretament és el d'un nen que se li escapa un globus i se li enganxa en un arbre, just a l'altura per a que el bon senyor Hipo li pugui recuperar en un espasme involuntari.

Mister hipo (MR Hiccup) 02


Com moltes altres coses que encara no sé, una de les principals dificultats que tindré per trobar la sèrie (a part de no buscar-la activament) és no fixar-me ens els textos dels crèdits del començament. I és que, per A o per B jo juraré que es tracta d'una de les típiques sèries d'animació de l'est (l'argument i el dibuix ajuden a la confusió), també conegudes per animació koniec (encara falten molts anys perquè descobreixi què vol dir aquesta mena de renec). Si fos tant observador com el meu germà, me n'adonaria que tots els noms dels autors són italians i que en realitat és diu Mr.Hiccup. La sèrie va ser produïda per un estudi molt independent anomenat Italtoons Corporation, que em sorprendrà en el futur quan descobreixi que va produir I Married a Strange Person! (1997) del genial Bill Plymton.

En iniciar-se la música d'inici la realitat m'arrossega de nou al futur que m'és present. Intento per tots els mitjans quedar-me allà on sóc per descobrir perquè aquella petita animació, que a tota la meva generació li va passar desapercebuda, a mi em va entrar al cap per no sortir-ne mai més. M'agafo als mobles, a les figuretes de porcellana i als sofàs amb decoracions florals, però tot és inútil. Un timbre multitemporal separa els meus jos. En el passat, la mare truca al timbre per veure el capítol de V. En el futur, un missatge al mòbil em recorda qui sóc mentre l'ordinador m'informa que acaba de finalitzar la descàrrega del capítol de Mr.Hiccup i que procedeix a baixar-se l'últim capítol del remake de V. Som a casa.

3 comentaris:

Marc ha dit...

Uooooo! mr. hiccup! :O Quins records!
Els ******s de la SGAE poden renegar el que vulguin dels programes p2p i d'internet, però poder fer aquests viatges a l'infancia no té preu. (sobretot pels de la generació catòdica com jo)

Merci per lo d'observador, per cert.

oriolsbd ha dit...

Jo també recordo moltíssim els dibuixos de Mr. Hiccup!!!! No diré que van marcar la meva infància, però realment m'agradaven molt. Quan he vist el primer dels dos vídeos que has posat, he tornat a riure de les situacions. :-)

Salut!

Ferran Recio Calderó ha dit...

Benvingut al bloc Oriolsbd. No coneixia allibretats.cat i m'ha encantat. Forma part del meu Reader des de ja. Sort.